Després del seu debut literari amb dos llibres de no-ficció, Jordi Cruz ens sorprèn amb la seva primera novel·la, un thriller trepidant i addictiu en què realitat i ficció es barregen i fan que el lector dubti de la veracitat de les històries que ens expliquen i que reflexioni sobre el rastre que deixem al món digital.
En Fidel García viu enganxat a tot allò que ressoni a true crime. Quan ell desapareix a Camprodon sense deixar rastre, el seu amic i escriptor, en Jordi, que es veu atrapat per culpa d'un temporal de pluja i neu, intenta descobrir què li ha passat al seu amic i quina relació té tot plegat amb l'assassinat d'una dona onze anys abans.
Per descobrir-ho haurà de fer un viatge a través de diferents casos reals per esbrinar quin secret amaga la desaparició del seu amic.
"Quaranta noms de la neu", és un thriller diferent, d'àgil lectura, que em va enganxar des del principi.
Barreja casos reals i ficció i et fa pensar quines de les coses que explica deuen ser inventades i quines no.
Enmig d'un temporal de neu i pluja, va teixint la història amb capítols que primer semblen inconnexes però a mesura que avança la novel.la, es van interconnectant.
La desaparició d’un home obsessionat amb el true crime és el punt de partida i el narrador, un escriptor amic del desaparegut, intenta entendre què ha passat. La novel·la combina intriga i reflexió d’una manera molt natural i et fa pensar fins a quin punt la veritat depèn de qui l’explica.
És una aposta completament diferent a les dues cròniques anteriors d'aquest autor. M'ha deixat intrigada de principi a final del llibre, he estat tota la lectura intentant trobar on acabava la realitat i on començava la ficció!
Aquest llibre no és només el seu argument, és un llibre que posa deures al lector, què és veritat i què no en aquesta història?. No m’he pogut resistir a verificar les històries!!!😀
Quaranta noms de la neu és una amena novel·la que barreja ficció i no-ficció. Narrada com una crònica i com si d’un ‘true crime’ es tractés, precisament això farà que sigui d’allò més vibrant. L’escriptor, que és autor de dos llibres de no-ficció, Jordi Cruz Serra, ara s’endinsa a crear un llibre a mig camí entre el relat real i el no real.
En Jordi, també escriptor —alter ego?—, ha quedat amb dos amics a Camprodon: un és en Fidel Garcia, un amant dels crims reals, i l’altre un guàrdia civil al qual coneix de fa molts anys. Per a sorpresa seva, no podrà contactar amb cap dels dos. A més, un temporal de pluja i neu el deixarà incomunicat a l’hostal on també feia estada en Fidel.
Ambientada a la vall de Camprodon, la neu i el temporal serà una interessant variable que es fon amb l’argument. També coneixerem d’altres tempestes ben potents com la dels monts Urals l’any 1959 on van morir tots els membres de l’expedició de la manera més estranya, i la més atractiva de totes —almenys per aquí qui escriu, i que va ser similar a l’any sense estiu del 1816—, la d’Islàndia l’any 2010 on el volcà Eyjafjallajökull va entrar en erupció i va paralitzar l’espai aeri a tota Europa; una circumstància que es troba molt ben trenada amb la trama principal.
El desenvolupament de la novel·la no decau, possiblement degut al to de reportatge real i a la incertesa del lector que haurà de descobrir si tot el que s’explica és ficció o no ho és.
Finalment, Quaranta noms de la neu juga amb aquelles casualitats que també trobem en el món real i en el fictici, on l’atzar i les coincidències poden moure la balança en qualsevol moment.