What do you think?
Carolina
Carolina. Carol. Lina. Li.
Quants noms pot tenir una dona abans de reconèixer-se?
Quan l'Ona troba una fotografia antiga de la seva mare, la Carol, amb una disfressa i un nom desconegut, el passat s'obre com una ferida. És llavors quan la Carol s'endinsa en els records d'un primer amor que va ser lluminós però també mot dolorós i que la va fer petita, en la veu d'algú que la va fer petita mentre li deia que l'estimava.
Ara, com a mare, haurà d'aprendre a mirar-se amb els ulls de la seva filla, a cuidar el seu propi jardí interior i a perdonar-se. La Carol haurà d'enfrontar-se a les seves pròpies ferides i aconseguir el perdó més difí el d'una mateixa.
Una novel·la sobre les cicatrius invisibles de l'amor, la reconstrucció de la identitat i la força de tornar a dir-se pel propi nom.
Quants noms pot tenir una dona abans de reconèixer-se?
Quan l'Ona troba una fotografia antiga de la seva mare, la Carol, amb una disfressa i un nom desconegut, el passat s'obre com una ferida. És llavors quan la Carol s'endinsa en els records d'un primer amor que va ser lluminós però també mot dolorós i que la va fer petita, en la veu d'algú que la va fer petita mentre li deia que l'estimava.
Ara, com a mare, haurà d'aprendre a mirar-se amb els ulls de la seva filla, a cuidar el seu propi jardí interior i a perdonar-se. La Carol haurà d'enfrontar-se a les seves pròpies ferides i aconseguir el perdó més difí el d'una mateixa.
Una novel·la sobre les cicatrius invisibles de l'amor, la reconstrucció de la identitat i la força de tornar a dir-se pel propi nom.
191 pages, Kindle Edition
Published January 15, 2026
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 6 of 6 reviews
January 20, 2026
"Carolina" és una obra que es llegeix quasi d'una tirada, d'aquelles que contenen un vocabulari planer, molt natural... però que això no ens confongui, ja que al darrere hi ha una història fosca i dolorosa.
Narrada des de dos punts de vista, el de la Carol (la mare) i el de l'Ona (la filla), aquestes dues mirades ens endinsen de ple en el relat i ens fan passar per tot un ventall d'emocions (ràbia, empatia...)
La Carol adolescent, tot i no tenir-ne ganes i per culpa de la seva amiga Nina, acaba entrant en una colla castellera conjuntament amb les seves amigues. I és allí on coneix al Jan i comença el seu malson. El Jan té vint-i-set anys i és el líder, el guapo, el triomfador... i quan ell es fixa en ella, no s'ho pot ni creure.
Comencen a sortir i ho mantenen en secret, ella ho explica a la mare i se sent fatal perquè l'ha traït... Ell li modifica el nom, però alhora la fa sentir única i especial. Ell li regala collars i la porta a restaurants que no es pot pagar, però l'escridassa, la insulta, l'humilia, la vexa... No sols això, sinó que ell vol tenir relacions, però ella no està preparada i ell s'embolica amb qui li dona la gana i li fa llum de gas.
Quan comença la universitat, ella sent la il·lusió per compartir pis i fer noves amistats; tanmateix, ell no la deixa gaudir d'aquest procés perquè el control, la gelosia, la manipulació i el xantatge van a més (és un maltractador, un narcisista egocèntric).
Detecta comportaments que no són normals i quan ja no pot més ho explica a casa i el deixa. Ell s'obsessiona i li escriu cartes que deixa a la bústia. Acaba tornant-se a guanyar la seva confiança i li dona una segona oportunitat. Encara l'allunya més de tot i de tothom. Quan li diu d'anar a viure junts, ella esclata i el deixa definitivament.
Sempre té el suport dels seus pares i aquests l'ajuden a superar i enfrontar-se amb els fantasmes, com quan li regalen un viatge a Londres (un destí que malgrat els mals records que li porta, l'ajuda a recompondre's).
La Carol mare, mai ha pogut oblidar la seva primera relació, una història tòxica que la deixa marcada i plena de ferides. Va decidir ser mare soltera i té dos fills/es, l'Ona a i el Ferran. No romantitza la maternitat i n'ha passat de tots colors. Ha educat als seus fills/es en la llibertat i de manera que construeixin vincles afectius sans, així i tot, el passat se li fa present i té pànic que la seva filla pugui passar pel que va viure ella.
A l'Ona, la filla, la curiositat li pot i tot i que sa mare insisteix a dir que la intimitat de cadascú s'ha de preservar, ella no para fins que descobreix que hi ha als cofres amagats al lavabo. Allí hi troba fotos i cartes adreçades a la Li.
Les peces van encaixant i la Carol descobreix que sa filla li ha llegit les cartes que guardava. Alguns cops se l'han trobat pel barri i a la Carol encara la paralitza.
