L'última vegada que et dic adeu

by Natza Farré

Amb lucidesa, però també amb ironia, tendresa i elegància, Natza Farré dissecciona les seves vivències com a germana petita d'un drogo­addicte. Ho fa en primera persona, en un relat honest i valent que no esquiva ni ensucra la in­comoditat. Com tantes altres famílies que ho van patir, la seva era una família de classe mit­jana als vuitanta que es va trobar per primera vegada amb l'heroïna i totes les seves conseqüències. A partir dels records i de la correspon­dència familiar dibuixa una època i fa, alhora, un retrat molt personal d'una vida plena d'espe­rances petites, victòries efímeres i recaigudes. Amb una precisió brutal narra el silenci com a pacte col·lectiu i el pes de la culpa com a presó emocional. «Quan he tornat a posar els dits al piano de casa els pares, hi he vist els seus dits pas­sejant­-s'hi. Crec que quan més l'estimava era quan tocàvem junts.» «Han hagut de passar molts anys fins que he sigut capaç d'escriure aquest llibre. Tenir un germà enganxat a l'heroïna m'ha marcat tota la vida. Fins i tot molt temps després de la seva mort. Per això aquest llibre parla de mi. Al mateix temps, és el testimoni d'una època, amb records bons i dolents, en la qual no sabíem res de les drogues ni dels germans.» - Natza Farré

176 pages, Paperback

Published February 11, 2026

About the author

Natza Farré i Maduell (Barcelona, 23 de gener de 1972) és una periodista i comunicadora feminista catalana.

Reviews

[Anna Nebot · Rating 3 out of 5]

M'ha costat situar-me i m'ha generat incomoditat fins que he entès que aquest no és un llibre sobre el seu germà. És un llibre sobre ella mateixa; sore l'experiència de ser germana d'un addicte; sobre les contradiccions i la culpa. És un exercici d'honestedat cruíssim, que ha hagut de ser difícil no només d'afrontar, sinó també d'exposar. En moments he trobat a faltar una mirada al germà; algun intent de desxifrar-lo. De vegades sembla que s'hi aproxima, però de seguida vira cap a una anècdota familiar o ho interromp qualsevol altra reflexió, evitant aprofundir-hi. Però, de nou, aquest no és un llibre sobre el germà.

[Helena Vallve · Rating 5 out of 5]

M’ha deixat bastant tocada perquè empatatitzo moltíssim amb la història, com a germana també. Però alhora m’ha alleugerit i reconfortat la manera en com ho narra i explica la Natza, mai sense deixar l’humor de banda ❤️

[Queralt Alonso Sales · Rating 5 out of 5]

La balança perfecta entre ironia, pedagogia i ràbia.

[Maria Farré Aguilera · Rating 5 out of 5]

Papa ❤️‍🩹

[Ariadna · Rating 4 out of 5]

amb quina sensibilitat escrius ai

[Raquel Casals Bolsa · Rating 5 out of 5]

Un llibre que abraces quan te l'acabes.

[Beans · Rating 4 out of 5]

Un abocador de sentiments. Zero racional, poc ordenat, un relat perfecte del que sent una germana veient el seu germà morir-se.

[Pol Arnaiz · Rating 5 out of 5]

brutalment sincer

[Margalida Simonet · Rating 4 out of 5]

Seguesc a Natza Farré al diari Ara; m’encanten els seus articles, la prosa, la ironia, la mirada cap a les “petites” coses ( no en importància, sinó en el sentit de la intrahistòria unamuniana)… Per això me feia il.lusió llegir aquest llibre sobre la seva història particular, no dic “familiar” perquè és ella la que s’exposa totalment al llibre, sense filtres, amb una sinceritat absoluta que la lectora agraeix…

M’hi he vist reflectida en aquesta història, tot i no tenir un germà heroïnòman… quatre germanes, nascudes entre el 64 i el 72 ( com Farré), família de classe mitjana, patrons fets amb la revista “Burda”, crits, rialles i plors a una casa on es parlava molt… però on també hi havia silencis i temes que defugien…

He rigut amb el llibre i també me n’he donat de la sort que hem tengut de no haver de sentir el que la Natza Farré explica amb tanta força:

“Es triga molts anys a superar el teu sentiment de culpa doble, la culpa de no poder fer res i la culpa d’odiar-lo”

[Núria Múnera i Pascual · Rating 3 out of 5]

Un llibre que parla de la relació que va tenir amb el seu germà i la drogoaddicció que va afectar tota la família. No és un llibre sobre la heroïna ni la SIDA, però hi són presents en els contextos que ens va presentant l'autora. El llibre està format per capítols molt curtets i ràpids de llegir, on en cadascun d'ells és tracta un moment de la vida de la Natza que relaciona amb quelcom que li recorda el seu germà. Es llegeix bé i és amè però m'hagués agradat més que profunditzés en tota la temàtica de les drogues i el VIH.

