Manual de defensa del català

by Òscar Andreu

Més de 300 anys de repressió, prohibicions i menyspreu no han aconseguit fer desaparèixer el català. Ben al contrari, sembla que després de segles de persecució els catalans han dit prou.

Aquest llibre és un monòleg, una autobiografia lingüística i una crida a l’acció. Amb un humor marca de la casa que sovint glaça el somriure, Òscar Andreu posa el termòmetre a la situació de la llengua, planteja les principals qüestions que n’amenacen l’existència i proposa una mesura radical per assegurar-ne la pervivència: parlar-la.

Vet aquí el primer pas —fonamental, però no l’únic— per salvar el català: parlar-lo peti qui peti, a tot arreu, a tota hora i amb tothom.

80 pages, Hardcover

Published April 7, 2026

About the author

Òscar Andreu i Fernández (Terrassa, 7 d'abril de 1975) és un comunicador, humorista, escriptor i cantant català. És codirector i guionista dels programes La competència a RAC1 i de La nit dels Òscars a TV3, juntament amb Òscar Dalmau, amb qui forma una parella creativa d'ençà que es van conèixer estudiant Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. També és cantant del grup La Banda Municipal del Polo Norte.

Reviews

[Marta Cava]

Sí, ja sabem que la situació del català és greu i no en podem fer broma. Però de tant en tant, en aquest país també hem de poder riure i l'Òscar Andreu ha escrit un text magnífic per pixar-nos de riure i també per empoderar-nos lingüísticament, que no són coses incompatibles

[Alex · Rating 4 out of 5]

Sí, inevitablement he llegit molts fragments del llibre amb la veu d'en Mohamed Jordi.

[Pol Beringues Izquierdo · Rating 4 out of 5]

Si us espereu un llibre acadèmic o mínimament seriós sobre la parla de la nostra llengua, aquest no és el vostre llibre. Però si voleu veure-us reflectits en la quotidianitat de la mort del català i que la sang us bulli a causa de les vostres pròpies contradiccions, és el llibre perfecte.

[Laia Sevillano · Rating 5 out of 5]

Monòleg de 10. Sort que existeix l’humor, perquè el tema del català a Catalunya és per agafar una emprenyada.

Que serveixi al 30% de catalanoparlants a animar-los a parlar-lo sempre, amb tothom, sota qualsevol circumstància.

[Marina A · Rating 5 out of 5]

Parleu-lo sempre. Visca Catalunya i visca la nostra llengua.

[Meritxell Català Dordal - llegirperviurevides · Rating 5 out of 5]

Enllaç al blog: https://llegirperviurealtresvides.blo...

El 26 d’abril de 2024 vam anar a veure el monòleg “Crida als ocells de colors llampants” de l’Òscar Andreu, així que la lectura d’aquest Manual de defensa del català ha estat una mena de relectura, ja que es basa en el text que interpretava en aquell espectacle.

Més que un manual, sembla un manifest de defensa del català amb humor i a partir de l’experiència d’Òscar Andreu. A partir de la seva biografia lingüística ens explica algunes anècdotes que ens sonaran familiars i que ens evoquen a escenes similars que tots hem viscut.
No és una lectura acadèmica ni seriosa, i és fàcil sentir-li la veu mentre el llegeixes i imaginar-te’l en escena. No descobreix la sopa d’all, però comparteix algunes reflexions i pensaments que són molt evidents, però que convé recordar. A vegades, allò més evident és el que tenim menys present.

Aquest manual de defensa del català té un missatge clar: parlem-lo!

El decàleg del Manual de defensa del català està amagat a la sobrecoberta, però seria digne de ser emmarcat:
1. La llengua pròpia dels territoris de parla catalana és (el nom ja en dona pistes) el català
2. El català rep altres noms depèn del lloc on es parli perquè és una llengua unida, diversa i vibrant.
3. El parlem perquè ens arrela al passat, ens connecta al present i ens projecta al futur, però sobretot perquè ens dona la gana.
4. I perquè és de justícia! Els drets lingüístics són drets humans.
5. Si nosaltres no el parlem, ningú el parlarà per nosaltres.
6. El bilingüisme social és una trampa dels qui t'exigeixen que siguis bilingüe perquè així poden continuar sent monolingües.
7. Amagar-lo o renunciar a parlar-lo és fer-li la feina a Lluís XIV, a Felix V, a Franco, als seus hereus i als que durant més de tres segles han intentat esborrar-nos del mapa.
8. Per què hauríem de gastar un sol cèntim en un negoci, plataforma, subscripció, partit o entitat que menysprea la llengua?
9. Sense llengua perdem identitat, sense identitat perdem sobirania, i sense sobirania no som res.
10. Compartim-lo. Reclamem-lo Rebel·lem-nos! Parlem català!

