What do you think?
Rate this book
Peixos
La nova heroïna d’Eva Baltasar s’enfronta a un dels monstres més perillosos que hi ha: l’amor a primera vista. “L’escala fosca del desig no té barana” va escriure Maria Mercè Marçal. La protagonista de Peixos s’hi estimba daltabaix.
“Sé —i ho sé perquè ja ho he fet, perquè m’hi he trobat— que l’escriptura no allibera res.” La narradora de Peixos és escriptora i viatja allà on li demanen que parli dels seus llibres. Un dia, fent temps abans d’un club de lectura, es fixa en una dona que ven paperines de peix fregit a la plaça del poble. El món s’atura. “I penso. És ella, penso.”
Ella es diu Victòria i viu en una casa encantada, plena de fetitxos i amb el gos que la guarda com el Cèrber de l’infern. La narradora hi entra i es deixa fascinar per cada detall, com si hagués trobat en la Victòria el motlle ideal, la persona que compleix amb tots els atributs que esperem d’una parella. La passió creix i creix a base de sexe, copes de vi i excursions al llac. Fins que l’enamorament i la bellesa es giren com un mitjó i es converteixen en un pur perill.
"Baltasar es inigualable en su manejo del misterio, su cualidad filosófica, su sentido del humor y del ridículo. [...] no escribe, sino que muestra la vida secreta de todo lo que existe en bruto. Un cruce inédito entre Lucia Berlin y Raymond Carver en las calles de la Barcelona contemporánea".
Xita Rubert
"Exquisita, oscura y poco convencional, Eva Baltasar convierte la intimidad en una aventura salvaje"
Fernanda Melchor
“Es una escritora durísima y muy original"
Pedro Almodóvar
“El que llegeixo en Baltasar és un crit desesperat i lucidíssim d’alerta: o ens ajudem de debò o la gran majoria podem caure al pou.”
Blanca Llum Vidal a Catorze
“Si en Ocaso la narración es cruda, asfixiante y realista, la Fascinación se transforma en un acto gótico de alto voltaje místico para esa protagonista. Una epifanía espiritual donde la autora arrasa con todo.”
Noelia Ramírez a El País
“Batejar un personatge amb el nom de ‘Samsa’ és una picada d’ullet kafkiana evident.”
Nadal Suau a El Cultural
“Hay algo terrorista y terrorífico en el desenlace de Ocaso y fascinación que nos lleva a un cruce monstruoso y atrayente entre Haneke y Von Trier”
Bruno Padilla del Valle a Mercurio
“La narración es cruda y asfixiante, ambigua, deprimente y esperanzada”
Marta Domínguez a Página Dos
“La protagonista voldria tenir una vida corrent sense renunciar al sentiment de tristesa davant del món i això la fa psicològicament i moralment complexa.”
Julià Guillamon a La Vanguardia
“Quina habilitat, la de Baltasar per capturar la precarietat actual.”
Anna Guitart al Diari ARA
“Sé —i ho sé perquè ja ho he fet, perquè m’hi he trobat— que l’escriptura no allibera res.” La narradora de Peixos és escriptora i viatja allà on li demanen que parli dels seus llibres. Un dia, fent temps abans d’un club de lectura, es fixa en una dona que ven paperines de peix fregit a la plaça del poble. El món s’atura. “I penso. És ella, penso.”
Ella es diu Victòria i viu en una casa encantada, plena de fetitxos i amb el gos que la guarda com el Cèrber de l’infern. La narradora hi entra i es deixa fascinar per cada detall, com si hagués trobat en la Victòria el motlle ideal, la persona que compleix amb tots els atributs que esperem d’una parella. La passió creix i creix a base de sexe, copes de vi i excursions al llac. Fins que l’enamorament i la bellesa es giren com un mitjó i es converteixen en un pur perill.
"Baltasar es inigualable en su manejo del misterio, su cualidad filosófica, su sentido del humor y del ridículo. [...] no escribe, sino que muestra la vida secreta de todo lo que existe en bruto. Un cruce inédito entre Lucia Berlin y Raymond Carver en las calles de la Barcelona contemporánea".
