What do you think?
Rate this book
Pleibac
De petites la Jone i la Polly eren amigues inseparables, de les que practiquen el primer petó morrejant-se amb la boca tancada. Però si ara es creuen pel carrer es giren la cara. ¿Què va passar durant l’adolescència perquè l’amistat es trenqués irreparablement?
La Jone comença a escriure a la Polly per passar comptes, però el seu monòleg de seguida rebobina mil records —i es converteix en la confessió que fins ara no s’ha atrevit a formular: la d’una adolescent que, sentint-se traïda, va fer servir els secrets de la kale borroka per venjar-se.
"Pleibac" és l’Euskadi rural i poligoner dels anys 90: militància juvenil, pantalons de campana, petitsuis congelats, katxi i putivolta. Narrat en un llenguatge que només podia inventar-se una bertsolari: oral, volgudament impur, ple de vida real. Elegida novel·la de l’any pels lectors de 111 Akademia, és la segona novel·la de Miren Amuriza després de Basa, que en va fer una de les veus més excitants de la literatura basca.
La Jone comença a escriure a la Polly per passar comptes, però el seu monòleg de seguida rebobina mil records —i es converteix en la confessió que fins ara no s’ha atrevit a formular: la d’una adolescent que, sentint-se traïda, va fer servir els secrets de la kale borroka per venjar-se.
"Pleibac" és l’Euskadi rural i poligoner dels anys 90: militància juvenil, pantalons de campana, petitsuis congelats, katxi i putivolta. Narrat en un llenguatge que només podia inventar-se una bertsolari: oral, volgudament impur, ple de vida real. Elegida novel·la de l’any pels lectors de 111 Akademia, és la segona novel·la de Miren Amuriza després de Basa, que en va fer una de les veus més excitants de la literatura basca.
- GenresFiction
192 pages, Paperback
Published February 4, 2026
About the author
Miren Amuriza
3 books18 followersEstudió Filología Vasca y posteriormente se especializó en Literatura Infantil y Juvenil. Ha colaborado en diversos medios de la prensa escrita y ha publicado varios libros infantiles. Basa es su primera novela (premio Igartza Saria 2017, Premio Siete Calles 2019). Compagina la escritura con el bertsolarismo.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 103 reviews
Read
February 12, 2026M'ha agradat per què la meva amiga de tota la vida em va deixar parlar quan érem adolescents? Per què jo després vaig entrar en la militància política? Per un tema generacional? Per què la manera en la qual està escrit és semblant al ritme que té el meu cap quan té ansietat? No ho sé ben bé, però m'ha agradat molt"
July 1, 2026
que bo!!!!!! monòleg interior caòtic i al principi em va posar nerviosa però quan entres dins del remolí és divertidíssim. que l’escenari sigui tota l’estona la militància de l’esquerra abertzale és bastant xulo. no sé, m’ho he passat molt bé, m’ha recordat a Panza de burro, aquesta atmosfera tan concreta i que tot giri al voltant de dues amigues.
“Quantes avantpassades meves deuen haver esquivat la mort sortint a tota hòstia del cau dels llops perquè jo tingui l’instint de fugida tan desenvolupat?”
“Quantes avantpassades meves deuen haver esquivat la mort sortint a tota hòstia del cau dels llops perquè jo tingui l’instint de fugida tan desenvolupat?”
October 15, 2025
IRUNTZI in dot ze lehenengo orritik pila bat sartu nau istorioan ta ke pena ke bonito ke genia miren 😭❤️
March 10, 2026
“Pleibac” és un viatge al passat. M'ha transportat als anys 2000, a l'adolescència. Com era d'esperar, Amuriza ho fa des d'un entorn concret. A partir de la relació que tenen dues noies de famílies molt diferents d'Euskadi, aquest llibre fa pensar com el que et passa en aquesta etapa et pot condicionar la resta de la teva vida, ja que hi ha decisions i accions que s'arrosseguen fins a la tomba. En definitiva, és un llibre ràpid de llegir. M'ha enganxat pel llenguatge i per tota l'ambientació d'aquella època (terriblement ben trobada).
