What do you think?
Rate this book
La bassa
Davant la Mireia s’obre un paisatge nou. L’estiu s’acaba al cap de Creus i al costat del Sergi té la sensació que potser també la mala sort. Sembla que només hi hagi futur. La promesa d’una relació estable i feliç impulsa les decisions, però alhora crea una teranyina difícil de veure, però que ho atrapa tot. La bassa narra amb sensibilitat el viatge d’una dona que busca reconèixer- se enmig de l’amor, la rutina i els límits difusos d’allò que anomenem felicitat. Amb una prosa alhora íntima i incisiva, la novel· la captura el batec d’un amor que esdevé opac i la lluita d’una dona per entendre què queda d’aquell somni inicial. Una novel·la que ens embolcalla per la seva atmosfera i interpel·la per la seva veritat.
224 pages, Paperback
Published February 18, 2026
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 16 of 16 reviews
Read
May 28, 2026Podeu veure la ressenya en vídeo al nostre Instagram: https://www.instagram.com/reel/DY4_qM...
February 23, 2026
"La bassa" és la primera novel·la de l'autora i és una història que podria ser la de moltes dones. Una obra que plasma les violències psicològiques i que visibilitza totes aquelles actituds tòxiques, molts cops invisibles: paternalisme, llum de gas, aïllament, humiliacions, submissió...
La protagonista, la Mireia, està a punt de fer trenta anys, treballa com a periodista i té una bona colla. Quan coneix al Sergi, de seguida se n'enamora i ell l'enlluerna amb la seva atenció i inquietuds. El que inicialment sembla una fase intensa de l'enamorament, a poc a poc transita cap a la foscor. Ja no veu tan sovint al seu grup d'amistats, tots els plans fora de la feina els fa amb ell i progressivament la va atrapant. No li passa pel cap no veure'l cada dia i construeixen una rutina feta de gestos delicats.
Quan estan junts detecta petits comentaris i bromes fetes amb un to fora de lloc, però al cap d'una estona tot torna a estar com sempre i ho deixa estar. Ell va prenent decisions per tots dos i la Mireia es veu immersa en una dinàmica on decideix poques coses.
Malgrat la incertesa i els dubtes, deixa el seu pis a Barcelona, renuncia a la seva rutina i comença el projecte de restaurar amb el Sergi una casa de poble amb bassa i construir el lloc on viure plegats. Una llar que mai serà refugi, on naixen les seves dues filles i un indret que la portarà al límit i on s'adona que ja fa dies que la bombolla s'ha desinflat. Els de la seva colla pateixen per ella, la seva família no ho veu clar... tots li donen suport i sap que quan li facin falta els tindrà.
Quan la situació és insostenible (xantatge emocional, culpabilitat, vexacions, amenaces, violència vicària…) diu prou. El primer cop que li demana el divorci continuen plegats. Quan ja no pot més demana ajuda als amics i la família i decideix resistir per poder fugir i ho aconsegueix.
Se sent retallada, denigrada, menystinguda, però té clar que vol i pot reconstruir-se. Deixa enrere aquell camí ple de giravolts per caminar endavant.
Amb un estil intimista l'escriptora ens mostra una quotidianitat que esdevé asfixiant, angoixant i es converteix en un malson.
Una història plena de simbolisme que explora la precarietat de tota una generació, el pas a la vida adulta, les relacions tòxiques, la xarxa de suport i la reparació.
"Que no tingui idea per on sortirem. I a casa de qui anirem, arribat el cas. Que estic preparada. Que no deixaré que em torni a retallar. Perquè, com un brot a finals d'hivern, enmig del fred i la nit, sé que trobaré l'esquerda per on ens podrem escapolir. Que no se'ns menjarà".
La protagonista, la Mireia, està a punt de fer trenta anys, treballa com a periodista i té una bona colla. Quan coneix al Sergi, de seguida se n'enamora i ell l'enlluerna amb la seva atenció i inquietuds. El que inicialment sembla una fase intensa de l'enamorament, a poc a poc transita cap a la foscor. Ja no veu tan sovint al seu grup d'amistats, tots els plans fora de la feina els fa amb ell i progressivament la va atrapant. No li passa pel cap no veure'l cada dia i construeixen una rutina feta de gestos delicats.
