Relat de la meva depressió. De la fragilitat a la resiliència.
A On neix la llum Oriol Mitjà s'endinsa en el territori més íntim i menys conegut de la seva la depressió. Lluny de qualsevol tòpic, aquest no és un llibre d'autoajuda ni una confessió dramàtica. És un testimoni sincer, narrat amb una sensibilitat extraordinària, sobre què passa quan el dolor et deixa sense paraules, quan la pressió et trenca per dins i quan l'única sortida és mirar-se amb tendresa. Amb una veu propera, plena d'humanitat, Mitjà comparteix les seves ferides, les seves recaigudes i el lent camí cap a la cura. Un llibre que no dona lliçons, sinó que acompanya. Que no busca impactar. Que ens recorda que, fins i tot en els moments més foscos, sempre queda una llum.
Un relat colpidor i esperançador que trenca el silenci sobre la depressió amb la força d'una veu reconeguda i l'honestedat d'una persona que ha après a cuidar-se.
Un relat que de vegades fereix el cor, escrit d’una manera tan sensible, tan perfecta, amb l’ús de la paraula tan encertada. Es llegeix amb rapidesa, i s’apren.
On neix la llum, de Oriol Mitjà, és un llibre que es pot llegir gairebé d’una sola tirada. Dolç i alhora profundament trist, es presenta com un testimoni íntim marcat per l’experiència de la depressió.
La sensació que deixa és la d’acompanyar l’autor, com si li agafessis la mà, en el seu descens a la foscor més profunda… i també en el seu lent retorn cap a la llum. Des de fora, costa molt entendre aquesta malaltia, i el llibre ajuda a apropar-s’hi amb més empatia. També posa paraules a la frustració i impotència que poden sentir aquells que acompanyen i cuiden una persona que la pateix.
M’ha agradat especialment llegir sobre el seu pare i la seva parella, figures que transmeten una gran força i amor. Alhora, és bonic veure el procés de creixement de l’autor: com evoluciona, com aprèn a mirar i entendre el seu entorn.
És un llibre ple de frases que et queden, que et fan pensar i mirar cap endins.
He gaudit del llibre, que m’ha semblat tan senzill com honest i clar a l’hora d’explicar l’experiència de l’autor amb la depressió. És una lectura molt recomanable per a qualsevol persona que vulgui entendre millor els seus propis moments de tristesa i posar-los en context. Tal com assenyala molt encertadament el pròleg de Marc Giró, tothom es troba, en major o menor mesura, a una certa distància de la depressió, i això fa que el llibre sigui útil pràcticament per a qualsevol lector. A més, el fet que estigui escrit des de l’experiència personal, i no com un manual o un conjunt de consells, li dona un valor especial i el fa especialment proper.
3,5⭐ Un testimonio muy personal y sentido sobre lo que supone vivir con depresión crónica, y sobre muchas cuestiones que orbitan alrededor de esta enfermedad. Me ha gustado mucho, y me ha faltado también.
Libro bonito donde hay grandes reflexiones sobre la sensibilidad del ser humano y el poder de entenderse y escucharse uno mismo, oriol es un gran divulgador científico que se comunica de maravilla y con este libro he descubierto que escribe igual de bien...oriol necesiten mes tendresa al món.
M’ha agradat la temàtica i la persona però m’hagués agradat un retrat psicològic més profund de la seva depressió. Agraeixo aquest llibre en la seva imperfecció igualment!