Dena zulo bera zen

by Eider Rodríguez

Sute arrisku handieneko urte-sasoia da kanikula, uda-mina, eta hark ematen dio izena liburu honetako sei istorioetan lehenari. “Nor zara?”, galdetzen dio pertsonaietako batek besteari. “Ur asko eta beste elementu batzuk, zu bezala”, erantzuten dio.

Zerua argi egon arren, arnasa hartzea hain erraza ez den paisaia bat hedatzen da liburu honetan. Edertasunaren eta heriotzaren igurtzi amaigabean, bakea ez, egia aitzurtu nahia da protagonista. Laguntasuna eta sentsualtasuna ageri dira, olatu artifizialak eta uharteak, doluen aurreko doluak, zorion moderatua, esku batzuek egin dezaketena baina sekula egingo ez dutena. Inoiz baino gorputzago sentitzen den jendea —hortzak, hazia, hezurrak—, eta, tarteka, inoiz baino hondakinago, zakarrak eta ametsak, biak, eguzkitara ateraz.

Hendaian, Irunen, Hondarribian, Bordelen, Donostian, Koh Phanganen, Errenterian; elkar besarkatuta kabitzeko moduko zulo txiki batekin aski zatekeen. Gauza guztien azken aldi bat —eta ondorioz lehena— Eider Rodriguezen bosgarren ipuin liburuan.

Genres: Fiction

196 pages, Paperback

Published October 1, 2025

About the author

Eider Rodríguez Martín (Rentería, 1979) es periodista, editora, traductora y guionista. Ha publicado hasta el momento el volumen de relatos Y poco después ahora (Ttarttalo, 2007, publicado en versión original como Eta handik gutxira gaur, Susa, 2004). Carne es la versión castellana, realizada por la propia autora, de su segundo libro, Haragia (Susa,2007). En la actualidad vive en Hendaya.

Reviews

[Kenya Stéphanie · Rating 3 out of 5]

Una lectura súper ligera de seis relatos sobre los huecos en las vidas de: una pareja que se enfrenta al desamor en un verano caluroso, dos amigas adolescentes, una turista con el tobillo roto y su despertar de la tristeza, la última mañana de una pareja de mujeres que se aman enormemente........
Ojalá haberlo leído en verano, en la playa. Tiene esa ligereza cálida que solo casa con un helado fresquito, aunque sea a veces algo muy triste.

[Marta Clua · Rating 5 out of 5]

Fa uns anys, arran de la recomanació de la Fe d’@espolsada, vaig descobrir “Un cor massa gran” i amb aquest llibre, vaig descobrir també la veu única i brillant d’ @eiderrodriguetz . Després va arribar la seva novel·la “Materials de construcció”, que va reafirmar la seva capacitat d’atrapar-nos amb una història més personal i intimista.
Per tant, quan ha arribat el seu tercer llibre en català de la mà d’ @edicions_del_periscopi , ja sabia que seria un encert.

Us parlo de “Tot era el mateix forat”, amb traducció al català de Pau Joan Hernández. Es tracta d’un recull de sis històries sense connexió aparent entre elles, però travessades per un mateix fil invisible: la fragilitat dels vincles, el desig, el pas del temps i aquells moments en què la vida es desvia lleugerament del que esperàvem.
Les situacions que planteja podrien ser quotidianes, però l’autora les transforma en mirades úniques, poètiques .Hi trobem una dona que es deixa endur pel desig en un passeig solitari; dues amigues que es retroben quan la vida les ha començat a separar; una parella obsessionada a transformar casa seva excavant un forat sota els fonaments; un sopar que esdevé escenari de revelacions incòmodes; un viatge que es torça en un entorn idíl·lic, i l’acompanyament al final de la vida d’una dona que ha desafiat les normes.
Més enllà de les trames, el que realment colpeix és la manera com l’Eider construeix les atmosferes: amb una escriptura precisa, continguda i alhora carregada de tensió subterrània. Sovint el que no es diu pesa tant com el que s’explica, i és en aquests silencis on el lector acaba de completar el sentit.
Sis històries amb veu de dona , en situacions que no semblen excepcionals, i potser és aquí on rau la seva força: en fer-nos mirar allò quotidià amb una estranyesa nova, com si sota la superfície hi hagués sempre alguna cosa a punt d’esquerdar-se.
Un plaer llegir-la, un plaer gaudir-la en cada llibre. Tant de bo la puguem continuar llegint durant molt de temps més!

[Miss Lo Flipo · Rating 5 out of 5]

¡Y guapa y guapa y reina y reina!

Qué maravilla de cuentos: leedlos.

[Clara · Rating 2 out of 5]

me ha enganchado pero no he conectado con ninguna de las historias salvo la última, a esa le daría 5 estrellas

[june · Rating 5 out of 5]

azkeneko ipuinak k.o utzi dit

[Ane · Rating 4 out of 5]

«Amores los tienen todos,
pero ¿quién los sabe cuidar?»

