Surveys the style, inspiration, and works of the metaphysical painter De Chirico.
The Greek-born Italian painter Giorgio de Chirico (1888-1978) is known for a highly symbolic visionary art that earned the name Metaphysical painting. The first compact survey of an artist whose reputation has taken on new luster in a Postmodern age, this book presents the many works that are considered forerunners of twentieth-century movements such as Dada and Surrealism. During his early and most important phase-which lasted until about 1920-de Chirico saw his artistic role as that of an oracle, whose aim was to extract the central, transcendent mystery of a theme. To this end he fused fantastic and dream imagery with objects from everyday experiences or from classical artistic traditions into a personal blend of reality and unreality Filled with rigid architectural forms in exaggerated perspective, enigmatic silhouettes, plaster sculptures, and severed hands and feet, the artist's canvases convey a disturbing strangeness.
Pere Gimferrer, a well-known Catalan poet and author, has written books on artists Antoni Tapies, Max Ernst, Joan Miro and Rene Magritte, among others.
Pere Gimferrer (Barcelona, 1945). Poeta, prosista, traductor i crític literari. Estudia Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i molt aviat destaca com a poeta amb les seves primeres obres en castellà: Mensaje del tetrarca (1963), Arde el mar (1966, Premi Nacional de Poesia) i La muerte en Beverly Hills (1968). Amb Els miralls (1970) enceta la seva producció poètica en català. A aquesta obra la segueixen els títols Hora foscant (1972) i Foc cec (1973). Amb L'espai desert (1977) obté la Lletra d'Or del 1978. L'any 1981 aplega els títols anteriors a Mirall, espai, aparicions, on inclou l'obra Aparicions. Amb El vendaval (1988) guanya els premis Ciutat de Barcelona, Nacional de literatura i Crítica Serra d'Or. Encara en el terreny de la poesia, publica La llum (1990), Mascarada (1996), El Diamant dins l'aigua (2001), El castell de la puresa (2014) i Marinejant (2016). El 1985 és escollit Membre de la Real Academia Española i el 1989 li és concedida la Creu de Sant Jordi. És Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1998) i Membre numerari electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (2008). Com a crític col·labora en diverses publicacions i és autor d'una important obra assagística: La poesia de J.V. Foix (1974), Antoni Tàpies i l'esperit català (1974), Max Ernst o la dissolució de la identitat (1977), Miró, colpir sense nafrar (1978), Radicalidades (1978), Lecturas de Octavio Paz (1980), Los raros (1985) o Les arrels de Miró (1993). Ha traduït al castellà autors com Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Ausiàs March o Mercè Rodoreda i, al català, Stendhal, Voltaire o Flaubert, entre d'altres.