Palomitas de madrugada

by Regina Rodríguez Sirvent

A veces lo cotidiano se puede convertir en una aventura épica. Descúbrelo en la nueva novela de Regina Rodríguez Sirvent, autora del fenómeno editorial de Las bragas al sol.

«Buscabas un lugar al que pertenecer, buscabas gente que, tal vez como tú, también tenía un sueño».

Rita quiere escribir una novela. O quizá quiere dejar de mentir cuando dice que lo está haciendo. Han pasado ocho años desde que descubrió su vocación en Atlanta, rodeada de una familia peculiar, y desde entonces encadena trabajos precarios y bocadillos de fuet y vive con la sensación constante de no pertenecer a ninguna parte.

Todo cambia cuando, en una Barcelona vibrante de noches interminables, conoce a personas que, como ella, necesitan encontrar la ilusión y que le harán descubrir el poder inquebrantable de la amistad y del amor que, de forma inesperada, aparece para desafiar al destino.

Después del éxito de Las bragas al sol y haciendo gala de un estilo lúcido lleno de ironía y humor inteligente, la escritora Regina Rodríguez Sirvent regresa con una novela inspiradora que nos anima a surfear los imprevistos. Palomitas de madrugada nos invita a explorar nuestra verdadera esencia, a mostrarla sin miedo y a tener el coraje de volver a soñar. Porque, aunque no todos los sueños se cumplen, es importante perseverar con la esperanza de conseguirlos.

Genres: Fiction, Cats

472 pages, Paperback

Published March 24, 2026

About the author

Primer fascicle: Un petit poble a les muntanyes. Monges i pregàries matinals. Saltar a goma, pixi i futbol. Amigues eternes. Estratègies fins a la sala de professors. Positius extra. Carrers solitaris i olor de lilars. Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, The Police i sense saber-ho Queen. Esquí i bàsquet. Campionats d’Espanya a Sierra Nevada. Els primers Levi’s i Port Aventura. El primer petó després d’un anunci de Baylies. La Llesca, l’Sbarjo, el Clochard i el 32. Festa incondicional, tots i sempre. Transició vital, flotant, sense nord. La universitat.

Segon fascicle: La Vila, Carlsson i xocolata calenta. Una mitja taronja rossa. Carnaval de Palamós. Diaris nocturns, llargues hores confessant-me en silenci, omplint llibretes Miquelrius. Huddersfield, un any en un mes. Les primeres pràctiques, transcripcions absurdes en una oficina de luxe, una hora del pati a 2,40€ l’hora. La primera bodega. Una cata de copes. New York per primera vegada tatuada a la memòria. Atlanta. Una nova finestra, enorme i multicolor que em tenyiria per sempre. Georgia O’Keefe i Eduard Hopper. American Ink: El primer article. Kilòmetres a ritme dels Strokes. The Newyorker. L’escriptura vulnerable. Hawaii. Catalunya, més sòlida i més efímera. Guions de cine i cazatalentos. Dubtes i més dubtes. Argentina. Un viatge: el vi.

Tercer fascicle: El primer “Fa 20 anys que…” ja tenia consciència. Una decisió amb els ulls tancats i creure-la. El primer fill d’una amiga. Sentir l’inici de la vida adulta, buscar estones per somiar i saber que encara hi ha temps, però no tot. La vida seriosa, sense aconseguir-ho. Gràcia. Mishima, Jorge Drexler, Manel, Formentera i Caravaggio. Ja fa temps que ha començat, però cada dia comença de nou. Paraules lliures i a l’atzar que juntes tenen sentit.

Reviews

[Laia Yañez · Rating 2 out of 5]

El que va funcionar amb les calces no m’ha acabat de funcionar amb les crispetes. Hi ha l’estil però la fórmula ja no sorprèn com la primera vegada.

[Carla CM · Rating 3 out of 5]

M’ha costat una mica. Fins la pàgina 250 aprox no m’ha començat a enganxar, tot i que hi havia moments en què tornava a desconnectar. El final no m’ha convençut

[Oriol Casacuberta · Rating 3 out of 5]

3,5⭐️
M'ha costat ben bé la meitat del llibre entrar i connectar, però després hi ha hagut alguns moments emotius, que inclús m'ha caigut la llagrimeta. Potser per la intensitat de la vida, potser per bona escriptura.
M'agrada com intenta expressar la dificultat que alguns podem tenir per anar trobant el nostre propi camí i la nostra història a escriure a la vida (en el cas de la Rita, literalment).
I no puc acabar sense dir... ¿qué le dice el elefante a la elefanta? Molt fan del personatge de la iaia i la seva filosofia i forma de vida.

