Donde nace la luz

by Oriol Mitjà

Relat de la meva depressió. De la fragilitat a la resiliència.

A On neix la llum Oriol Mitjà s'endinsa en el territori més íntim i menys conegut de la seva la depressió. Lluny de qualsevol tòpic, aquest no és un llibre d'autoajuda ni una confessió dramàtica. És un testimoni sincer, narrat amb una sensibilitat extraordinària, sobre què passa quan el dolor et deixa sense paraules, quan la pressió et trenca per dins i quan l'única sortida és mirar-se amb tendresa. Amb una veu propera, plena d'humanitat, Mitjà comparteix les seves ferides, les seves recaigudes i el lent camí cap a la cura. Un llibre que no dona lliçons, sinó que acompanya. Que no busca impactar. Que ens recorda que, fins i tot en els moments més foscos, sempre queda una llum.

 

Un relat colpidor i esperançador que trenca el silenci sobre la depressió amb la força d'una veu reconeguda i l'honestedat d'una persona que ha après a cuidar-se.

192 pages, Paperback

Published March 18, 2026

About the author

Oriol Mitjà Villar es un médico investigador español especializado en medicina interna y enfermedades infecciosas, especializado en la erradicación de la enfermedad tropical del pian.

Reviews

[Marta]

Me ha gustado muchísimo. Me lo he leído en nada. La honestidad y la sensibilidad con las que el autor lo comparte hacen que cada reflexión llegue de una forma muy especial.

"Hi ha parts de mi que vaig voler negar. Hi ha patrons que vaig repetir fins al cansament. Però també hi ha ferides que vaig aprendre a mirar, hi va haver pauses que van reconfortar, carícies que van arribar a temps i llums que vaig trobar en llocs inesperats."

"En absència de definicions, va aparèixer una pau nova, la que arriba quan un deixa d’intentar entendre’s i, per fi, es permet simplement existir."

[maria beser]

Un llibre que es sent com una abraçada. Llegit pràcticament en un dia i escrit amb una sensibilitat que captiva.

[Marina Martínez]

Intim, gràcies per compartir-ho!! Ajuda molt a empatitzar i no jutjar

[Cristy]

És d'admirar ser capaç d'escriure una història tan real, crua i personal d'aquesta manera tan simple, clara y concisa.

[Carla Vázquez Moreno]

Muuuucha delicadeza, poesía y una realidad oculta de uno de los médicos referentes en los últimos años. Un retrato honesto de la depresión. “Per primera vegada deixo que l’excel·lència em caigui de les espatlles i descobreixo com n’és, de lleugera, la vida sense exigències”.

[Angels Nabau]

Un relat que de vegades fereix el cor, escrit d’una manera tan sensible, tan perfecta, amb l’ús de la paraula tan encertada.
Es llegeix amb rapidesa, i s’apren.

[Elena]

Un bàlsam, una tendre abraçada de consol i comprensió per posar paraules al dolor i a l’angoixa.

[Diego]

¡Qué libro tan especial y transformador! Lo termino con el corazón pleno y lleno de gratitud a Oriol Mitjà por la generosidad con la que lo ha escrito y lo he sentido en cada página. Lo admiraba como investigador y profesional, ahora lo estimo con la misma intensidad en lo personal.

Casi sin darme cuenta, he leído su libro de un tirón, como si más que una lectura hubiera sido una conversación cercana, íntima y reposada con Oriol. Todo rezuma sinceridad, la de alguien que, desde niño, ha buscado su lugar en el mundo, exactamente lo mismo a lo que todos aspiramos, con nuestros aciertos y nuestros errores, con unos días alegres y otros días oscuros. Aunque casi nadie se atreva a hablar de estos últimos en esta sociedad nuestra de apariencia y felicidad impostada.

Por eso este libro se siente como bálsamo y compañía, porque habla de la vida, de la depresión y de las dificultades con una honradez luminosa y sincera. Porque, como el propio Oriol dice, "cuando lleguen, seguramente lo volveré a pasar mal, aunque confío en que sabré cuidarme un poco mejor (...). Comienzo a dejar de buscar fuera aquello que creía que me faltaba, porque comprendo que lo que realmente anhelo no puede venir del exterior. Ninguna persona, éxito o imagen puede llenar el espacio que solo se calma cuando uno aprende a estar bien consigo mismo".

