What do you think?
Rate this book
La mare
El fràgil joc d’equilibris familiars i el pes que passa de mares a filles
Sense fer soroll, Piedad ha estat el pilar de la família durant anys: cuina, renta, organitza, consola, preveu, manté la casa. Un dia té un accident i els fills descobreixen que no només la mare s’ha fet mal, sinó que ha trontollat tot l’equilibri familiar. Lorena, la filla, s’escarrassa fent menús al bar del poble; Roberto treballa en una oficina bancària que va endeutar els seus amics i coneguts, i Àlex, un picapedrer que té mandra de créixer, s’ha instal·lat còmodament amb un plat a la taula familiar. Quan la mare deixa de sostenir-ho tot, surten a la llum les dependències, els silencis i les renúncies que havien fet possible l’aparent normalitat.
Amb humor, tendresa i un sentit de la realitat que colpeix, La mare retrata el fràgil joc d’equilibris familiars i el pes que passa de mares a filles.
Després de l’excel·lent acollida de Casada i callada, Emma Zafón torna amb una novel·la que aprofundeix en els vincles familiars i en allò que es transmet en silenci de generació en generació.
Sense fer soroll, Piedad ha estat el pilar de la família durant anys: cuina, renta, organitza, consola, preveu, manté la casa. Un dia té un accident i els fills descobreixen que no només la mare s’ha fet mal, sinó que ha trontollat tot l’equilibri familiar. Lorena, la filla, s’escarrassa fent menús al bar del poble; Roberto treballa en una oficina bancària que va endeutar els seus amics i coneguts, i Àlex, un picapedrer que té mandra de créixer, s’ha instal·lat còmodament amb un plat a la taula familiar. Quan la mare deixa de sostenir-ho tot, surten a la llum les dependències, els silencis i les renúncies que havien fet possible l’aparent normalitat.
Amb humor, tendresa i un sentit de la realitat que colpeix, La mare retrata el fràgil joc d’equilibris familiars i el pes que passa de mares a filles.
Després de l’excel·lent acollida de Casada i callada, Emma Zafón torna amb una novel·la que aprofundeix en els vincles familiars i en allò que es transmet en silenci de generació en generació.
272 pages, Paperback
Published March 4, 2026
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 21 of 21 reviews
Read
March 8, 2026L'Emma ha parit una segona novel·la que fa un salt respecte a l'altra: més profunda i més coral. Farcidíssima de crítica social, carregant cap a totes bandes i amb bones dosis d'humor i tendresa. És tan bona escriptora com amiga 🩷
(perdoneu la meva manca de neutralitat, no patiu que tinc pocs amics i pocs que facin llibres, passarà poques vegades, això)
(perdoneu la meva manca de neutralitat, no patiu que tinc pocs amics i pocs que facin llibres, passarà poques vegades, això)
May 11, 2026
És inevitable que llegint-lo no et vingui en ment la “dona puntal” de la teva família, o de qualsevol altre.
Escrit en valencià, i menciona l’Aplec dels Ports d’Herbers del 2019!
Escrit en valencià, i menciona l’Aplec dels Ports d’Herbers del 2019!
April 28, 2026
Llibràs -de nou, després de “Casada i callada”- d’Emma Zafón. Escriu d’una manera plana i sense complexos, narrant tal com sent la història.
Trama rural sobre el paper de la dona a una família d’homes de poble. Totes les històries que conta enganxen i no pots deixar de llegir fins saber què passarà. A més, és una història normal, a un lloc normal i feta per gent normal, cosa que la fa encara més nostra: podríem ser nosaltres els protagonistes.
Emma mai falla: escriu com pensa i parla. I dona gust que hi hagen veus com la seua.
Trama rural sobre el paper de la dona a una família d’homes de poble. Totes les històries que conta enganxen i no pots deixar de llegir fins saber què passarà. A més, és una història normal, a un lloc normal i feta per gent normal, cosa que la fa encara més nostra: podríem ser nosaltres els protagonistes.
Emma mai falla: escriu com pensa i parla. I dona gust que hi hagen veus com la seua.