[Ferran Ballarà · Rating 2 out of 5]

Quedi escrit que "Les calces al sol" em va agradar molt. Tenia una història, un argument autèntic i realment interessant molt ben coronat amb un humor molt fresc i bastant graciós.

Però si al primer llibre l'humor posava la cirereta del pastís en una història molt divertida, en aquest segon no hi ha història enlloc i, per tant, l'humor cau en sac buit.

El problema d'aquest segon volum és que no hi ha argument. Des de la primera pàgina he tingut la sensació que les coses van passant random, sense sentit. Que l'autora va concatenant escenes i personatges histriònics només per tenir una excusa per deixar anar brometes i que tens la sensació constant que no vas enlloc.
Jo em preguntava: sí, d'acord, però què em vols dir? Què busquem, aquí? On anem?

Mantenir només l'essència humorística no és suficient. Ha d'haver-hi un camí, ben construït i amb decorats, que et porti a algun lloc. Si no, et queda un llibre buit.

El llibre té gairebé 500 pàgines i li'n sobren la meitat. És cert que hi ha escenes i bromes divertides però costa molt entrar en la (no) història. Se m'ha fet llarg.
A més, i això segurament sigui personal, no m'he sentit gens identificat amb la protagonista ni amb cap dels altres personatges de la novel·la.

En fí, una decepció...

[Núria Rabert · Rating 3 out of 5]

M'ha decepcionat una mica. Les calces al sol va deixar el llistó alt i em va divertir molt.

[Juls · Rating 2 out of 5]

Només jo sé el greu que em sap posar dues estrelles. Vaig ser i encara soc fan absoluta de “Les calces al sol” i esperava aquest nou llibre amb candeletes. Però la història no m’ha convençut gens. Els primers capítols són un deliri absolut i no sabia ni per on agafar-los :( una llàstima

[Meritxell Borras · Rating 2 out of 5]

Crispetes de Matinada es decebent. Costa molt d’arrencar i quan ho fa continua costant. La veritat és que he estat a punt de deixar-lo un parell de vegades.
L’he trobat immadur i autoindulgent. Una cosa és una noia sentint-se perduda acabada de sortir de l’universitat, com és el cas a Les Calces al Sol. Tots més o menys ens hi podem identificar en això. Una altra molt diferent és que la mateixa noia estigui encara més perduda vuit anys després perquè aleshores ja es fa pesat.
Un altre problema és que per un llibre sense gairebé argument és massa llarg. Al final, Crispetes de Matinada són 467 pàgines de com l’autora, o en aquest cas la seva alter ego Rita Racons, es va inspirar a escriure Les Calces al Sol. I ho fa a través d’un fil caòtic que inclou feines fracassades i personatges i fets massa inversemblants que confonen la lectura d’un llibre suposadament de caire autobiogràfic.
I sí que hi té coses bones. El capítol dels terrats és màgic i hi ha trossets que són divertits però no són prou per salvar-lo

[munsiii · Rating 2 out of 5]

Bastant infumable i decepcionant. Res a veure amb el primer.

[Montserrat Bover · Rating 2 out of 5]

No hi he acabat d'entrar; les aventures al coworking se m'han fet feixugues. I tant com em va agradar Les calces al sol!

[Cristina Casas Bermúdez · Rating 4 out of 5]

M’ha agradat però m’ha costat entrar-hi.
He plorat recordant la meva iaia cada cop que la Rita pensava en la seva, elles sempre seran eternes 🫶

[Natalia · Rating 2 out of 5]

Mi experiencia con este libro ha sido un tanto agridulce. Aunque se trata de una lectura ágil y de ritmo sencillo, me he encontrado con una estructura que me resultó algo caótica y una trama que parecía deambular sin un destino claro. Esa falta de rumbo se trasladó también a los personajes; me costó conectar con ellos al sentirlos carentes de una identidad propia.

A pesar de que el interés remonta a partir de la mitad del libro, seguí echando en falta más acción y una dirección más marcada. La narración se mantuvo en un tono algo plano que no logró engancharme del todo. Además, el humor fue un factor clave en mi desconexión: aunque entiendo el tipo de comedia que busca la autora, no encajó conmigo y muchas de las bromas terminaron resultándome repetitivas en lugar de divertidas.

