La Matilda té vint-i-cinc anys i viu atrapada en un caos interior. Té un desamor que pesa, el del Guillem, que sempre ha estat allà, però potser mai prou. És realment amor el que sent o només la por d’estar sola? Des de Cadaqués fins a Barcelona, la seva vida es desplega en un relat ple de sensibilitat i contradiccions. Una vida marcada per una absència constant, una àvia que s’esvaeix a poc a poc i una feina per la qual no sap si val la pena lluitar. Amb una veu tendra i profundament honesta, la Matilda ens convida a mirar dins seu i ens guia en un viatge emocional i generacional: aquell en què, sense brúixola, busquem qui som. Una novel·la que parla del que costa deixar anar i del que esperem recuperar.
(Barcelona, 1997). Sempre ha viscut a Sant Cugat del Vallès, a excepció d’uns anys viscuts a Tarragona, però és santcugatenca fins al moll de l’os.
Quan era petita, ja devorava els llibres frenèticament, i era feliç quan a l’escola manaven alguna redacció per deures… L’amor pels llibres, la comunicació i per tot el que passava al seu voltant la van portar a estudiar periodisme, i un cop graduada, va cursar el Màster en Comunicació Corporativa Integral.
Arran de la pandèmia, va començar a publicar vídeos en català a xarxes, cosa que la va acabar convertint, també, en creadora de contingut. Actualment, col·labora amb marques catalanes com Condis o Xibeca, i escriu articles per a dos mitjans digitals, El Matí Digital i La Neu.
Una novel·la amable, que et transporta a molts moments de la pròpia joventut, amb una bona radiografia dels vincles propers i de les vides que no hem viscut. Un relat fi i una protagonista d’aquelles que perduren.
M’ha donat moltes vibes a gent normal… i ja sabeu que a mi aquests llibres no m’acaben de fer el pes. Tot i aixi, un llibre facil de llegir que t’enganxa des del principi
Per mi la Matilda i jo ja som amigues🤞🏼 Una història d’amor diferent i situada a la meva ciutat preferida, llavors l’he sentit com casa <3 La Nina i la Júlia són el reflex d’unes amigues que sí que saben ser amigues💗💗💗💗
Un llibre que atrapa des del principi. Realment m’ha sorprès molt perquè no és la típica novel·la romàntica, sinó que va més enllà, amb personatges molt ben construïts i reals, i amb històries en què és molt fàcil veure’s reflectit.
Una oda a l’amistat, però també a la vida. És molt fàcil empatitzar amb la Matilda, ja que totes, en algun moment o altre de la nostra vida, hem sigut Matilda, i poder veure la seva evolució al llarg del llibre ha sigut molt bonic i molt real.
El pas dels anys, com ens anem fent grans, els amors i els desamors, les decepcions, els triomfs personals, les crisis existencials, la pèrdua de persones importants i, sobretot, la quotidianitat —la vida en tots els seus alts i baixos— fan que sigui un llibre en què fàcilment t’hi pots reconèixer a tu i als teus amics en més d’una ocasió.
És un llibre fàcil de llegir i molt recomanable per gaudir d’una bona estona tot recordant moments, anècdotes i records del teu pasat.
