Crispetes de matinada

by Regina Rodríguez Sirvent

La nova novel·la de Regina Rodríguez Sirvent:

«Buscaves un lloc on pertànyer, buscaves gent que, potser com tu, també tenia un somni.»

La Rita vol escriure una novel·la. O potser vol deixar de mentir quan diu que ho està fent. Han passat vuit anys des que va descobrir la seva vocació a Atlanta, envoltada d'una família peculiar, i des d'aleshores encadena feines precàries i entrepans de llonganissa, i viu amb la sensació persistent de no acabar d'encaixar enlloc. Tot canvia quan, en una Barcelona vibrant i de nits que no s'acaben mai, coneix altres persones que també empaiten allò que les fa sentir vives, i descobreix amistats indestructibles i amors que arriben desafiant el destí.

Amb humor i lucidesa, Crispetes de matinada explora el coratge de voler ser un mateix i mostra la bellesa dels camins que no havíem previst recórrer. Perquè potser no tots els somnis es compleixen, però algunes persones no deixen de perseguir-los mai amb l'esperança que es facin realitat.

Regina Rodríguez Sirvent, amb una veu fresca, divertida i profundament honesta, obre de nou les portes de l'univers que va convertir Les calces al sol en un gran fenomen de la narrativa catalana i que ara ens descobreix una Rita Racons que ha crescut sense perdre l'humor ni la capacitat de transformar la vida quotidiana en una aventura èpica. En una vida de la qual és impossible no escriure una cançó.

Genres: Cats

472 pages, Paperback

Published March 24, 2026

About the author

Primer fascicle: Un petit poble a les muntanyes. Monges i pregàries matinals. Saltar a goma, pixi i futbol. Amigues eternes. Estratègies fins a la sala de professors. Positius extra. Carrers solitaris i olor de lilars. Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, The Police i sense saber-ho Queen. Esquí i bàsquet. Campionats d’Espanya a Sierra Nevada. Els primers Levi’s i Port Aventura. El primer petó després d’un anunci de Baylies. La Llesca, l’Sbarjo, el Clochard i el 32. Festa incondicional, tots i sempre. Transició vital, flotant, sense nord. La universitat.

Segon fascicle: La Vila, Carlsson i xocolata calenta. Una mitja taronja rossa. Carnaval de Palamós. Diaris nocturns, llargues hores confessant-me en silenci, omplint llibretes Miquelrius. Huddersfield, un any en un mes. Les primeres pràctiques, transcripcions absurdes en una oficina de luxe, una hora del pati a 2,40€ l’hora. La primera bodega. Una cata de copes. New York per primera vegada tatuada a la memòria. Atlanta. Una nova finestra, enorme i multicolor que em tenyiria per sempre. Georgia O’Keefe i Eduard Hopper. American Ink: El primer article. Kilòmetres a ritme dels Strokes. The Newyorker. L’escriptura vulnerable. Hawaii. Catalunya, més sòlida i més efímera. Guions de cine i cazatalentos. Dubtes i més dubtes. Argentina. Un viatge: el vi.

Tercer fascicle: El primer “Fa 20 anys que…” ja tenia consciència. Una decisió amb els ulls tancats i creure-la. El primer fill d’una amiga. Sentir l’inici de la vida adulta, buscar estones per somiar i saber que encara hi ha temps, però no tot. La vida seriosa, sense aconseguir-ho. Gràcia. Mishima, Jorge Drexler, Manel, Formentera i Caravaggio. Ja fa temps que ha començat, però cada dia comença de nou. Paraules lliures i a l’atzar que juntes tenen sentit.

Reviews

[Oriol Casacuberta · Rating 3 out of 5]

3,5⭐️
M'ha costat ben bé la meitat del llibre entrar i connectar, però després hi ha hagut alguns moments emotius, que inclús m'ha caigut la llagrimeta. Potser per la intensitat de la vida, potser per bona escriptura.
M'agrada com intenta expressar la dificultat que alguns podem tenir per anar trobant el nostre propi camí i la nostra història a escriure a la vida (en el cas de la Rita, literalment).
I no puc acabar sense dir... ¿qué le dice el elefante a la elefanta? Molt fan del personatge de la iaia i la seva filosofia i forma de vida.