Quan estan junts detecta petits comentaris i bromes fetes amb un to fora de lloc, però al cap d'una estona tot torna a estar com sempre i ho deixa estar. Ell va prenent decisions per tots dos i la Mireia es veu immersa en una dinàmica on decideix poques coses.
Malgrat la incertesa i els dubtes, deixa el seu pis a Barcelona, renuncia a la seva rutina i comença el projecte de restaurar amb el Sergi una casa de poble amb bassa i construir el lloc on viure plegats. Una llar que mai serà refugi, on naixen les seves dues filles i un indret que la portarà al límit i on s'adona que ja fa dies que la bombolla s'ha desinflat. Els de la seva colla pateixen per ella, la seva família no ho veu clar... tots li donen suport i sap que quan li facin falta els tindrà.
Quan la situació és insostenible (xantatge emocional, culpabilitat, vexacions, amenaces, violència vicària…) diu prou. El primer cop que li demana el divorci continuen plegats. Quan ja no pot més demana ajuda als amics i la família i decideix resistir per poder fugir i ho aconsegueix.
Se sent retallada, denigrada, menystinguda, però té clar que vol i pot reconstruir-se. Deixa enrere aquell camí ple de giravolts per caminar endavant.
Amb un estil intimista l'escriptora ens mostra una quotidianitat que esdevé asfixiant, angoixant i es converteix en un malson.
Una història plena de simbolisme que explora la precarietat de tota una generació, el pas a la vida adulta, les relacions tòxiques, la xarxa de suport i la reparació.
"Que no tingui idea per on sortirem. I a casa de qui anirem, arribat el cas. Que estic preparada. Que no deixaré que em torni a retallar. Perquè, com un brot a finals d'hivern, enmig del fred i la nit, sé que trobaré l'esquerda per on ens podrem escapolir. Que no se'ns menjarà".
Review of advance copy received from Author
Una novel·la que se't emporta lluny, què et fa volar i aterrar de cop. Què no veus a venir la bèstia, què t'atrapa igual que a la protagonista...
Em costa de creure que sigui una primera novel·la perquè és del millor que he llegit últimament. Personatges ben construïts, història ben trabada i escriptura preciosa i delicada.
Ha sigut com si tornés a llegir "El risc més gran" (que em va encantar) .
Ah i si us ha agradat Comerás flores, també us agradarà.
Em costa de creure que sigui una primera novel·la perquè és del millor que he llegit últimament. Personatges ben construïts, història ben trabada i escriptura preciosa i delicada.
Ha sigut com si tornés a llegir "El risc més gran" (que em va encantar) .
Ah i si us ha agradat Comerás flores, també us agradarà.
May 8, 2026
De què està fet l’amor?
L’amor que la protagonista sent pel seu marit comença sent cec, innocent i ple d’il·lusió. A poc a poc, es torna resistent i dona moltes oportunitats de canvi davant d’uns maltractaments i menyspreus que van degradant la seva pròpia integritat i autoestima.
De què està fet l’amor? I per què les dones no podríem tenir aquest amor cap a nosaltres mateixes, cap a les coses que ens agrada fer i gaudim, cap a la gent que estimem i que ens estima?
En aquesta lectura acompanyem a la Mireia en el seu viatge, tan real que pot arribar a espantar, i veiem com trenca les teranyines de l’amor tòxic i floreix per continuar vivint la vida.
L’amor que la protagonista sent pel seu marit comença sent cec, innocent i ple d’il·lusió. A poc a poc, es torna resistent i dona moltes oportunitats de canvi davant d’uns maltractaments i menyspreus que van degradant la seva pròpia integritat i autoestima.
De què està fet l’amor? I per què les dones no podríem tenir aquest amor cap a nosaltres mateixes, cap a les coses que ens agrada fer i gaudim, cap a la gent que estimem i que ens estima?
En aquesta lectura acompanyem a la Mireia en el seu viatge, tan real que pot arribar a espantar, i veiem com trenca les teranyines de l’amor tòxic i floreix per continuar vivint la vida.