Quina història més maca… no em podria haver sentit més identificada amb la Matilda, amb la seva confusió i incertesa, amb les seves ganes d’estimar i la seva por de fracassar. Totes hem sigut una mica Matilda en algun moment de les nostres vides. Gràcies Carla per escriure una història tan bonica 🩵
La meva filla preadolescent no ha sortit tan llegidora com la mare… què hi farem! Per això, quan em demana un llibre que vol (cosa que passa ben poc, amb el dolor del meu cor) vaig a buscar-lo directament. ella estava tan encantada, tan feliç, i jo vaig llegir algunes ressenyes que em van decidir a comprar-lo per Sant Jordi. El que va passar és que la meva filla no hi va connectar i el llibre va quedar agafant pols a la lleixa. Així que vaig decidir donar-li una oportunitat, aprofitant que em venia de gust llegir alguna cosa diferent. Us parlo de “Si un dia tu i jo” de la Carla Clavera publicat per fanbooks. La seva autora és coneguda com a creadora de contingut en català, amb un estil directe, natural i molt proper. I crec que precisament aquesta naturalitat és una de les coses que més pot connectar amb els lectors. La història ens la narra la Matilda, que té vint-i-cinc anys i està intentant trobar el seu lloc al món. Comença a partir d’un desamor, d’una relació que s’ha acabat, i a poc a poc anem descobrint què hi havia darrere d’aquella història. Però la novel·la va molt més enllà de l’amor i el desamor. Coneixem la seva colla d’amics, aquestes amistats que són família una mare aventurera i poc convencional; uns avis adorables; una feina que no sap ben bé si li agrada; les inseguretats, els dubtes i aquella sensació tan de vint-i-pocs de no saber gaire cap on vas. I també hi ha una bona perla en forma d’amic que li desperta una atracció… 😉
Pàgina rere pàgina veurem com la Mati s’enamora, pateix, s’entrebanca, pren decisions que potser no són les millors i es torna a aixecar.
Una primera novel·la fresca i àgil, fàcil de llegir, amb una protagonista que et cau bé i que fa que vulguis que les coses li vagin bé. I crec que aquí hi ha una de les gràcies del llibre: la Matilda és d’aquells personatges en què és fàcil reconèixer alguna cosa de nosaltres mateixos, encara que sigui en moments diferents de la vida.
A mi em separen uns quants anys de la Matilda i, sobretot, em separa un altre moment vital. I crec que això ha fet que no connectés amb la història tant com m’hauria imaginat. Però mentre la llegia pensava una cosa: m’hauria agradat molt llegir una història així fa uns anys. Quan encara estàs intentant descobrir qui ets, què vols, amb qui vols estar i cap a on vols anar. Quan encara t’entrebanques molt més sovint i no tens tan clar que després sempre t’acabes aixecant. Potser no era el meu llibre ara, però potser sí que hauria estat el meu llibre fa uns anys. I això també és una mica la màgia de llegir.
Un molt bon debut de la Carla Clavera, amb una veu fresca, propera i molt seva. I amb ganes de veure com evoluciona aquesta jove autora.
Un llibre molt tendre que parla de les coses senzilles de la vida i alhora tan complexes. M’encanta com parla dels vincles personals sense jutjar als personatges, abraçant les imperfeccions. Em quedo amb l’oda a l’amistat com a amor pur i incondicional
La tendresa amb la que parla de la relació amb els avis fa saltar alguna llàgrima.
«Potser sí que l’espanta estimar. Deixar-se anar, confiar. S’adona que fa anys que l’espanta, de fet. Estimar bé, sense estratègies, sense voler-ho controlar tot. Pensa que això també deu formar part de créixer. Aprendre que no es pot preveure el desenllaç, però es pot triar viure el capítol amb intensitat.»
Una història d’amor (tòxic, però sensible) molt ben narrada i que atrapa des de la primera pàgina, barrejada amb una defensa de l’amistat en majúscules. El vincle de la Matilde, la protagonista, amb els seus avis materns és especialment curós, nostàlgic i mereix alguna llagrimeta per part del lector.
Un llibre que parla d’amor, d’amistat, de família i de la vida quotidiana. Fa reflexionar sobre molts aspectes de les relacions, però també sobre l’autoestima i la importància de valorar-nos a nosaltres mateixos.
Tendre, emotiu i et fa partícip de la història. Em quedo amb: per què la gent corre tant...Potser la vida és això: córrer molt per evitar adonar-nos que un dia tot s'acaba.
Per on començo? 🙄 No acostumo a deixar valoracions perquè em costa expressar però crec que aquest projecte ho mereix. Tenia moltes ganes de llegir la primera novela de la Carla, m’encanta escoltar-la parlar i volia conèixer com seria la seva escriptura. Ha sigut fabulós! La història és tendra, divertida, trista, emocionant, melancòlica, fa rabiar, et manté amb incògnita; ho té tot! Els personatges són fantàstics, quina colla més autèntica i fidel. Durant la lectura em sentia una més compartint cada moment que vivien, i pensava els consells que li donaria a la Matilda. La manera en com està escrita i la riquesa del vocabulari ha fet que m’enamori més encara del català. Brutal debut en la novela Carla!!
