What do you think?
La mare
El fràgil joc d’equilibris familiars i el pes que passa de mares a filles
Sense fer soroll, Piedad ha estat el pilar de la família durant anys: cuina, renta, organitza, consola, preveu, manté la casa. Un dia té un accident i els fills descobreixen que no només la mare s’ha fet mal, sinó que ha trontollat tot l’equilibri familiar. Lorena, la filla, s’escarrassa fent menús al bar del poble; Roberto treballa en una oficina bancària que va endeutar els seus amics i coneguts, i Àlex, un picapedrer que té mandra de créixer, s’ha instal·lat còmodament amb un plat a la taula familiar. Quan la mare deixa de sostenir-ho tot, surten a la llum les dependències, els silencis i les renúncies que havien fet possible l’aparent normalitat.
Amb humor, tendresa i un sentit de la realitat que colpeix, La mare retrata el fràgil joc d’equilibris familiars i el pes que passa de mares a filles.
Després de l’excel·lent acollida de Casada i callada, Emma Zafón torna amb una novel·la que aprofundeix en els vincles familiars i en allò que es transmet en silenci de generació en generació.
Sense fer soroll, Piedad ha estat el pilar de la família durant anys: cuina, renta, organitza, consola, preveu, manté la casa. Un dia té un accident i els fills descobreixen que no només la mare s’ha fet mal, sinó que ha trontollat tot l’equilibri familiar. Lorena, la filla, s’escarrassa fent menús al bar del poble; Roberto treballa en una oficina bancària que va endeutar els seus amics i coneguts, i Àlex, un picapedrer que té mandra de créixer, s’ha instal·lat còmodament amb un plat a la taula familiar. Quan la mare deixa de sostenir-ho tot, surten a la llum les dependències, els silencis i les renúncies que havien fet possible l’aparent normalitat.
Amb humor, tendresa i un sentit de la realitat que colpeix, La mare retrata el fràgil joc d’equilibris familiars i el pes que passa de mares a filles.
Després de l’excel·lent acollida de Casada i callada, Emma Zafón torna amb una novel·la que aprofundeix en els vincles familiars i en allò que es transmet en silenci de generació en generació.
272 pages, Paperback
Published March 4, 2026
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 54 reviews
Read
March 8, 2026L'Emma ha parit una segona novel·la que fa un salt respecte a l'altra: més profunda i més coral. Farcidíssima de crítica social, carregant cap a totes bandes i amb bones dosis d'humor i tendresa. És tan bona escriptora com amiga 🩷
(perdoneu la meva manca de neutralitat, no patiu que tinc pocs amics i pocs que facin llibres, passarà poques vegades, això)
(perdoneu la meva manca de neutralitat, no patiu que tinc pocs amics i pocs que facin llibres, passarà poques vegades, això)
May 11, 2026
És inevitable que llegint-lo no et vingui en ment la “dona puntal” de la teva família, o de qualsevol altre.
Escrit en valencià, i menciona l’Aplec dels Ports d’Herbers del 2019!
Escrit en valencià, i menciona l’Aplec dels Ports d’Herbers del 2019!
April 28, 2026
Llibràs -de nou, després de “Casada i callada”- d’Emma Zafón. Escriu d’una manera plana i sense complexos, narrant tal com sent la història.
Trama rural sobre el paper de la dona a una família d’homes de poble. Totes les històries que conta enganxen i no pots deixar de llegir fins saber què passarà. A més, és una història normal, a un lloc normal i feta per gent normal, cosa que la fa encara més nostra: podríem ser nosaltres els protagonistes.
Emma mai falla: escriu com pensa i parla. I dona gust que hi hagen veus com la seua.
Trama rural sobre el paper de la dona a una família d’homes de poble. Totes les històries que conta enganxen i no pots deixar de llegir fins saber què passarà. A més, és una història normal, a un lloc normal i feta per gent normal, cosa que la fa encara més nostra: podríem ser nosaltres els protagonistes.
Emma mai falla: escriu com pensa i parla. I dona gust que hi hagen veus com la seua.
April 21, 2026
“La mare” d’Emma Zafón. Publicat per Editorial Empúries en març 2026. Coberta de Borja Bonaque.
Aquesta és una novel·la ubicada en el poble de Borriol a la província de Castelló al País Valencià. Allà, existeix una societat amb rols molt definits per les expectacions de la societat per les dones i els homes. I aquesta novel·la és un estudi dels mals que aquesta cotilla infligeix sobre les dones en particular, però al mateix temps sobre els homes qui són incapaços a expressar els seus sentiments i qui viuen en una mena d’estat d’adolescència etern com una resulta. Les dones tenen a aguantar totes les classes de merdes per sostenir la societat i són polits per exercir aquest rol on han de cuidar tothom menys elles mateixes on els seus desitjos no té la importància deguda.
L’autora construeix els personatges principals, una germana i dos germans, en una manera exquisida. I l’autora tenir una manera espectacular de fer servir la llengua en el lèxic local. És una delícia. I els mals causats per la corrupció de la classe política i les conseqüències de la resultant crisi econòmica són teixits magistralment dins la trama de la novel·la. I tinc entès que la novel·la és tot ple de referències castellonenques.