[Emma Granyer]

per feina

[Cristina Casas Bermúdez · Rating 4 out of 5]

M’ha agradat però m’ha costat entrar-hi.
He plorat recordant la meva iaia cada cop que la Rita pensava en la seva, elles sempre seran eternes 🫶

[Txell G · Rating 5 out of 5]

Una novel·la on el més important no és la història que s'hi explica, sinó com s'explica i com et fa sentir. Un llibre on quedar-s'hi a viure, on compartir amb la protagonista -la ja famosa Rita Racons - la seva autèntica passió per la vida i la meravella de conèixer què és el que mou als altres. I on també plorar i patir amb ella pels girs vitals. Un llibre sobre trobar-se quan estàs perduda, sigui quin sigui el teu laberint particular. Sobre com les casualitats impossibles poden canviar-te la vida.Tot amanit amb grans dosis d'humor, amb una literatura propera, desacomplexada i sense filtres, que connecta amb les lectores amb una prosa senzilla i humil amb una gran càrrega emocional que entomes i gaudeixes a cada paràgraf. La Regina sap com fer-te riure explicant-te qualsevol escena quotidiana i sap com emocionar-te amb cada reflexió, ja sigui explícita o amagada en una explicació aparentment i expressament banal. Fa que aquesta història, la seva, la de la Rita, sigui també la teva. I si estàs passant un mal moment, pot ser exactament el que necessites: una finestra oberta a les rialles i l'optimisme vital. Aquesta manera d'escriure tan particular de l'autora és tot un art que espero que comparteixi amb nosaltres durant molts anys amb nous llibres, siguin de la història de la Rita o de qualsevol altre cosa que ens vulgui explicar.

Per cert, qui no voldria ser a la vida una iaia com la de la Rita?

[Carret de Llibres · Rating 4 out of 5]

💨📚 QUICK REVIEW 💨📚
📝 Títol: Crispetes de matinada
👤 Autora: Regina Rodríguez Sirvent
📄 Pàgines: 468
⭐ Puntuació: ⭐️⭐️⭐️⭐️ (4,5/5)
Hi ha llibres que no recordes per la trama, ni pels girs, ni per una gran estructura narrativa. Els recordes per com t’han fet sentir. Perquè, mentre els llegies, has tingut la sensació d’estar vivint una mica més. Aquest és un d’aquests.
Acabo Crispetes de matinada amb aquesta sensació estranya i preciosa d’haver tastat una mica de vida. No és una història hiper enrevessada ni busca ser-ho. És quotidiana, propera, plena de petits moments que, sense adonar-te’n, acaben sent-ho tot.
L’inici és caòtic. Personatges que entren, surten, salts temporals… i tu intentant situar-te. Però hi ha un moment en què tot encaixa. I sobretot, hi ha un retrobament: la Rita Racons. I quina sort tornar-la a llegir. És d’aquells personatges que no només segueixes, sinó que t’acompanyen. Una protagonista que no guia la seva vida, sinó que es deixa portar per ella. Que s’equivoca, que dubta, que estima, que dramatitza i que ho comparteix tot tal com és.
I és aquí on la novel·la creix. Perquè allò que al principi sembla irreverent o dispers, després pren sentit. Cada escena, cada detall, cada salt temporal acaba dient alguna cosa. Hi ha una intenció darrere d’aquest caos aparent. I això és el que m’ha fascinat: aquesta manera d’escriure tan quotidiana que sembla que estiguis parlant amb les teves amigues, com si la vida s’expliqués sola.
També hi ha una cosa molt potent en com tracta les relacions. Les noves amistats, les de sempre, l’amor que arriba i no sempre es queda, la família —i aquesta iaia que és refugi. Tot conviu sense grans discursos, però amb molta veritat.
Si m’he de quedar amb alguna cosa, és amb aquesta necessitat constant d’escoltar-se. De no convertir-se en la pròpia enemiga. De no pensar que només des de la ferida es pot fer literatura. D’obrir-se, de permetre’s viure, d’estimar encara que no sigui perfecte.
“Sovint la inèrcia adorm els detalls bonics que defineixen la veu que estimem.” I potser aquest llibre va d’això: de tornar a despertar-los. De protegir allò que ens fa riure, allò que ens fa bé, sense vergonya. De no viure segons el que toca, sinó segons el que vols. Que el que ens uneixi no sigui la vida, sinó com la volem viure.
Crispetes de matinada no només és una història sobre créixer o equivocar-se, sinó sobre atrevir-se a viure amb tot el que això implica: el caos, l’amor, l’amistat i les ganes —immenses— de no deixar passar la vida sense sentir-la. 💭✨