[Lola · Rating 4 out of 5]

"Pensem que un dia, aviat o no, podrem estar junts, asseguts, explicant-nos moltes coses que ara no escrivim i que potser no escriurem mai.

Es pot escriure l'enyorança d'abraçar-te?"

[Sara Vilà · Rating 5 out of 5]

cal llegir-lo!
no te desperdici, audaç i valent com la mateixa escriptora

[Marta Luque · Rating 4 out of 5]

“El silenci és molt sorollós i fa bola, i la bola es fa gran i explota”

[Francesc Brunés]

La narrativa del 'jo' demana coratge i exigeix honestedat. Ambdues coses les podem trobar en el relat de l'autora on descriu, amb detall i cruesa, la seva vivència personal com a germana petita d'un drogoaddicte. Els testimonis tenen sempre la característica de ser irrefutables. Cadascú viu les coses a la seva manera. Ho fa com pot i com les circumstàncies li permeten. Per això la seva lectura resulta sempre enriquidora. Encara que, com en aquest cas, el que s'hi explica quedi lluny de la manera d'entendre la vida i els seus patiments del lector, resseguir els plecs que s'amaguen al darrere, o a sota, de les situacions doloroses, desagradables, dures o complexes, sempre és un exercici de creixement i de reflexió interessant i, potser, imprescindible.
Més recomanacions de llibres d'interès al blog "Mirades": https://agorafrancesc.wordpress.com/l...

[Sinistre · Rating 3 out of 5]

Tot i ser un exercici d'honestedat, la Natza no perd els estreps ni ho dona tot. No és fosc, ni ple de ràbia (encara que digui que sí i a vegades s'hi acosti, sobretot al final), sinò més aviat contingut o refrenat.

Com han dit alguns comentaris, no acaba d'endinsar-se en res. Quan una anècdota esdevé interessant, la mateixa narradora es desvia en alguns pensaments o situacions. Podem entendre que és perquè li dol, o perquè és massa personal, però és al que es ve.

Tot i axí no crec que sigui un mal llibre, però no és per algú edgy i acostumat a la misèria com jo. I ja és més del que una persona s'hagués atrevit a fer, esbudellar-se d'aquesta manera.

PD: On veu la gent que és divertit? lol. Suposo que és la mateixa gent que creu que dir que la Renfe és can pixa i rellisca és un acudit boníssim.

[Joan · Rating 3 out of 5]

Amb ironia, tendresa i elegància Natza Farré dissecciona les seves vivències com a germana d'un drogaddicte. Segurament molts de vosaltres us sentireu identificats.

Ho fa en primera persona, en un relat honest i valent que no esquiva la incomoditat.

Com tantes altres famílies dels anys 80, una època marcada per la heroïna i la sida ens narra amb una precisió brutal el patiment d'una família i el pes de la culpa com a presó emocional. Una societat molt tancada on expresar el que senties feia nosa.

Que important és poder tenir contacte amb gent que està passant el mateix i poder empatitzar. I quin mal poden arribar a fer les addiccions. En la era de la dopamina ràpida és quelcom a reflexionar.

[Elena Soler · Rating 5 out of 5]

Quina llàstima haver-lo acabat.
M'ha emocionat moltíssim i m'ha fet viatjar a un altre temps on la infància es vivia amb certa austeritat, material i, sobretot, emocional.
He subratllat figuradament més d'una frase i de cinc, que descriuen tan bé moments, espais, emocions, que ets capaç de restar-hi molta estona.
Trobo que hi ha molta valentia, també, perquè el tema no és gens fàcil i la perspectiva des d'on el tracta tampoc.
El recomano!