Aun así, sí que puedo rescatar algunas reflexiones interesantes que aparecen de vez en cuando, especialmente sobre la amistad. Por ejemplo:

“Nosotros somos solo eso, individuos, pero que ahora mismo, caminando juntos, estamos creando una identidad nueva. Que, cuando pertenecemos a un grupo con sueños similares, nuestra motivación y el sentido vital aumentan. Que la armonía se mantiene. Que en este grupo, seas como seas, todos tenemos un sitio.”

En definitiva, ha sido una lectura entretenida por momentos, pero que no ha terminado de convencerme ni por la construcción de sus protagonistas ni por la forma en la que se desarrolla la historia.

[Berta]

Amics, m’he rendit amb aquest llibre. He arribat fins la pàgina 220 però ja no podia més. És completament absurd, no hi ha una trama a seguir i tot el que hi passa no és interessant. Hi ha una quantitat descomunal de personatges secundaris que no aporten res a la trama. Les bromes em semblen molt més forçades que a la novel·la anterior.

Sap greu que fos el més vengut aquest Sant Jordi perquè tothom el llegirà, i quedarà amb mal sabor de boca, després de l’èxit anterior. Espero que canvï de personatges i escrigui alguna nova història.

[Irene Navarro Baches · Rating 2 out of 5]

Bffff amb tot el "dolor de mi corazón". Un 4/10. Vaig riure i plorar TANT amb les calces, m'ho vaig passar tan bé i vaig gaudir tant... i ara aquest no m'ha provocat absolutament res, quina merda.

"Que no todo es fiesta y chistorra, hija, que la vida es muy puta y duele".

[Júlia Serrano Moreno · Rating 2 out of 5]

Fluixet. M'ha costat 200 pàgines entrar a la història i connectar. Sento que en molts moments costa seguir el fil, perquè passa x la vida de la protagonista i de molts altres personatges d'una manera molt superficial i sense aportar res significatiu a la trama ni aportar reflexió. Àgil de ritme però una mica bastant decebuda.

[Chiara Quella · Rating 4 out of 5]

Espectacular!
Una oda d'amor a l'amistat i a la familia que t'acompanyen pel camí dels somnis...Aquest llibre és un homenatge a la màgia que és "estar vius" <3

[Emma Granyer]

per feina

[Txell G · Rating 5 out of 5]

Una novel·la on el més important no és la història que s'hi explica, sinó com s'explica i com et fa sentir. Un llibre on quedar-s'hi a viure, on compartir amb la protagonista -la ja famosa Rita Racons - la seva autèntica passió per la vida i la meravella de conèixer què és el que mou als altres. I on també plorar i patir amb ella pels girs vitals. Un llibre sobre trobar-se quan estàs perduda, sigui quin sigui el teu laberint particular. Sobre com les casualitats impossibles poden canviar-te la vida.Tot amanit amb grans dosis d'humor, amb una literatura propera, desacomplexada i sense filtres, que connecta amb les lectores amb una prosa senzilla i humil amb una gran càrrega emocional que entomes i gaudeixes a cada paràgraf. La Regina sap com fer-te riure explicant-te qualsevol escena quotidiana i sap com emocionar-te amb cada reflexió, ja sigui explícita o amagada en una explicació aparentment i expressament banal. Fa que aquesta història, la seva, la de la Rita, sigui també la teva. I si estàs passant un mal moment, pot ser exactament el que necessites: una finestra oberta a les rialles i l'optimisme vital. Aquesta manera d'escriure tan particular de l'autora és tot un art que espero que comparteixi amb nosaltres durant molts anys amb nous llibres, siguin de la història de la Rita o de qualsevol altre cosa que ens vulgui explicar.

Per cert, qui no voldria ser a la vida una iaia com la de la Rita?

[Anna · Rating 3 out of 5]

Ha estat bé. Narració fresca i amb toca còmics, però que amaguen darrere coses molt serioses. M’ha costat ben bé tota la primera part entrar en la història.

[Dolors · Rating 2 out of 5]

He navegat per aquest llibre, literalment, o sigui que tinc la sensació que he passat per sobre de les pàgines sense acabar d'entrar en la historia. M'ha costat, no sé si per les espectatives que tenia o per la lectura anterior. Tot i així, el puc recomanar igualment.

[Mariona · Rating 3 out of 5]

Seria un 3,5⭐️

Suposo que sentir-ne tant a parlar tenia unes expectatives que han fet que no fos tant com pensava, s’ha fet una mica llarg! El final està bé!!

