What do you think?
Rate this book
Seguim amb vida
224 pages, Paperback
Published February 18, 2026
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 of 1 review
June 3, 2026
"Seguim en vida" narra les peripècies d'una tribu pirata del segle XXI sense vaixell però amb el mateix esperit indòmit: llibertat radical, no obeir cap regla de cap institució o autoritat superior, fraternitat entre els més marginats, predilecció pel risc i l’aventura...
T'has preguntat mai com seria viure sense pors? Viure permanentment en el present com si no hi hagués demà? Viure la vida com si fos un videojoc de món obert però utilitzant el món sencer com a terreny de joc i exploració? Com seria deixar de batallar per assolir símbols d'estatus i aprofitar que vivim en la societat més opulenta de la història i que assolir les necessitats bàsiques de subsistència és bufar i fer ampolles per dedicar-nos simplement a allò més essencial: connectar amb els altres? Aquest llibre t'ofereix una bona dosi de llambregades al que és viure així. No és fàcil conèixer algú que visqui tan compromès amb aquests preceptes vitals tan oposats als més convencionals (com prioritzar el capital econòmic per sobre de tot) i aquí rau el gran valor d'aquest llibre; en tenim molt a aprendre.
No és fàcil la lectura per a tots aquells que no estiguem al seu nivell de llibertinatge desacomplexat, constantment ens sortirà la reprimida i mai reconeguda enveja en forma de judici moral—anarkoindividualistes!—. I és que no tan sols ens mostra sense vergonya tots els trapis i tripijocs que fan, també els reivindica! És digne d'admiració com retorça els arguments per bastir un codi moral que justifiqui tot el seu modus vivendi, inclòs el cleptoconsumisme.
L'albert porta 20 anys viatjant pel món i segueix amb la mateixa pinta de noi adolescent i somiador. La seva fama ve de viatjar sense l'ajuda de cames ni diners propis, gran exemple d'autosuperació personal. Qui pot lamentar-se de limitacions físiques o econòmiques al seu costat? Tot i així, crec que estem obviant els seus grans capitals i privilegis als quals val la pena parar atenció per no fer-nos falses il·lusions sobre la facilitat de seguir el seu exemple: 1. Aparença. És possible tenir un rostre més entranyable? La seva aparença andrògina de personatge manga amb ulls blau còsmic gegants, desperta tendresa immediata i és d'una gran ajuda a l'hora de ser acollit a casa de desconeguts. 2. Evidentment, ningú enveja moure's amb cadira de rodes, però cal apreciar el que potser és el seu únic avantatge a l'hora de interactuar amb gent nova: genera compassió immediata, tothom està disposat a donar-te un cop de mà. 3. Carisma. La seva visió alegre i optimista davant la vida es contagia i eleva l'esperit de qui s'hi acosta. Té una empenta, una força magnètica i una intel·ligència empàtica i col·lectiva que el converteixen en líder natural, és el pegament social que uneix la tribu, és capaç d'enredar l'ànima més apàtica i insuggestible amb els somnis més esbojarrats, sigui visitar les catacumbes de Paris o viatjar fins l'Amazònia fent autoestop.
M'ha sorprès gratament el bé que escriu, viatgant tant pel món, pensava que hauria perdut una mica de català, però ni molt menys. La seva prosa i riquesa de llenguatge és admirable, com tot ell.
Edicions 62: calia la horrorosa portada amb pinta de quadern d'exercicis per les vacances d'estiu de 3r de primària? Tot i així, valoro el seu fort contrast amb les experiències punkis, crostres i piesnegros que es troben a l'interior.
De tot el llibre em quedo amb aquest paràgraf:
"Potser és per tot això que, per molt a gust que em trobi a casa, o moltes comoditats que hi tingui, sempre hi ha un impuls a dins meu que m'empeny a tornar a recórrer els camins, com una mena de dutxa mental per treure'm la brutícia de la civilització i recordar que tots aquells objectes, plans i pro-jectes, totes les falses il·lusions de poder, control i seguretat, són només un segment minúscul d'entre tots els camins cap a la joia."