[Maria Farré Aguilera · Rating 5 out of 5]

“Parleu-lo”

[Oriol Casacuberta · Rating 5 out of 5]

Monòleg en paper. Necessari per tantíssima gent, que prengui consciència de la importància de defensar la nostra llengua.

[Vicent · Rating 5 out of 5]

No vos deixeu enganyar pel títol. No és el típic manual de defensa del català, molt lloable en la causa i en l'esperança però una mica avorrit. L'obra de n'Òscar Andreu, un monòleg teatral ara en format llibre, destil·la un humor d'allò més corrosiu. No deixa canya dreta. I com que es llegeix en menys de dos hores, la cosa no té temps de decaure.

És una llàstima haver comprat aquest manual de defensa del català en format electrònic. Si l'hagués comprat en paper, n'hauria retallat uns quants trossos amb unes estisores i els hauria fet emmarcar. Ves per on, acab de descobrir un defecte dels llibres electrònics.

[ℂ ✧ · Rating 4 out of 5]

Com a profe de català m'havia de llegir EL llibre de Sant Jordi. Entenc que és l'adaptació del monòleg de l'Òscar Andreu, però se m'ha fet molt curt. L'equilibri perfecte d'humor i anàlisi de la situació del català, amb anècdotes que a tothom ens poden ressonar i un consell pòstum de Carme Junyent: "Parleu-lo!" Tan senzill com això ♥️

[albooks]

llibre fantàstic per llegir durant aquests dies d’infern on totes, ABSOLUTAMENT TOTES, les notícies parlen de no sé quina selecció de no sé quin país que ha guanyat no sé què

[Pol Arnaiz · Rating 5 out of 5]

increible com m’ha pogut emprenyar i fer riure a parts tan iguals.
parlem-lo hòstia, que es nostre.

[Clara Mas · Rating 4 out of 5]

Humor i consciència lingüística: una lectura imprescindible.

De tant en tant, va molt bé llegir sobre la situació del català des d'una perspectiva que no sigui estrictament seriosa o acadèmica. L'Òscar Andreu ha aconseguit fer un treball divertidíssim que, a més de fer-te passar una bona estona i fer-te riure, llança una càrrega profunda de conscienciació lingüística.

En els moments de lluita actuals que viu la nostra llengua, aquesta tasca em sembla absolutament imprescindible. La ironia i l'enginy com a eines de defensa, demostren que es pot fer pedagogia sense caure en el victimisme.

A nivell personal, el millor del llibre es que sap fer-nos reflexionar sobre els nostres propis hàbits lingüístics diaris, però des del somriure i la complicitat. Una lectura 100% recomanable per a tothom qui vulgui mirar de cara la realitat del català de l'única manera que de vegades ens salva: amb molt de sentit de l'humor.

[Concha Campos · Rating 5 out of 5]

He rigut molt i de passada he recordat els meus moments estel·lars amb el català i, amb molta nostàlgia, les classes i alguns cafès amb la Carme Juntent

[Berta · Rating 5 out of 5]

ParLEM-lo!

[Mariona · Rating 5 out of 5]

Parlem-lo!❤️

[Jordi Ferrer · Rating 4 out of 5]

Interessant monòleg sobre la salut del català per a prendre consciència lingüística i lluitar per a conservar-lo, calen més llibres com aquest per ajudar-nos a lluitar contra la imposició del castellà i el francès.

[Laura · Rating 4 out of 5]

Un monòleg d'Òscar Andreu en defensa del català. L'he llegint escoltant La Gossa Sorda de fons. Així que només us dic: llegiu-lo i PARLEU-LO!

[núria · Rating 4 out of 5]

Un bon llibre per a passar una bona estona, riure i reflexionar.

[Marc Vilà Insa · Rating 3 out of 5]

Lleugeret, però m'ha radicalitzat una èpsilon més.

[Lola Monroy · Rating 3 out of 5]

moooolt divertit. d’acord amb moltes coses, però no amb certes opinions polítiques que surten del tema de la llengua. tot i que sigui gairebé impossible evitar parlar-ne.

[Ignasi Álvarez · Rating 5 out of 5]

Sobre les aventures i desventures d'un catalanoparlant d'ascendència andalusa. Sóc un catalanoparlant de Schrödinger, segons l'autor: "Una persona que parla i no parla el català alhora. Que durant una interacció és capaç de dir una frase en català i una en castellà alternativament". Potser per les arrels del meu pare. Cal parlar-lo, i m'ho dic a mi mateix.

[LAURA · Rating 4 out of 5]

Monòleg de lectura ràpida. Recordatori del que ja sabem i que oblidem tot sovint. Em declaro obertament catalanoparlant ALMOGÀVER moderada, amb tendència a l'alça. I tu? Quina mena de catalanoparlant ets?

[Gerard Garriga · Rating 5 out of 5]

Visca Catalunya i visca el català, parleu-lo collons.