Xita Rubert
"Exquisita, oscura y poco convencional, Eva Baltasar convierte la intimidad en una aventura salvaje"
Fernanda Melchor
“Es una escritora durísima y muy original"
Pedro Almodóvar
“El que llegeixo en Baltasar és un crit desesperat i lucidíssim d’alerta: o ens ajudem de debò o la gran majoria podem caure al pou.”
Blanca Llum Vidal a Catorze
“Si en Ocaso la narración es cruda, asfixiante y realista, la Fascinación se transforma en un acto gótico de alto voltaje místico para esa protagonista. Una epifanía espiritual donde la autora arrasa con todo.”
Noelia Ramírez a El País
“Batejar un personatge amb el nom de ‘Samsa’ és una picada d’ullet kafkiana evident.”
Nadal Suau a El Cultural
“Hay algo terrorista y terrorífico en el desenlace de Ocaso y fascinación que nos lleva a un cruce monstruoso y atrayente entre Haneke y Von Trier”
Bruno Padilla del Valle a Mercurio
“La narración es cruda y asfixiante, ambigua, deprimente y esperanzada”
Marta Domínguez a Página Dos
“La protagonista voldria tenir una vida corrent sense renunciar al sentiment de tristesa davant del món i això la fa psicològicament i moralment complexa.”
Julià Guillamon a La Vanguardia
“Quina habilitat, la de Baltasar per capturar la precarietat actual.”
Anna Guitart al Diari ARA
- GenresQueer
186 pages, Paperback
Published March 4, 2026
108 people are currently reading
1031 people want to read
About the author
Eva Baltasar
20 books965 followersEva Baltasar is a Catalan poet and writer. She has a bachelor's degree in Pedagogy from the University of Barcelona. She has published ten books of poetry, which have earned numerous awards including the 2008 Miquel de Palol, the 2010 Benet Ribas, and the 2015 Gabriel Ferrater. Permafrost was her first novel.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 76 reviews
February 20, 2026
No puc deixar de pensar en l’Eva Baltasar explicant en una entrevista que es va enamorar d’un personatge seu. Perfecte.
Read
March 4, 2026No gosaria dir que és la millor obra de l'Eva Baltasar, però sí que puc dir que és la que més m'ha agradat fins al dia d'avui
March 18, 2026
Una narradora cau en l’òrbita magnètica de la Victòria, una dona que transforma el desig en abisme. Una història d’amor que fascina i devora.
Vaig començar Peixos una nit qualsevol, amb la idea ingènua de llegir un parell de pàgines abans d’anar a dormir. El meu cervell insistia que plegués, però ja era massa tard: la Victòria m’havia agafat per les urpes. Vaig llegir fins al final, atrapada en aquella intensitat que no et deixa respirar. I quan vaig tancar el llibre, no vaig poder dormir. Tenia el cos inquiet, com si hagués travessat jo mateixa aquella història.
Peixos és una novel·la perillosa. No perquè expliqui una relació tòxica, sinó perquè te la fa viure. Baltasar escriu amb una prosa que és pura corrent elèctrica: curta, precisa, sensorial. La narradora no analitza, sent; i tu sents amb ella. La Victòria és magnètica, corpulenta, irresistible, i la novel·la et col·loca exactament al lloc on no saps si vols fugir o quedar-t’hi.
El que més m’ha remogut és aquesta doble sensació: la fascinació absoluta per la força de l’amor i, alhora, el vertigen de veure com pot esdevenir una eina destructiva. Quan vaig acabar el llibre, vaig tenir clar que no voldria mai viure una relació així. I, tanmateix, no podia apartar-ne el pensament. Em va deixar una inquietud fonda, d’aquelles que no marxen amb una dutxa ni amb un te calent.
Dels llibres de Baltasar que he llegit —Permagel, Boulder, Mamut— aquest és el que més m’ha devorat. No l’he llegit: m’ha llegit ell a mi. I hores després, mentre intento escriure aquesta ressenya, tinc la sensació que d’un moment a l’altre se m’apareixerà la Victòria al costat, i sé que no podré fugir.
Vaig començar Peixos una nit qualsevol, amb la idea ingènua de llegir un parell de pàgines abans d’anar a dormir. El meu cervell insistia que plegués, però ja era massa tard: la Victòria m’havia agafat per les urpes. Vaig llegir fins al final, atrapada en aquella intensitat que no et deixa respirar. I quan vaig tancar el llibre, no vaig poder dormir. Tenia el cos inquiet, com si hagués travessat jo mateixa aquella història.