T'has preguntat mai com seria viure sense pors? Viure permanentment en el present com si no hi hagués demà? Viure la vida com si fos un videojoc de món obert però utilitzant el món sencer com a terreny de joc i exploració? Com seria deixar de batallar per assolir símbols d'estatus i aprofitar que vivim en la societat més opulenta de la història i que assolir les necessitats bàsiques de subsistència és bufar i fer ampolles per dedicar-nos simplement a allò més essencial: connectar amb els altres? Aquest llibre t'ofereix una bona dosi de llambregades al que és viure així. No és fàcil conèixer algú que visqui tan compromès amb aquests preceptes vitals tan oposats als més convencionals (com prioritzar el capital econòmic per sobre de tot) i aquí rau el gran valor d'aquest llibre; en tenim molt a aprendre.
No és fàcil la lectura per a tots aquells que no estiguem al seu nivell de llibertinatge desacomplexat, constantment ens sortirà la reprimida i mai reconeguda enveja en forma de judici moral—anarkoindividualistes!—. I és que no tan sols ens mostra sense vergonya tots els trapis i tripijocs que fan, també els reivindica! És digne d'admiració com retorça els arguments per bastir un codi moral que justifiqui tot el seu modus vivendi, inclòs el cleptoconsumisme.
L'albert porta 20 anys viatjant pel món i segueix amb la mateixa pinta de noi adolescent i somiador. La seva fama ve de viatjar sense l'ajuda de cames ni diners propis, gran exemple d'autosuperació personal. Qui pot lamentar-se de limitacions físiques o econòmiques al seu costat? Tot i així, crec que estem obviant els seus grans capitals i privilegis als quals val la pena parar atenció per no fer-nos falses il·lusions sobre la facilitat de seguir el seu exemple: 1. Aparença. És possible tenir un rostre més entranyable? La seva aparença andrògina de personatge manga amb ulls blau còsmic gegants, desperta tendresa immediata i és d'una gran ajuda a l'hora de ser acollit a casa de desconeguts. 2. Evidentment, ningú enveja moure's amb cadira de rodes, però cal apreciar el que potser és el seu únic avantatge a l'hora de interactuar amb gent nova: genera compassió immediata, tothom està disposat a donar-te un cop de mà. 3. Carisma. La seva visió alegre i optimista davant la vida es contagia i eleva l'esperit de qui s'hi acosta. Té una empenta, una força magnètica i una intel·ligència empàtica i col·lectiva que el converteixen en líder natural, és el pegament social que uneix la tribu, és capaç d'enredar l'ànima més apàtica i insuggestible amb els somnis més esbojarrats, sigui visitar les catacumbes de Paris o viatjar fins l'Amazònia fent autoestop.
M'ha sorprès gratament el bé que escriu, viatgant tant pel món, pensava que hauria perdut una mica de català, però ni molt menys. La seva prosa i riquesa de llenguatge és admirable, com tot ell.
Edicions 62: calia la horrorosa portada amb pinta de quadern d'exercicis per les vacances d'estiu de 3r de primària? Tot i així, valoro el seu fort contrast amb les experiències punkis, crostres i piesnegros que es troben a l'interior.
De tot el llibre em quedo amb aquest paràgraf:
"Potser és per tot això que, per molt a gust que em trobi a casa, o moltes comoditats que hi tingui, sempre hi ha un impuls a dins meu que m'empeny a tornar a recórrer els camins, com una mena de dutxa mental per treure'm la brutícia de la civilització i recordar que tots aquells objectes, plans i pro-jectes, totes les falses il·lusions de poder, control i seguretat, són només un segment minúscul d'entre tots els camins cap a la joia."
Displaying 1 of 1 review