What do you think?
Rate this book
El bosc dins l'esquerda
Quan els malsons esdevenen reals, el passat ja no es pot amagar i cal enfrontar-se a la foscor
La Marina, després de la mort del seu pare, amb qui feia anys que no tenia relació, torna al poble on va créixer per assistir a l'enterrament. Però el retrobament amb velles amistats i amors fugissers desperta també un passat que no havia pogut deixar mai enrere. Fa vint-i-cinc anys, la Marina va perdre una part de si mateixa en un bosc, i ara, als trenta-tres, aquest bosc torna a la seva vida en forma de somnis que traspassen la frontera de la realitat.
Entre els secrets familiars amagats i les aparicions inquietants que l'han perseguit des de petita, la Marina només té una opció: enfrontar-se a aquest món oníric i recuperar allò que va perdre per vèncer, potser per primer cop, les pors que la criden des de la foscor i per mirar finalment endavant, al futur que l'espera.
La Marina, després de la mort del seu pare, amb qui feia anys que no tenia relació, torna al poble on va créixer per assistir a l'enterrament. Però el retrobament amb velles amistats i amors fugissers desperta també un passat que no havia pogut deixar mai enrere. Fa vint-i-cinc anys, la Marina va perdre una part de si mateixa en un bosc, i ara, als trenta-tres, aquest bosc torna a la seva vida en forma de somnis que traspassen la frontera de la realitat.
Entre els secrets familiars amagats i les aparicions inquietants que l'han perseguit des de petita, la Marina només té una opció: enfrontar-se a aquest món oníric i recuperar allò que va perdre per vèncer, potser per primer cop, les pors que la criden des de la foscor i per mirar finalment endavant, al futur que l'espera.
322 pages, Kindle Edition
Published February 5, 2026
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 7 of 7 reviews
April 21, 2026
La Marina torna al poble per assistir al funeral del seu pare, un home amb qui feia vint-i-cinc anys que no hi tenia cap relació. La seva vida tampoc és la que havia imaginat: una infantesa marcada per una família desestructurada, una relació que fa aigües, una sensació persistent d’haver anat sobrevivint més que vivint. I ara, en aquest retorn que no volia fer, alguna cosa es mou. No només al poble. No només al bosc. També dins seu.
Torna com qui torna a un somni que no ha acabat mai. No hi ha retorn possible quan el bosc encara et parla, quan la terra conserva allò que vas decidir oblidar. Camina pels carrers com si fossin passadissos d’un record que no és ben bé seu, i cada ombra sembla saber alguna cosa que ella encara no gosa mirar de front. La realitat és una pell prima, i a sota hi ha el que sempre hi ha hagut: un murmuri antic que no s’ha apagat.
Els somnis li arriben com esquerdes. No expliquen res, només filtren allò que insisteix. Imatges que no ha triat, sensacions que no venen del present, un llenguatge que no es deixa traduir. I ella ho entén a mitges, com s’entenen les coses que vénen de molt lluny: no són metàfores, són retorns.
El bosc respira amb ella. No és un escenari, és una presència. Alguna cosa s’hi mou amb la precisió d’un record que ha esperat massa temps. No cal veure-hi cap figura per saber que hi ha una absència que reclama lloc, una història que no s’ha acabat d’explicar i que ara troba la seva via d’aigua.
Hi ha un moment en què la realitat i la realitat onírica deixen de discutir-se. S’encaixen. I és llavors quan la Marina comprèn que el que va quedar soterrat no desapareix: només espera. A vegades en forma de soroll entre les fulles. A vegades en un somni que et desperta perquè sap més de tu que tu mateixa.
La veritat sempre troba una esquerda. Sempre. I quan ho fa, no demana permís. Travessa la pell, travessa la casa, travessa el bosc. Travessa la Marina. I ella, finalment, deixa de fugir. Perquè hi ha històries que només es poden mirar des del punt exacte on fan mal.
I què no hi trobaràs? No és un thriller clàssic, no hi ha pistes ni girs calculats ni una investigació que avanci. Aquí hi ha atmosfera, ombra, memòria i retorn. Un viatge interior que no busca resoldre, sinó revelar.
Torna com qui torna a un somni que no ha acabat mai. No hi ha retorn possible quan el bosc encara et parla, quan la terra conserva allò que vas decidir oblidar. Camina pels carrers com si fossin passadissos d’un record que no és ben bé seu, i cada ombra sembla saber alguna cosa que ella encara no gosa mirar de front. La realitat és una pell prima, i a sota hi ha el que sempre hi ha hagut: un murmuri antic que no s’ha apagat.
Els somnis li arriben com esquerdes. No expliquen res, només filtren allò que insisteix. Imatges que no ha triat, sensacions que no venen del present, un llenguatge que no es deixa traduir. I ella ho entén a mitges, com s’entenen les coses que vénen de molt lluny: no són metàfores, són retorns.
El bosc respira amb ella. No és un escenari, és una presència. Alguna cosa s’hi mou amb la precisió d’un record que ha esperat massa temps. No cal veure-hi cap figura per saber que hi ha una absència que reclama lloc, una història que no s’ha acabat d’explicar i que ara troba la seva via d’aigua.