És una novel·la refotudament ben escrita, impactant i hauria de ser una lectura obligatòria. És una meravella.
Moltes gràcies!
Aquesta és una novel·la ubicada en el poble de Borriol a la província de Castelló al País Valencià. Allà, existeix una societat amb rols molt definits per les expectacions de la societat per les dones i els homes. I aquesta novel·la és un estudi dels mals que aquesta cotilla infligeix sobre les dones en particular, però al mateix temps sobre els homes qui són incapaços a expressar els seus sentiments i qui viuen en una mena d’estat d’adolescència etern com una resulta. Les dones tenen a aguantar totes les classes de merdes per sostenir la societat i són polits per exercir aquest rol on han de cuidar tothom menys elles mateixes on els seus desitjos no té la importància deguda.
L’autora construeix els personatges principals, una germana i dos germans, en una manera exquisida. I l’autora tenir una manera espectacular de fer servir la llengua en el lèxic local. És una delícia. I els mals causats per la corrupció de la classe política i les conseqüències de la resultant crisi econòmica són teixits magistralment dins la trama de la novel·la. I tinc entès que la novel·la és tot ple de referències castellonenques.
És una novel·la refotudament ben escrita, impactant i hauria de ser una lectura obligatòria. És una meravella.
Moltes gràcies!
May 23, 2026
Una escriptura magnífica per a una història imprescindible. La potència i la determinació de la Lorena m'han semblat el millor del llibre
August 9, 2026
"hi ha una lliçó de les que es passen de mares a filles que no és palpable, sinó que és etèria, com un núvol. I ningú que no siga una mare o una filla la pot vore. Eixa lliçó es forma dins del cap de les xiques i allà es queda flotant de per vida. A poc a poc, quan les xiques ja són dones, el núvol que porten a dins les empeny a carregar el pes de tot el que hi ha al seu voltant."
April 30, 2026
"Així és com funciona el món des del primer minut de l'existència. Les dones han de ser colpejades perquè perden les rugositats que porten en nàixer, eixes rugositats perilloses que no són una altra cosa que els somnis, les inquietuds i els plaers. Si les dones foren lliures de quedar-se amb tot això, amb els atributs que els són negats a elles però que els són permesos a ells, l'univers sencer trontollaria".
La mare en realitat és aquell pal de paller que aguanta una casa, però a qui ningú para gaire atenció. És aquella persona que ha tirat endavant una casa amb pocs recursos, qui renta, qui compra, qui cuina, qui escolta, qui abraça, qui acompanya, qui... En resum, qui tot ho gestiona i ho controla.
I què passa quan aquest pal de paller cau? Que resulta que tot trontolla i afloren moltes coses.
En aquest cas, la mare, és en realitat un personatge secundari. No té una veu principal a la història, no tot es basa en ella, sinó que la novel·la gira al voltant dels tres fills i la relació entre ells.
Quan la mare cau i no pot atendre les tasques de la seva llar i els tres germans se n'han de fer càrrec, els toca parlar entre ells i afloren molts fantasmes del passat, que resulta que no són tan passats.
La germana, que ha estat entrenada des de petita per seguir les passes de sa mare com a CEO familiar, el germà gran que arrossega durant 20 anys les recances de tot el poble, que va perdre diners per culpa d'ell, el germà petit que sembla que tingui la síndrome de Peter Pan i que juga amb les drogues de tant en tant. Tot plegat configura una història ambientada a Borriol, un poble proper a Castelló, però que podríem trobar perfectament replicat a molts altres pobles de la Comunitat Valenciana.
L'autora plasma la ruralitat i reflecteix una quotidianitat on les dones encara s'encarreguen de tot en una casa, hi ha problemes econòmics a causa de la venda d'accions preferents en l'època de Bancaixa i persones que tothom coneix, però que ningú denuncia venent o consumint droga.
Una obra costumista plena de matisos i secrets.
La mare en realitat és aquell pal de paller que aguanta una casa, però a qui ningú para gaire atenció. És aquella persona que ha tirat endavant una casa amb pocs recursos, qui renta, qui compra, qui cuina, qui escolta, qui abraça, qui acompanya, qui... En resum, qui tot ho gestiona i ho controla.
I què passa quan aquest pal de paller cau? Que resulta que tot trontolla i afloren moltes coses.
En aquest cas, la mare, és en realitat un personatge secundari. No té una veu principal a la història, no tot es basa en ella, sinó que la novel·la gira al voltant dels tres fills i la relació entre ells.
Quan la mare cau i no pot atendre les tasques de la seva llar i els tres germans se n'han de fer càrrec, els toca parlar entre ells i afloren molts fantasmes del passat, que resulta que no són tan passats.
La germana, que ha estat entrenada des de petita per seguir les passes de sa mare com a CEO familiar, el germà gran que arrossega durant 20 anys les recances de tot el poble, que va perdre diners per culpa d'ell, el germà petit que sembla que tingui la síndrome de Peter Pan i que juga amb les drogues de tant en tant. Tot plegat configura una història ambientada a Borriol, un poble proper a Castelló, però que podríem trobar perfectament replicat a molts altres pobles de la Comunitat Valenciana.
