Els moixons

by Montserrat Virgili

El retrat tendre i emocionant d'unes dones que no volen rendir-se.

«Un estol de moixons ocupa el cel. Tracen dibuixos a l'aire amb la gràcia de qui té un do i hi treu importància».

A la Cinta li falta mig braç, el silenci li arriba fins el colze. És peixatera. La Pepita, la dependenta de la pastisseria mai demana petons a canvi de confits. Darrera el taulell la Teresa, que un dia va ser la Princesa Llum de Lluna, fa jocs de mans. La iaia Maria broda les seves inicials al llençol, és la manera que ha trobat de poder escriure. La iaia Antònia canta quan no la veu ningú. Es resa a ella mateixa sense déus pel mig.

Totes les dones que habiten aquest llibre canten a la seva manera, però criden un mateix mal. Els han explicat un conte de xiquetes que la vida no els hi torna i quan van a la recerca de la nota més aguda, els cau una llàgrima en veure's eternament desafinades. Escrit amb una prosa brillant, Els moixons retrata amb una tendresa extraordinària unes dones que no volen rendir-se, que no volen viure engabiades. Un llibre d'una gran bellesa i d'una profunda saviesa.

106 pages, Kindle Edition

Published February 5, 2026

Reviews

[Marta Cava]

Algú com la Montse Virgili, que parla amb tantes dones i tan diverses, només podia fer un relat que fos un mosaic de diferents figures femenines. Unes dones que recorden a les que surten a les històries de la Marta Rojals o l'Emma Zafón.

[Daniel Recasens Salvador · Rating 4 out of 5]

Una moixonada en sincronia. El dibuix costumista (però gens estrafet o idealitzat, no exactament) d’una “nena de pis” que observa la vida (una que és feta de dones, de tota mena però totes una de sola). La ciutat més enllà de la ciutat. I un temps que tampoc no és tan lluny com podria semblar. Un debut que fa goig a La magrana d’una veu, la de la Montse Virgili, que fa temps que ens explica.

[Marina Lozano · Rating 5 out of 5]

A través de la mirada i records de nena es reivindiquen figures femenines quotidianes dels anys 80. Escrit amb una prosa bonica i delicada. Posa en valor les nostres mares i àvies, dones treballadores a dins i fora de casa.

[Bego]

hay un error en la ficha del libro. tiene 167 páginas y no 106. es un libro bien escrito, con mucha sensibilidad, un homenaje a las mujeres de antes, de hace mucho tiempo.

[Gemma M · Rating 4 out of 5]

Sensibilitat i tendresa, prosa poètica i un lèxic riquíssim... I certa nostàlgia d'un petit gran món analògic que ens toca el coret a aquelles persones que vam conviure amb les nostres àvies als 80-90 (jo també guardo la colònia de la iaia Maria al bany i l'oloro de tant en tant).