[Berta · Rating 5 out of 5]

Una novel·la genial, en la línia de Les Calces al sol, però amb uns anys més, a Barcelona i amb vivències molt reconeixibles.

Les aventures i la vitalitat de la Rita reconforten totes les que estem a la trentena amb la sensació que la joventut s’escola entre els dits; el llibre és un xute d’emocions, riures i energia. És com una llarga abraçada d’una amiga amb qui fa temps que no et veus i amb qui saps que passi el que passi no hi faltarà el seu riure.

La Regina escriu amb una prosa propera i lleugera que no vols deixar de llegir. Tant de bo continuï escrivint i puguem seguir totes les etapes de la vida de la Rita Racons!

[Urgell Ramos · Rating 4 out of 5]

Al principi costa conectar-se però arriba un punt que tot canvia i m’ha agradat molt.

[Carla Muñoz Llos · Rating 4 out of 5]

M’ho passat igual de bé que amb “Les calces al sol”. Divertit, nostàlgic i màgic. La protagonista (la mateixa que a l’anterior llibre) té 8 anys més i es nota amb les coses que es planteja i en la maduresa que es va veient. El millor? Els records de la iaia, les amigues de tota la vida, els nous començaments i l’AMOR!!❤️

Per cert! No cal haver llegit el primer ☺️

[Julia R. · Rating 2 out of 5]

Només jo sé el greu que em sap posar dues estrelles. Vaig ser i encara soc fan absoluta de “Les calces al sol” i esperava aquest nou llibre amb candeletes. Però la història no m’ha convençut gens. Els primers capítols són un deliri absolut i no sabia ni per on agafar-los :( una llàstima

[Paola · Rating 5 out of 5]

Fer-te sentir bé mentre llegeixes és un do de la Regina!

[Anna · Rating 5 out of 5]

Sabes que le decía el elefante a la elefanta?💛

[Agus · Rating 4 out of 5]

“La vida la vius i l’escrius com la sents, sent fidel al que et fa vibrar, que és allà on pertanys.”

[Cristian Olivé · Rating 5 out of 5]

La Regina ho ha tornat a fer. Han passat vuit anys des que la Rita Racons va descobrir a Atlanta la seva vocació d’escriptora. Des d’aleshores, ha intentat escriure una novel·la de contrabandistes, però no se’n surt perquè no hi ha manera de trobar la seva veu ni el seu camí.

La història, amb tot de personatges secundaris que toquen la fibra mentre deixen anar frases lapidàries, presenta els dos mons de la Rita, el de sempre, amb les amigues del poble, i el del Desastre, el coworking on tothom guarda un somni a la motxilla. Aquest contrast d’amistats, les velles i les noves, aporta un dels punts més interessants de la història. “A la nevera hi ha lloc per a totes les fotografies”? Per què escollir si es pot tenir tot?

Si les calces us van emocionar i us van fer riure, tornareu a vibrar amb les crispetes. L’humor de la Regina s’hauria d’inscriure com a patrimoni cultural immaterial. És tan identificable que llegeixis la pàgina que llegeixis sempre saps que és seva. Encara ric recordant el calendari Pirelli de l’àvia i un dels personatges imitant el so d’un dofí content.