Vint-i-dos anys després aconsegueix quedar amb ell i dir-li a la cara tot el que li va fer. Per fi pot tirar endavant i deixar enrere la por i aquells comportaments i situacions que va normalitzar de jove. I el més important de tot és que aconsegueix perdonar-se a si mateixa. Pot centrar-se en el present i en construir una nova relació amb en Jofre.
Una novel·la que explora les violències, els vincles, les relacions maternofilials i la reconstrucció.
L'estructura de narracions breus on es van alternant les dues veus de les protagonistes m'ha semblat un encert.
"Aquella relació desglossada en fascicles m'havia robat la innocència, la joventut, les hores, els dies i els anys, la llibertat, l'autoestima, la decència i la dignitat. I qui sap quantes coses més!"
Narrada des de dos punts de vista, el de la Carol (la mare) i el de l'Ona (la filla), aquestes dues mirades ens endinsen de ple en el relat i ens fan passar per tot un ventall d'emocions (ràbia, empatia...)
La Carol adolescent, tot i no tenir-ne ganes i per culpa de la seva amiga Nina, acaba entrant en una colla castellera conjuntament amb les seves amigues. I és allí on coneix al Jan i comença el seu malson. El Jan té vint-i-set anys i és el líder, el guapo, el triomfador... i quan ell es fixa en ella, no s'ho pot ni creure.
Comencen a sortir i ho mantenen en secret, ella ho explica a la mare i se sent fatal perquè l'ha traït... Ell li modifica el nom, però alhora la fa sentir única i especial. Ell li regala collars i la porta a restaurants que no es pot pagar, però l'escridassa, la insulta, l'humilia, la vexa... No sols això, sinó que ell vol tenir relacions, però ella no està preparada i ell s'embolica amb qui li dona la gana i li fa llum de gas.
Quan comença la universitat, ella sent la il·lusió per compartir pis i fer noves amistats; tanmateix, ell no la deixa gaudir d'aquest procés perquè el control, la gelosia, la manipulació i el xantatge van a més (és un maltractador, un narcisista egocèntric).
Detecta comportaments que no són normals i quan ja no pot més ho explica a casa i el deixa. Ell s'obsessiona i li escriu cartes que deixa a la bústia. Acaba tornant-se a guanyar la seva confiança i li dona una segona oportunitat. Encara l'allunya més de tot i de tothom. Quan li diu d'anar a viure junts, ella esclata i el deixa definitivament.
Sempre té el suport dels seus pares i aquests l'ajuden a superar i enfrontar-se amb els fantasmes, com quan li regalen un viatge a Londres (un destí que malgrat els mals records que li porta, l'ajuda a recompondre's).
La Carol mare, mai ha pogut oblidar la seva primera relació, una història tòxica que la deixa marcada i plena de ferides. Va decidir ser mare soltera i té dos fills/es, l'Ona a i el Ferran. No romantitza la maternitat i n'ha passat de tots colors. Ha educat als seus fills/es en la llibertat i de manera que construeixin vincles afectius sans, així i tot, el passat se li fa present i té pànic que la seva filla pugui passar pel que va viure ella.
A l'Ona, la filla, la curiositat li pot i tot i que sa mare insisteix a dir que la intimitat de cadascú s'ha de preservar, ella no para fins que descobreix que hi ha als cofres amagats al lavabo. Allí hi troba fotos i cartes adreçades a la Li.
Les peces van encaixant i la Carol descobreix que sa filla li ha llegit les cartes que guardava. Alguns cops se l'han trobat pel barri i a la Carol encara la paralitza.
Vint-i-dos anys després aconsegueix quedar amb ell i dir-li a la cara tot el que li va fer. Per fi pot tirar endavant i deixar enrere la por i aquells comportaments i situacions que va normalitzar de jove. I el més important de tot és que aconsegueix perdonar-se a si mateixa. Pot centrar-se en el present i en construir una nova relació amb en Jofre.
Una novel·la que explora les violències, els vincles, les relacions maternofilials i la reconstrucció.
L'estructura de narracions breus on es van alternant les dues veus de les protagonistes m'ha semblat un encert.
"Aquella relació desglossada en fascicles m'havia robat la innocència, la joventut, les hores, els dies i els anys, la llibertat, l'autoestima, la decència i la dignitat. I qui sap quantes coses més!"
March 26, 2026
Potser, mentre llegeixes aquesta ressenya, també t’ha passat alguna vegada: obrir una fotografia antiga i sentir que et mira una persona que ja no ets. Això és el que li passa a la Carol, protagonista de Carolina, quan la seva filla troba una imatge que obre una esquerda en el seu passat. A partir d’aquí, la novel·la ens convida a caminar amb ella per un record que barreja llum i ombra, un primer amor que hauria d’haver estat dolç i que, en canvi, es va convertir en una presó emocional. I ho fa amb un llenguatge planer, sense artificis, que es llegeix amb una facilitat sorprenent, com si la Carol t’expliqués la seva història asseguda al teu costat.