Peixos és una novel·la perillosa. No perquè expliqui una relació tòxica, sinó perquè te la fa viure. Baltasar escriu amb una prosa que és pura corrent elèctrica: curta, precisa, sensorial. La narradora no analitza, sent; i tu sents amb ella. La Victòria és magnètica, corpulenta, irresistible, i la novel·la et col·loca exactament al lloc on no saps si vols fugir o quedar-t’hi.
El que més m’ha remogut és aquesta doble sensació: la fascinació absoluta per la força de l’amor i, alhora, el vertigen de veure com pot esdevenir una eina destructiva. Quan vaig acabar el llibre, vaig tenir clar que no voldria mai viure una relació així. I, tanmateix, no podia apartar-ne el pensament. Em va deixar una inquietud fonda, d’aquelles que no marxen amb una dutxa ni amb un te calent.
Dels llibres de Baltasar que he llegit —Permagel, Boulder, Mamut— aquest és el que més m’ha devorat. No l’he llegit: m’ha llegit ell a mi. I hores després, mentre intento escriure aquesta ressenya, tinc la sensació que d’un moment a l’altre se m’apareixerà la Victòria al costat, i sé que no podré fugir.
April 20, 2026
M'ha agradat molt. Peixos és una història curta però d’una força que m’ha generat incomoditat, fàstic i, fins i tot, una por discreta però persistent. Baltasar construeix el personatge de la Victòria com una figura gairebé monstruosa, inquietant i alhora fascinant, amb una presència que sembla expandir-se més enllà de les pàgines. La seva prosa és directa i hipnòtica: et manté atrapada entre el rebuig i la fascinació, com si et convidés a mirar alguna cosa que vols evitar. Hi ha una intensitat física en la seva escriptura, una manera de fer-te sentir el desig, la violència i la fragilitat que m'ha despertat un plaer estranyament intens, d’aquells que et remouen i et deixen pensant després d’haver tancat el llibre.
April 7, 2026
"la cinquena novel•la d'eva baltasar és una història d'amor"
quan vaig llegir això se'm va posar la pell de gallina. faria un paral•lelisme de l'emoció que vaig sentir amb el que deu sentir un home hetero quan anuncien que torna el seu jugador preferit al seu equip, però entenc massa poc del mercat de fitxatges com per intentar-ho.
soc ferm defensor que eva baltasar és una de les millors escriptores catalanes del segle. obviament és una opinió esbiaixada per la limitació d'autors que he llegit. però estic convençut que podria seguir llegint i ho seguiria pensant. aquest llibre és una obra d'art on no hi ha línia que diguis: joder com cony ets capaç d'escriure així. de debò dic que val moltíssim la pena.
quan vaig llegir això se'm va posar la pell de gallina. faria un paral•lelisme de l'emoció que vaig sentir amb el que deu sentir un home hetero quan anuncien que torna el seu jugador preferit al seu equip, però entenc massa poc del mercat de fitxatges com per intentar-ho.
soc ferm defensor que eva baltasar és una de les millors escriptores catalanes del segle. obviament és una opinió esbiaixada per la limitació d'autors que he llegit. però estic convençut que podria seguir llegint i ho seguiria pensant. aquest llibre és una obra d'art on no hi ha línia que diguis: joder com cony ets capaç d'escriure així. de debò dic que val moltíssim la pena.
March 19, 2026
m'ha costat connectar més enllà de ses frases èpiques sobre estimar. no entenia des del minut 1 què feia la protagonista i m'ha perdurat aquest pensament tot el llibre.
March 24, 2026
l’he devorat i aquest amor tòxic m’ha devorat a mi
March 28, 2026
Sembla que la Violeta sigui un Orc del senyor dels anells, o no, més aviat un ogre, com la Fiona de Shrek en versió alcholitzada.
De vegades em costa entendre el vertader significat de les novel·les que juguen amb el llengutge fins a crear alguna cosa que no sé si volen que s'entengui o no, per exemple:
"Els dominis del desig són les esperes, és en elles que el desig elabora allò que el defineix: la ficció. Desitjar és una facultat de la víscera que en l’espera esdevé intel·lectual i volitiva"
I si busco al diec:
Volitiva: Relatiu o pertanyent a la voluntat.