April 21, 2026
“La mare” d’Emma Zafón. Publicat per Editorial Empúries en març 2026. Coberta de Borja Bonaque.
Aquesta és una novel·la ubicada en el poble de Borriol a la província de Castelló al País Valencià. Allà, existeix una societat amb rols molt definits per les expectacions de la societat per les dones i els homes. I aquesta novel·la és un estudi dels mals que aquesta cotilla infligeix sobre les dones en particular, però al mateix temps sobre els homes qui són incapaços a expressar els seus sentiments i qui viuen en una mena d’estat d’adolescència etern com una resulta. Les dones tenen a aguantar totes les classes de merdes per sostenir la societat i són polits per exercir aquest rol on han de cuidar tothom menys elles mateixes on els seus desitjos no té la importància deguda.
L’autora construeix els personatges principals, una germana i dos germans, en una manera exquisida. I l’autora tenir una manera espectacular de fer servir la llengua en el lèxic local. És una delícia. I els mals causats per la corrupció de la classe política i les conseqüències de la resultant crisi econòmica són teixits magistralment dins la trama de la novel·la. I tinc entès que la novel·la és tot ple de referències castellonenques.
És una novel·la refotudament ben escrita, impactant i hauria de ser una lectura obligatòria. És una meravella.
Moltes gràcies!
Aquesta és una novel·la ubicada en el poble de Borriol a la província de Castelló al País Valencià. Allà, existeix una societat amb rols molt definits per les expectacions de la societat per les dones i els homes. I aquesta novel·la és un estudi dels mals que aquesta cotilla infligeix sobre les dones en particular, però al mateix temps sobre els homes qui són incapaços a expressar els seus sentiments i qui viuen en una mena d’estat d’adolescència etern com una resulta. Les dones tenen a aguantar totes les classes de merdes per sostenir la societat i són polits per exercir aquest rol on han de cuidar tothom menys elles mateixes on els seus desitjos no té la importància deguda.
L’autora construeix els personatges principals, una germana i dos germans, en una manera exquisida. I l’autora tenir una manera espectacular de fer servir la llengua en el lèxic local. És una delícia. I els mals causats per la corrupció de la classe política i les conseqüències de la resultant crisi econòmica són teixits magistralment dins la trama de la novel·la. I tinc entès que la novel·la és tot ple de referències castellonenques.
És una novel·la refotudament ben escrita, impactant i hauria de ser una lectura obligatòria. És una meravella.
Moltes gràcies!
April 30, 2026
"Així és com funciona el món des del primer minut de l'existència. Les dones han de ser colpejades perquè perden les rugositats que porten en nàixer, eixes rugositats perilloses que no són una altra cosa que els somnis, les inquietuds i els plaers. Si les dones foren lliures de quedar-se amb tot això, amb els atributs que els són negats a elles però que els són permesos a ells, l'univers sencer trontollaria".
La mare en realitat és aquell pal de paller que aguanta una casa, però a qui ningú para gaire atenció. És aquella persona que ha tirat endavant una casa amb pocs recursos, qui renta, qui compra, qui cuina, qui escolta, qui abraça, qui acompanya, qui... En resum, qui tot ho gestiona i ho controla.
I què passa quan aquest pal de paller cau? Que resulta que tot trontolla i afloren moltes coses.
En aquest cas, la mare, és en realitat un personatge secundari. No té una veu principal a la història, no tot es basa en ella, sinó que la novel·la gira al voltant dels tres fills i la relació entre ells.
Quan la mare cau i no pot atendre les tasques de la seva llar i els tres germans se n'han de fer càrrec, els toca parlar entre ells i afloren molts fantasmes del passat, que resulta que no són tan passats.
La germana, que ha estat entrenada des de petita per seguir les passes de sa mare com a CEO familiar, el germà gran que arrossega durant 20 anys les recances de tot el poble, que va perdre diners per culpa d'ell, el germà petit que sembla que tingui la síndrome de Peter Pan i que juga amb les drogues de tant en tant. Tot plegat configura una història ambientada a Borriol, un poble proper a Castelló, però que podríem trobar perfectament replicat a molts altres pobles de la Comunitat Valenciana.
