What do you think?
Rate this book
Terres bàrbares
Una història de secrets i llegats familiars, de lleialtats i traïcions i dels efectes devastadors de la memòria personal i col·lectiva silenciada.
Què és la veritat? En uns temps de desmemòria en què les certeses es desfiguren i el passat més fosc, distorsionat, retorna, Terres bàrbares narra la història de Guillem, fill de lluitadors antifranquistes, i de Vera, abandonada pel pare.
Periodistes amb vocació, tots dos aspiren a la informació i a la veritat. Però quan comencen a investigar diversos casos de corrupció es veuen enfangats en una teranyina espessa. Les coses no són com semblen, ni en el treball ni en la intimitat familiar. Cal anar amb peus de plom i esperar que entre el mur de silencis aparegui una esquerda que faci caure el vel dels enganys. Vicent Flor ha bastit una novel·la que corprèn i ens fa reflexionar.
Gira a l’entorn de la possibilitat d’establir una veritat en el debat públic mentre qüestiona el nostre passat i present més immediat. Una novel·la sobre el paper de la veritat i les mentides en les nostres vides.
Què és la veritat? En uns temps de desmemòria en què les certeses es desfiguren i el passat més fosc, distorsionat, retorna, Terres bàrbares narra la història de Guillem, fill de lluitadors antifranquistes, i de Vera, abandonada pel pare.
Periodistes amb vocació, tots dos aspiren a la informació i a la veritat. Però quan comencen a investigar diversos casos de corrupció es veuen enfangats en una teranyina espessa. Les coses no són com semblen, ni en el treball ni en la intimitat familiar. Cal anar amb peus de plom i esperar que entre el mur de silencis aparegui una esquerda que faci caure el vel dels enganys. Vicent Flor ha bastit una novel·la que corprèn i ens fa reflexionar.
Gira a l’entorn de la possibilitat d’establir una veritat en el debat públic mentre qüestiona el nostre passat i present més immediat. Una novel·la sobre el paper de la veritat i les mentides en les nostres vides.
372 pages, Paperback
Published February 11, 2026
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 3 of 3 reviews
May 25, 2026
“Terres bàrbares” de Vicent Flor. Publicat per Edicions 62 en febrer 2026.
En Guillem és un periodista que sembla bastant amargat i defraudat de la vida en molts sentits, inclòs amb la possibilitat pel periodisme per ser una ferramenta per la veritat i per posar llum a la foscor. Però, un dia, la Vera, una periodista molt jove i ple d'entusiasme, és contractat pel diari. Potser ella, una amiga nova i una somniadora, és justament el que necessita.
Però, al mateix temps, a la vida personal d’en Guillem, les coses no van massa bé. Ha viscut unes relacions familiars bastant tòxiques amb la seva mare i el seu germà i ha tingut una relació complicada amb el seu pare. Quan el seu pare mort, un tuit d’homenatge a la seva memòria es converteix en un malson quan un secret i una vida de mentida es revela i amenaça a derrotar-li en tots els sentits...
És un llibre que tracta moltes temes i té una trama cabdal enfilada en un teixit ple de subtrames amb alguns girs bastant ben reeixit i colpidors. La novel·la va sobre coses com la depressió, com esdeveniments allunyats del present poden tenir impacte en la vida present, que sentit té el periodisme que sembla venut als interessos dels poderosos, la importància de l’amistat i l’amor (he fallat en això malauradament) i les dificultats per continuar avant quan tot sembla fotut i una merda enorme entre altres coses. És una novel·la que és al mateix temps bastant pessimista però també optimista al final.
Els personatges són ben construïts i m’agrada en particular el personatge de la Vera. És un llibre ple de grisos on quasi res és blanca i negra. L’autor té un domini impressionant a les ferramentes de la narrativa i una cosa que m’ha semblat molt ben encertat és com l’autor incorpora citacions d’altres llibres al seu text (parla sobre això al final del llibre).
En fi, és un molt bon llibre i mostra com l’autor ha aconseguit un domini impressionant del terreny de la ficció que potser podrà superar el seu domini igualment impressionant amb la no-ficció.
Moltes gràcies!
En Guillem és un periodista que sembla bastant amargat i defraudat de la vida en molts sentits, inclòs amb la possibilitat pel periodisme per ser una ferramenta per la veritat i per posar llum a la foscor. Però, un dia, la Vera, una periodista molt jove i ple d'entusiasme, és contractat pel diari. Potser ella, una amiga nova i una somniadora, és justament el que necessita.
Però, al mateix temps, a la vida personal d’en Guillem, les coses no van massa bé. Ha viscut unes relacions familiars bastant tòxiques amb la seva mare i el seu germà i ha tingut una relació complicada amb el seu pare. Quan el seu pare mort, un tuit d’homenatge a la seva memòria es converteix en un malson quan un secret i una vida de mentida es revela i amenaça a derrotar-li en tots els sentits...
És un llibre que tracta moltes temes i té una trama cabdal enfilada en un teixit ple de subtrames amb alguns girs bastant ben reeixit i colpidors. La novel·la va sobre coses com la depressió, com esdeveniments allunyats del present poden tenir impacte en la vida present, que sentit té el periodisme que sembla venut als interessos dels poderosos, la importància de l’amistat i l’amor (he fallat en això malauradament) i les dificultats per continuar avant quan tot sembla fotut i una merda enorme entre altres coses. És una novel·la que és al mateix temps bastant pessimista però també optimista al final.