Ho trobo rebuscat.
Parla de desig, i el relaciona amb la ficció, i el defineix com la facultat de la víscera de l'esdeveniment intel·lectual i volitiu.
La novel·la està plena d'aquest tipus de frases.
Què hi té a veure el desig amb la intel·lectualitat? Suposo que parla de la racionalitat, però no és precisament un acte irracional, el desig? L'espera prové del no poder-hi fer res més, no hi veig gaire relació amb la intel·lectualitat.
La ficció ja se la crea cadascú al seu gust, si és que n'hi ha.
I no penso que la frase no "quedi" bé; no, no és això, és el sentit purament poètic i poc precís de la definició, que evoca una sensació que s'escapa dels sentits i de l'entesa del lector... perquè precisament no té sentit.
No ho sé. He trobat que moltes definicions carien d'un significat palpable.
I és curiós, perquè no em desagrada, és un tipus de llenguatge que en la forma m'agrada, però és la mateixa forma que desbarata el sentit.
"És el lladruc del gos avivat que desbarata la intel·lectualitat de l'animal ferit, d'ànima volitiva, el Norfeu em mira, i hi veig la Violeta"
Té realment sentit el que acabo d'escriure? Podria encabir-ho dintre del llibre? No ho sé, se m'acaba de passar pel cap. Segurament podria estar entre les pàgines de Peixos, com aquell alumne de l'ESO que per comprovar si la mestra de Socials llegia els treballs hi escrivia alguna cosa fora de context.
Realment em costa d'entendre si els autors entenen tot el que escriuen o simplement ho escriuen perquè "sona" bé i té un sentit i significat poètic. No és un atac, és una pregunta genuïna sense malícia. Últimament em passa amb moltes novel·les. Em pregunto si sóc jo que no sé entendre el significat real d'algunes frases, -que és molt possible que sigui així- o és que fan servir paraules i frases reviscolades per jugar amb mi: com si jo fos un gatet petitonet i l'autora em donés un cabdell de fil de llana per entretenir-me una estona.
De totes maneres, la pobresa i la decadència de la Violeta em repulsen a l'hora que em fascinen, i això m'ha agradat. Aquesta ambigüitat del llenguatge, sí que realça el significat i el sentit del Fàstic:
"Em mira amb els ulls plorosos, rebeca com una criatura. Té escuma de saliva als llavis i una lassitud a la carn que contrasta vivament amb la virulència de la veu. Està bé, concedeixo, demanem el cafè i ens enduem l’armanyac a l’habitació. No respon. Està concentrada a desxifrar què és allò que li puja pel camal del pantaló. És una aranya de cos petit i pota llarga. Se la mira uns segons i, quan li arriba a l’entrecuix i veu que estic a punt d’espolsar-la, l’agafa amb dos dits i se la menja"
Ja està, fins aquí.
He de demanar perdó?
O puc esperar una mica més?
De fet...
:)
De vegades em costa entendre el vertader significat de les novel·les que juguen amb el llengutge fins a crear alguna cosa que no sé si volen que s'entengui o no, per exemple:
"Els dominis del desig són les esperes, és en elles que el desig elabora allò que el defineix: la ficció. Desitjar és una facultat de la víscera que en l’espera esdevé intel·lectual i volitiva"
I si busco al diec:
Volitiva: Relatiu o pertanyent a la voluntat.
Ho trobo rebuscat.
Parla de desig, i el relaciona amb la ficció, i el defineix com la facultat de la víscera de l'esdeveniment intel·lectual i volitiu.
La novel·la està plena d'aquest tipus de frases.
Què hi té a veure el desig amb la intel·lectualitat? Suposo que parla de la racionalitat, però no és precisament un acte irracional, el desig? L'espera prové del no poder-hi fer res més, no hi veig gaire relació amb la intel·lectualitat.
La ficció ja se la crea cadascú al seu gust, si és que n'hi ha.
I no penso que la frase no "quedi" bé; no, no és això, és el sentit purament poètic i poc precís de la definició, que evoca una sensació que s'escapa dels sentits i de l'entesa del lector... perquè precisament no té sentit.