December 31, 2024
maisu-lana
April 27, 2026
Euskalduns rural-poligoneros, quinquis, jurrus i boronos a la deep Euskal Herria amb flow 2000. Compartir l’imaginari mil·lenial m’ha fet fàcil entrar en l’atmòsfera i agafar les moltíssimes referències: de les Spice Girls a Segi, de Gatibu a Aquí no hay quién viva. Genial la veu vivíssima de la narradora, que aconsegueix expressar aquesta violència crua que en deim adolescència. La pèrdua d’una amistat com a forma que pren la pèrdua de la pàtria-infantesa, que no deixa de ser la pèrdua d’un mateix. Tot travessat per la classe, la família, el sexe, les drogues i el conflicte polític. Admiració màxima pel traductor.
December 16, 2025
La verdad que me ha costado la vida empatizar con la protagonista. El hecho de que siga tan anclada en el pasado y con ese rencor, me ha cansado un poco. Me ha dado la sensación de que se queda en una queja vacía y en un papel de víctima que no ayuda a que la historia avance. Retrata una amistad muy tóxica, pero al no haber una evolución real en ella, he desconectado por completo. Realmente me he quedado igual que si no lo hubiera leído. Quizás habría estado bien ver el punto de vista de Polly, aunque fuera brevemente. Aunque tanta verborrea también me agota, destaco que los capítulos son cortitos y hace que se lea más rápido.
December 10, 2024
ma ki no na
May 19, 2026
Enllaç al blog: https://llegirperviurealtresvides.blo...
Pleibac és fer veure que cantes sobre una cançó original com si estiguessis fent la interpretació de la teva vida, imitant, com el que moltes vam fer a l’adolescència per encaixar. Però si ho escrivim separat, play back, també és tornar a reproduir després de rebobinar, com fem amb els records dins el nostre cap.
Pleibac de Miren Amuriza és una mica tot això. La Jone i la Polly eren molt amigues de petites i durant l’adolescència, però alguna cosa es va trencar i ara, si es creuen pel carrer, ni tan sols se saluden.
La novel·la ens narra els records de la Jone amb la Polly als anys 90, quan encara van a l’institut, on hi ha les colles d’amics amb els rols clarament marcats surten de festa al poble, comencen a trampejar amb l’alcohol i les drogues, apareixen els trastorns de la conducta alimentària, la militància d’esquerra i amb el conflicte basc de rerefons. Hi ha moltes referències a la cultura pop dels anys 90 i principis dels 2000 i, salvant força les distàncies, en certa manera m’ha transportat a la meva adolescència.
Amuriza fa un bon retrat de la complexitat de l’adolescència: les contradiccions, les pors, la necessitat constant d’encaixar, les ganes de sentir-se gran i les ganes que algú t’abraci, la culpa; tot viscut amb molta intensitat.
En una entrevista, Amuriza comentava que, sovint, les amigues són les primeres relacions monògames que tenim. Busquem exclusivitat i quan no hi és arriba la gelosia, sovint són relacions tòxiques perquè no respecten l’espai de l’altra, i a vegades acaben amb una ruptura i cal passar el dol. En l’imaginari social, s’espera que una parella es pugui trencar, però no estem tan preparades perquè hi hagi una ruptura en una amistat. I és duríssim tant si en coneixem els motius, com si d’un dia per l’altra la comunicació s’esvaeix. Situem la ruptura en l’adolescència, a l’institut i encara es fa tot més feixuc: sentiments a flor de pell, veure’t cada dia amb qui vas compartir tant i veure, també, com els interessos i amistats són totalment diferents. Ai, Jone i Polly, us faria una abraçada i us diria que també vaig sentir que la vida era massa intensa i massa injusta, que tampoc vaig entendre que la meva millor amiga em comencés a ignorar a la Festa Major d’estiu, però que vist amb perspectiva, no m’ha anat tan malament sortir d’aquella relació tan tòxica.
