«No només els policies infiltrats decideixen qui són, els muggles també podem fer-ho. De fet, és molt recomanable, perquè decidir com vivim és bàsicament lo que mos acaba convertint en persones adultes funcionals. Tot i que, curiosament, també podem escollir ser infantils tota sa vida.» Partint d’aquesta tesi i a través de l’exercici de construcció d’identitat que van dur a terme (tot i que no del tot bé) els policies infiltrats, Març Llinàs es pregunta què ens fa ser qui som: és el nostre nom? La manera com vestim? És allò que diu al nostre DNI? La nostra manera de fer? Potser un compendi de tot plegat…
Amb humor (i algunes referències a The Office) i a partir dels casos dels policies infiltrats, en Març Llinàs fa una breu, però interessant reflexió sobre la identitat
Com us quedaríeu si, d'un dia per l'altre, descobriu que aquell noi que vas conèixer a la facultat i amb qui has creat una forta amistat no és qui diu ser? O si la noia a qui li has obert les portes de casa teva i amb qui fa més de dos anys que tens una relació tampoc és qui diu ser? Doncs això ha passat! El juny de 2022 el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) va destapar la infiltració d'un agent del cos de la Policia Nacional. Però no és l'únic. A poc a poc van anar sortint altres casos arreu dels PPCC (Barcelona, Girona, Lleida, València) i també a Madrid. I no us penseu que aquest modus operandi és nou, eh, d'esquirols i fills de puta n'hi ha hagut tota la vida!
I ara direu, per què ens expliques tot això? Doncs bé, en Març parteix d'aquestes infiltracions policials per fer un breu assaig sobre com es construeix una identitat: n'hi ha prou amb posar-se un nom i en replicar una certa estètica? A la vista està que no, però seria absurd negar la vinculació directa que hi ha entre estètica i identitat/pensament/col·lectiu, digau-li com vulgueu. Potser avui dia, amb la globalització i l'homogeneïtzació queda una mica més diluït, o no tan clar com fa uns anys quan clarament hi havia unes subcultures molt marcades, però és innegable que hi ha un lligam.
Més enllà d'això, vull dir que en Març no aprofundeix en el motiu de les infiltracions, sinó que és el punt de partida per teoritzar, des de l'humor, sobre la qüestió de la identitat. Així que si voleu saber més coses sobre les infiltracions policials, podeu accedir als reportatges de la Directa o mirar el documental 'Infiltrats' del 30 minuts.
Per trencar una mica amb la inèrcia dels llibres que portava llegint, aquest ha sigut magnífic. M’ha agradat molt com tracta des de l’humor un tema tan punyent com el d’un policia infiltrat, i sobretot la reflexió que fa al voltant de la identitat.
“S’ha de reconèixer que sa feina d’aquests policies no és fàcil. S’exposen a situacions molt perilloses i a damunt han de pensar què se posen. Igual que es professors de secundària”.
· crítica · Una crítica àcida i aguda que reflexiona entorn de la identitat fent crítica de les infiltracions de policies en moviments d'esquerres. Una barreja d'humor i crítica social molt ben trobada que, a més, es llegeix en un sospir. . Test de Bechdel - No procedeix ✏️ Març Llinàs - @mars.llinas 📚 Ara Llibres - @arallibres 📚 Ara Llibres - @arallibres Préstec d'eBiblio i llegit en un Kobo Libra Colour - @kobo_es --- · crítica · Una crítica ácida y aguda que reflexiona en torno a la identidad haciendo crítica de las infiltraciones de policías en movimientos de izquierdas. Una mezcla de humor y crítica social muy bien hallada que, además, se lee en un suspiro. . Test de Bechdel - No procede ✏️ Març Llinàs - @mars.llinas 📚 Ara Llibres - @arallibres Préstamo de eBiblio y leído en un Kobo Libre Coloour - @kobo_es . . "És Mallorca""
Ah, magnífic. Una forma divertida i original de tractar temes importants com la teva identitat, fent-ho girar al voltant de la temàtica dels policies infiltrats.
En Març Llinàs narra de forma divertida els casos d'infiltracions policials en les associacions d'esquerres. Lo millor de tot és que Març parla sobre com aquests agents van construir la seva identitat des del seu prisma, una persona que ha transicionat de gènere i que - segons el meu entendre - també va haver de construir-se una nova identitat.