What do you think?
Rate this book
週に一度クラスメイトを買う話 #7
週に一度クラスメイトを買う話7 ~ふたりの秘密は一つ屋根の下~
去年より、進んだ関係で。今年の夏も側にいる。
彼女と過ごす三度目の夏が始まる。ふたりで出かけること、お互いの誕生日を祝うことーー今までしなかったこと、特別なことを、これからの当たり前に。そんな約束が増えていく、この長い休みがずっと続けばいいのに。
彼女と過ごす三度目の夏が始まる。ふたりで出かけること、お互いの誕生日を祝うことーー今までしなかったこと、特別なことを、これからの当たり前に。そんな約束が増えていく、この長い休みがずっと続けばいいのに。
342 pages, Paperback
Published August 20, 2025
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 of 1 review
Read
April 2, 2026«Just like her hand that was clinging to my hipbone, I felt like I'd never be able to let go of Sendai-san again. And if we were to stick together tightly together, I knew that being pulled apart would hurt terribly.
And I didn't think I could bear with that pain.»
Cito aquest fragment perquè m'ha fet agafar-me el cor de manera no irònica... és fort llegir un capítol on la Sendai està preparada per llençar-se per un pont si la Miyagi li arriba a demanar però, en el següent, trobar-te amb que la reacció més normal de la Miyagi és pensar que l'altra l'abandonaria sense cap remordiment!!!!!! El que fa la falta de comunicació #toxicyuri🤩🥰
Bé, ara el comentari real jdjdj:
Puc confirmar que haver-me cruspit 7 noveles lleugeres de 週クラ en unes dues setmanes ha alterat la meva química cerebral. Em sorprèn haver passat de no saber si continuar llegint després del primer volum —era molt raro— a estar a punt d'arrencar-me la pell amb el que he estat llegint en l'últim volum,,, s'estimen tant i em dol tant que no estiguin en la mateixa pàgina per poder afrontar-ho....!!!! pèls, pèls, pèls!!!!
Si ho rumio, suposo que vaig escollir seguir llegint perquè tothom deia que valia la pena, i el fet que tingués accés fins a la 7a novela en anglès, em va fer "confiar en el procés" i en que l'evolució de la Sendai i la Miyagi valdria la pena. I aquí estem!!! És una història que no és per a tu si no t'agraden les relacions tòxiques, t'hi trobes tants problemes sense resoldre que, sobretot a la primera meitat, s'hi desprèn radioactivitat (y lo malo....?).
El que vull dir és que són el pitjor i el millor l'una per l'altra! El fet que comencin taaaaan a baix, odiant-se, fa que cada acte que contribueix a l'escalada —lenta, però tangible i progresiva— sigui motiu més que suficient per a la celebració. Ben mirat, en el punt on m'he quedat, es fan molt més bé que mal, suposo.
En definitiva, no pensava estar dedicant-li unes paraules a dos quarts de dues de la matinada, suposo que reflexa de certa manera com tinc shuukura rondant-me el cap més del que sembla. Això sí, confesso que aguantar els 4 primers volums no és per a tothom, a mi em sorprèn haver confiat tant en que això m'acabaria agradant (sort que hi vaig confiar).
And I didn't think I could bear with that pain.»
Cito aquest fragment perquè m'ha fet agafar-me el cor de manera no irònica... és fort llegir un capítol on la Sendai està preparada per llençar-se per un pont si la Miyagi li arriba a demanar però, en el següent, trobar-te amb que la reacció més normal de la Miyagi és pensar que l'altra l'abandonaria sense cap remordiment!!!!!! El que fa la falta de comunicació #toxicyuri🤩🥰
Bé, ara el comentari real jdjdj:
Puc confirmar que haver-me cruspit 7 noveles lleugeres de 週クラ en unes dues setmanes ha alterat la meva química cerebral. Em sorprèn haver passat de no saber si continuar llegint després del primer volum —era molt raro— a estar a punt d'arrencar-me la pell amb el que he estat llegint en l'últim volum,,, s'estimen tant i em dol tant que no estiguin en la mateixa pàgina per poder afrontar-ho....!!!! pèls, pèls, pèls!!!!
Si ho rumio, suposo que vaig escollir seguir llegint perquè tothom deia que valia la pena, i el fet que tingués accés fins a la 7a novela en anglès, em va fer "confiar en el procés" i en que l'evolució de la Sendai i la Miyagi valdria la pena. I aquí estem!!! És una història que no és per a tu si no t'agraden les relacions tòxiques, t'hi trobes tants problemes sense resoldre que, sobretot a la primera meitat, s'hi desprèn radioactivitat (y lo malo....?).
El que vull dir és que són el pitjor i el millor l'una per l'altra! El fet que comencin taaaaan a baix, odiant-se, fa que cada acte que contribueix a l'escalada —lenta, però tangible i progresiva— sigui motiu més que suficient per a la celebració. Ben mirat, en el punt on m'he quedat, es fan molt més bé que mal, suposo.
En definitiva, no pensava estar dedicant-li unes paraules a dos quarts de dues de la matinada, suposo que reflexa de certa manera com tinc shuukura rondant-me el cap més del que sembla. Això sí, confesso que aguantar els 4 primers volums no és per a tothom, a mi em sorprèn haver confiat tant en que això m'acabaria agradant (sort que hi vaig confiar).
Displaying 1 of 1 review