L'autora plasma la ruralitat i reflecteix una quotidianitat on les dones encara s'encarreguen de tot en una casa, hi ha problemes econòmics a causa de la venda d'accions preferents en l'època de Bancaixa i persones que tothom coneix, però que ningú denuncia venent o consumint droga.
Una obra costumista plena de matisos i secrets.
La mare en realitat és aquell pal de paller que aguanta una casa, però a qui ningú para gaire atenció. És aquella persona que ha tirat endavant una casa amb pocs recursos, qui renta, qui compra, qui cuina, qui escolta, qui abraça, qui acompanya, qui... En resum, qui tot ho gestiona i ho controla.
I què passa quan aquest pal de paller cau? Que resulta que tot trontolla i afloren moltes coses.
En aquest cas, la mare, és en realitat un personatge secundari. No té una veu principal a la història, no tot es basa en ella, sinó que la novel·la gira al voltant dels tres fills i la relació entre ells.
Quan la mare cau i no pot atendre les tasques de la seva llar i els tres germans se n'han de fer càrrec, els toca parlar entre ells i afloren molts fantasmes del passat, que resulta que no són tan passats.
La germana, que ha estat entrenada des de petita per seguir les passes de sa mare com a CEO familiar, el germà gran que arrossega durant 20 anys les recances de tot el poble, que va perdre diners per culpa d'ell, el germà petit que sembla que tingui la síndrome de Peter Pan i que juga amb les drogues de tant en tant. Tot plegat configura una història ambientada a Borriol, un poble proper a Castelló, però que podríem trobar perfectament replicat a molts altres pobles de la Comunitat Valenciana.
L'autora plasma la ruralitat i reflecteix una quotidianitat on les dones encara s'encarreguen de tot en una casa, hi ha problemes econòmics a causa de la venda d'accions preferents en l'època de Bancaixa i persones que tothom coneix, però que ningú denuncia venent o consumint droga.
Una obra costumista plena de matisos i secrets.
April 26, 2026
No l’he pogut deixar anar fins a resoldre totes les trames
March 29, 2026
M'ha agradat molt.
La veritat és que els dos llibres que he llegit d’ella —*Casada i callada* i aquest— m’han ben atrapat.
Aquí m’agrada especialment que, a tres veus —les dels tres germans—, podem veure com s’afronten les dinàmiques familiars. Entrem a casa seva, a les seves vides, coneixem les seves pors i també els rols que han mamat i que no es qüestionen… fins que tot comença, ja no a trontollar, sinó a caure.
Tot un retrat d’una societat que encara, a molts llocs, segueix condemnant la dona moralment i, sobretot, a carregar amb el pes de la família —pròpia i extensa (avis, sogres, altres parents)—, de les cures i de la casa. Sense deixar, molts cops, de treballar fora… o obligades a no fer-ho.
La tensió del relat va pujant i m’ha agradat molt. Tot i així, el final m’ha trencat una mica la bombolla, i encara no sé ben bé per què…
És a dir: m’agrada, i molt. És un bon final, perquè la vida continua i no tot es resol. Potser és això, que m’ha deixat una mica incòmoda. I això també està bé.
Potser també és perquè el nus de la trama abasta moltes pàgines, i el desenllaç, poques. Potser hauria necessitat que s’hi estigués una mica més… O potser m'he quedat amb ganes de més, de seguir, i que no s'acabés.
Com sigui, l’he engolit, devorat, empassat i gaudit molt.
Algú més l’ha llegit? Ho comentem?
M'ha agradat molt haver-lo llegit. Te'l recomano !
La veritat és que els dos llibres que he llegit d’ella —*Casada i callada* i aquest— m’han ben atrapat.
Aquí m’agrada especialment que, a tres veus —les dels tres germans—, podem veure com s’afronten les dinàmiques familiars. Entrem a casa seva, a les seves vides, coneixem les seves pors i també els rols que han mamat i que no es qüestionen… fins que tot comença, ja no a trontollar, sinó a caure.
