Fricandónation

by Miquel Bonet Pinyol

Fricandónation és molt més que una novel·la gastronòmica, és una sàtira ferotge sobre l’ambició, la fama i la traïció. Tot comença amb un fricandó espès, tradicional i perfecte, servit en una fonda oblidada del Pirineu. Quan Dominique Sepulchre, el summe sacerdot de la Guia Cormoran™, el tasta, entén que aquell plat pot canviar la història de la cuina catalana. Influencers, empresaris i cuiners de pa sucat amb oli s’aboquen a la febre del moment. Volen convertir el fricandó en el nou ramen, el plat icònic d’una cuina cool i global, i fer de Roc Alafaixa, el xef, el seu profeta. Però el que havia de ser un homenatge acabarà sent una operació plena d’enveges, mentides i traïcions.

296 pages, Hardcover

Published February 25, 2026

Reviews

[Segell Fosc · Rating 5 out of 5]

La puta polla, nens. Sí, som els autors. No podem opinar o què passa?

[Núria Almansa · Rating 2 out of 5]

M'ha mantingut enganxada el fet d'intentar esbrinar qui hi ha darrera de cada personatge, també, en part, la sàtira sobre una Catalunya desfeta culturalment per la globalització i els interessos econòmics. Però, no m'ha agradat, i he seguit fins al final per saber com podia acabar tancant tota la història, i el final no m'ha aportat res nou. Potser, en algun moment, se m'ha fet massa passada de voltes.

[Isaac · Rating 4 out of 5]

Si no et repulsa l'húmor amb un toc groller, t'atrauen les teories de la conspiració (ja sigui amb persona(tge)s reals com John McAfee o amb noms fictionalitzats) i t'agrada posar a prova la teva correcció política en l'entorn incert i globalitzat del món de la gastonomia, aquest llibre és per tu!

Al llarg del llibre es teixeixen (al menys) dues històries (clarament?) diferenciades (jugant amb la tipografia i tot per diferenciar el meta, del meta-meta millor), però que transcorren en paral.lel. Cadascuna té la seva gràcia, però (sense desmereixer l'obra) el motiu que em va empényer a comprar el llibre (més enllà de Sant Jordi i donar suport al català/literatura) va ser el projecte https://www.menjometre.cat/ que havien llançat en paral.lel. No sóc un estudiós del tema, però posar a l'abast del gran públic les dades de desepesa a nivell de pais (en el fons són *els nostres* recursos també)... i més importantment, com se les reparteixen les empreses, per intentar exposar patrons foscos crec que és una tasca lloable i que s'ha de suportar en la mesura del possible. Tot això hauria de ser fàcilment digerible, i els governs haurien de ser capdavanters amb la transparència, però quan no és així, les tasques de ciutadans anònims (o amagats en un "col.lectiu secret" xD) s'ha de recolzar, encara que sigui amb un gra de sorra.

En definitiva, espero poder llegir els altres llibres que segueixin la col.lecció del segell fosc.

PD: la distància entre la R i qualsevol altra lletra (especialment manjúscules) és terrible amb la font per defecte del llibre... -_-

[Jordi · Rating 5 out of 5]

La novel.la en si és normaleta. Però té molíssima mala llet, sàtira de la bona. Qualsevol amb un mínim de connexió al món gastronòmic català hi pot reconèixer personatges reals, alguns exagerats, però amb les veritats a la puta cara. M’ha agradat molt!

[joan magrané · Rating 5 out of 5]

Manuscrit trobat a Saragossa però quedant-te a mig camí a esmorzar fort a La Panadella, que és de les millors coses que es poden fer. Ben escrit i ben divertit, què més voleu?

[LAURA · Rating 3 out of 5]

Comença bé, però s'enlenteix i s'enreda. És una sàtira sobre l'obsessió que tenim els catalans per conservar les nostres arrels, des d'una perspectiva gastronòmica.

[J M · Rating 4 out of 5]

Una sātira divertida del món de la gastronomia. En Bonet és un destraler.