Al principi estava una mica desconcertada per la lectura. Els capítols són força breus, però la Jone, en el seu monòleg, va saltant constantment entre diferents records de l’adolescència i la infància i em va costar situar-me. Una vegada immersa en la història i l’estil, m’ha agradat molt viure tot el que la Jone ens vol explicar. La narració és un vòmit emocional que la Jone té pendent de parlar amb la Polly, que necessita treure des de fa temps, una ferida que no ha curat. Amuriza aconsegueix transmetre’ns aquesta sensació de desfogament amb un llenguatge col·loquial que no busca la correcció. És un llenguatge fresc, viu i directe, que barreja castellà i anglès escrit tal com sona, amb una traducció de l’eusquera al català que ha degut ser una feinada però que és fantàstica. Pleibac és un llibre punki, fins i tot en el colofó.
Tot el llibre és d’una intensitat molt bèstia i aclaparadora, com l’adolescència mateixa. És com una rierada que t’arrossega i després, quan torna la calma, ha modificat el paisatge; com l’adolescència mateixa. Quin viatge, aquells anys.
No vull oblidar-me en aquesta ressenya dels avis de la Jone, en Largo i la Beda, que la cuiden i la crien. Els avis són màgics.
"No hi ha res que em dolgui més que quedar-me sense saber quina mena d’amigues hauríem sigut de grans."
Pleibac és fer veure que cantes sobre una cançó original com si estiguessis fent la interpretació de la teva vida, imitant, com el que moltes vam fer a l’adolescència per encaixar. Però si ho escrivim separat, play back, també és tornar a reproduir després de rebobinar, com fem amb els records dins el nostre cap.
Pleibac de Miren Amuriza és una mica tot això. La Jone i la Polly eren molt amigues de petites i durant l’adolescència, però alguna cosa es va trencar i ara, si es creuen pel carrer, ni tan sols se saluden.
La novel·la ens narra els records de la Jone amb la Polly als anys 90, quan encara van a l’institut, on hi ha les colles d’amics amb els rols clarament marcats surten de festa al poble, comencen a trampejar amb l’alcohol i les drogues, apareixen els trastorns de la conducta alimentària, la militància d’esquerra i amb el conflicte basc de rerefons. Hi ha moltes referències a la cultura pop dels anys 90 i principis dels 2000 i, salvant força les distàncies, en certa manera m’ha transportat a la meva adolescència.
Amuriza fa un bon retrat de la complexitat de l’adolescència: les contradiccions, les pors, la necessitat constant d’encaixar, les ganes de sentir-se gran i les ganes que algú t’abraci, la culpa; tot viscut amb molta intensitat.
"Total, que no sé si a tu et va fotre o no, però jo em sento com el puto cul. Fa anys que em sento com el puto cul, i ara, a més, no tinc la Beda que em tiri aigua calenta amb vinagre entre els dits; no la tinc perquè m’ajudi a estovar les capes marrons de culpa que se m’han anat enganxant a la pell com llet cremada. Culpa per ella. Culpa per tu. Culpa també per mi."
En una entrevista, Amuriza comentava que, sovint, les amigues són les primeres relacions monògames que tenim. Busquem exclusivitat i quan no hi és arriba la gelosia, sovint són relacions tòxiques perquè no respecten l’espai de l’altra, i a vegades acaben amb una ruptura i cal passar el dol. En l’imaginari social, s’espera que una parella es pugui trencar, però no estem tan preparades perquè hi hagi una ruptura en una amistat. I és duríssim tant si en coneixem els motius, com si d’un dia per l’altra la comunicació s’esvaeix. Situem la ruptura en l’adolescència, a l’institut i encara es fa tot més feixuc: sentiments a flor de pell, veure’t cada dia amb qui vas compartir tant i veure, també, com els interessos i amistats són totalment diferents. Ai, Jone i Polly, us faria una abraçada i us diria que també vaig sentir que la vida era massa intensa i massa injusta, que tampoc vaig entendre que la meva millor amiga em comencés a ignorar a la Festa Major d’estiu, però que vist amb perspectiva, no m’ha anat tan malament sortir d’aquella relació tan tòxica.
