La Matilda té vint-i-cinc anys i viu atrapada en un caos interior. Té un desamor que pesa, el del Guillem, que sempre ha estat allà, però potser mai prou. És realment amor el que sent o només la por d’estar sola? Des de Cadaqués fins a Barcelona, la seva vida es desplega en un relat ple de sensibilitat i contradiccions. Una vida marcada per una absència constant, una àvia que s’esvaeix a poc a poc i una feina per la qual no sap si val la pena lluitar. Amb una veu tendra i profundament honesta, la Matilda ens convida a mirar dins seu i ens guia en un viatge emocional i generacional: aquell en què, sense brúixola, busquem qui som. Una novel·la que parla del que costa deixar anar i del que esperem recuperar.
(Barcelona, 1997). Sempre ha viscut a Sant Cugat del Vallès, a excepció d’uns anys viscuts a Tarragona, però és santcugatenca fins al moll de l’os.
Quan era petita, ja devorava els llibres frenèticament, i era feliç quan a l’escola manaven alguna redacció per deures… L’amor pels llibres, la comunicació i per tot el que passava al seu voltant la van portar a estudiar periodisme, i un cop graduada, va cursar el Màster en Comunicació Corporativa Integral.
Arran de la pandèmia, va començar a publicar vídeos en català a xarxes, cosa que la va acabar convertint, també, en creadora de contingut. Actualment, col·labora amb marques catalanes com Condis o Xibeca, i escriu articles per a dos mitjans digitals, El Matí Digital i La Neu.
Una novel·la amable, que et transporta a molts moments de la pròpia joventut, amb una bona radiografia dels vincles propers i de les vides que no hem viscut. Un relat fi i una protagonista d’aquelles que perduren.
Quina història més maca… no em podria haver sentit més identificada amb la Matilda, amb la seva confusió i incertesa, amb les seves ganes d’estimar i la seva por de fracassar. Totes hem sigut una mica Matilda en algun moment de les nostres vides. Gràcies Carla per escriure una història tan bonica 🩵
Un llibre que atrapa des del principi. Realment m’ha sorprès molt perquè no és la típica novel·la romàntica, sinó que va més enllà, amb personatges molt ben construïts i reals, i amb històries en què és molt fàcil veure’s reflectit.
Una oda a l’amistat, però també a la vida. És molt fàcil empatitzar amb la Matilda, ja que totes, en algun moment o altre de la nostra vida, hem sigut Matilda, i poder veure la seva evolució al llarg del llibre ha sigut molt bonic i molt real.
El pas dels anys, com ens anem fent grans, els amors i els desamors, les decepcions, els triomfs personals, les crisis existencials, la pèrdua de persones importants i, sobretot, la quotidianitat —la vida en tots els seus alts i baixos— fan que sigui un llibre en què fàcilment t’hi pots reconèixer a tu i als teus amics en més d’una ocasió.
És un llibre fàcil de llegir i molt recomanable per gaudir d’una bona estona tot recordant moments, anècdotes i records del teu pasat.
La tendresa amb la que parla de la relació amb els avis fa saltar alguna llàgrima.
«Potser sí que l’espanta estimar. Deixar-se anar, confiar. S’adona que fa anys que l’espanta, de fet. Estimar bé, sense estratègies, sense voler-ho controlar tot. Pensa que això també deu formar part de créixer. Aprendre que no es pot preveure el desenllaç, però es pot triar viure el capítol amb intensitat.»
Una història d’amor (tòxic, però sensible) molt ben narrada i que atrapa des de la primera pàgina, barrejada amb una defensa de l’amistat en majúscules. El vincle de la Matilde, la protagonista, amb els seus avis materns és especialment curós, nostàlgic i mereix alguna llagrimeta per part del lector.
Un llibre que parla d’amor, d’amistat, de família i de la vida quotidiana. Fa reflexionar sobre molts aspectes de les relacions, però també sobre l’autoestima i la importància de valorar-nos a nosaltres mateixos.
Tendre, emotiu i et fa partícip de la història. Em quedo amb: per què la gent corre tant...Potser la vida és això: córrer molt per evitar adonar-nos que un dia tot s'acaba.
M’ha encantat. Un espera una simple història romàntica, però és molt més que això. La Matilda i la seva vida t’acaba imbuint i atrapant, el oersonatge està molt ben treballat i tota la història és molt rica en detalls. Val molt la pena. De debó. Ara enyoro una mica la Matilda i la seva vida…
Acab d’acabar “Si un dia tu i jo”, de Carla Clavera, i ha estat una història molt guapa que m’ha emocionat de principi a fi.
Tot i això, hi ha una cosa que m’hauria agradat veure: que la Matilda s’enfrontàs al Guillem. Sincerament, aquest tio no m’ha caigut gens bé en cap moment, i m’ha quedat la sensació que es mereixia que algú li plantàs cara.
És una història que m’ha robat alguna llàgrima, sobretot per la manera com desenvolupa els vincles familiars i l’amistat. La relació de la Matilda amb la seva família i amb les seves amigues està escrita amb molta sensibilitat i fa que sigui molt fàcil connectar amb ella i amb tot el que viu.