Tot un retrat d’una societat que encara, a molts llocs, segueix condemnant la dona moralment i, sobretot, a carregar amb el pes de la família —pròpia i extensa (avis, sogres, altres parents)—, de les cures i de la casa. Sense deixar, molts cops, de treballar fora… o obligades a no fer-ho.
La tensió del relat va pujant i m’ha agradat molt. Tot i així, el final m’ha trencat una mica la bombolla, i encara no sé ben bé per què…
És a dir: m’agrada, i molt. És un bon final, perquè la vida continua i no tot es resol. Potser és això, que m’ha deixat una mica incòmoda. I això també està bé.
Potser també és perquè el nus de la trama abasta moltes pàgines, i el desenllaç, poques. Potser hauria necessitat que s’hi estigués una mica més… O potser m'he quedat amb ganes de més, de seguir, i que no s'acabés.
Com sigui, l’he engolit, devorat, empassat i gaudit molt.
Algú més l’ha llegit? Ho comentem?
M'ha agradat molt haver-lo llegit. Te'l recomano !
April 8, 2026
MERAVELLA
Quin llibràs s'ha espolsat l'Emma Zafón. M'ha agradat moltíssim l'estil directe i proper que gasta, l'ús de la llengua i dels registres, la manera en què et fa entrar dins de cada personatge, la crítica social i la reflexió a cada passatge, l'humor, la tendresa i la profunditat.
Voldria que el llegira tot el món.
Quin llibràs s'ha espolsat l'Emma Zafón. M'ha agradat moltíssim l'estil directe i proper que gasta, l'ús de la llengua i dels registres, la manera en què et fa entrar dins de cada personatge, la crítica social i la reflexió a cada passatge, l'humor, la tendresa i la profunditat.
Voldria que el llegira tot el món.
May 5, 2026
Tinc la sensació que és un llibre que la gent de pobles d’allà on el Sénia no és frontera entendrà més que ningú. No puc explicar quantíssim m’ha fet connectar, tant aquest llibre com l’anterior. Potser algú de ciutat es quedaria més indiferent. Jo no.
Les paraules, poder recuperar paraules que fea temps que no senties perquè ets una ebrenca que estàs vivint a Barcelona. Un tresor lingüístic que fa emocionar. Ho aprecio tant! Vore en un llibre reflectida la teua parla i la vida dels teus, i, sobretot, vore-ho tot en la pinzellada d’aquell sentit de l’humor tan únic que Emma hi posa. Pixar-se de riure, emocionar-se i plorar, tot en un mateix llibre.
Emma Zafón, no dixes mai d’escriure!!! Lo dolent del fet que ara haigue tret nou llibre és que caldrà esperar al següent…
Les paraules, poder recuperar paraules que fea temps que no senties perquè ets una ebrenca que estàs vivint a Barcelona. Un tresor lingüístic que fa emocionar. Ho aprecio tant! Vore en un llibre reflectida la teua parla i la vida dels teus, i, sobretot, vore-ho tot en la pinzellada d’aquell sentit de l’humor tan únic que Emma hi posa. Pixar-se de riure, emocionar-se i plorar, tot en un mateix llibre.
Emma Zafón, no dixes mai d’escriure!!! Lo dolent del fet que ara haigue tret nou llibre és que caldrà esperar al següent…
April 26, 2026
A les seves filles no les polirà ningú a cop de pic. Ni tampoc les agafaran per encaixar-les allà on les pedres velles ja han caigut d'esgotament. Ella aconseguirà que Balma i Elisa cresquen com dos arbres que escampen les arrels per on els dona la gana. Les primeres dones lliures de tot l'equip.
May 4, 2026
Un llibre que val molt la pena i recomano molt. Es llegeix ràpidament i és bastant lleuger, però parla d’alguns temes importants. Destaco com tracta l’importància de la figura de la mare en l’unitat familiar.
El llenguatge que utilitza és molt fresc i informal.
El llenguatge que utilitza és molt fresc i informal.