Els personatges són ben construïts i m’agrada en particular el personatge de la Vera. És un llibre ple de grisos on quasi res és blanca i negra. L’autor té un domini impressionant a les ferramentes de la narrativa i una cosa que m’ha semblat molt ben encertat és com l’autor incorpora citacions d’altres llibres al seu text (parla sobre això al final del llibre).
En fi, és un molt bon llibre i mostra com l’autor ha aconseguit un domini impressionant del terreny de la ficció que potser podrà superar el seu domini igualment impressionant amb la no-ficció.
Moltes gràcies!
July 9, 2026
Guillem Seguí és un periodista càustic i descregut que treballa en el periòdic progressista més important de la ciutat. Recentment ha perdut el pare, fet que l'ha afectat profundament, mentre manté una relació difícil amb la mare. Enmig dels seus problemes personals i professionals, els assumptes familiars adquiriran una nova dimensió quan descobrisca secrets ocults dels seus pares de l'època de la postguerra i el franquisme.
Segona novel·la de Vicent Flor, en què l'autor combina una trama diversa i interessant amb un estil dens i colpidor. Aborda amb mirada crítica els temes que hi apareixen —la mort, la família, la postguerra o l'ofici de periodista— des dels ulls del cínic Guillem Seguí. La tria de la professió del protagonista resulta molt encertada, ja que permet analitzar tant la professió periodística en els temps que corren com la pròpia societat i política valencianes. Sota els noms canviats, no es pot deixar d'entreveure personatges i entitats reals. A més, tracta temes poc coneguts de la repressió franquista durant la postguerra. Finalment, s'endinsa en les complexes relacions familiars i en qüestions dures com la mort dels éssers estimats. El llibre té, certament, passatges durs, però al final obre una escletxa d'esperança.
Segona novel·la de Vicent Flor, en què l'autor combina una trama diversa i interessant amb un estil dens i colpidor. Aborda amb mirada crítica els temes que hi apareixen —la mort, la família, la postguerra o l'ofici de periodista— des dels ulls del cínic Guillem Seguí. La tria de la professió del protagonista resulta molt encertada, ja que permet analitzar tant la professió periodística en els temps que corren com la pròpia societat i política valencianes. Sota els noms canviats, no es pot deixar d'entreveure personatges i entitats reals. A més, tracta temes poc coneguts de la repressió franquista durant la postguerra. Finalment, s'endinsa en les complexes relacions familiars i en qüestions dures com la mort dels éssers estimats. El llibre té, certament, passatges durs, però al final obre una escletxa d'esperança.
April 10, 2026
Segona novel.la de l'autor. Com la primera, parla de relacions familiars complicades, tòxiques que diuen ara, on els silencis, els retrets, les incomprensions acaben assolant el que en algun moment es presumia havia de ser un espai amable. Fins esdevenir eixes "terres bàrbares" del títol.
La lectura presenta diferents capes o línies argumentals que es superoosen, que es travessen. Per una banda, els secrets familiars que amenacen la imatge idealitzada -per a bé o més aviat per a mal- que el protagonista ha bastit dels seus progenitors. Uns girs de guió que trasbalsen les certeses en què s'havia instal.lat.
Per un altre costat, la trama periodística i política, les dependències i obligacions mútues, la didicultat de sostraure's al joc d'interessos creuats. I paral.lelament, la relació entre el protagonista, gat vell, i Vera, la nouvinguda a la professió, taula de salvació d'un nàufrag vital.
I tot això en una València present que no ha pogut llevar-se de damunt el visc del franquisme, la grisor i tristor dels anys de plom que malmeté tantes vides. Traumes que traspuen diferents generacions, sense necessitat de fer-los explícits. Sols la veritat i el coneixement permeten la comprensió, que no justificació, i permeten així restaurar una certa rehabilitació.
Estil directe i precís. Referències literàries canonitzants. Barreja de personatges ficticis i reals, diàlegs versemblants, així com espais -barris, bars, contrades- reconeixibles, que mouen al lector a pensar si no estem davant una autoficció, com ocorria també a la primera novel.la. El capítol final d'agraïments ens respon moltes de les preguntes suscitades.
La lectura presenta diferents capes o línies argumentals que es superoosen, que es travessen. Per una banda, els secrets familiars que amenacen la imatge idealitzada -per a bé o més aviat per a mal- que el protagonista ha bastit dels seus progenitors. Uns girs de guió que trasbalsen les certeses en què s'havia instal.lat.
Per un altre costat, la trama periodística i política, les dependències i obligacions mútues, la didicultat de sostraure's al joc d'interessos creuats. I paral.lelament, la relació entre el protagonista, gat vell, i Vera, la nouvinguda a la professió, taula de salvació d'un nàufrag vital.
I tot això en una València present que no ha pogut llevar-se de damunt el visc del franquisme, la grisor i tristor dels anys de plom que malmeté tantes vides. Traumes que traspuen diferents generacions, sense necessitat de fer-los explícits. Sols la veritat i el coneixement permeten la comprensió, que no justificació, i permeten així restaurar una certa rehabilitació.
Estil directe i precís. Referències literàries canonitzants. Barreja de personatges ficticis i reals, diàlegs versemblants, així com espais -barris, bars, contrades- reconeixibles, que mouen al lector a pensar si no estem davant una autoficció, com ocorria també a la primera novel.la. El capítol final d'agraïments ens respon moltes de les preguntes suscitades.
Displaying 1 - 3 of 3 reviews