"De vegades tinc la sensació que em vas anar desplaçant igual que desplaçaven les actrius secundàries de les sèries dels noranta. [...] Altres vegades em semblava que tot era qüestió de temps, i que si tu no t’haguessis allunyat, tard o d’hora ho hauria fet jo. O sigui, que acabaríem tallant perquè, simplificant molt, tu començaves a fer-me sentir una ignorant i jo començava a fer-te sentir lletja, i no perquè tu i jo fóssim ignorants o lletges. Simplificant moltíssim."
Al principi estava una mica desconcertada per la lectura. Els capítols són força breus, però la Jone, en el seu monòleg, va saltant constantment entre diferents records de l’adolescència i la infància i em va costar situar-me. Una vegada immersa en la història i l’estil, m’ha agradat molt viure tot el que la Jone ens vol explicar. La narració és un vòmit emocional que la Jone té pendent de parlar amb la Polly, que necessita treure des de fa temps, una ferida que no ha curat. Amuriza aconsegueix transmetre’ns aquesta sensació de desfogament amb un llenguatge col·loquial que no busca la correcció. És un llenguatge fresc, viu i directe, que barreja castellà i anglès escrit tal com sona, amb una traducció de l’eusquera al català que ha degut ser una feinada però que és fantàstica. Pleibac és un llibre punki, fins i tot en el colofó.
Tot el llibre és d’una intensitat molt bèstia i aclaparadora, com l’adolescència mateixa. És com una rierada que t’arrossega i després, quan torna la calma, ha modificat el paisatge; com l’adolescència mateixa. Quin viatge, aquells anys.
No vull oblidar-me en aquesta ressenya dels avis de la Jone, en Largo i la Beda, que la cuiden i la crien. Els avis són màgics.
"Les pors que ens sembren de petites ens creixen als queixals, Polly. Si no, prova d’arrencar-te’n una. Amb les mans. Amb tenalles. És igual. I ja m’ho explicaràs."
April 23, 2025
ze ona... euskal literaturak bihar zuan aire freskua da. benetan espero det aurrekari bezela balio izatia. 10/10 inungo zalantzarik gabe.
"gaur martxauko dau euzkijjek eta bijjer urten eingo dau barriro; zer esplikaziño deko horrek?"
"gaur martxauko dau euzkijjek eta bijjer urten eingo dau barriro; zer esplikaziño deko horrek?"
March 31, 2025
pop culture references go brrrrr 🫰🫰🫰
February 9, 2026
Empezó no gustándome y ha terminado siendo al revés
Read
February 5, 2026Tiene una voz narrativa auténtica. Me encantan los juegos de palabras, el uso y abuso del lenguaje y las referencias de una localidad en los noventa que nunca conocí y, sin embargo, habité por un par de días.
May 3, 2026
Eleberri bat irakurtzeko gogo biziak nituen kontakizun laburren hainbeste bilduma irakurri ostean, eta Pleibak liburu oso aproposa izan da behar hori betetzeko. Irakurketa oso arina izan da, protagonistari entzutea bezala da; gai batzuk modu interesgarrian jorratzen ditu, gainera. Gomendatzen dut.
June 13, 2025
pf sakada
February 24, 2025
Ez dut inoiz hainbeste zalantza izan puntuazioa emateko orduan. 4 edo 5 emango nizkioke, 3 ere agian? Zergatik? Liburuetan istorioek izan beharko luketen protagonismoaz hausnartzera eramaten nauelako Amurizaren azkenengo lanak.
Zenbateraino dira liburuak kontakizunak, eta zenbateraino du garrantzia nola eta nork kontatzen duen? Zer da liburu baten xedea? Esango nuke, bidaiatzea dela, eta liburu honek soberan transportatzen gaitu denboran, leku batetara, pertsonaiengana, adin jakin batetara.
Askotan itsatsita geratzen gara kontakera jakin batzuetan; ia zer esaten den baino gehiago, kontatzeko moduak enamoratzen gaitu. Zenbat aldatzen den istorio bat kontatzen duenaren arabera; narratzaile soso batek guztia plano kontatuta edo hitz egokiak, isiluneak eta erritmoa maisuki erabiliko dituen narratzaile baten bitartez.
