Haceldama

by Blai Bonet

Em resulta impossible trobar algun tipus d'explicació lògica al fet que Haceldama hagi hagut d'esperar quaranta-cinc anys per a la seva primera reedició. L'Editorial Aymà, de Barcelona, la va publicar l'any 1959. I quasi durant mig segle la novel·lística catalana s'ha permès la frivolitat de prescindir d'una peça narrativa que destaca per la seva modernitat integral, per una creativitat insolent en l'ús del llenguatge i per la densitat «filosòfica» dels discursos que emeten alguns dels personatges.

224 pages, Paperback

Published January 7, 2026

About the author

Blai Bonet i Rigó (Santanyí, Mallorca, 1926-1997). Poeta, novel·lista i crític d'art. Una religiositat conflictiva i la tuberculosi van marcar la seva trajectòria humana i literària. El 1958 va publicar El mar, novel·la que va causar impacte, tant per la temàtica com pel tractament, on va incorporar els nous corrents experimentals que triomfaven a Europa. La recerca d'un llenguatge propi, evolucionant cap a formes cada vegada més lliures, es concreta en el poemari L'Evangeli segons un de tants, (Premi Carles Riba, 1962), que va trigar cinc anys a publicar-se per problemes de censura. El 1990 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 2014 es publica, reunida en un sol volum, la seva poesia completa.

Reviews

[Raquel M. · Rating 5 out of 5]

Encara estic colpida amb això. És meravellós.

[joan magrané · Rating 5 out of 5]

Mira que "El mar" és una obra mestra i poques coses s'hi poden comparar (tret de Rodoreda o Faulkner i una mica Mann) però aquí també hi ha lo millor de lo millor de Blai Bonet.

"Tinc el bloc damunt el genoll dret. Soc esquerrà per treure punta als llapis, però escric amb la dreta. Escriure és igual que plorar tot sol, sobretot ara que ho faig a poc a poc. No tinc res a dir. M'he aturat una estona. He aclucat els ulls. No se sentia res, si no era la meva respiració. El cos d'un home sembla una cartoixa. No sento res: només gana de no tenir vida en mi, sinó enfront, perquè la vida són els altres. Un home sol és un vas d'aigua -algú l'ha om]lert- posat damunt una inexplorada muntanya de nou mil metres, un vas d'aigua que no viu perquè ningú no hi beu. Un escrit també és vida enfront. Una contravida. Com les aspirines. Escriure també és com prendre una pastilla per avortar."

"Les grans passions, la idiota eloqüència, l'inhumà heroisme, l'esqueixament de vestidures, són les bacanals de l'existència. Són una cosa semblant a la festa major del meu poble, on tothom apedrega la vida amb gasoses i gelats de pesseta. Quan un se fica en la vida, com quan entra en el mar, no hi ha cap acció que sigui divertir-se: fugir. Cada acte és enterrar-se, com un gra de blat, dins la pròpia persona, sense anar desficiós per la sequedat ni la verdor, perquè resulta que un sempre creix. Viure és una devoció: ganes de ser el darrer, per tal de no merèixer tant, rebre com els qui ho meresqueren tot i conèixer la desconeguda glòria que és viure de la caritat. Viure és salvar-se."

[Sol · Rating 4 out of 5]

No m'ha semblat un llibre super rodó, però l'estructura em va cridar l'atenció als primers capítols, el relat sobre la guerra civil m'ha semblat un retrat sobre la guerra amb un to molt curiós i al llarg de tot el llibre hi ha diverses reflexions bastant potents. Obra bastant destacable, content d'haver llegit aquest llibre 👍