La successió de situacions esbojarrades em mantenen enganxat a cada capítol. Voldria ser amb aquella gent i trobar-me tota l’estona la Rita per fer unes birres. Enmig de tot aquest surrealisme, les capes de la història se superposen i, entre l’humor i l’absurditat, trobem també moments de gran reflexió i profunditat que fan posar la pell de gallina. No hi falta de res: ni el romanticisme fi i basto de la Rita ni els terrats de Barcelona, somiadors i plens d’històries, ni el cop de realitat que arriba quan més es necessita.

“Crispetes de matinada” és un cant a l’amistat i a ser un mateix sense renúncies. Que important és que hi hagi llibres com aquest per desprendre’ns de la tristesa i del trauma, tan habituals en la literatura, i abraçar l’humor i l’alegria de viure. Al cap i a la fi, la Regina, vull dir la Rita, ha trobat la seva viu i ho hem de celebrar.

[Carlos Pardo · Rating 5 out of 5]

En primer lugar, necesito señalar que para mí no es una comedia romántica, es casi más una novela existencialista que un mero romance, me niego a reducir esta novela a un romance.

Es una novela a la que solo le exigía una cosa: que me hiciera reír. Y lo ha conseguido. Considero que hacer reír en la literatura es muy complicado, la comedia escrita es súper difícil y considero que tiene un mérito extraordinario. Además me considero una persona difícil de hacer reír.

También me parece destacable la protagonista: Rita. Tan errática como la propia humanidad. Lo mejor es el realismo de todos los personajes, las amigas, la familia, los@compañeros del trabajo, el paquete de Pepe. Todo.

Adoro cuando los libros, el contexto y los personajes rezuman un realismo que me permite empatizar y sentir reflejado mi mundo en ellos.

No es un mero romance. Es una novela que hace preguntarnos cómo el sistema nos conduce a carreras, trabajos y situaciones que, simplemente, no nos gustan o detestamos. Trata la importancia de la amistad, la red de apoyo, de crear recuerdos, de estar presente en los sitios, de ser fiel a uno mismo, de escuchar a tu instinto, de ponerle freno a la vorágine del capitalismo que te arrastra, estar abierto a las nuevas oportunidades…

Trata muchos temas más allá de un romance. Incluso dentro de la propia trama romántica se plantean diversas cuestiones más allá del amor.

Me han encantado todos los personajes secundarios, la trama principal y especialmente el humor. No solo el de Rita, creo que todos los personajes tienen un humor desbordante a su manera y conforme a su personalidad.

Me ha gustado mucho, y creo que es un libro que puede gustar a mucha gente, sobre todo inconformistas y millenials

[Mateo · Rating 3 out of 5]

A veces lo cotidiano se puede convertir en una aventura épica. Descúbrelo en la nueva novela de Regina Rodríguez Sirvent, autora del fenómeno editorial de Las bragas al sol.
«Buscabas un lugar al que pertenecer, buscabas gente que, tal vez como tú, también tenía un sueño».
Rita quiere escribir una novela. O quizá quiere dejar de mentir cuando dice que lo está haciendo. Han pasado ocho años desde que descubrió su vocación en Atlanta, rodeada de una familia peculiar, y desde entonces encadena trabajos precarios y bocadillos de fuet y vive con la sensación constante de no pertenecer a ninguna parte.
Todo cambia cuando, en una Barcelona vibrante de noches interminables, conoce a personas que, como ella, necesitan encontrar la ilusión y que le harán descubrir el poder inquebrantable de la amistad y del amor que, de forma inesperada, aparece para desafiar al destino.
Después del éxito de Las bragas al sol y haciendo gala de un estilo lúcido lleno de ironía y humor inteligente, la escritora Regina Rodríguez Sirvent regresa con una novela inspiradora que nos anima a surfear los imprevistos. Palomitas de madrugada nos invita a explorar nuestra verdadera esencia, a mostrarla sin miedo y a tener el coraje de volver a soñar. Porque, aunque no todos los sueños se cumplen, es importante perseverar con la esperanza de conseguirlos.