March 25, 2026
el feixisme se cure llegint??? no ho sé però a mi els articles al Catorze de l'Emma Zafón me van donar la vida i aquest llibre seu les ganes de viure-la....de veritat que cada cop que llegeixo l'aiatol·là emma zafomenei és com si fessa la mili de la vida. realment avui dia hi ha unes quantes alfabetitzacions que són importants: la mediàtica perquè no t'entaforin krissejos fets amb IA i la masculina perquè els òmens no t'entaforin krissejos fets amb la seua intel·ligència artificiosa...i no patiu que amb aquest llibre te gradues de lo segon.
"la mare" en realitat és TOTES LES MARES que a diferència de lo gitano de balaguer sí que han aplanat el llom perquè tots natres puguem no sé bàsicament no ser esclaus i puguem aspirar a treballar en un lloc on als estius hi hagi aire acondicionat. ja sé que jo com a home hi ha moltíssimes coses amb què no puc empatitzar ni me'n puc apropiar!!! però sí que com a home afruitat que potser a la família de vegades identifiquen/s'identifique amb el rol d'arromangar-se i encarregar-se de les cures quan cal, aquest llibre m'ha estovat moltissim la patateta. aquesta cruesa a l'hora de parlar de les famílies de classe obrera i de com lliguen les dones de cap i peus....aki kaurismäki llegeix-te aquest llibre que te deixarà amb les fulles caigudes i carla simon a tu te deixarà alcarràs: sense aire pel nas ni al braç!!!
més enllà d'aquesta ESMENA A LA TOTALITAT que fa a la família nuclear, com dirien els cupairesos lectors d'assajos sobre la família que no arriben a la sola de les xiruques a aquest llibre, també crec que ens hem de plantejar molt fort entregar una quantitat d'armament molt considerable a l'emma zafón i acompanyar-la en un cop d'estat a l'AVL quan la rosa agost ja no hi sigui perquè l'assumeixi ella. a nivelll lingüístic, aquest llibre és un TRESOR de la riquesa lingüística de les comarques del nord de la província de Castelló, que és un territori que a tots els mar i cels amb un mínim d'hiperfixació per la llengua ens obsessione per totes les particularitats que té. a més és que la molt pompis warra sap jugar amb l'oralitat i amb el registre escrit i incloure-hi els parlars de la zona. no folcloritza, no exagera, simplement ha concebut un llibre des d'una o diverses parles que no són canòniques en la literatura i ho fa GENIAL. emma zafón tens en propietat un cocse que per respecte cap a ell i cap a tu no diré quin és però jo sé quin és i a més tindries en propietat el coi (bussy = cony de noi) de sales i coromines ells si puguesson s'intercanviaren correspondències amb tu perquè ODM!!!
i el tema d'incloure-hi asturià ja directament és una gesta al nivell de l'entrevista irlandès <-> català de kneecap. no és cap casualitat que l'emma zafón i l'alba riera siguin les capitals d'albània dels ppcc....dues reines maximitzant el seu MARETRÈMOL fent tremolar les nostres plaques popòniques. no krissejo, l'acostament entre llengües minoritzades és MOLT important és un fenòmen MOLT preuat, superar la barrera de fer servir una llengua pont hegemònica per acarar dues llengües minoritzades és malauradament rar i difícil, i l'Emma ho ha fet.
i ja per acabar..........l'ambientació temporal és tan tan tan punt volat (spot on).........capbussar-te en els anys noranta i la crisi de la totxana del 2008 i el krisseig piramidal de les preferents i tot això se sent com tornar a veure la vida per una tel·le d'aquelles de tub que feien soroll i que no sabies com però sempre acumulaven moltíssima pols i cada divendres ma mare me la feie treure i jo me frustrave perquè no entenie com se n'hi acumulave tantíssima cada set dies. llegiu-vos aquest llibre, regaleu-lo, gaudiu-ne, parleu-ne amb el vostre entorn!!! a mi aquest llibre, com els articles de l'emma, me serveix molt per mirar-me ma mare i ma padrina amb uns altres ulls i entendre que sense elles, xones patrones sense milòmens que les hagin ajudat, no haurie arribat enlloc.