L'autora plasma la ruralitat i reflecteix una quotidianitat on les dones encara s'encarreguen de tot en una casa, hi ha problemes econòmics a causa de la venda d'accions preferents en l'època de Bancaixa i persones que tothom coneix, però que ningú denuncia venent o consumint droga.
Una obra costumista plena de matisos i secrets.
May 28, 2026
La majoria de dones, a mesura que creixem, comencem a notar com ens convertirem en les següents. Primer són detalls més o menys xicotets, però, a poc a poc, el pes es fa cada vegada més gran.
A banda d'això, m'ho he passat molt bé llegint el llibre. Tenia moltes ganes de llegir-ne un que mostrara el que han sigut les últimes dècades per als valencians. M'han fet molta gràcia les referències (que potser faran que el llibre no envellisca tan bé, no ho sé). En eixe aspecte, crec que el disfrutaran més els millennials. M'ha paregut molt proper, tot i els quilòmetres que separen Borriol de la Safor. El trinquet era el trinquet del meu poble; el bar, el nostre bar de tota la vida.
A banda d'això, m'ho he passat molt bé llegint el llibre. Tenia moltes ganes de llegir-ne un que mostrara el que han sigut les últimes dècades per als valencians. M'han fet molta gràcia les referències (que potser faran que el llibre no envellisca tan bé, no ho sé). En eixe aspecte, crec que el disfrutaran més els millennials. M'ha paregut molt proper, tot i els quilòmetres que separen Borriol de la Safor. El trinquet era el trinquet del meu poble; el bar, el nostre bar de tota la vida.
August 23, 2026
El dialecte, l’humor, la realitat, la subtilesa, la raó. Ho té tot. M’ha emocionat i m’ha encantat!!
April 26, 2026
No l’he pogut deixar anar fins a resoldre totes les trames
July 16, 2026
Hi ha MOLTÍSSIMES COSES que m'han encantat. S'ha enlairat fins a convertir-se en candidat a preferits de l'any. La cruesa, la tendresa, l'humor, LA LLENGUA. Em fa molt feliç llegir en varietats no estàndards.
Els meus amics passaran una bona temporada sentint-me parlar d'aquesta novel•la.
Estimo a aquesta gent com si fos de la meva família 🫶🏽🤍🫰🏽
Els meus amics passaran una bona temporada sentint-me parlar d'aquesta novel•la.
Estimo a aquesta gent com si fos de la meva família 🫶🏽🤍🫰🏽
August 4, 2026
M’ha agradat tot d’aquest llibre.
September 3, 2026
M'ha agradat molt.
El català que fa servir tan típic de la zona i tan viu.
La història molt bé tractada i tant propera.
Els personatges que te'ls emportaries a casa amb les seves mancances, debilitats . L' empatia que et desperten
I el sentit de l'humor intel.ligent. He rigut molt i també he plorat.
El català que fa servir tan típic de la zona i tan viu.
La història molt bé tractada i tant propera.
Els personatges que te'ls emportaries a casa amb les seves mancances, debilitats . L' empatia que et desperten
I el sentit de l'humor intel.ligent. He rigut molt i també he plorat.
July 12, 2026
Lluc i jo discutint som Àlex i Lorena😭
Este llibre és el retrat genial d’una epoca i una societat, mhe sentit una mes de borriol, m'ha fet plorar en la renfe, riurem en la renfe… molt de carinyo als personatges i moltes ganes de que els vaja bé en la vida <3
Este llibre és el retrat genial d’una epoca i una societat, mhe sentit una mes de borriol, m'ha fet plorar en la renfe, riurem en la renfe… molt de carinyo als personatges i moltes ganes de que els vaja bé en la vida <3
March 20, 2026
M'ha agradat molt.
La veritat és que els dos llibres que he llegit d’ella —*Casada i callada* i aquest— m’han ben atrapat.
Aquí m’agrada especialment que, a tres veus —les dels tres germans—, podem veure com s’afronten les dinàmiques familiars. Entrem a casa seva, a les seves vides, coneixem les seves pors i també els rols que han mamat i que no es qüestionen… fins que tot comença, ja no a trontollar, sinó a caure.
Tot un retrat d’una societat que encara, a molts llocs, segueix condemnant la dona moralment i, sobretot, a carregar amb el pes de la família —pròpia i extensa (avis, sogres, altres parents)—, de les cures i de la casa. Sense deixar, molts cops, de treballar fora… o obligades a no fer-ho.
La tensió del relat va pujant i m’ha agradat molt. Tot i així, el final m’ha trencat una mica la bombolla, i encara no sé ben bé per què…
És a dir: m’agrada, i molt. És un bon final, perquè la vida continua i no tot es resol. Potser és això, que m’ha deixat una mica incòmoda. I això també està bé.
Potser també és perquè el nus de la trama abasta moltes pàgines, i el desenllaç, poques. Potser hauria necessitat que s’hi estigués una mica més… O potser m'he quedat amb ganes de més, de seguir, i que no s'acabés.
Com sigui, l’he engolit, devorat, empassat i gaudit molt.
Algú més l’ha llegit? Ho comentem?
M'ha agradat molt haver-lo llegit. Te'l recomano !
La veritat és que els dos llibres que he llegit d’ella —*Casada i callada* i aquest— m’han ben atrapat.