No ho sé. He trobat que moltes definicions carien d'un significat palpable.
I és curiós, perquè no em desagrada, és un tipus de llenguatge que en la forma m'agrada, però és la mateixa forma que desbarata el sentit.
"És el lladruc del gos avivat que desbarata la intel·lectualitat de l'animal ferit, d'ànima volitiva, el Norfeu em mira, i hi veig la Violeta"
Té realment sentit el que acabo d'escriure? Podria encabir-ho dintre del llibre? No ho sé, se m'acaba de passar pel cap. Segurament podria estar entre les pàgines de Peixos, com aquell alumne de l'ESO que per comprovar si la mestra de Socials llegia els treballs hi escrivia alguna cosa fora de context.
Realment em costa d'entendre si els autors entenen tot el que escriuen o simplement ho escriuen perquè "sona" bé i té un sentit i significat poètic. No és un atac, és una pregunta genuïna sense malícia. Últimament em passa amb moltes novel·les. Em pregunto si sóc jo que no sé entendre el significat real d'algunes frases, -que és molt possible que sigui així- o és que fan servir paraules i frases reviscolades per jugar amb mi: com si jo fos un gatet petitonet i l'autora em donés un cabdell de fil de llana per entretenir-me una estona.
De totes maneres, la pobresa i la decadència de la Violeta em repulsen a l'hora que em fascinen, i això m'ha agradat. Aquesta ambigüitat del llenguatge, sí que realça el significat i el sentit del Fàstic:
"Em mira amb els ulls plorosos, rebeca com una criatura. Té escuma de saliva als llavis i una lassitud a la carn que contrasta vivament amb la virulència de la veu. Està bé, concedeixo, demanem el cafè i ens enduem l’armanyac a l’habitació. No respon. Està concentrada a desxifrar què és allò que li puja pel camal del pantaló. És una aranya de cos petit i pota llarga. Se la mira uns segons i, quan li arriba a l’entrecuix i veu que estic a punt d’espolsar-la, l’agafa amb dos dits i se la menja"
Ja està, fins aquí.
He de demanar perdó?
O puc esperar una mica més?
De fet...
:)
April 25, 2026
No puc posar-li menys de 4 estrelles, ja que és innegable el talent d’aquesta dona per l’escriptura. Però m’ha faltat un no sé què, que jo què sé. Aconsegueix explicar la història que vol explicar, però no sé, noies, quina bajona.
L’altre dia vaig veure un vídeo on es deia que la representació lèsbica s’havia reduït a fer-se trenetes i anar de pícnic, però l’Eva Baltasar fa tot el contrari i em sembla igual de terrible. Redueix les relacions lèsbiques a una espiral d’alcoholisme, odi i nimfomania. M’encantaria una novel·la que no em faci pujar al sucre, però que tampoc em faci caure en un pou de pessimisme i desgràcia. No sé, estaria guai.
L’altre dia vaig veure un vídeo on es deia que la representació lèsbica s’havia reduït a fer-se trenetes i anar de pícnic, però l’Eva Baltasar fa tot el contrari i em sembla igual de terrible. Redueix les relacions lèsbiques a una espiral d’alcoholisme, odi i nimfomania. M’encantaria una novel·la que no em faci pujar al sucre, però que tampoc em faci caure en un pou de pessimisme i desgràcia. No sé, estaria guai.
April 23, 2026
No m'ha agradat gens. Permagel, Boulder i Mamut em van xiflar fins a tal punt que vaig comprar aquest llibre totalment a cegues. I resulta que en aquesta novel·la, de sobte, cal tenir un curs en filosofia i un altre en lèxic avançat per poder entendre bé el text.
Adicionalment, hi ha detalls macabres que m'han semblat fastigosos i innecessaris i que, lluny de connectar-me amb la protagonista, m'han generat rebuig.
La contraportada diu que és una història d'amor; jo penso que és mentida.
Si algú vol exemples de fragments de text del que comento, que me'ls demani :)
Adicionalment, hi ha detalls macabres que m'han semblat fastigosos i innecessaris i que, lluny de connectar-me amb la protagonista, m'han generat rebuig.
