Una sèrie de crims inspirats en l'obra de Dalí i una ment cruel i brillant que mata per venjança.
Un assassinat macabre sacseja Figueres: un home crucificat apareix al Teatre Museu Dalí el dia que s'ha d'inaugurar una gran retrospectiva internacional dedicada al geni del surrealisme. El mort reprodueix fidelment el quadre El Crist de sant Joan de la Creu, de Salvador Dalí. A la signatura, hi ha un nom inquietant: Diví. El sobrenom del gran mestre.
El sergent Alberto Olazábal serà l'encarregat d'enfrontar-se a un criminal que converteix l'art en càstig i la mort en performance. Cada crim és una reproducció d'una obra de Dalí, i darrere de cada escena hi ha una ment cruel, brillant i venjativa que compleix escrupolosament un calendari que farà anar de corcoll la policia per Madrid, París, San Francisco, Moscou i Nova York.
Els interessos polítics, mediàtics i artístics s'entrellacen en una trama angoixant i addictiva en la novel·la que va revelar Oriol Canals com la veu més potent del thriller català.
"Les llàgrimes que cauen són amargues, però més ho són les que no cauen". Proverbi rus.
Dels 4 llibres de novel·la negra de l'Oriol Canals, és el que m'ha costat més de llegir, probablement perquè visualment és més feixuc. A més a més, pel meu gust i ha massa errors ortogràfics i tipogràfics que no són admissibles. Probablement per això hi ha un canvi d'editorial en els darrers 2 llibres.
Pel que fa a la trama, també és la que menys m'ha atret, tot i que al final hi dona un gir argumental que m'ha fet mantenir-me enganxat fins a acabar-lo.