Aquí m’agrada especialment que, a tres veus —les dels tres germans—, podem veure com s’afronten les dinàmiques familiars. Entrem a casa seva, a les seves vides, coneixem les seves pors i també els rols que han mamat i que no es qüestionen… fins que tot comença, ja no a trontollar, sinó a caure.
Tot un retrat d’una societat que encara, a molts llocs, segueix condemnant la dona moralment i, sobretot, a carregar amb el pes de la família —pròpia i extensa (avis, sogres, altres parents)—, de les cures i de la casa. Sense deixar, molts cops, de treballar fora… o obligades a no fer-ho.
La tensió del relat va pujant i m’ha agradat molt. Tot i així, el final m’ha trencat una mica la bombolla, i encara no sé ben bé per què…
És a dir: m’agrada, i molt. És un bon final, perquè la vida continua i no tot es resol. Potser és això, que m’ha deixat una mica incòmoda. I això també està bé.
Potser també és perquè el nus de la trama abasta moltes pàgines, i el desenllaç, poques. Potser hauria necessitat que s’hi estigués una mica més… O potser m'he quedat amb ganes de més, de seguir, i que no s'acabés.
Com sigui, l’he engolit, devorat, empassat i gaudit molt.
Algú més l’ha llegit? Ho comentem?
M'ha agradat molt haver-lo llegit. Te'l recomano !
March 30, 2026
MERAVELLA
Quin llibràs s'ha espolsat l'Emma Zafón. M'ha agradat moltíssim l'estil directe i proper que gasta, l'ús de la llengua i dels registres, la manera en què et fa entrar dins de cada personatge, la crítica social i la reflexió a cada passatge, l'humor, la tendresa i la profunditat.
Voldria que el llegira tot el món.
Quin llibràs s'ha espolsat l'Emma Zafón. M'ha agradat moltíssim l'estil directe i proper que gasta, l'ús de la llengua i dels registres, la manera en què et fa entrar dins de cada personatge, la crítica social i la reflexió a cada passatge, l'humor, la tendresa i la profunditat.
Voldria que el llegira tot el món.
September 26, 2026
Primer llibre de l'autora que llegeixo, em va temptar el de Casada i callada, però no el vaig arribar a llegir. D'aquest també vaig veure que tenia bona acollida i em vaig decidir a provar amb l'autora i la veritat és que no me n'he penedit. Una autora fresca, bona narració i que sap com transmetre sentiments i situacions de la vida quotidiana que ens hi podem veure reflectis, sobretot en aquest cas molt més les dones.
Aprofundeix en els vincles familiars, en les relacions entre germans, i de pares a fills, entre generacions. El pes de la dona en les famílies, per tirar endavant. Escrit en un valencià que flueix molt bé, i enriqueix més el context on passa la història, al poble de Borriol (Castelló).
"Les dones han de ser colpejades perquè perden les rugositats que porten en nàixer, eixes rugositats perilloses que no són una altra cosa que els somnis, les inquietuds i els plaers. Si les dones foren lliures de quedar-se amb tot això, amb els atributs que els són negats a elles però que els són permesos a ells, l'univers sencer trontollaria"
"Lorena observa per últim cop la paret de pedra i ho veu més clar que mai. A les seues filles no les polirà ningú a cop de pic. Ni tampoc les agafaran per encaixar-les allà on les pedres velles ja han caigut d'esgotament. Ella aconseguirà que cresquen com dos arbres que escampen les arrels per on els dona la gana. Les primeres dones lliures de tota l'estirp."
Aprofundeix en els vincles familiars, en les relacions entre germans, i de pares a fills, entre generacions. El pes de la dona en les famílies, per tirar endavant. Escrit en un valencià que flueix molt bé, i enriqueix més el context on passa la història, al poble de Borriol (Castelló).
"Les dones han de ser colpejades perquè perden les rugositats que porten en nàixer, eixes rugositats perilloses que no són una altra cosa que els somnis, les inquietuds i els plaers. Si les dones foren lliures de quedar-se amb tot això, amb els atributs que els són negats a elles però que els són permesos a ells, l'univers sencer trontollaria"
"Lorena observa per últim cop la paret de pedra i ho veu més clar que mai. A les seues filles no les polirà ningú a cop de pic. Ni tampoc les agafaran per encaixar-les allà on les pedres velles ja han caigut d'esgotament. Ella aconseguirà que cresquen com dos arbres que escampen les arrels per on els dona la gana. Les primeres dones lliures de tota l'estirp."
June 28, 2026
llegideta rapida graciosa i entretinguda no entenc perq la vida no pot ser açò sempre PERÒ tinc coses a dir🕵🏽♀️
esta dona és l'única persona que pot salvar-nos d'acabar sent encara més subnormals governant el mon i aspavilant en general que ja va tocant i res que no sé a que esperem per fer-ho efectiu btw
totes les referències que mhan fet riure en veu alta, les descripcions que m'han abraçat i els desenllaços de les històries que m'han emocionat un peliu més del normal van directes a la llista de coses que et donen eixe noseque per dins el pit i que em declaren esclava de tota producció procedent d'emma zafon des de ja!!!!! com vas a escriure aixina parlant de la responsabilitat que ens ve donada? que la vida de Pietat es resolga aixina, com la de tantes? com es fa un marge de pedra? com es mira a partir d'ara a les dones que reconeixes amb el llibre? emma estàs bé? coooooooom!?!?!?!