La contraportada diu que és una història d'amor; jo penso que és mentida.
Si algú vol exemples de fragments de text del que comento, que me'ls demani :)
March 17, 2026
"La miro i veig que l'amor que li tenia l'ha abandonat i està tornant a mi, petit i fet malbé. I que torna per morir. Ha de morir, l'he d'ajudar a morir i abandonar-lo. Que el cremi un llamp, que el vent perdi les cendres i caiguin sobre la terra humida que és tota fam."
Pfpf m'ha trobat a nes moment ideal, fortíssim, he plorat molt.
Pfpf m'ha trobat a nes moment ideal, fortíssim, he plorat molt.
April 18, 2026
Si llegeixes a l’Eva Baltasar ja saps què trobaràs. Aquesta vegada, explicant una història d’amor que, com totes les històries de l’autora, té un cantó fosc i tèrbol. Penso que, des de "Permagel", no acabava de trobar-me còmode llegint-la, i "Peixos" m'ha permès reconciliar-m'hi.
March 26, 2026
Facts: una escriptora s'enamora d'una peixetera i queden atrapades en una espiral d'amor, sexe, alcohol i autoodi, l'escriptora desbarra fins a l'extrem. Es trenca una cama. En l'escena final, la peixetera perd l'oremus.
Algú, suposo que l'Eva mateixa, m'hauria d'interpretar el llibre, en trec les meves, però ves a saber.
Crec que és un llibre per llegir, rellegir, tornar enrere i llegir en veu alta, sinó s'escapen coses. Alerta, molts aforismes i metàfores. De moment 3 estrelles perquè Mamut i Boulder em van agradar més. M'ha semblat que l'estil és una refinació de l'estil d'Ocàs i fascinació.
Algú, suposo que l'Eva mateixa, m'hauria d'interpretar el llibre, en trec les meves, però ves a saber.
Crec que és un llibre per llegir, rellegir, tornar enrere i llegir en veu alta, sinó s'escapen coses. Alerta, molts aforismes i metàfores. De moment 3 estrelles perquè Mamut i Boulder em van agradar més. M'ha semblat que l'estil és una refinació de l'estil d'Ocàs i fascinació.
April 8, 2026
148: «He de ser ràpida i avançar-me a la novel·la, que la paraula empaiti la vida crua, que l'encalci, que l'avanci, que li cavi un sot descomunal, una trampa coberta de fullaraca i farcida de punxons. Puc fer que la vida caigui en aquest sot, escriure-li el final. I mentrestant el somni de la novel·la i el somni de la vida seran un»
March 18, 2026
sempre és un alè d'aire fresc llegir relacions entre dones que siguin interessants... esclar que amb l'eva baltasar interessant vol dir fosc, tèrbol i greixós. entrar en els seus móns sempre em fascina, sigui la història que sigui. 'peixos' es llegeix rapidíssim, tampoc no m'ha flipat, però com sempre m'ha regalat frases i imatges majestuoses.
March 24, 2026
4,5 ⭐️ Crec que és el llibre de Baltasar que més m'ha atrapat. Bestial!
April 8, 2026
Tremenda
April 19, 2026
ai uf bf
April 21, 2026
Quina pena, que llarg se m’ha fet. Ja se sap que, a vegades, llegir l’Eva Baltassar no és fàcil però aquesta novel·la se m’ha fet especialment feixuga. Segurament és perquè la Victòria m’ha caigut taaan malament que no he estat capaç d’entrar-hi.
April 3, 2026
Cru, visceral, t’atrapa i t’incomoda. 3,5
April 20, 2026
És la primera vegada que llig a Eva Baltasar, m'ha sorprés moltíssim la seua escriptura, les metàfores, comparacions, etc. No obstant això, tot i ser increïblement increïble en la narració, la trama la trobe un poc buida, potser és un bon llibre però jo no he conectat gens en ell.
March 15, 2026
Eva Baltasar escriu una història incòmoda i magnètica, explorant les zones fosques del desig i les relacions de poder que emergeixen en una relació que es va revelant perillosa. La narradora d'aquesta història recontrueix aquesta relació a través de l'escriptura, insistint que això no l'allibera ni la cura. La novel•la funciona també com a metaliteratura, el relat reflexiona sobre sí mateix i sobre com posar ordre al que s'ha viscut. Fins ara, Peixos és la meva novel•la preferida de l'autora.