Si t’hi endinses, hi trobaràs un tema que segurament ja has vist sovint en la literatura contemporània: el trauma d’una dona jove manipulada per un home narcisista i despòtic. És un tema necessari, però recurrent, i potser et preguntes si aquest llibre aporta alguna cosa nova. La resposta no és tant en el què, sinó en el com. Rodà aposta per una mirada íntima, delicada, que vol comprendre més que no pas jutjar. La força del relat rau en aquesta senzillesa que no simplifica, en aquesta manera de posar paraules a ferides que sovint no es veuen.
I després hi ha l’Ona. Els capítols narrats per ella són una petita joia: genuïns, brillants, plens d’aquesta lucidesa inesperada que tenen els infants quan ningú no els mira prou. Rodà capta molt bé aquesta mirada neta, directa, que no necessita grans discursos per entendre què passa al seu voltant. L’Ona observa, intueix, i diu just el que cal, amb aquella combinació de tendresa i veritat que només tenen les criatures d’onze anys, que sovint sabem menys innocents del que ens agrada imaginar.
Llegint Carolina, potser hi trobaràs un mirall, o potser només una història que t’acompanya una estona i et fa pensar en com ens anomenem, qui ens ha anomenat així i com podem recuperar el nostre nom quan ens l’han pres. O potser simplement hi trobaràs una lectura amena i entretinguda, que no pretén reinventar res però que sap tocar amb suavitat allò que encara fa mal. I això, de vegades, ja és prou.
Si t’hi endinses, hi trobaràs un tema que segurament ja has vist sovint en la literatura contemporània: el trauma d’una dona jove manipulada per un home narcisista i despòtic. És un tema necessari, però recurrent, i potser et preguntes si aquest llibre aporta alguna cosa nova. La resposta no és tant en el què, sinó en el com. Rodà aposta per una mirada íntima, delicada, que vol comprendre més que no pas jutjar. La força del relat rau en aquesta senzillesa que no simplifica, en aquesta manera de posar paraules a ferides que sovint no es veuen.
I després hi ha l’Ona. Els capítols narrats per ella són una petita joia: genuïns, brillants, plens d’aquesta lucidesa inesperada que tenen els infants quan ningú no els mira prou. Rodà capta molt bé aquesta mirada neta, directa, que no necessita grans discursos per entendre què passa al seu voltant. L’Ona observa, intueix, i diu just el que cal, amb aquella combinació de tendresa i veritat que només tenen les criatures d’onze anys, que sovint sabem menys innocents del que ens agrada imaginar.
Llegint Carolina, potser hi trobaràs un mirall, o potser només una història que t’acompanya una estona i et fa pensar en com ens anomenem, qui ens ha anomenat així i com podem recuperar el nostre nom quan ens l’han pres. O potser simplement hi trobaràs una lectura amena i entretinguda, que no pretén reinventar res però que sap tocar amb suavitat allò que encara fa mal. I això, de vegades, ja és prou.
March 16, 2026
“Quants noms pot tenir una dona abans de reconèixer-se?”
Carolina és una novel·la intensa i molt sensible que t’absorbeix des de la primera pàgina fins al final. És d’aquells llibres que es llegeixen d’una tirada, tant per la fluïdesa de l’estil com per la força emocional de la història.
La novel·la explora com es pot entrar, gairebé sense adonar-se’n, en una relació marcada per la violència de gènere. Ho fa des d’una mirada íntima i realista, allunyada de tòpics, mostrant les “cicatrius invisibles” que deixa aquest tipus de relacions i el procés complex de reconstrucció personal.
L’autora aconsegueix fer-te entrar dins la protagonista, entendre les seves decisions i sentir el seu conflicte intern. És una lectura molt ben escrita, que tracta amb sensibilitat un tema dur i alhora posa el focus en la identitat, l’autoestima i el procés de tornar-se a reconèixer a una mateixa.
August 10, 2026
Me l'he acabat amb tres dies. Àgil i fàcil de llegir però colpidor i profund alhora. A mi m'ha atravessat de dalt a baix aquesta història.
I la portada, una meravella. Com d'important és cuidar-nos per convertir-nos en un jardí frondós i fort.
I la portada, una meravella. Com d'important és cuidar-nos per convertir-nos en un jardí frondós i fort.
March 4, 2026
Boníssim! Ressenya a Instagram: https://www.instagram.com/reel/DVbG-o...
March 7, 2026
ufff molt bon llibre per fer una primera introducció planera i dinámica de com pots acabar en relacions de maltracte. Molt recomanable, me l'he cruspit. Molt fàcil de llegir.
Displaying 1 - 6 of 6 reviews