és un llibre tan normal, tan de casa, i tan d'ací que canvies els noms per els d'una familia aleatoria d'una comarca aleatoria -per sort o desgràcia, ja no aleatòriament- del nostre país i no te'n desvies ni un pel. ni en la droga, ni en el pare, i molt menys, en la mare🫵🏼🫵🏼🫵🏼
esta dona és l'única persona que pot salvar-nos d'acabar sent encara més subnormals governant el mon i aspavilant en general que ja va tocant i res que no sé a que esperem per fer-ho efectiu btw
totes les referències que mhan fet riure en veu alta, les descripcions que m'han abraçat i els desenllaços de les històries que m'han emocionat un peliu més del normal van directes a la llista de coses que et donen eixe noseque per dins el pit i que em declaren esclava de tota producció procedent d'emma zafon des de ja!!!!! com vas a escriure aixina parlant de la responsabilitat que ens ve donada? que la vida de Pietat es resolga aixina, com la de tantes? com es fa un marge de pedra? com es mira a partir d'ara a les dones que reconeixes amb el llibre? emma estàs bé? coooooooom!?!?!?!
és un llibre tan normal, tan de casa, i tan d'ací que canvies els noms per els d'una familia aleatoria d'una comarca aleatoria -per sort o desgràcia, ja no aleatòriament- del nostre país i no te'n desvies ni un pel. ni en la droga, ni en el pare, i molt menys, en la mare🫵🏼🫵🏼🫵🏼
May 4, 2026
Tinc la sensació que és un llibre que la gent de pobles d’allà on el Sénia no és frontera entendrà més que ningú. No puc explicar quantíssim m’ha fet connectar, tant aquest llibre com l’anterior. Potser algú de ciutat es quedaria més indiferent. Jo no.
Les paraules, poder recuperar paraules que fea temps que no senties perquè ets una ebrenca que estàs vivint a Barcelona. Un tresor lingüístic que fa emocionar. Ho aprecio tant! Vore en un llibre reflectida la teua parla i la vida dels teus, i, sobretot, vore-ho tot en la pinzellada d’aquell sentit de l’humor tan únic que Emma hi posa. Pixar-se de riure, emocionar-se i plorar, tot en un mateix llibre.
Emma Zafón, no dixes mai d’escriure!!! Lo dolent del fet que ara haigue tret nou llibre és que caldrà esperar al següent…
Les paraules, poder recuperar paraules que fea temps que no senties perquè ets una ebrenca que estàs vivint a Barcelona. Un tresor lingüístic que fa emocionar. Ho aprecio tant! Vore en un llibre reflectida la teua parla i la vida dels teus, i, sobretot, vore-ho tot en la pinzellada d’aquell sentit de l’humor tan únic que Emma hi posa. Pixar-se de riure, emocionar-se i plorar, tot en un mateix llibre.
Emma Zafón, no dixes mai d’escriure!!! Lo dolent del fet que ara haigue tret nou llibre és que caldrà esperar al següent…
June 1, 2026
Un d’eixos llibres que sents que s’han escrit per a tu. I, a la vegada, un gran llibre per a que llegisca la generació de les nostres mares.
Lleuger, fresc, divertit, agradable de llegir… I a la vegada perfecte per a abaixar conceptes i situacions que explica la teoria feminista. Perfecte per a explicar què és la carrega mental, el gènere, la construcció de la feminitat. Perfecte per a fer veure que la masculinitat hegemònica és una pressó que fa els homes incapaços d’expressar els seus sentiments i preocupacions. Perfecte per a honrar les mares i el seu ordre simbòlic sense caure en cap idealització.
Que m’ha agradat molt més del que esperava, vatja!
Lleuger, fresc, divertit, agradable de llegir… I a la vegada perfecte per a abaixar conceptes i situacions que explica la teoria feminista. Perfecte per a explicar què és la carrega mental, el gènere, la construcció de la feminitat. Perfecte per a fer veure que la masculinitat hegemònica és una pressó que fa els homes incapaços d’expressar els seus sentiments i preocupacions. Perfecte per a honrar les mares i el seu ordre simbòlic sense caure en cap idealització.
Que m’ha agradat molt més del que esperava, vatja!
April 26, 2026
A les seves filles no les polirà ningú a cop de pic. Ni tampoc les agafaran per encaixar-les allà on les pedres velles ja han caigut d'esgotament. Ella aconseguirà que Balma i Elisa cresquen com dos arbres que escampen les arrels per on els dona la gana. Les primeres dones lliures de tot l'equip.
May 19, 2026
Meravellós
June 12, 2026
Hem rigut, hem plorat, ens hem enfadat, hem sentit compassió… I el més important, hem tornat a gaudir de l’escriptura àcida, sincera, divertida i punyent de la gran Emma Zafón.
August 27, 2026
He plorat, he rigut, m'ha incomodat -perquè fa d'espill- i m'ha fet pensar molt en ma mare i en la meua àvia. Apropar-me més a elles. M’ha semblat una novel·la molt generosa.
April 14, 2026
Un llibre que val molt la pena i recomano molt. Es llegeix ràpidament i és bastant lleuger, però parla d’alguns temes importants. Destaco com tracta l’importància de la figura de la mare en l’unitat familiar.
