Les pintures de Sixena: Un foc que encara crema

by Alberto Velasco Gonzàlez

Les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena són una obra mestra de l'art medieval europeu. Pintades cap a l'any 1200 per un taller d'artistes segurament anglesos, representen l'últim esclat del romànic i mostren la influència de Bizanci i l'art de les croades. Però la seva història recent, entre el foc i la política, les ha convertides en un símbol de la complexa relació entre art, poder i identitat a Espanya.

Des de l'incendi del 1936, quan van ser rescatades heroicament per un equip de catalans dirigits per l'historiador de l'art Josep Gudiol en plena Guerra Civil Espanyola, fins als litigis judicials del segle XXI entre Catalunya i l'Aragó, les pintures de Sixena han esdevingut molt més que un tresor artístic: són un camp de batalla entre la conservació patrimonial i la reivindicació territorial.

392 pages, Paperback

Published March 18, 2026

About the author

Albert Velasco (Lleida, 1976) és doctor en Història de l’Art i investigador especialitzat en artmedieval i història del col·leccionisme. Després de la seva formació a la Universitat de Lleida,va ser conservador del Museu de Lleida fins al 2019. A partir d’aquell moment va passar aexercir com a historiador de l’art freelance assessorant museus, col·leccionistes, antiquaris icases de subhasta, feina que combina amb la docència a la Universitat de Lleida i la UniversitatOberta de Catalunya. Com a medievalista ha publicat nombrosos treballs sobre art medieval.En els darrers anys ha centrat la seva atenció en el col·leccionisme, el mercat de l’art i lesfalsificacions d’art medieval. Sobre aquesta darrera qüestió va tractar el seu discurs d’ingrés ala Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Reviews

[Marta Cava]

Si com jo, anaveu una mica perduts amb el tema de Sixena, aquí teniu un llibre que us ho explica TOT, escrit des de la serenor, el rigor tècnic i lluny de l'abrandament polític

[Montserrat Muntada · Rating 4 out of 5]

M'ha agradat molt conèixer els orígens de Sixena, la influència de la reina Sança, com es va concebre la decoració de la sala capitular pensada per enlluernar els visitants, la possible influència bizantina que hi van imprimir els artistes, segurament anglesos i tot el litigi que s'ha desencadenat perquè l'Aragó vol recuperar les pintures, salvades per Gudiol i restaurades i exhibides al MNAC.

L'Albert Velasco, ha seguit la polèmica que coneix fil per randa i vé a deduir que mentre l'Aragó duia molt ben preparada l'estratègia jurídica per reclamar-les, la part catalana sembla que de vegades estava més desprevinguda i va presentar poques proves o a deshora, amb arguments febles fins que no ha vist la magnitud de l'assumpte.

I seguint l'argument de l'autor, en la reclamació de l'Aragó, no hi ha simplement un interès per recuperar les pintures (que ja s'haurien destruït si no hi hagués hagut la intervenció de'n Gudiol), sinó que s'hi expressa tot l'espanyolisme més contundent. Hi ha més obres de Sixena a altres llocs, entre ells, a Madrid, però aquestes no són reclamades, només tenen interès en recuperar un patrimoni que ara és a Catalunya, fer palès el domini de l'Aragó, ergo, espanyol. I ja veurem com s'executa la sentència, contra la qual ni el ministre Urtasun ni cap organisme espanyol s'ha manifestat (contràriament a l'oposició als trasllats de la Dama d'Elx o del Guernica pel risc de malmetre l'obra). Però després de veure com el 2017, aplicant el 155 la guàrdia civil va entrar al museu de Lleida per endur-se el que l'Aragó considerava que era seu, no podem descartar cap intervenció per rocambolesca que pugui semblar, única al món, tant si les pintures es desintegren, com si el lloc on les volen posar no reuneix les condicions tècniques que la fragilitat de les pintures requereix.

M'ha agradat saber-ne els detalls, anar veient com avançava la reclamació jurídica i ara que encara no s'ha executat, seguir amb més interès encara, els esdeveniments que aniran venint i les reaccions d'uns i altres. Una pena que no s'hagin atès a criteris tècnics i hagi guanyat el poder, el domini polític i l'anti-catalanitat.

[Caragolet · Rating 4 out of 5]

220: «Sempre he pensat que si la Dama d'Elx fos a Barcelona, ja hauria tornat a Elx, i que si les pintures de Sixena fossin a Madrid o Saragossa, no hi hauria litigi judicial»