Y es una suerte, además, tener a alguien que, con tanta claridad, te recuerda a través de su voz que, a pesar de todo, siempre hay un lugar donde nace la luz.

[Ania Rühling]

Llibre sobre la depressió. Increïblement humil i introspectiu, es fa molt ràpid de llegir.

El recomano a tots aquella que s'hagin vist en una situació similar a l'autor del llibre. També per a aquells que n'hagin sigut testimonis per algú proper.

[Nats Sellés]

Lectura interessant tant per les persones que hem sigut diagnosticades de depressió com per aquelles que no però que tenen éssers estimats que la padeixen.

[Carlos Neira]

Una maravilla que describe perfectamente a los que atravesamos por una depresión.

[Guillermo Cavero Lapuerta]

He gaudit del llibre, que m’ha semblat tan senzill com honest i clar a l’hora d’explicar l’experiència de l’autor amb la depressió. És una lectura molt recomanable per a qualsevol persona que vulgui entendre millor els seus propis moments de tristesa i posar-los en context. Tal com assenyala molt encertadament el pròleg de Marc Giró, tothom es troba, en major o menor mesura, a una certa distància de la depressió, i això fa que el llibre sigui útil pràcticament per a qualsevol lector. A més, el fet que estigui escrit des de l’experiència personal, i no com un manual o un conjunt de consells, li dona un valor especial i el fa especialment proper.

[Silvia Llado]

On neix la llum, de Oriol Mitjà, és un llibre que es pot llegir gairebé d’una sola tirada. Dolç i alhora profundament trist, es presenta com un testimoni íntim marcat per l’experiència de la depressió.

La sensació que deixa és la d’acompanyar l’autor, com si li agafessis la mà, en el seu descens a la foscor més profunda… i també en el seu lent retorn cap a la llum. Des de fora, costa molt entendre aquesta malaltia, i el llibre ajuda a apropar-s’hi amb més empatia. També posa paraules a la frustració i impotència que poden sentir aquells que acompanyen i cuiden una persona que la pateix.

M’ha agradat especialment llegir sobre el seu pare i la seva parella, figures que transmeten una gran força i amor. Alhora, és bonic veure el procés de creixement de l’autor: com evoluciona, com aprèn a mirar i entendre el seu entorn.

És un llibre ple de frases que et queden, que et fan pensar i mirar cap endins.

Molt recomanable.

[okrabooks]

3,5⭐ Un testimonio muy personal y sentido sobre lo que supone vivir con depresión crónica, y sobre muchas cuestiones que orbitan alrededor de esta enfermedad. Me ha gustado mucho, y me ha faltado también.

[Ariadna Plantà]

Libro bonito donde hay grandes reflexiones sobre la sensibilidad del ser humano y el poder de entenderse y escucharse uno mismo, oriol es un gran divulgador científico que se comunica de maravilla y con este libro he descubierto que escribe igual de bien...oriol necesiten mes tendresa al món.

[Aran Bruch]

Un llibre per ser millor persona amb un mateix, per posar paraules al les ombres que de tant en tant apaguen els dies i per veure que, d’ opcions sempre en queden, encara que a vegades ens falti una mica de llum per saber veure-les.

3,5

[Sergi López]

M’ha agradat la temàtica i la persona però m’hagués agradat un retrat psicològic més profund de la seva depressió. Agraeixo aquest llibre en la seva imperfecció igualment!

[Edel]

Libro honesto y lleno de optimismo contado desde lo más oscuro.

[Guida Al·lès]

Molt bé per tu, Oriol. Un escrit franc i valent sobre el seu patiment (depressió) amb bones pistes per ajudar a persones que passen pel mateix. Molt ben escrit.

[JUAN ANTONIO]

Un llibre valent, escrit amb sensibilitat.

[Esti G]

El libro que mas he subrayado EVER. Menudo viaje, a ratos, he sentido que hablaba de mi. Gracias por abrirte así.

[Anna Canals]

Una abraçada de llibre.
Lectura fàcil però que arriba amb naturalitat al cor.
M’ha agradat molt

[Helena Ximenes]

100% recomanable, tant per a qui es trobi en una situació similar com per a qui tingui algú proper que l’estigui vivint i vulgui entendre com acompanyar-lo. El llibre és una abraçada a cor obert. Crec que no es podria haver descrit millor la muntanya russa que significa conviure amb la depressió.

[Sònia Sureda]

Històries reals de salut mental com aquesta desmitifiquen el boig.