El llenguatge que utilitza és molt fresc i informal.
El llenguatge que utilitza és molt fresc i informal.
May 5, 2026
“A hores d’ara, sap millor que ningú que ella també és, com tantes altres, una pedra polida a l’antull dels pedrapiquers que han passat pel seu camí i que s’han encarregat de fer-la bona. Cada vegada està més a prop d’agafar el relleu a sa mare, una peça envellida que ja ha començat a solsir-se pel pas del temps.”
Amb La mare, Emma Zafón construeix el retrat d’una família, d’un poble i d’una generació. A Borriol, Piedad ha estat durant anys el pilar sobre el qual s’ha sostingut tot: la casa, els vincles i aquella estructura invisible que permet que la vida quotidiana funcioni.
Quan la mare ja no pot ocupar aquest lloc, els seus fills —Lorena, Roberto i Àlex— es veuen obligats a mirar de cara allò que durant anys havia estat assumit com una normalitat: els papers assignats, les cures, les decisions preses, els silencis i les renúncies.
Però aquesta no és només una història sobre les dones i el pes que carreguen. Zafón amplia la mirada i també retrata els homes, els seus conflictes, les seves frustracions, les decisions laborals i personals que han anat marcant les seves vides, i la dificultat d’expressar allò que senten.
La novel·la qüestiona un model de societat encara molt vigent: aquell que espera que les dones arribin a tot i que assumeixin allò que els toca pel simple fet de ser dones. I és especialment revelador que les cuidadores externes, com la Gènesis, també siguin dones. La cura continua tenint rostre femení.
@emmazafon retrata un món on les herències familiars i socials passen de generació en generació. Un món on les dones han après a sostenir, però on també hi ha espai per al desig, l’amor i la descoberta del plaer i d’una identitat pròpia més enllà dels papers imposats.
Una novel·la de persones senzilles, esperançadora, on es narra la vida. Jo m’hi he sentit identificada. Té una sonoritat bonica, amb una parla molt propera per a mi. Quan llegeixo Zafón és com si la novel·la me l’expliqués la meva padrina.
Heu llegit: La mare? Què us ha semblat?
Amb La mare, Emma Zafón construeix el retrat d’una família, d’un poble i d’una generació. A Borriol, Piedad ha estat durant anys el pilar sobre el qual s’ha sostingut tot: la casa, els vincles i aquella estructura invisible que permet que la vida quotidiana funcioni.
Quan la mare ja no pot ocupar aquest lloc, els seus fills —Lorena, Roberto i Àlex— es veuen obligats a mirar de cara allò que durant anys havia estat assumit com una normalitat: els papers assignats, les cures, les decisions preses, els silencis i les renúncies.
Però aquesta no és només una història sobre les dones i el pes que carreguen. Zafón amplia la mirada i també retrata els homes, els seus conflictes, les seves frustracions, les decisions laborals i personals que han anat marcant les seves vides, i la dificultat d’expressar allò que senten.
La novel·la qüestiona un model de societat encara molt vigent: aquell que espera que les dones arribin a tot i que assumeixin allò que els toca pel simple fet de ser dones. I és especialment revelador que les cuidadores externes, com la Gènesis, també siguin dones. La cura continua tenint rostre femení.
@emmazafon retrata un món on les herències familiars i socials passen de generació en generació. Un món on les dones han après a sostenir, però on també hi ha espai per al desig, l’amor i la descoberta del plaer i d’una identitat pròpia més enllà dels papers imposats.
Una novel·la de persones senzilles, esperançadora, on es narra la vida. Jo m’hi he sentit identificada. Té una sonoritat bonica, amb una parla molt propera per a mi. Quan llegeixo Zafón és com si la novel·la me l’expliqués la meva padrina.
Heu llegit: La mare? Què us ha semblat?
March 25, 2026
el feixisme se cure llegint??? no ho sé però a mi els articles al Catorze de l'Emma Zafón me van donar la vida i aquest llibre seu les ganes de viure-la....de veritat que cada cop que llegeixo l'aiatol·là emma zafomenei és com si fessa la mili de la vida. realment avui dia hi ha unes quantes alfabetitzacions que són importants: la mediàtica perquè no t'entaforin krissejos fets amb IA i la masculina perquè els òmens no t'entaforin krissejos fets amb la seua intel·ligència artificiosa...i no patiu que amb aquest llibre te gradues de lo segon.