Amurizak dio liburu bakoitzak bere soinu banda propioa behar duela, bere hizkuntza eta kodea. Eta liburu honek mugarriak zalantzan jartzera bultzatzen gaitu: Zer da hizkuntza? Zer hizkera? Zer da garrantzitsuagoa, kontakizunak leku jakin batetara eramatea ala narratzailearen indarra eta sinesgarritasuna?
Hori dela eta, esango nuke liburu honek bere unibertso propioa duela: erritmoz, sonoritatez eta musikalitatez betetako erregistro berri bat. Kontatzeko modu partikularra sortu du eleberri honetarako, ahozkotasunaren aberastasuna eta gordintasuna mantenduz.
Hitz hautaketak garaian eta testuinguruan irmoki errotuta daude. Ez da soilik lexikoa txertatu eta listo, estetika jakin bat eta estiloa eman dio sintaxi zaindu batekin amalgama bat osatuz.
Eta zer kontatzen digu? Hor dago gakoa: ez zaio axola. Bi lagunen arteko harremana (edo ez-harremana) da ardatza. Pasarte batzuk sakon hausnartzera garamatzate, izan ere ez dugu dolurik eginen lagunak aldentzen direnean, ezta?.
Amurizaren hizkuntzarekiko konpromisoa eta ausardia nabarmendu nahiko nituzke, galderak botatzen ditu etengabe: Zenbat galtzen da ahozkotik paperera pasatzean? Nola islatu erdal ingurune batean errotutako errealitatea euskara jatorrean? Nola zikindu, ardura gabezia dela eman gabe? Amuriza entzun besterik ez dago hontaz ohartzeko eta bere hitzez liluratzeko: esku lanetan abila, bolatxoz-bolatxo hizkuntzaren koilarea egiten maistra.
Eta zergatik ez 5 izar, orduan? Guzti hau esan eta gero, badakidalako iritsiko dela egunen bat non istorioa eta kontatzeko modua bat izango diren.
Zenbateraino dira liburuak kontakizunak, eta zenbateraino du garrantzia nola eta nork kontatzen duen? Zer da liburu baten xedea? Esango nuke, bidaiatzea dela, eta liburu honek soberan transportatzen gaitu denboran, leku batetara, pertsonaiengana, adin jakin batetara.
Askotan itsatsita geratzen gara kontakera jakin batzuetan; ia zer esaten den baino gehiago, kontatzeko moduak enamoratzen gaitu. Zenbat aldatzen den istorio bat kontatzen duenaren arabera; narratzaile soso batek guztia plano kontatuta edo hitz egokiak, isiluneak eta erritmoa maisuki erabiliko dituen narratzaile baten bitartez.
Amurizak dio liburu bakoitzak bere soinu banda propioa behar duela, bere hizkuntza eta kodea. Eta liburu honek mugarriak zalantzan jartzera bultzatzen gaitu: Zer da hizkuntza? Zer hizkera? Zer da garrantzitsuagoa, kontakizunak leku jakin batetara eramatea ala narratzailearen indarra eta sinesgarritasuna?
Hori dela eta, esango nuke liburu honek bere unibertso propioa duela: erritmoz, sonoritatez eta musikalitatez betetako erregistro berri bat. Kontatzeko modu partikularra sortu du eleberri honetarako, ahozkotasunaren aberastasuna eta gordintasuna mantenduz.
Hitz hautaketak garaian eta testuinguruan irmoki errotuta daude. Ez da soilik lexikoa txertatu eta listo, estetika jakin bat eta estiloa eman dio sintaxi zaindu batekin amalgama bat osatuz.
Eta zer kontatzen digu? Hor dago gakoa: ez zaio axola. Bi lagunen arteko harremana (edo ez-harremana) da ardatza. Pasarte batzuk sakon hausnartzera garamatzate, izan ere ez dugu dolurik eginen lagunak aldentzen direnean, ezta?.
Amurizaren hizkuntzarekiko konpromisoa eta ausardia nabarmendu nahiko nituzke, galderak botatzen ditu etengabe: Zenbat galtzen da ahozkotik paperera pasatzean? Nola islatu erdal ingurune batean errotutako errealitatea euskara jatorrean? Nola zikindu, ardura gabezia dela eman gabe? Amuriza entzun besterik ez dago hontaz ohartzeko eta bere hitzez liluratzeko: esku lanetan abila, bolatxoz-bolatxo hizkuntzaren koilarea egiten maistra.