[Rosa Bassedas · Rating 4 out of 5]

"El silenci és molt sorollós i fa bola, i la bola es fa gran i explota"
Un llibre  sincer i valent.  Relat d'un temps de silencis on l'autora descriu -amb un llenguatge proper i planer- la seva experiència de vida, ensenyant-nos les seves febleses,  vulnerabilitat i fortaleses.
Els pares , els germans, les dinàmiques familiars, els rols de cada un,.. no han deixat de ressonar-me en tot moment! 

[Eva · Rating 4 out of 5]

Com diu ella, és un llibre que va de ser germana.
Hi ha hagut fragments en què, com a germana petita, m'hi he sentit identificada. Per sort meva només és aquest rol de germana petita que tenim en comú.
Cal molt temps de patiment per poder ser capaç d'escriure-ho com ho escriu ella: amb naturalitat, claretat, i sense perdre aquest to tant Natza que t'arrenca somriures.

[Biel Marieges · Rating 4 out of 5]

Història fosca i dura. Ressonen moltes coses que he sentit de lluny a casa, però no totes. Com la mateixa autora diu, és la seva vivència. Costa, de vegades, entendre tanta ràbia. Imagina’t per ella.

Em tira una mica enrere la forma. Frases extremadament curtes i a batzegades. Em crida molt més quan hi ha història i fets que no pas repetició del que ja s’ha dit.

[Laura Rovira · Rating 3 out of 5]

Malgrat no estar acostumada a aquesta manera d’escriure, he aconseguit empatitzar amb la Natza i posar-me a la seva pell. En alguns moments sembla que vulgui treure ferro a l’assumpte, però m’imagino l’horror que van viure ella i la seva família amb la situació del seu germà. Ha estat una lectura ràpida i captivadora.

[Xenia · Rating 4 out of 5]

M’ha agradat aquest llibre per valent, per directe, perquè segurament diu el que molta gent pensa però no s’hi atreveix, per necessari, perquè hi llegeixes també tota una època i una generació, perquè m’hi reconec, perquè està molt ben escrit, perquè no demana permís.

[Alba Hzl · Rating 3 out of 5]

Buidar el pap en tota regla sense cotonets. "L'última vegada que et dic adéu" o la vegada que definitivament em dic Hola.
M'ha fet pensar molt en la relació amb el meu germà (totalment diferent), crec que no ho havia fet gaire.

[Marc Tomàs-Rodó Quiñones · Rating 4 out of 5]

Es tracta d’un relat autobiogràfic cru i directe on l'autora narra la seva experiència com a germana petita d'un addicte a l'heroïna als anys 80. El llibre explora temes com el silenci familiar, la culpa i l'impacte de la droga en la classe mitjana barcelonina de l'època.

Lectura recomanable.

[Bernat López · Rating 4 out of 5]

Suposo que la lectura deu ser molt diferent depenent de si fas de lector-protagonista o no. Perquè la protagonista no és el drogoaddicte, sinó la seva germana.
I com a germà, que posin paraules a sentiments que no has volgut mai verbalitzar, xoca.
En efecte, el silenci és molt sorollós i fa bola.

[Núria Rocknrolla · Rating 3 out of 5]

Bravo, Natza! M'he polit el llibre en dos dies. Gràcies per aquest llibre, fet amb molta delicadesa i honestedat. I sobretot gràcies per posar paraules a moltes coses que he viscut i sentit... M'he sentit tan connectada al que expressa.

[Aina · Rating 4 out of 5]

M’ha agradat, no era com me l’esperava perquè no és una història, sinó que son capítols que explica coses i sensacions que ella va tenir en diferents moments.
M’ha agradat que expliqui des del punt de vista de tota la culpabilitat que sent.

[Gessamí · Rating 4 out of 5]

Dóna veu al seu testimoni com a familiar d'un germà adicte a la heroïna. Relata com la malaltia del germà sacceja la vida familiar i com ha sigut la seva vivència plena d'ambivalències a nivell emocional. M'ha agradat el detall del punt de llibre a conjunt amb la portada.

[Emma Granyer]

per feina

[Li · Rating 5 out of 5]

Història real amb el toc d'humor negre i sarcàstic típic de l'autora, atrapa des del primer moment. Mostra les llums i les ombres de les emocions i pensaments que ha tingut i viscut.