"la mare" en realitat és TOTES LES MARES que a diferència de lo gitano de balaguer sí que han aplanat el llom perquè tots natres puguem no sé bàsicament no ser esclaus i puguem aspirar a treballar en un lloc on als estius hi hagi aire acondicionat. ja sé que jo com a home hi ha moltíssimes coses amb què no puc empatitzar ni me'n puc apropiar!!! però sí que com a home afruitat que potser a la família de vegades identifiquen/s'identifique amb el rol d'arromangar-se i encarregar-se de les cures quan cal, aquest llibre m'ha estovat moltissim la patateta. aquesta cruesa a l'hora de parlar de les famílies de classe obrera i de com lliguen les dones de cap i peus....aki kaurismäki llegeix-te aquest llibre que te deixarà amb les fulles caigudes i carla simon a tu te deixarà alcarràs: sense aire pel nas ni al braç!!!
més enllà d'aquesta ESMENA A LA TOTALITAT que fa a la família nuclear, com dirien els cupairesos lectors d'assajos sobre la família que no arriben a la sola de les xiruques a aquest llibre, també crec que ens hem de plantejar molt fort entregar una quantitat d'armament molt considerable a l'emma zafón i acompanyar-la en un cop d'estat a l'AVL quan la rosa agost ja no hi sigui perquè l'assumeixi ella. a nivelll lingüístic, aquest llibre és un TRESOR de la riquesa lingüística de les comarques del nord de la província de Castelló, que és un territori que a tots els mar i cels amb un mínim d'hiperfixació per la llengua ens obsessione per totes les particularitats que té. a més és que la molt pompis warra sap jugar amb l'oralitat i amb el registre escrit i incloure-hi els parlars de la zona. no folcloritza, no exagera, simplement ha concebut un llibre des d'una o diverses parles que no són canòniques en la literatura i ho fa GENIAL. emma zafón tens en propietat un cocse que per respecte cap a ell i cap a tu no diré quin és però jo sé quin és i a més tindries en propietat el coi (bussy = cony de noi) de sales i coromines ells si puguesson s'intercanviaren correspondències amb tu perquè ODM!!!
i el tema d'incloure-hi asturià ja directament és una gesta al nivell de l'entrevista irlandès <-> català de kneecap. no és cap casualitat que l'emma zafón i l'alba riera siguin les capitals d'albània dels ppcc....dues reines maximitzant el seu MARETRÈMOL fent tremolar les nostres plaques popòniques. no krissejo, l'acostament entre llengües minoritzades és MOLT important és un fenòmen MOLT preuat, superar la barrera de fer servir una llengua pont hegemònica per acarar dues llengües minoritzades és malauradament rar i difícil, i l'Emma ho ha fet.
i ja per acabar..........l'ambientació temporal és tan tan tan punt volat (spot on).........capbussar-te en els anys noranta i la crisi de la totxana del 2008 i el krisseig piramidal de les preferents i tot això se sent com tornar a veure la vida per una tel·le d'aquelles de tub que feien soroll i que no sabies com però sempre acumulaven moltíssima pols i cada divendres ma mare me la feie treure i jo me frustrave perquè no entenie com se n'hi acumulave tantíssima cada set dies. llegiu-vos aquest llibre, regaleu-lo, gaudiu-ne, parleu-ne amb el vostre entorn!!! a mi aquest llibre, com els articles de l'emma, me serveix molt per mirar-me ma mare i ma padrina amb uns altres ulls i entendre que sense elles, xones patrones sense milòmens que les hagin ajudat, no haurie arribat enlloc.
"la mare" en realitat és TOTES LES MARES que a diferència de lo gitano de balaguer sí que han aplanat el llom perquè tots natres puguem no sé bàsicament no ser esclaus i puguem aspirar a treballar en un lloc on als estius hi hagi aire acondicionat. ja sé que jo com a home hi ha moltíssimes coses amb què no puc empatitzar ni me'n puc apropiar!!! però sí que com a home afruitat que potser a la família de vegades identifiquen/s'identifique amb el rol d'arromangar-se i encarregar-se de les cures quan cal, aquest llibre m'ha estovat moltissim la patateta. aquesta cruesa a l'hora de parlar de les famílies de classe obrera i de com lliguen les dones de cap i peus....aki kaurismäki llegeix-te aquest llibre que te deixarà amb les fulles caigudes i carla simon a tu te deixarà alcarràs: sense aire pel nas ni al braç!!!
més enllà d'aquesta ESMENA A LA TOTALITAT que fa a la família nuclear, com dirien els cupairesos lectors d'assajos sobre la família que no arriben a la sola de les xiruques a aquest llibre, també crec que ens hem de plantejar molt fort entregar una quantitat d'armament molt considerable a l'emma zafón i acompanyar-la en un cop d'estat a l'AVL quan la rosa agost ja no hi sigui perquè l'assumeixi ella. a nivelll lingüístic, aquest llibre és un TRESOR de la riquesa lingüística de les comarques del nord de la província de Castelló, que és un territori que a tots els mar i cels amb un mínim d'hiperfixació per la llengua ens obsessione per totes les particularitats que té. a més és que la molt pompis warra sap jugar amb l'oralitat i amb el registre escrit i incloure-hi els parlars de la zona. no folcloritza, no exagera, simplement ha concebut un llibre des d'una o diverses parles que no són canòniques en la literatura i ho fa GENIAL. emma zafón tens en propietat un cocse que per respecte cap a ell i cap a tu no diré quin és però jo sé quin és i a més tindries en propietat el coi (bussy = cony de noi) de sales i coromines ells si puguesson s'intercanviaren correspondències amb tu perquè ODM!!!
i el tema d'incloure-hi asturià ja directament és una gesta al nivell de l'entrevista irlandès <-> català de kneecap. no és cap casualitat que l'emma zafón i l'alba riera siguin les capitals d'albània dels ppcc....dues reines maximitzant el seu MARETRÈMOL fent tremolar les nostres plaques popòniques. no krissejo, l'acostament entre llengües minoritzades és MOLT important és un fenòmen MOLT preuat, superar la barrera de fer servir una llengua pont hegemònica per acarar dues llengües minoritzades és malauradament rar i difícil, i l'Emma ho ha fet.