[May]

ai :/

[Monica Manzano Ferrer · Rating 4 out of 5]

M'ha costat una mica més empatitzar amb els personatges i amb la historia en general. Però al final, m'ha agradat molt. La història vital de la Rita (Regina) i els seus amics del Desastre

[martina · Rating 4 out of 5]

he llegit els agraïments i el llibre ha passat de tres a quatre estrelles. esq m’encanta la regina.

m’encanta que escrigui de (part) de la seva vida, de la seva terra, del seu poble, de joaquima de vedruna, de la sort que és tenir les amigues de sempre i per sempre, de créixer, de somiar, de fracassar, de celebrar però sobretot d’intentar-ho. de les iaies eternes i dels germans que sempre hi son i dels amors que costen. però sobretot dels somriures dels acudits i de crispetes de matinada.

i que tot és real i tot val la pena. i que ho hem d’intentar!!!!!!! sempre!!!!!!!

(però el primer em va agradar més amics meus)

[Marta :) · Rating 3 out of 5]

2'5⭐

[gigi · Rating 2 out of 5]

molt molt fluix, us el podeu estalviar

[Helen Lisbonne · Rating 2 out of 5]

Amb tot el dolor del meu cor, Les Crispetes no m’ha arribat.
Se’m ha fet llarg, no he arribat a entrar-hi, esperant tota pàgina rera pàgina que aprofundís en alguna de totes les histories que s’obrien, fins a la meitat del llibre no he entés a on aniria a parar, llavors entra el Noah que semblava que aportaria més sentit a tota aquesta barreja d’amigues, cases encantades, records de l’àvia, procastinació, viatges a Japó, un Desastre amb mil personatges, missatges d’un japonés vident…etc però tampoc aquí hi aprofundim, i acabem realment sense arribar enlloc.

Em sap greu perquè Les Calces al Sol em va semblar brillantíssim i potser va deixar el llistó massa alt, però crec que les Crispetes s’han quedat a mig fer.

Cert que entre tot això hi trobem expressions i la acidesa característica de la Regina i això m’ha fet la lectura suportable però la trama en sí, per a mi, ha sigut molt fluixa…💔

[Claudia Ferrer · Rating 2 out of 5]

Tenia moltes expectatives ja que les calces del sol em va agradar, pero aquest no m’ha acabat d’enganxar… Massa personatges sense profunditat, amb els quals no he connectat, i no hi ha cap fil el qual fa que el segueixis llegint. M’he quedat a les ultimes 100 pgs :((

[Ines Fernandez · Rating 2 out of 5]

Sincerament no entenc com té tanta tirada, el primer ja em va semblar que vale, entreté, pero a nivell pel•licula romàntica cursi de diumenge a la tarda. El vaig trobar molt per gent que no llegeix massa i aleshores passa fàcil. Em van regalar el segon, i ja que el tinc, me l’he llegit… però mare meva… situacions rocambolesques i forçadíssimes, converses que no s’agafen per enlloc i un seguit de personatges d’allò més estereotipats… en sèrio l’únic que té a aportar un grec a la conversa són referències fotudes amb calçador de pensadors clàssics? O un gay promiscuitat gratuïta? O “mofar-se”de xinesos o japonesos amb el mateix estereotip de sempre, de que no s’enteren de res o de que fan prediccions ancestrals? Cal anomenar-los Samurais? Calia que la charlotte cagues “en companyia” per demostrar que no és cap princesa? No sé… trobo que tira a recursos fàcils per buscar la “risa” fàcil”, però el trobo molt, molt justet. A part d’això, la protagonista va de dona empoderada independent i es passa el llibre desitjant que un tio idealitzat que fa deu anys que no parla amb ella li digui què ha de fer amb al seva vida…L’autora escriu bé, però sincerament no entenc com aquests llibres no estan qualificats com literatura adolescent.

[Juan González · Rating 1 out of 5]

El principal atractiu de Les calces al sol eren l'espontaneïtat i una certa innocencia, que feien simpàtic el relat d'aprenentatge de la veu narradora, transplantada a Atlanta per fer d'au-pair mentre es buscava a si mateixa. Aquí tot això s'ha perdut i, embolcallat d'un intent frustrat de transmetre una certa joia de viure sovint impostada, trobem un relat maldestre, superficial, inversemblant i amb un ritme que no acompanya. Sap greu, però és mig lamentable, mig prescindible.

[Montse Barberà Borrell · Rating 1 out of 5]

No he pogut arribar ni a la meitat... El vaig deixar i li he tornat a donar una oportunitat però no puc seguir... L'estructura és un desastre, l'argument no s'agafa per enlloc... Aquesta novel·la no val gens la pena.