Ο Τομάς της οικογένειας Μοστάστο ζει στη Γιομπάρκα, ένα μικρό ξεχασμένο χωριό των Πυρηναίων με λίγους κατοίκους, πολύ κοντά στα σύνορα με το φανταστικό Μαρκεσάδο. Ενώ ασχολείται με τις αγελάδες του, ταλαντεύεται ανάμεσα στη ρουτίνα του και τους πειρασμούς που παρουσιάζονται, μέχρι που γίνεται μάρτυρας μιας ύποπτης συναλλαγής. Πιεσμένος από τις περιστάσεις, θα παραμελήσει για λίγο τις αγελάδες του και την ησυχία του και θα επιδοθεί σε μια απελπισμένη προσπάθεια να σώσει την κοπέλα που αγαπά κρυφά, μπλέκοντας με δημοσιογράφους, λαθρεμπόρους, διεφθαρμένους αστυνομικούς και παράνομες πολιτικές ομάδες. Η περιπέτειά του, που παρουσιάζει με πολύ χιούμορ μια συγκεκριμένη εποχή, δεν είναι βέβαιο ότι τον βοηθά τελικά να βάλει σε μια τάξη τη ζωή του.
Albert Villaró (Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1964) és un escriptor urgellenc, de professió arxiver i arqueòleg, destacat sobretot en el camp de la novel·la històrica. Col·labora en les publicacions Segre i Diari d'Andorra.
⛰️ En Tomàs viu a Llobarca, un poble que es troba al Pirineu molt a prop de la frontera, cuidant bestiar i cultivant. Una vida ben monòtona, fins que un dia sent uns cotxes passant per un camí molt complicat. Investigant, acabarà immers en una xarxa de traficants d’armes on hi ha implicat algú a qui ell té en gran estima.
⛰️ Una barreja de true crime i novel.la rural amb tocs molt humorístics. Narrada en primera persona per un protagonista avorrit de la seva rutina a pagès. Una trama que es resol precipitadament i amb poques pàgines, però que passa molt ràpida i et permet desconnectar de lectures més denses.
⛰️ Tot i que no ha estat un true crime que m’hagi enganxat, sí que ha estat una novel.la molt divertida i que fa ús d’expressions catalanes que ja gairebé s’han perdut i que m’ha fet molta gràcia llegir. Un llibre que per la seva riquesa lingüística, us recomano molt que llegiu.
⛰️ També el podeu trobar traduït sota el títol “Guárdame las vacas”.
És una barreja de la típica història avorrida de pagesos + bandes de mafiosos i traficants. L'estil és bastant feixuc i no m'ha acabat de convèncer. Tot i ser un llibre curt, el final és massa accelerat i acaba semblant insuls. 2/5
Nunca pasa nada en Llobarca, un minúsculo pueblo de montaña cercano a la frontera con Somorra. Tomàs cuida de sus vacas, de su tío silencioso, de su novia formal, sorteando como puede el colapso de un microcosmos condenado a la desaparición. Nunca pasa nada, hasta que pasa algo que perturba tanta placidez: hay movimientos raros en una vieja pista de contrabandistas. A partir de entonces, todo cambia.
O no cambia nada. O en realidad tampoco pasa nada. A ver, sí pasa. Pasa que en vez del habitual contrabando de tabaco, ahora es de armas. Y pasa que un vecino del pueblo lo ve y resulta que había sido periodista y ve que tiene un artículo buenísimo. Pero en realidad, pasar, lo que se dice pasar, pasan pocas cosas. Y se resuelven así en un pispás. En resumen, está bien para desintoxicar porque no estresa, pero si tenéis mil en la lista os podéis olvidar de este.