"la mare" en realitat és TOTES LES MARES que a diferència de lo gitano de balaguer sí que han aplanat el llom perquè tots natres puguem no sé bàsicament no ser esclaus i puguem aspirar a treballar en un lloc on als estius hi hagi aire acondicionat. ja sé que jo com a home hi ha moltíssimes coses amb què no puc empatitzar ni me'n puc apropiar!!! però sí que com a home afruitat que potser a la família de vegades identifiquen/s'identifique amb el rol d'arromangar-se i encarregar-se de les cures quan cal, aquest llibre m'ha estovat moltissim la patateta. aquesta cruesa a l'hora de parlar de les famílies de classe obrera i de com lliguen les dones de cap i peus....aki kaurismäki llegeix-te aquest llibre que te deixarà amb les fulles caigudes i carla simon a tu te deixarà alcarràs: sense aire pel nas ni al braç!!!
més enllà d'aquesta ESMENA A LA TOTALITAT que fa a la família nuclear, com dirien els cupairesos lectors d'assajos sobre la família que no arriben a la sola de les xiruques a aquest llibre, també crec que ens hem de plantejar molt fort entregar una quantitat d'armament molt considerable a l'emma zafón i acompanyar-la en un cop d'estat a l'AVL quan la rosa agost ja no hi sigui perquè l'assumeixi ella. a nivelll lingüístic, aquest llibre és un TRESOR de la riquesa lingüística de les comarques del nord de la província de Castelló, que és un territori que a tots els mar i cels amb un mínim d'hiperfixació per la llengua ens obsessione per totes les particularitats que té. a més és que la molt pompis warra sap jugar amb l'oralitat i amb el registre escrit i incloure-hi els parlars de la zona. no folcloritza, no exagera, simplement ha concebut un llibre des d'una o diverses parles que no són canòniques en la literatura i ho fa GENIAL. emma zafón tens en propietat un cocse que per respecte cap a ell i cap a tu no diré quin és però jo sé quin és i a més tindries en propietat el coi (bussy = cony de noi) de sales i coromines ells si puguesson s'intercanviaren correspondències amb tu perquè ODM!!!
i el tema d'incloure-hi asturià ja directament és una gesta al nivell de l'entrevista irlandès <-> català de kneecap. no és cap casualitat que l'emma zafón i l'alba riera siguin les capitals d'albània dels ppcc....dues reines maximitzant el seu MARETRÈMOL fent tremolar les nostres plaques popòniques. no krissejo, l'acostament entre llengües minoritzades és MOLT important és un fenòmen MOLT preuat, superar la barrera de fer servir una llengua pont hegemònica per acarar dues llengües minoritzades és malauradament rar i difícil, i l'Emma ho ha fet.
i ja per acabar..........l'ambientació temporal és tan tan tan punt volat (spot on).........capbussar-te en els anys noranta i la crisi de la totxana del 2008 i el krisseig piramidal de les preferents i tot això se sent com tornar a veure la vida per una tel·le d'aquelles de tub que feien soroll i que no sabies com però sempre acumulaven moltíssima pols i cada divendres ma mare me la feie treure i jo me frustrave perquè no entenie com se n'hi acumulave tantíssima cada set dies. llegiu-vos aquest llibre, regaleu-lo, gaudiu-ne, parleu-ne amb el vostre entorn!!! a mi aquest llibre, com els articles de l'emma, me serveix molt per mirar-me ma mare i ma padrina amb uns altres ulls i entendre que sense elles, xones patrones sense milòmens que les hagin ajudat, no haurie arribat enlloc.
April 23, 2026
La mare de Emma Zafón aprofundix en les tensions familiars des d’una mirada molt íntima i incòmoda. La novel·la presenta una mare amb tres fills —dos xicsi una xica— i posa el focus en com recau sobre la filla la responsabilitat de cuidar-la. Esta desigualtat no es mostra de manera explícitament moralitzadora, sinó que emergeix a través de situacions quotidianes, silencis i retrets implícits que revelen una dinàmica familiar profundament arrelada en rols de gènere.
