What do you think?
Rate this book
La bassa
Davant la Mireia s’obre un paisatge nou. L’estiu s’acaba al cap de Creus i al costat del Sergi té la sensació que potser també la mala sort. Sembla que només hi hagi futur. La promesa d’una relació estable i feliç impulsa les decisions, però alhora crea una teranyina difícil de veure, però que ho atrapa tot. La bassa narra amb sensibilitat el viatge d’una dona que busca reconèixer- se enmig de l’amor, la rutina i els límits difusos d’allò que anomenem felicitat. Amb una prosa alhora íntima i incisiva, la novel· la captura el batec d’un amor que esdevé opac i la lluita d’una dona per entendre què queda d’aquell somni inicial. Una novel·la que ens embolcalla per la seva atmosfera i interpel·la per la seva veritat.
224 pages, Paperback
Published February 18, 2026
26 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 3 of 3 reviews
February 23, 2026
"La bassa" és la primera novel·la de l'autora i és una història que podria ser la de moltes dones. Una obra que plasma les violències psicològiques i que visibilitza totes aquelles actituds tòxiques, molts cops invisibles: paternalisme, llum de gas, aïllament, humiliacions, submissió...
La protagonista, la Mireia, està a punt de fer trenta anys, treballa com a periodista i té una bona colla. Quan coneix al Sergi, de seguida se n'enamora i ell l'enlluerna amb la seva atenció i inquietuds. El que inicialment sembla una fase intensa de l'enamorament, a poc a poc transita cap a la foscor. Ja no veu tan sovint al seu grup d'amistats, tots els plans fora de la feina els fa amb ell i progressivament la va atrapant. No li passa pel cap no veure'l cada dia i construeixen una rutina feta de gestos delicats.
Quan estan junts detecta petits comentaris i bromes fetes amb un to fora de lloc, però al cap d'una estona tot torna a estar com sempre i ho deixa estar. Ell va prenent decisions per tots dos i la Mireia es veu immersa en una dinàmica on decideix poques coses.
Malgrat la incertesa i els dubtes, deixa el seu pis a Barcelona, renuncia a la seva rutina i comença el projecte de restaurar amb el Sergi una casa de poble amb bassa i construir el lloc on viure plegats. Una llar que mai serà refugi, on naixen les seves dues filles i un indret que la portarà al límit i on s'adona que ja fa dies que la bombolla s'ha desinflat. Els de la seva colla pateixen per ella, la seva família no ho veu clar... tots li donen suport i sap que quan li facin falta els tindrà.
Quan la situació és insostenible (xantatge emocional, culpabilitat, vexacions, amenaces, violència vicària…) diu prou. El primer cop que li demana el divorci continuen plegats. Quan ja no pot més demana ajuda als amics i la família i decideix resistir per poder fugir i ho aconsegueix.
Se sent retallada, denigrada, menystinguda, però té clar que vol i pot reconstruir-se. Deixa enrere aquell camí ple de giravolts per caminar endavant.
Amb un estil intimista l'escriptora ens mostra una quotidianitat que esdevé asfixiant, angoixant i es converteix en un malson.
Una història plena de simbolisme que explora la precarietat de tota una generació, el pas a la vida adulta, les relacions tòxiques, la xarxa de suport i la reparació.
"Que no tingui idea per on sortirem. I a casa de qui anirem, arribat el cas. Que estic preparada. Que no deixaré que em torni a retallar. Perquè, com un brot a finals d'hivern, enmig del fred i la nit, sé que trobaré l'esquerda per on ens podrem escapolir. Que no se'ns menjarà".
La protagonista, la Mireia, està a punt de fer trenta anys, treballa com a periodista i té una bona colla. Quan coneix al Sergi, de seguida se n'enamora i ell l'enlluerna amb la seva atenció i inquietuds. El que inicialment sembla una fase intensa de l'enamorament, a poc a poc transita cap a la foscor. Ja no veu tan sovint al seu grup d'amistats, tots els plans fora de la feina els fa amb ell i progressivament la va atrapant. No li passa pel cap no veure'l cada dia i construeixen una rutina feta de gestos delicats.
Quan estan junts detecta petits comentaris i bromes fetes amb un to fora de lloc, però al cap d'una estona tot torna a estar com sempre i ho deixa estar. Ell va prenent decisions per tots dos i la Mireia es veu immersa en una dinàmica on decideix poques coses.
Malgrat la incertesa i els dubtes, deixa el seu pis a Barcelona, renuncia a la seva rutina i comença el projecte de restaurar amb el Sergi una casa de poble amb bassa i construir el lloc on viure plegats. Una llar que mai serà refugi, on naixen les seves dues filles i un indret que la portarà al límit i on s'adona que ja fa dies que la bombolla s'ha desinflat. Els de la seva colla pateixen per ella, la seva família no ho veu clar... tots li donen suport i sap que quan li facin falta els tindrà.
Quan la situació és insostenible (xantatge emocional, culpabilitat, vexacions, amenaces, violència vicària…) diu prou. El primer cop que li demana el divorci continuen plegats. Quan ja no pot més demana ajuda als amics i la família i decideix resistir per poder fugir i ho aconsegueix.
Se sent retallada, denigrada, menystinguda, però té clar que vol i pot reconstruir-se. Deixa enrere aquell camí ple de giravolts per caminar endavant.
Amb un estil intimista l'escriptora ens mostra una quotidianitat que esdevé asfixiant, angoixant i es converteix en un malson.
Una història plena de simbolisme que explora la precarietat de tota una generació, el pas a la vida adulta, les relacions tòxiques, la xarxa de suport i la reparació.
"Que no tingui idea per on sortirem. I a casa de qui anirem, arribat el cas. Que estic preparada. Que no deixaré que em torni a retallar. Perquè, com un brot a finals d'hivern, enmig del fred i la nit, sé que trobaré l'esquerda per on ens podrem escapolir. Que no se'ns menjarà".
Review of advance copy received from Author
Una novel·la que se't emporta lluny, què et fa volar i aterrar de cop. Què no veus a venir la bèstia, què t'atrapa igual que a la protagonista...
Em costa de creure que sigui una primera novel·la perquè és del millor que he llegit últimament. Personatges ben construïts, història ben trabada i escriptura preciosa i delicada.
Ha sigut com si tornés a llegir "El risc més gran" (que em va encantar) .
Ah i si us ha agradat Comerás flores, també us agradarà.
Em costa de creure que sigui una primera novel·la perquè és del millor que he llegit últimament. Personatges ben construïts, història ben trabada i escriptura preciosa i delicada.
Ha sigut com si tornés a llegir "El risc més gran" (que em va encantar) .
Ah i si us ha agradat Comerás flores, també us agradarà.
February 9, 2026
un debut perfecte amb el que vaig acabar plorant
Displaying 1 - 3 of 3 reviews