Llegir testimonis de fe sempre és bonic, tendre i il·luminador, i et fa reconciliar d'alguna manera amb la teva pròpia fe. Si el testimoni, a més, és d'algú —i ara em permetreu el massatge— capaç d'explicar-se amb tanta lucidesa, d'entendre i fer entendre, fins i tot quan no ho entén del tot, tot allò que sent i viu, l'experiència s'eleva i, bé, no sé com dir-ho, però et fa partícip d'una fe, o d'una manera d'entendre-la, que no és la teva però ho podria ben ser. O que ho és, en essència.
El llibre m'ha fet pensar, i molt, en tots aquells llocs que han marcat la meva vida espiritual. Pensar-hi, i tornar-hi. Només per això (més enllà de la prosa, les idees i el recorregut vital que explica, que és alhora el recorregut que revelen la prosa i les idees), ja ha valgut la pena ❤️🩹
feia bastant que un llibre no m'omplia tan a cada pàgina. aquella sensació de no voler parar de llegir i alhora no voler-ho fer perquè no vols que s'acabi. igual mai havia llegit res que em parlés de la fe, de la meva fe, aquella que estant aparentment tan lluny del Deu cristià, per dins se sent exactament igual. aquest testimoni de fe només m'ha fet que reforçar la meva pròpia, acostant-m'hi encara més. si una creient i una bruixa poden descriure la seva fe de la mateixa manera, poden sentir l'amor i la protecció de qui ens mira des d'adalt al mateix lloc, només fa que evidenciar l'única certesa que tinc d'aquesta vida terrenal; i és que totes estem fetes del mateix davant dels ulls d'allò més gran, no en tinc cap dubte. gràcies, Montse, per la valentia i l'art en descriure allò indescriptible
Más allá de su profundo vínculo con la fe, la autora construye un precioso trencadís de cartas de amor -y de desamor, en algunos casos- a todo cuanto le rodea y ha acompañado en su trayectoria personal. Excelente ejercicio de honestidad brutal que se asoma tanto a lo sagrado como a lo profano.