[Alícia Lara · Rating 4 out of 5]

"Es va quedar mirant absorta la pila de samarretes. Les de sota estaven plegades amb una precisió millimètrica. Es podia veure tan clarament com en un flysch on acabava l'era en què la Fani s'havia encarregat de plegar-les i on començava la de la Nekane."

[〰️ Alba 〰️ · Rating 4 out of 5]

Rodríguez té un estil que m'agrada molt. Parla del que els passa a persones variades, no perquè facin grans gestes, sinó per coses que els passen i potser en una altra història passarien desapercebudes. Treu a la llum les relacions, allò que a vegades ens incomoda i no veiem -o no volem veure-. Llegiu aquests contes!

[Marta · Rating 4 out of 5]

Pues de eso iba todo esto.
Amores los tienen todos, pero, ¿quién los sabe cuidar?

[aitana :) · Rating 4 out of 5]

como es un libro de relatos he puesto una puntuación a cada!! el último relato me ha dejado destrozada…
mares y ruinas 3
el agujero 4
corazón de pato 4
lecciones de buceo 3,5
el cráter 5

[Pablo Reyes · Rating 5 out of 5]

Salvo a Federico Falco, no conozco a otro autor de cuentos en activo al nivel de Eider. En esta colección perfecta se incluye una secuela aventurera de 'Un corazón demasiado grande', una historia de amistad adolescente triste y profunda, un relato de pareja misterioso con una premisa genial, otro relato sobre clase y compromiso, otro genial construido sobre unas vacaciones en las que la protagonista se obliga a pensar, y un bellísimo cuento de enfermedad, amor y muerte.

[Cèlia · Rating 4 out of 5]

bfffffffff cada buit és un buit diferent però tots els podem entendre perquè no deixen de ser el mateix forat.
m’ha agradat molt el pretext i, tot i que no sóc gens de contes, el fil que els ha unit a tots m’ha semblat molt potent i ben executat en cadascuna de les protagonistes.
no m’ho esperava gens pero me l’enduc molt endins💔

[Júlia Mérida · Rating 5 out of 5]

perfecte si vols desembafar-te d'alguna cosa. quins contes més tendres i quins paisatges emocionals. m'ha arribat molt.

[Ivan OftheRiver · Rating 4 out of 5]

Eiderrek irakurleari: tori istorio hauek eta egin haiekin nahi duzuna. Eta ez dakit nola, baina azkenean irakurlearekin egiten du Eiderrek nahi duena. Chapeau ❤️

[carlosnunez · Rating 2 out of 5]

uf no sé. el último cuento perfecto

[Irene · Rating 4 out of 5]

A quién no le va a gustar un librito de relatos?💌
Estilo original y fresquito y temáticas originales. Me guzta aunque creo que tenía muchísima expectativa, entonces me ha sabido a 3,5⭐️ bien

[Edurne · Rating 4 out of 5]

Definizio bat; Zuloa: amildegia, hutsunea, existitzen ez dena. Eskaintza bat liburuaren lehen orrialdean, Eiderrena: Gozatu zuloaren geruza ezberdinez, erorketa on! Amildegiak definitzen du ipuin bakoitzeko pertsonaien erlazioak. Bikote harremanak, heteroak gehientsuenak, lagun artekoak eta kakots artean “lagun” artekoak. Denen artean arrakala bat, distantzia bat eta isiltasuna, ekintza sotilekin betetzen dutena. Eiderrek ogi apurrak tentuz uzten ditu arrunt diruditen ipuinotan, ondo hausnartutakoak, beti iradokitzaile, loturak egitera garamatzatenak. Gorputzaren beharrak asetzera eramaten du Ixabel lehen ipuinean, abenturara irmoki bermatuz gorputzaren dekadentzia gaitzesezinari bidea malkortsu eginez. Limonada maitaleen mesanotxe ondoan ohiko ohetik kanpo esnatzen diren goiz horiek eta desintoxikazio tratamendu bat. Lagun arteko arrakalak beti bezain mingarri, oin-puntetan aldentzen direnak sarritan, adiorik gabe. Laguna berriro aurkitzen dugun arte… alferrik, mende bat bien artean. Zerk garamatza egoera hoietara? Non geratzen dira ametsak? Eta amesterik ez dutenak? Eta amestu ondoren nahi ez duzun bizitza batetara eramaten baldin bazaitu? Zuloek irentsi egiten gaituzte, batzuetan erortzera garamatzate bestetan salto egitera. Besteen zuloek aldiz, helburu ezjakinik gabe hasten direnak, helburu ezjakinik gabe amaitzen direnak bainan zulatzen ari diren bitartean bikoteak batzen dituena. Zentzugabekeriaren korapiloetan katramilatuta baina egiazko iruditzen zaizkigunak, gure eskuekin harramazka husten ditugunak. Eta itxurakeria, izatea nahi duguna eta garenaren artean, lotsak, besteengan perfekzioaren distira, gizarteratzeko prest. Guzti hori eta gehiago ipuin hauetan, maisuki adierazita Eiderren eguneroko kontakizunekin, xume baina sakon. Eta mikropoesia zatitxoak lantzean behin: “Eguzkiak trapezio bat marrazten zuen egongelako lurraren gainean… pasaera bakoitzean erreparatu zion edertasun printza hari, harik eta eskegitzeko arropak zeramatzan baldea albo batera utzi, oinetakoak erantzi eta argizko forma haren barruan kuzkurtu zen arte” (9or.) Edota, “Bainua hartu eta gero, hondar eskukadak ukabilaren zirrikitu batetik ahalik eta meheen isurtzera dedikatu zen, higaduraren edertasunean kontzentratuta, bukle atsegi hura honda zezakeen elementu bakarra bera zela onartuz.” (21.or).