La filla es convertix en l’eix emocional del relat: és qui sosté la càrrega física i afectiva, mentre els germans queden en un segon pla, gairebé desdibuixats o absents. Este desequilibri genera una tensió constant entre deure i ressentiment, entre amor i esgotament. Zafón retrata molt bé la complexitat d’este tipus de cures, evitant idealitzar-les i mostrant-ne també el cost emocional i la pèrdua d’identitat que poden implicar.
El llibre destaca per un estil directe i fragmentari que reforça aquesta sensació d’asfíxia i proximitat. La narració no busca donar respostes clares, sinó exposar una realitat incòmoda: com les estructures familiars poden reproduir desigualtats i com, sovint, les dones assumeixen un paper de cuidadora gairebé inevitable. Esta mirada crítica, però subtil, és el que dona profunditat i força a la novel·la.
La filla es convertix en l’eix emocional del relat: és qui sosté la càrrega física i afectiva, mentre els germans queden en un segon pla, gairebé desdibuixats o absents. Este desequilibri genera una tensió constant entre deure i ressentiment, entre amor i esgotament. Zafón retrata molt bé la complexitat d’este tipus de cures, evitant idealitzar-les i mostrant-ne també el cost emocional i la pèrdua d’identitat que poden implicar.
El llibre destaca per un estil directe i fragmentari que reforça aquesta sensació d’asfíxia i proximitat. La narració no busca donar respostes clares, sinó exposar una realitat incòmoda: com les estructures familiars poden reproduir desigualtats i com, sovint, les dones assumeixen un paper de cuidadora gairebé inevitable. Esta mirada crítica, però subtil, és el que dona profunditat i força a la novel·la.
April 24, 2026
"Casada i callada" em va agradar molt. I "La mare" també. No puc dir ara mateix quina d'aquestes dues novel·les de Zafón és millor, perquè tinc la sensació que totes dues són un 10! Com en "Casada i callada", "La mare" està molt ben escrita, l'ús de la llengua d'aquesta autora m'encanta. Fa que t'endinsis en el Castelló rural i t'imaginis tots els personatges en funció de com estan presentats per l'autora. A part, tracta temes d'actualitat o relativament propers (entre el 2000 i el 2026), com la relació amb les drogues de persones properes, l'envelliment dels familiars i les cures, el paper de les dones dins d'una família, els problemes de les preferents, l'especulació immobiliària, el sentiment de pertinença a un poble i a una família, etc. Des de situacions quotidianes, Zafón aconsegueix criticar la societat. El recomano a tothom!
May 10, 2026
M'encanta quan un llibre em permet llegir la llengua oral fent q la senti amb les orelles, meravella! La novel·la és una història familiar, q deixa veure les misèries i virtuts de cada un dels seus membres. Amb tocs d'humor, com a mínim a mi m'ha fet riure més d'una vegada, descriu escenes q no sempre són còmiques, ans al contrari, poden resultar ben tràgiques. La Lorena i els seus dos germans s'han d "reorganitzar" x tenir cura dels pares, un moment d la vida q no és fàcil x ningú.
Read
March 31, 2026L'Emma Zafón és la meva tuitaire preferida i per això m'he llegit el llibre (disclaimer: no m'he llegit l'anterior). si no conegués d'abans a l'autora, segurament m'hagués fet mandra la sinopsi. i de fet he entrat al llibre amb una mica d'escepticisme però al final m'ha agradat molt!
Emma, si llegeixes això, vull ser amiga teva.
Emma, si llegeixes això, vull ser amiga teva.
May 7, 2026
‘La mare’ és la unió de totes les mares juntes, en especial, les dels nostres pobles. Una novel·la molt ben lligada amb una creació de personatges força encertada, en els quals podem reconèixer els Àlex, els Carxofo o els Roberto de qualsevol poble. Un encert!
March 9, 2026
Molt bé!
April 6, 2026
Aquest llibre desprèn el Castelló rural en cada paraula i està escrit amb la tendresa i la ràbia d'algú qui ha sabut veure i escoltar, i ho ha entès tot.
April 28, 2026
Molt bona història, contada d'una forma original amb una localització excel·lent
May 9, 2026
Novel·la fantàstica. De lectura fluïda. Propera geogràficament i social. Incisiva i divertida.
Displaying 1 - 21 of 21 reviews