[Marc Sabaté Clos · Rating 3 out of 5]

Un llibre amb una mica de tot. Divertit i amb un sentit de l'humor abundant, però a l'hora personal i humà. Un personatje i dos vides: la del poble, on estan les amigues de sempre, la iaia, els pares, els restaurants... i la de la ciutat, amb els amics del Desastre, les feines vàries... I el Noah i la seva mansió, que actua com a nexe entre tots dos mons. En una bona part de la història es torna massa ensucrat, fins al punt que s'apropa a les novel.les romàntiques cargades de clixés (músic incomprès i multimillonari però alhora ciutadà de barri retroba noia esboixada, sense faltar moments de màgia i pasió). Això m'ha fet tirar entere però, el ritme àgil i constant, així com la personalitat de la Rita m'han tornat al camí.
Els amics del Desastre m'han semblat caricaturescs, trets d'un magatzem de hipsters, o d'un capítol de Friends. Són divertits, i donen color a la novel.la, però m'han semblat irreals.
Les amigues del poble, en canvi, les he vist més reals, properes... com si l'autora volguès remarcar dos èpoques en la vida de la Rita que no necessàriament s'han d'excloure.
Per això em sembla que aquesta novel.la té una mica de tot, posiblement per als meus gustos personals, perquè com a obra li veig pocs problemes, sincerament. Crec que o acceptes a qué juga l'autora, o sortiràs rebotat.

[Javisanx · Rating 2 out of 5]

Muy flojo y prescindible, ese podría ser el resumen, aunque entiendo que hay mucho lector y lectora que busca una historia simple para pasar el rato, pero es que el argumento es tan básico y a la vez narra momentos tan impostados que al menos este tipo de lectura no es para mí.
Está bien escrito, sin grandes florituras pero a veces es muy reiterativo, un poco como ese niño que hace un chiste que hace gracia y no para de repetirlo.
Los personajes son como esos pijos del barrio de Salamanca que se disfraza de punk los fines de semana pero en vez de ir a la Wurli, acaba saliendo en los bares de su barrio.Todo es perfecto y edulcorado, y cuando intenta romper la perfección queda más forzado que la propia perfección
A favor diría que tiene un buen ritmo, y como la historia no es compleja , si desconectas por falta de concentración, te reenganchas rápido, y que por suerte se le extremadamente rápido.
Tira de nostalgia facilona y chistes malos
Metáforas y chistes con calzador, como lo de meter tres metáforas con toreros en una misma página, y además algo tan antiguo como el toreo que a las generaciones más jóvenes ni les interesa ni saben.
Es que ni la portada me gusta, es de esas que cuando las veo no me invita a girar el libro.

[Ester · Rating 2 out of 5]

No he acabat d'entrar al llibre en cap moment. No he sentit que tingui una introducció / nus / desenllaç, és com que sempre estava esperant que passés alguna cosa, i mai arriba a passar res. L'he trobat molt pla.

Representa que la Rita vol escriure una novel·la. En paral·lel, treballa en una empresa de vins, i va al Japó a captar nous clients. La fan fora de la feina, i arriba al Desastre, un coworking on fa nous amics. Però on no s'anima a escriure. A més, un dia, descobreix que el Noah, un dels que van al coworking, és el seu amor adolescent. Tenen una relació súper bonica, però ho acaben deixant perquè ell vol tenir fills i ella no ho té clar. La Rita aconsegueix un treball en una de les revistes més reconegudes: inicialment escriu sobre gent que està a punt de morir, fins que hi ha una emergència a la revista: se'ls hi ha caigut l'entrevista que tenien planificada amb el Papa. Com que ella coneix del Desastre a un noi que treballa amb el Papa, aconsegueix que l'entrevista segueixi endavant. Això fa que pugui passar a treballar en el dominical de la revista, i escriure sobre pa i esmorzars, el que ella vol realment.
I si fa no fa, això és tot.