[CLAUDIA SANABRIA · Rating 3 out of 5]

"Contemplaba el cielo mientras las noche se disipaba, y veía como iban desapareciendo los últimos hilos de oscuridad. Después, el océano. Me quedaba esperando un rato hasta confirmar que el océano seguía palpitando, atenta a todo aquello, testigo de todo aquello, parte de todo aquello".

[lei · Rating 4 out of 5]

Asko gustatu zaixkit Eider Rodriguezek liburu hontan osatzeitun sei relatok. Sentsibilitate berezi batekin idatzitako ipuinak dia, pertsonen arteko erlaziyotan sortzean beste pertsonai hori sentitu ahal da bere hitzetatik ta hitzak jartzeixkiyo askotan esan ezin dian sentimendu hoiei. Bere hitzetatik sortzeitun irudik benetan xamurrak ta berezik intzaixkit. Azpimarratueten zatitxo bat ustet hemendik: "Denborarekin ikasi zuen: ez zekien gauza handirik desioaz, baina desioak dena zekien berari buruz".

[Akibsi · Rating 5 out of 5]

¡Que fuerte! Estas historias cortas son estupendas. La traducción del Euskara es muy buena. Rodriguez despierta emociones con ingenio y una prosa limpia y clara.

Alguna historia me ha marcado más que otra, pero las seis son un mundo en sí mismas. Y al terminar cada una de ellas tuve que hacer una pausa para procesar la emoción que me provocaron.

[Mariona Teruel Roger · Rating 5 out of 5]

Lhe gaudit tant com també mha faltat l’aire. La lluita interna i sovint inconscient de voler sortir del forat, cotidià, però al cap i a la fi forat. En molts moments mha semblat que el llibre em llegia la ment.

[Ainhoa Kerobia · Rating 4 out of 5]

Oso politta.
Azken ipuinak ikutu nau gehien baino denak gustatu zaizkit

[Maddi · Rating 5 out of 5]

Merezi du!

[Uxue Yuste · Rating 4 out of 5]

kolpetik guztiak zentzua hartu izan balu bezela - Kraterra

[Malen Alzuart · Rating 5 out of 5]

Pasada

[Tere · Rating 4 out of 5]

Demà escriure alguna cosa amb més seny, però l’Eider té raó: tot és un mateix forat, tot són forats!!!!! o esquerdes? nohosé tot és allò que creix entre buits???

[Itzi · Rating 4 out of 5]

Mi primer librito elegido sin recomendaciones previas y ha sido un acierto 🥳

Seis relatos diferentes con temáticas y dramas de la vida, entretenidos y originales. Todos ellos comparten un puntos especiales.

Me ha gustado mucho la manera de contar y siempre da gustito que todo gire en torno a nuestra zona.

En general diferente y me ha venido genial leerlo ahora.

[Izas]

24/4/2026 lo abandono al 64%. Empezó muy bien, pero a medida que avanzaba he perdido el interés.

[Maria G · Rating 1 out of 5]

Creí que conectaría rápido con los huecos de los que habla en cada historia, pero no ha sido así. Aunque tampoco sé explicar por qué, no me ha llenado.

[Leah - Whatleahsreading · Rating 4 out of 5]

M’ha encantat l’escriptura de l’Eider Rodríguez, molt breu i punyent, però alhora enganxa moltíssim. Els relats m’han semblat molt incòmodes i humans (i ho dic en el sentit positiu d’aquestes paraules).

Parlen d’històries quotidianes, però amb aquell punt de tensió que, tot i ser-hi present, mai s’arriba a definir del tot amb paraules. De fet, una de les coses més interessants han estat els silencis i tot el que no es diu, però s’intueix amb molta força.

He gaudit molt llegint-lo, només tenia ganes de continuar descobrint el següent relat, així que m’ha enganxat moltíssim.

Els meus preferits han estat El forat, Cor d’ànec i El cràter, però també destacaria Mars i ruïnes.