i ja per acabar..........l'ambientació temporal és tan tan tan punt volat (spot on).........capbussar-te en els anys noranta i la crisi de la totxana del 2008 i el krisseig piramidal de les preferents i tot això se sent com tornar a veure la vida per una tel·le d'aquelles de tub que feien soroll i que no sabies com però sempre acumulaven moltíssima pols i cada divendres ma mare me la feie treure i jo me frustrave perquè no entenie com se n'hi acumulave tantíssima cada set dies. llegiu-vos aquest llibre, regaleu-lo, gaudiu-ne, parleu-ne amb el vostre entorn!!! a mi aquest llibre, com els articles de l'emma, me serveix molt per mirar-me ma mare i ma padrina amb uns altres ulls i entendre que sense elles, xones patrones sense milòmens que les hagin ajudat, no haurie arribat enlloc.
April 17, 2026
La mare de Emma Zafón aprofundix en les tensions familiars des d’una mirada molt íntima i incòmoda. La novel·la presenta una mare amb tres fills —dos xicsi una xica— i posa el focus en com recau sobre la filla la responsabilitat de cuidar-la. Esta desigualtat no es mostra de manera explícitament moralitzadora, sinó que emergeix a través de situacions quotidianes, silencis i retrets implícits que revelen una dinàmica familiar profundament arrelada en rols de gènere.
La filla es convertix en l’eix emocional del relat: és qui sosté la càrrega física i afectiva, mentre els germans queden en un segon pla, gairebé desdibuixats o absents. Este desequilibri genera una tensió constant entre deure i ressentiment, entre amor i esgotament. Zafón retrata molt bé la complexitat d’este tipus de cures, evitant idealitzar-les i mostrant-ne també el cost emocional i la pèrdua d’identitat que poden implicar.
El llibre destaca per un estil directe i fragmentari que reforça aquesta sensació d’asfíxia i proximitat. La narració no busca donar respostes clares, sinó exposar una realitat incòmoda: com les estructures familiars poden reproduir desigualtats i com, sovint, les dones assumeixen un paper de cuidadora gairebé inevitable. Esta mirada crítica, però subtil, és el que dona profunditat i força a la novel·la.
La filla es convertix en l’eix emocional del relat: és qui sosté la càrrega física i afectiva, mentre els germans queden en un segon pla, gairebé desdibuixats o absents. Este desequilibri genera una tensió constant entre deure i ressentiment, entre amor i esgotament. Zafón retrata molt bé la complexitat d’este tipus de cures, evitant idealitzar-les i mostrant-ne també el cost emocional i la pèrdua d’identitat que poden implicar.
El llibre destaca per un estil directe i fragmentari que reforça aquesta sensació d’asfíxia i proximitat. La narració no busca donar respostes clares, sinó exposar una realitat incòmoda: com les estructures familiars poden reproduir desigualtats i com, sovint, les dones assumeixen un paper de cuidadora gairebé inevitable. Esta mirada crítica, però subtil, és el que dona profunditat i força a la novel·la.
April 24, 2026
"Casada i callada" em va agradar molt. I "La mare" també. No puc dir ara mateix quina d'aquestes dues novel·les de Zafón és millor, perquè tinc la sensació que totes dues són un 10! Com en "Casada i callada", "La mare" està molt ben escrita, l'ús de la llengua d'aquesta autora m'encanta. Fa que t'endinsis en el Castelló rural i t'imaginis tots els personatges en funció de com estan presentats per l'autora. A part, tracta temes d'actualitat o relativament propers (entre el 2000 i el 2026), com la relació amb les drogues de persones properes, l'envelliment dels familiars i les cures, el paper de les dones dins d'una família, els problemes de les preferents, l'especulació immobiliària, el sentiment de pertinença a un poble i a una família, etc. Des de situacions quotidianes, Zafón aconsegueix criticar la societat. El recomano a tothom!
July 23, 2026
"Lo únic que mai se t'oblide en esta vida són les nits d'hospital."
"Quan s'és de poble la pertinença és important i la manera de pertànyer funciona en dos direccions: una d'anada, tu hi vols pertànyer, i una altra de tornada, la comunitat et fa sentir que hi pertanys."
"Lorena té la certesa que ara mateix és l'única de la família que pot vore que la casa que sempre havien conegut amenaça amb esfondrar-se."
"Si t'he d'explicar tot lo que me passe i tu només m'has de dir que això que tinc són nervis quasi que ens podem estalviar el temps i la conversa."
"Quan s'és de poble la pertinença és important i la manera de pertànyer funciona en dos direccions: una d'anada, tu hi vols pertànyer, i una altra de tornada, la comunitat et fa sentir que hi pertanys."
"Lorena té la certesa que ara mateix és l'única de la família que pot vore que la casa que sempre havien conegut amenaça amb esfondrar-se."
"Si t'he d'explicar tot lo que me passe i tu només m'has de dir que això que tinc són nervis quasi que ens podem estalviar el temps i la conversa."
Displaying 1 - 30 of 54 reviews