Eta zergatik ez 5 izar, orduan? Guzti hau esan eta gero, badakidalako iritsiko dela egunen bat non istorioa eta kontatzeko modua bat izango diren.
December 4, 2025
"Me duele más que ninguna otra cosa no llegar a saber nunca qué clase de amigas hubiéramos sido de mayores".
January 29, 2025
Asko gusta dazt. Hasieran zaila da haria jarraitzea, baina gero, polly hitzak lagunduta, piezak lotuz nindoala konturatu naiz digresio basati hori bera dela istorioaren koska. Artea, aberastasun aldetik C3 emateko modukoa. Zelako burua izan behar duen horrela idazteko, zer izan behar duen...
May 5, 2026
Euskera aldetik pixkat kostatu zait irakurtzia eta denboa eskeñi ber izandiot ulermenerako, baina istorioa ta era 2000ero horta guztiz sartzea eraman dit Mirenek.
January 17, 2026
El que m’ha agradat d’aquesta inesperada lectura, a part de la història, ha estat sobretot l’ús del llenguatge, les paraules “inventades” i la manera de construir les frases. L’autora ho fa d’una manera que et trasllada a escoltar a una amiga molt rallada o molt enfadada fent una mena de monòleg desordenat sense filtrar els seus pensaments. Directe, cru, enfadat. I tu l’escoltes, i en alguns moments et perds però al cap de dues frases entens què t’esta dient.
Una pena no poder llegir-lo en euskera, segur que llavors es molt més potent, però els meus aplaudiments per la traducció, i pels peus de pàgina que m’han ajudat a entendre el context de Pais vasc a principis dels 2000.
Pel que fa la història, tot i que el context sociopolític té un gran pes, crec que l’esquelet central d’amigues que deixen de ser-ho es una experiència molt universal. Tot i que els motius siguin molt diferents, moltes de nosaltres hem tingut pensaments i monòlegs interns com el de la protagonista.
Molt bon auto-regal de reis, i molt bona troballa, estaré atenta a què fa l’autora!
June 27, 2026
Violència i lleialtats, amor que distingeix poc entre categories i una tendresa indefugible que no troba l’objecte on encabir-se. La identitat com tot origen de la fugida i, sense voler, espai permanent de retorn. Joc i caràcter. Miren Amuriza escriu una novel·la que —tot i tenir tan marcat l’espai i el temps— em condueix exactament fora de qualsevol context i m’entreté el record, em burxa la serenor. Com just després d’enamorar-te per sempre d’una cançó que no sabies que existia.
February 3, 2025
uau❤️🩹
January 4, 2025
Largon gure aittitte ikusi dut, eta Berrizko aldapetan nire nerabezaroa. Marabilla bat, Amu🫶🏼
October 2, 2025
Top! Erreferentzia oso onak!
February 20, 2025
10/10. Euskal iteraturaren historioko liburutan agertuko den liburua
April 2, 2026
M'ha agradat molt. Un viatge a l'adolescència i als sentiments a flor de pell. Un vocabulari molt precís per explicar totes les emocions i vivències. Divertit, punyent i dramàtic. Vols abraçar tota l'estona la Jone i dir-li que l'entens. "Tenia setze inflamables anys, joder. I vivia envoltada de pins."
January 26, 2025
Buaaa ze gordina
October 16, 2025
Ha sido muy fácil conectar con la esencia noventera, y con todas aquellas cosas que unieron una generación. Pero me ha costado el ritmo frenético, casi como una verborrea constante desde la primera página.
January 22, 2026
Kriston pila gustau iate. Flow 2000 bizitza rural-poligonero euskaldune (Durangaldien) lantzen dau, lagun batzuen istorioen bidez. Osea fantasia pura liburu berien Britney Spears, Su ta gar, Hemendik at ta Chenoa aipatzie. Momento remember askogaz.
Displaying 1 - 30 of 103 reviews