M’ha encantat. Un espera una simple història romàntica, però és molt més que això. La Matilda i la seva vida t’acaba imbuint i atrapant, el oersonatge està molt ben treballat i tota la història és molt rica en detalls. Val molt la pena. De debó. Ara enyoro una mica la Matilda i la seva vida…
Acab d’acabar “Si un dia tu i jo”, de Carla Clavera, i ha estat una història molt guapa que m’ha emocionat de principi a fi.
Tot i això, hi ha una cosa que m’hauria agradat veure: que la Matilda s’enfrontàs al Guillem. Sincerament, aquest tio no m’ha caigut gens bé en cap moment, i m’ha quedat la sensació que es mereixia que algú li plantàs cara.
És una història que m’ha robat alguna llàgrima, sobretot per la manera com desenvolupa els vincles familiars i l’amistat. La relació de la Matilda amb la seva família i amb les seves amigues està escrita amb molta sensibilitat i fa que sigui molt fàcil connectar amb ella i amb tot el que viu.
També diria que és una història que, en alguns moments, avança amb un ritme lent. Hi ha molts detalls del dia a dia i, segons el moment, això pot fer que la lectura es torni una mica avorrida. Tot i així, crec que aquesta quotidianitat també forma part de la màgia de la història, perquè és precisament el que et permet conèixer els personatges amb profunditat i acabar estimant-los.
En definitiva, és una història tendra, emotiva i molt ben contada. M’ha fet sentir, m’ha robat alguna llàgrima i és una lectura que recoman sense cap dubte.
Que bonic quan t'adones que el llibre no va del Guillem i la Matilda... és una oda a l'amistat, a l'amor en tots els seus camins, a aprendre a estimar, a viure cada moment com si fos l'últim, a estar amb les persones que estimes, a deixar anar... Quina personeta, la Matilda, que real, que sincer, que bonic. Un dels llibres els quals m'he sentit més identificada, i que no et demanen que segueixis per saber més, només et donen l'opció de fer-ho i tu tens la possibilitat d'escollir-ho. Tu ho fas perquè saps que res no et deixarà indiferent, saps, des de la primera pàgina que d'alguna manera o altra t'hi emirallaràs, no hi ha cap paraula que et deixi indiferent, i que bonic el significat de si un dia tu i jo... Gràcies Carla per escriure aquesta història tan dura i tan real.
He acabat ara mateix el llibre i la veritat es que m’ha agradat força. La historia de la Matilda et fa sentir molt reflexada perque si més no hem viscut coses semblants o exactament iguals. Al principi em costar una mica agafar el fil perque hi ha moltes anades i tornades dels protagonistes però després entens perquè. La última part del llibre es la que més m’ha agadat i emocionat. El meu capítol preferit és el 71, m’ha emocionat. I el final també perquè entens el títol i la sorpresa agradable. En fi, enhorabona Carla per la teva primera novela. A més jo la tinc firmada 😊
This entire review has been hidden because of spoilers.
Me'l vaig autoregalar per Sant Jordi i me l’he anat reservant per l’estiu. Sabia que era un d’aquells llibres que em farien desconnectar i que volia llegir lentament.
Si bé em va costar enfilar la història al final la valoració és que m’ha agradat. He connectat amb la Matilda molt: per aquelles històries en les quals hem donat més del que hem rebut, per la importància de la xarxa de suport, de l’amistat, i de les noves oportunitats que van més enllà de la parella. Però sobretot amb la relació amb l’àvia i el que suposa perdre "el teu far”. ❤️🩹
La història agredolça de la Matilda, la sensibilitat amb què l’autora escriu, capaç d’eriçar la pell amb les seves paraules i la sensació que a moments m’hi sentia reflectida, són els principals motius pels quals recomano Si un dia tu i jo. S’ha de llegir per entendre-ho. Gràcies Carla per regalar-nos una història tan emotiva.