[Irina Soler · Rating 5 out of 5]

Havia llegit algunes crítiques que deien que l’autor culpava exclusivament als parlants de la situació actual de la llengua i després de llegir-lo crec que no és gens així. El llibre assoleix bé el seu objectiu: fer una radiografia amena i divertida dels factors que han portat a la situació actual de la llengua. O dit d’una altra manera, transformar conceptes de la sociolingüística en quotidianitat i humor per apropar-los a tots aquells a qui els interessa la situació del català, però no tant com per llegir un llibre acadèmic.

Crec que la seva idea d’interpel·lar els parlants és important, no perquè en siguin els principals culpables, sinó perquè son la base i la part més accessible del circuit necessitari per millorar la situació de la llengua. Perquè, sí, hi ha factors externs com la política o la legislació que no depenen de nosaltres. Però alhora, l’autoestima i la consciència lingüística dels parlants son CRUCIALS. Primer, perquè la presència de la llengua al dia a dia també ajuda (recordem que tenim unes dades baixíssimes de l’ús social) . I segon, perquè només si els parlants estan prou motivats, convençuts i emprenyats faran pressió per canviar els factors externs.

Per acabar, m’ha fet riure molt i m’he sentit molt identificada amb les seves experiències de persona que manté sempre el català.

[Ferran Ballarà · Rating 4 out of 5]

Ràpid de llegir. Bastant identificat amb el que explica m'ha agradat el to còmic.

Entenc que és l'adaptació d'un monòleg i no un manual però trobo que l'anàlisi posa totes les culpes i esperances en la gent, en el poble català i en la nostra responsabilitat envers la llengua (cosa que comparteixo: cal fer-ho i és imprescindible), però passa una mica de llarg d'altres factors que han propiciat l'estat actual de la llengua: la colonització promoguda per l'estat espanyol des de fa molts anys, les onades migratòries més actuals que impossibiliten, demogràficament, integrar a tothom i la nul·la actuació dels successius governs de la Generalitat que no s'han fet respectar i s'han plegat davant el govern espanyol.

Tant de bo més gent com Òscar Andreu.

[Isabel De · Rating 2 out of 5]

No és que no m'hagi agradat el llibre ni el seu contingut. De fet, crec que moltes de les bromes funcionen molt bé i que els temes que aborda l'autor són rellevants i val la pena posar-los sobre la taula.

El que sí que m'ha faltat és un treball més acurat d'adaptació del monòleg al format llibre. En molts moments fa la sensació que simplement estàs llegint el guió d'un espectacle: un monòleg que probablement funciona molt bé sobre l'escenari, però que, traslladat al paper, perd ritme, continuïtat i part de la seva gràcia. Això fa que alguns acudits quedin una mica desconnectats entre si i que la lectura resulti menys fluida del que esperava.

[Mariona Roca · Rating 5 out of 5]

Un llibre increïble la veritat, al final un monòleg de l'Òscar Andreu que evidentment sempre és un sí, m'he rebentat de riure literalment i a més el tema de defensar el català ara i sempre em sembla un bàsic. El recomano moltíssim.
De fet estic obligant al papa a llegirse'l perquè sé que riurà molt, se li passarà ràpid perque al final son 70 pàgines o així i perquè collons és que ell és el clar exemple de persona que quan li parlen en castellà canvia d'idioma a la primera i hem de parar de fer aquestes coses i de sentir-nos menys per parlar en català ostia, si no ens entenen que n'aprenguin.

[Alba Granell · Rating 5 out of 5]

Lectura que es fa d'una tirada i baixa d'allò més bé. Es tracta de l'adaptació en format llibre del monòleg 'Crida als ocells de colors llampants'. Diria que en la qüestió de la defensa del català no aporta res de nou i hi ha moltes dades de la vida que l'Òscar Andreu ha donat a conèixer en diverses entrevistes. Però això no treu cap mèrit a l'obra, perquè l'autor manté el tema del debat lingüístic ben viu —tan important és parlar català com parlar del català— i ho fa amb una ironia deliciosa.
El llibre que li hauria agradat llegir a la Carme Junyent. Llegiu-lo, vosaltres que podeu.

[Gerard Insa · Rating 3 out of 5]

Celebro molt que un llibre que parla de la complicada situació que travessa la llengua catalana, per molt curt i distès que sigui, sigui un dels més venuts per Sant Jordi. També celebro molt que una de les persones més conegudes de la ràdio catalana s’impliqui tant en la defensa de la llengua, quan segurament podria no fer-ho i viure més tranquil·la. No obstant això, no deixa de ser un escrit de només 75 pàgines, amb molt poca lletra, que es llegeix fàcilment en una hora i, per tant, no puc donar-li més de tres estrelles. Llarga vida a l'Òscar Andreu i a la llengua catalana, la nostra.