-----
Eva Baltasar escribe una historia incómoda y magnética, explorando las zonas oscuras del deseo y las relaciones de poder que emergen en una relación que se va revelando peligrosa. La narradora de esta historia reconstruye esta relación a través de la escritura, insistiendo que esta no la libera ni la cura. La novela funciona también como metaliteratura, el relato reflexiona sobre sí mismo y sobre cómo poner orden a lo vivido. Hasta ahora, Peixos es mi novela preferida de la autora.
-----
Eva Baltasar escribe una historia incómoda y magnética, explorando las zonas oscuras del deseo y las relaciones de poder que emergen en una relación que se va revelando peligrosa. La narradora de esta historia reconstruye esta relación a través de la escritura, insistiendo que esta no la libera ni la cura. La novela funciona también como metaliteratura, el relato reflexiona sobre sí mismo y sobre cómo poner orden a lo vivido. Hasta ahora, Peixos es mi novela preferida de la autora.
March 28, 2026
Aquest llibre és una història que fuig de les expectatives romàntiques tradicionals i de les captivacions tòxiques on pots caure sense triar-ho. El que sí pots triar és què fas quan ja hi ets dins. L’Eva explora amb honestedat els dos personatges, i agraeixo infinitament que no legitimi l’autodestrucció ni les obsessions que consumeixen. És un dels llibres que més he subratllat perquè la prosa de l’Eva és d’una projecció que et porta dins del llibre directament. Després de només haver llegit Boulder i sortir malparada de la lectura -amb ganes de rellegirlo i veure si la causa va ser el moment de la meva vida o el llibre en la seva essència-, m’he reconciliat amb tu, Eva. Gràcies per aquest llibre!
April 30, 2026
És indubtable que l'Eva té el do de la paraula. Sap transmetre les sensacions i emocions dels personatges fins al punt que les pots sentir tu mateixa.
Aquesta vegada, però, no m'ha sorprès o apassionat la història. És per això que, tot i haver gaudit de la lectura, no puc dir que Peixos m'hagi apassionat.
Aquesta vegada, però, no m'ha sorprès o apassionat la història. És per això que, tot i haver gaudit de la lectura, no puc dir que Peixos m'hagi apassionat.
April 2, 2026
No podia connectar ni entendre i alhora m'atrapava aquesta angoixa i angúnia sentint un mal profund...
Fins que una peça es mou, i l'esperança del moviment que comportarà m'ha atrapat fins a devorar-lo.
Repeteixo sensació al llegir Eva Baltasar, penso que no va amb mi i que no vull llegir per sentir-me així, però ja sóc dins, i quan s'acaba valoro que sí, m'ha agradat
Fins que una peça es mou, i l'esperança del moviment que comportarà m'ha atrapat fins a devorar-lo.
Repeteixo sensació al llegir Eva Baltasar, penso que no va amb mi i que no vull llegir per sentir-me així, però ja sóc dins, i quan s'acaba valoro que sí, m'ha agradat
April 27, 2026
Fa molt temps que vaig llegir Permagel, Boulder i Mamut, no tant que vaig llegir Ocàs i fascinació.. Juraria que "peixos" és el que més m'ha agradat fins ara, i tinc clar que els altres em van agradar molt!
Té l'atmosfera que necessitava, no podia deixar de llegir, més, més i més, i quin toc més únic que té l'autora. TOP.
Té l'atmosfera que necessitava, no podia deixar de llegir, més, més i més, i quin toc més únic que té l'autora. TOP.
March 18, 2026
De totes les novel.les que m’he llegit de l’autora aquesta és una de les que més m’ha enganxat!! Entendria que provoqués opinions molt distants entre lectores
March 23, 2026
3.5 però per la comparació amb els altres. per mi llegir eva baltasar ja és anar sobre segur
April 2, 2026
Sense arribar a atrapar-me (potser també hi fa la brevetat), la història m’ha agradat i l’he gaudit.
Algú pot dir-me, si us plau, per què es titula “peixos”?
Algú pot dir-me, si us plau, per què es titula “peixos”?
Displaying 1 - 30 of 76 reviews