[My little Biblioteca · Rating 4 out of 5]

me declaró Faan número 1 de Rita. Y no solo deseo verla en pantalla grande pronto, sino que también quiero otro libro de ella y de sus aventuras locas 🤣..

Ya conocía a la autora por su primer libro y este me encantó por ser más sensible, más reflexivo. Habla no sólo de amor y amistad, sino también de encontrar el equilibrio y el rumbo de tu vida..

Ojalá existiese "el desastre" así tal cual, con toda su gente. Pues que bonita sensación debe ser sentirse parte de un sitio tan único, y sincero al mismo tiempo!!

[Juan González · Rating 1 out of 5]

El principal atractiu de Les calces al sol eren l'espontaneïtat i una certa innocencia, que feien simpàtic el relat d'aprenentatge de la veu narradora, transplantada a Atlanta per fer d'au-pair mentre es buscava a si mateixa. Aquí tot això s'ha perdut i, embolcallat d'un intent frustrat de transmetre una certa joia de viure sovint impostada, trobem un relat maldestre, superficial, inversemblant i amb un ritme que no acompanya. Sap greu, però és mig lamentable, mig prescindible.

[M.Jesús Serrano · Rating 3 out of 5]

Muy en su línea. Entretenida. “ Continuación de “ las bragas al sol”. Búsqueda de identidad y tu lugar en la vida. Sentimientos como el amor y la amistad lo mueven todo e invitan a una serie de personajes peculiares a interactuar y crear vida en común ( motor, el Desastre). Me ha gustado y la conclusión es la eterna búsqueda. Buena y bien escrita y estructurada.

[Beatriz · Rating 3 out of 5]

Crec que la Rita s'ha convertit en una de les meves personatges literàries preferides. Però aquest llibre era molt previsible, ple de clitxés... mentres el primer era tot un viatge cap al desenvolupament personal de la protagonista, aquest xerra del mateix, de totes les maneres diferents durant 400 pàgines...
Però be, un plaer haver-te conegut Rita Racons.

[Reader · Rating 5 out of 5]

Llibre molt dinàmic i divertit. On t’endinses en el món de la Rita i Barcelona d’una manera maravellosa. Descrivint la ciutat i els seus encants de manera brillant. 100% recomenable! M’ha encabtat el llibre i tot!! FELICITATS!! 🫶🏼

[Care Martínez · Rating 4 out of 5]

Coincideixo amb molts dels lectors que ho han comentat: m’ha costat connectar i entrar en la història, però un cop ho he fet m’ha acabat encantant i enganxant. He gaudit de totes les nits màgiques als terrats i de la frescor, la rapidesa i l’humor amb què la Regina explica les seves històries.

[Teresa Villanueva · Rating 1 out of 5]

He querido leerlo por ser uno de los más vendidos en Sant Jordi 2026, pero después de 300 páginas, no le encuentro el sentido ni le cojo el hilo.
No acostumbro a abandonar libros, pero éste, lo dejo.
Seguro que a muchas de vosotras os llega, pero yo no le dedico ni un minuto más

[Elena García · Rating 3 out of 5]

Con muchas ganas de leer este libro.

[Claudia Gilabert · Rating 5 out of 5]

QUE CHULIISIMOOOOO QUE PRECIOSIDAD DE LIBROO LO Q ME HE REÍDO Y ME HE EMOCIONADO!!!!
Las bragas al sol siempre me parecerá un librazo y este no se queda corto que chulo es flipas

[Carolina Edo · Rating 5 out of 5]

Me a súper encantado y no podía dejar de leerlo.

[Mo · Rating 5 out of 5]

Mucha ironía

[Naiara · Rating 3 out of 5]

Muchomás flojo que el antecesor. Una pena, lo esperaba con muchas gana.