May 29, 2026
un llibre tan fàcil com veure first dates un diumenge de ressaca
April 9, 2026
3'75⭐
Crec que amb aquesta novel·la m'ha passat que tenia unes expectatives massa altes per les crítiques que havia vist i que he llegit varis llibres de la mateixa temàtica massa seguits.
"La bassa" explica l'inici i decadència d'una relació cada cop més tòxica. El llibre està ben escrit, es llegeix molt bé, fa servir un llenguatge subtilment metafòric i els capítols són breus però tot i ser una novel·la curta, en alguns moments, cap a la segona meitat, se m'ha fet repetitiva i alguns elements els he trobat una mica forçats.
En general, però, crec que és una bona lectura, sobretot tenint en compte que és la primera novel·la de l'autora. Ens apropa a una realitat malauradament massa habitual, la dels maltractaments psicològics que van minant, a poc a poc i gairebé sense fer soroll, l'autoestima de qui els rep.
Crec que amb aquesta novel·la m'ha passat que tenia unes expectatives massa altes per les crítiques que havia vist i que he llegit varis llibres de la mateixa temàtica massa seguits.
"La bassa" explica l'inici i decadència d'una relació cada cop més tòxica. El llibre està ben escrit, es llegeix molt bé, fa servir un llenguatge subtilment metafòric i els capítols són breus però tot i ser una novel·la curta, en alguns moments, cap a la segona meitat, se m'ha fet repetitiva i alguns elements els he trobat una mica forçats.
En general, però, crec que és una bona lectura, sobretot tenint en compte que és la primera novel·la de l'autora. Ens apropa a una realitat malauradament massa habitual, la dels maltractaments psicològics que van minant, a poc a poc i gairebé sense fer soroll, l'autoestima de qui els rep.
April 20, 2026
estic molt preocupada perquè com ens ho fem per ajudar a la mireia des del principi, quan tu ja veus els petits detalls que fan patir però són tan minúsculs i estan amagats entre tants d'altres fantàstics que per a ella són imperceptibles? hem d'esperar a que s'enteranyini del tot i se n'adoni sola? hi ha d'haver una manera millor, de debò......
(molt bo!)
(molt bo!)
February 9, 2026
un debut perfecte amb el que vaig acabar plorant
June 7, 2026
Novel·la sobre un maltractament psicològic. Tot i la duresa del que tracta, fa de fàcil llegir, tan fàcil que se'm feien òbvies les succecions dels fets.
March 30, 2026
Un tema que, tot i semblar recurrent avui dia, continua sent necessari visibilitzar: les violències subtils i normalitzades dins les relacions. La història incomoda i fa reflexionar. En realitat es pot llegir en una tarda. Tan de bo molta gent el llegís i es deixés de normalitzar algunes situacions.
April 29, 2026
El ritme precís per explicar el temps que va d’un començament a un final. I entre un punt i un altre l’angoixa compartida que creix i s’escampa a través del quotidià. Tot plegat fet tan senzill com versemblant, tan a tocar. La Meritxell Benedí ha trenat una història que és seva i és de tant(e)s que fa estremir. Que quedi escrita, cura.
March 7, 2026
Molt bona novel·la, posa la pell de gallina pensar en la facilitat que tenim per caure en segons quins paranys. I és cert, no és culpa nostra.
March 18, 2026
Un llibre que retrata la violència masclista d’una manera extremadament quotidiana i realista. Molt ben escrit i amb una perspectiva original i necessària.
April 30, 2026
Història dura. Similar a Comerás flores.
«Comencem a pujar sense veure el final i, malgrat aixó, ara sí, camino lleugera. (…) La meva xarxa, el meu coixí, la meva música.»
«Comencem a pujar sense veure el final i, malgrat aixó, ara sí, camino lleugera. (…) La meva xarxa, el meu coixí, la meva música.»
May 2, 2026
Dolç i cru
July 7, 2026
Narra amb molta sensibilitat com la protagonista es veu immersa en una relació poc sana i com és el seu procés d'alliberació de la teranyina en la que es veu atrapada.
M'ha encantat!
M'ha encantat!
Displaying 1 - 16 of 16 reviews