També diria que és una història que, en alguns moments, avança amb un ritme lent. Hi ha molts detalls del dia a dia i, segons el moment, això pot fer que la lectura es torni una mica avorrida. Tot i així, crec que aquesta quotidianitat també forma part de la màgia de la història, perquè és precisament el que et permet conèixer els personatges amb profunditat i acabar estimant-los.
En definitiva, és una història tendra, emotiva i molt ben contada. M’ha fet sentir, m’ha robat alguna llàgrima i és una lectura que recoman sense cap dubte.
Per on començo? 🙄 No acostumo a deixar valoracions perquè em costa expressar però crec que aquest projecte ho mereix. Tenia moltes ganes de llegir la primera novela de la Carla, m’encanta escoltar-la parlar i volia conèixer com seria la seva escriptura. Ha sigut fabulós! La història és tendra, divertida, trista, emocionant, melancòlica, fa rabiar, et manté amb incògnita; ho té tot! Els personatges són fantàstics, quina colla més autèntica i fidel. Durant la lectura em sentia una més compartint cada moment que vivien, i pensava els consells que li donaria a la Matilda. La manera en com està escrita i la riquesa del vocabulari ha fet que m’enamori més encara del català. Brutal debut en la novela Carla!!
Que bonic quan t'adones que el llibre no va del Guillem i la Matilda... és una oda a l'amistat, a l'amor en tots els seus camins, a aprendre a estimar, a viure cada moment com si fos l'últim, a estar amb les persones que estimes, a deixar anar... Quina personeta, la Matilda, que real, que sincer, que bonic. Un dels llibres els quals m'he sentit més identificada, i que no et demanen que segueixis per saber més, només et donen l'opció de fer-ho i tu tens la possibilitat d'escollir-ho. Tu ho fas perquè saps que res no et deixarà indiferent, saps, des de la primera pàgina que d'alguna manera o altra t'hi emirallaràs, no hi ha cap paraula que et deixi indiferent, i que bonic el significat de si un dia tu i jo... Gràcies Carla per escriure aquesta història tan dura i tan real.
La història agredolça de la Matilda, la sensibilitat amb què l’autora escriu, capaç d’eriçar la pell amb les seves paraules i la sensació que a moments m’hi sentia reflectida, són els principals motius pels quals recomano Si un dia tu i jo. S’ha de llegir per entendre-ho. Gràcies Carla per regalar-nos una història tan emotiva.
M'ha encantat sentir-me reflectida en els costums i tradicions d'una noia catalana en els seus vint-i-pico. El fet que sigui una història d'amor terrenal també facilita veure's a una mateixa o a una amiga propera i poder acompanyar encara més de la mà a la Matilda, en aquest procés de créixer, superar dols i prendre decisions.
“Si tu i jo” de Carla Clavera és una d’aquelles novel·les que se senten molt reals. La Matilda és un personatge ple de contradiccions, inseguretats i emocions que probablement qualsevol persona dels vint-i-pocs reconeixerà en algun moment. El llibre parla de desamor, però sobretot parla de sentir-se perduda, de no saber què vols fer amb la teva vida i de la por constant de deixar anar persones o etapes.
El que més m’ha agradat és la manera tan íntima i honesta d’escriure de l’autora. Hi ha reflexions que semblen escrites directament des del cap d’algú que està intentant entendre’s a si mateix.
Sí que és veritat que en alguns moments el ritme és pausat i molt introspectiu, així que si busques una trama plena d’acció o girs constants potser no és el teu llibre. Però si t’agraden les històries emocionals, quotidianes i amb personatges imperfectes, connectaràs molt amb aquesta novel·la.
Literalment acabo de tancar el llibre. No volia acomiadar-me de la Matilda 😭 quin munt de sensacions viscudes en 460 pàgines. Que maques les amigues, que entranyables els avis, quin horror en Guillem, que valenta ella... Quin final ❤️🩹 què me'n dieu de quan surt el títol...? Uau! Ai, quina barreja de pensaments i sentiments!!! Sé que el tornaré a llegir, no en tinc dubtes.
Carla, enhorabona. I quin orgull deu sentir l'avi!!! 💫
Aquesta no és només una història d’amor, també és una història de lligams familiars. Un relat d’una àvia que ha fet de mare i d’una néta que intenta sostenir-ho tot. Aquesta és una història meravellosa!
Gràcies Carla per aquesta oda a l’amistat que has escrit. Crec que tots en alguna ocasió hem sentit el que va sentir la Matilda i hem necessitat els amics com ella els necessitava. Ha sigut una lectura molt ràpida i lleugera i perfecte per aquests dies de vacances.
M'ha agradat molt. Feia temps que només llegia thrillers i ha sigut el llibre clau per surtir d'aquest bucle. M'he sentit tans cops identificada amb la Matilda... Només pensava en abraçar-la i abraçar-me. Sento que es amiga meva i no se que faré ara sense ella.
Un llibre perfecte per l'estiu! Fàcil de llegir i alhora tracta temes molt actuals i amb els quals et pots sentir molt identificada! Primera novel.la que llegeixo en català en molt temps i ha estat un encert!
com costa acceptar el pas del temps i acceptar noves responsabilitats encara que darrere de les quals hi hagi decisions a prendre. Gràcies Mati per obrir-te... Sobretot a tu, Carla, agraït per haver llegit aquesta història tendra i plena de veritat!