Hi ha un moment en què la realitat i la realitat onírica deixen de discutir-se. S’encaixen. I és llavors quan la Marina comprèn que el que va quedar soterrat no desapareix: només espera. A vegades en forma de soroll entre les fulles. A vegades en un somni que et desperta perquè sap més de tu que tu mateixa.
La veritat sempre troba una esquerda. Sempre. I quan ho fa, no demana permís. Travessa la pell, travessa la casa, travessa el bosc. Travessa la Marina. I ella, finalment, deixa de fugir. Perquè hi ha històries que només es poden mirar des del punt exacte on fan mal.
I què no hi trobaràs? No és un thriller clàssic, no hi ha pistes ni girs calculats ni una investigació que avanci. Aquí hi ha atmosfera, ombra, memòria i retorn. Un viatge interior que no busca resoldre, sinó revelar.
February 16, 2026
Una interessant primera novel·la. M'ha agradat especialment la part onírica del bosc.
April 26, 2026
El bosc a dins l'esquerda
🖋️ Míriam Freixas
📘 La campana
📖 348 pàgines
🏠 Préstec de la mama
Aquesta és la història de la Marina, una noia de trenta i pocs que sembla que porti una vida plàcida i tranquil•la fins que una trucada ho sacseja tot.
Quan la tieta la truca per avisar-la que son pare està a punt de morir-se i es trasllada fins el poble per veure'l i assistir a l'enterrament, tal com s'espera d'ella, una esquerda que estava disimulada es torna a obrir fins a resultar un veritable abisme.
La salut mental és fràgil i allò que es viu de petita roman ben endins fins que alguna cosa t'ho fa reviure i la Marina haurà de travessar un bosc bastant tètric.
Una història un tant extranya, amb un punt gòtic per l'ambientació del bosc, però que vol mostrar com n'és de necessari parlar de salut mental.
✅ Passa el test de Bechdel
♀️❌ No Escrit amb perspectiva de gènere
🔤✅ No he trobat errades
🖋️ Míriam Freixas
📘 La campana
📖 348 pàgines
🏠 Préstec de la mama
Aquesta és la història de la Marina, una noia de trenta i pocs que sembla que porti una vida plàcida i tranquil•la fins que una trucada ho sacseja tot.
Quan la tieta la truca per avisar-la que son pare està a punt de morir-se i es trasllada fins el poble per veure'l i assistir a l'enterrament, tal com s'espera d'ella, una esquerda que estava disimulada es torna a obrir fins a resultar un veritable abisme.
La salut mental és fràgil i allò que es viu de petita roman ben endins fins que alguna cosa t'ho fa reviure i la Marina haurà de travessar un bosc bastant tètric.
Una història un tant extranya, amb un punt gòtic per l'ambientació del bosc, però que vol mostrar com n'és de necessari parlar de salut mental.
✅ Passa el test de Bechdel
♀️❌ No Escrit amb perspectiva de gènere
🔤✅ No he trobat errades
February 16, 2026
Un llibre que m'ha atrapat des de'l començament!
Read
May 17, 2026D’aquesta novel·la en destacaria la barreja entre realitat i ficció. Totes dues s’entrellacen i es complementen fins a desencallar una situació que havia quedat sepultada pel pas del temps i pels silencis familiars
May 3, 2026
Família, amor, feina, neguits i somnis en una novella molt ben escrita.
March 2, 2026
"El bosc dins l'esquerda" m'ha semblat una novel·la millenial, que no passa de manera lineal de la infantesa a l'adultesa, sinó que, a través de records del passat, ens mostra una noia que creix i madura envoltada de conflictes i que aprèn, lluita i sobreviu a uns inicis de segle XXI poc esperançadors per al jovent.
Si bé és cert que és un llibre que tracta problemàtiques actuals, com ara la precarietat laboral, l'accés a l'habitatge, etc., el que més m'ha agradat és com s'han construït els personatges: la Marina, que carrega la motxilla dels traumes infantils; en Guillem, que és el narcisista clàssic; la mare, que hauria de ser el baluard de la família, però és una víctima més de l'engranatge. I un altre personatge necessari: el poble, que estreny la gent que hi viu i, alhora, els protegeix de la vida urbana empobrida.
En aquest entramat de personatges ferits per la vida, s'hi suma un bosc tenebrós com a metàfora de totes aquestes pors, però també com a camí que s'ha de seguir per defugir-les.
És un llibre que entreté i, també, emociona.
Si bé és cert que és un llibre que tracta problemàtiques actuals, com ara la precarietat laboral, l'accés a l'habitatge, etc., el que més m'ha agradat és com s'han construït els personatges: la Marina, que carrega la motxilla dels traumes infantils; en Guillem, que és el narcisista clàssic; la mare, que hauria de ser el baluard de la família, però és una víctima més de l'engranatge. I un altre personatge necessari: el poble, que estreny la gent que hi viu i, alhora, els protegeix de la vida urbana empobrida.
En aquest entramat de personatges ferits per la vida, s'hi suma un bosc tenebrós com a metàfora de totes aquestes pors, però també com a camí que s'ha de seguir per defugir-les.
És un llibre que entreté i, també, emociona.
Displaying 1 - 7 of 7 reviews