M'ha costat situar-me i m'ha generat incomoditat fins que he entès que aquest no és un llibre sobre el seu germà. És un llibre sobre ella mateixa; sore l'experiència de ser germana d'un addicte; sobre les contradiccions i la culpa. És un exercici d'honestedat cruíssim, que ha hagut de ser difícil no només d'afrontar, sinó també d'exposar. En moments he trobat a faltar una mirada al germà; algun intent de desxifrar-lo. De vegades sembla que s'hi aproxima, però de seguida vira cap a una anècdota familiar o ho interromp qualsevol altra reflexió, evitant aprofundir-hi. Però, de nou, aquest no és un llibre sobre el germà.
Un llibre que parla de la relació que va tenir amb el seu germà i la drogoaddicció que va afectar tota la família. No és un llibre sobre la heroïna ni la SIDA, però hi són presents en els contextos que ens va presentant l'autora. El llibre està format per capítols molt curtets i ràpids de llegir, on en cadascun d'ells és tracta un moment de la vida de la Natza que relaciona amb quelcom que li recorda el seu germà. Es llegeix bé i és amè però m'hagués agradat més que profunditzés en tota la temàtica de les drogues i el VIH.