És un llibre de fàcil lectura, des d’un bon inici ja et fa entrar en la història. Crec que fa despertar molts sentiments i emocions segons vas avançant… tot i així un llibre d’amor bastant adolescent. Amb els avis hi ha hagut llagrimetes… aishh!!
“Si tu i jo” de Carla Clavera és una d’aquelles novel·les que se senten molt reals. La Matilda és un personatge ple de contradiccions, inseguretats i emocions que probablement qualsevol persona dels vint-i-pocs reconeixerà en algun moment. El llibre parla de desamor, però sobretot parla de sentir-se perduda, de no saber què vols fer amb la teva vida i de la por constant de deixar anar persones o etapes.
El que més m’ha agradat és la manera tan íntima i honesta d’escriure de l’autora. Hi ha reflexions que semblen escrites directament des del cap d’algú que està intentant entendre’s a si mateix.
Sí que és veritat que en alguns moments el ritme és pausat i molt introspectiu, així que si busques una trama plena d’acció o girs constants potser no és el teu llibre. Però si t’agraden les històries emocionals, quotidianes i amb personatges imperfectes, connectaràs molt amb aquesta novel·la.
M'ha encantat sentir-me reflectida en els costums i tradicions d'una noia catalana en els seus vint-i-pico. El fet que sigui una història d'amor terrenal també facilita veure's a una mateixa o a una amiga propera i poder acompanyar encara més de la mà a la Matilda, en aquest procés de créixer, superar dols i prendre decisions.
Conèixer a la Matilda ha sigut com donar-li una abraçada a la meva jo de fa uns anys. Llegir aquest llibre amb 26 anys és una forma molt maca d'encarar el final de la vintena; tots estem trobant qui som realment i ens coneixem una mica més que en l'última dècada. La Matilda m'ha donat la mà i a través de la seva història he connectat amb moltes realitats que també hi ha al meu voltant. Els avis se'n van, els pares creixen, nosaltres creixem, hi ha relacions sanes i d'altres no tant, cursem uns estudis i el món laboral ens fa pivotar i canviar de direcció, trobar pis a Barcelona és una putíssima bogeria...
Carla, gràcies per escriure una amiga com la Mati per tots aquells que ens trobem en un moment vital que o bé ella o bé els seus amics han representat a la perfecció. Dona gust llegir un llibre que parli tan obertament dels problemes que encarem la nostra generació d'una manera tan oberta i crítica. Aquest llibre guarda un lloc molt especial a la meva col•lecció i al meu cor.
El contrari de l'amor no es l'enemistat, no és l'enuig, no és el desamor... És la indiferència.
Passi el que passi ara... serà una cosa que durarà per sempre. No perquè el temps s'aturi o nosaltres siguem per sempre, sinó perquè el simple fet que hagi passat ho fa etern. Encara que ens en anem, encara que canviïn les coses, aquest moment existirà per sempre entre nosaltres dos.
Visc obsessionada amb les últimes vegades i el fet de no saber quan ho són. Quina va ser la última vegada que em vas agafar la mà? I l'última que vas riure d'alguna cosa que vaig dir?
Hi veig il•lusió i hi veig por. I de cop sé que totes les coses que valen la pena comencen així.
Literalment acabo de tancar el llibre. No volia acomiadar-me de la Matilda 😭 quin munt de sensacions viscudes en 460 pàgines. Que maques les amigues, que entranyables els avis, quin horror en Guillem, que valenta ella... Quin final ❤️🩹 què me'n dieu de quan surt el títol...? Uau! Ai, quina barreja de pensaments i sentiments!!! Sé que el tornaré a llegir, no en tinc dubtes.
Carla, enhorabona. I quin orgull deu sentir l'avi!!! 💫
M'he llegit aquest llibre en una setmana perquè m'ha semblat completament addictiu. Crec que he connectat amb cadascun dels personatges a la seva manera, en diferents accions i formes de fer, i encara que segons quan la Mati m'ha posat nerviosíssima, no deixa de tenir els dubtes que totes hem tingut alguna vegada. He enyorat les meves amigues i he sigut conscient de la sort que tinc de tenir-les. Un llibre amb olor d'estiu encara que passi per totes les estacions. El recomano!