What do you think?
Rate this book
100.000 candeles
L’Adelmar està en un procés de canvis. Es troba en plena ruptura sentimental i en un continu conflicte amb la seva feina. Per això decideix anar-se’n a passar uns dies en un racó aïllat de la Costa Brava famós perquè s’hi veuen ovnis. Allà farà un recorregut mental pel seu passat, lligant caps de tot allò que mai ha acabat de comprendre. En aquesta obra, d’una introspecció radical, l’autor fa un retrat generacional ple de sinceritat i amb un estil personal i poètic. El debut literari de Jordi Sanglas és una premonició, l’avís que un talent excepcional ha nascut entre nosaltre
- GenresFiction
279 pages, Paperback
First published March 1, 2013
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 3 of 3 reviews
February 21, 2026
Esmaperdut davant del millor artefacte literari que he llegit en català mai.
Si Jim Dodge i Thomas Bernhard haguessin parit un llibre seria això. És una salvatjada.
Si Jim Dodge i Thomas Bernhard haguessin parit un llibre seria això. És una salvatjada.
May 3, 2026
100.000 candeles - Jordi Sanglas
💨📚 QUICK REVIEW 💨📚
📝 Títol: 100.000 candeles
👤 Autor: Jordi Sanglas
📄 Pàgines: 277
🏷️ Editorial: Editorial Males Herbes
⭐ Puntuació: ⭐️⭐️⭐️ (3/5)
Una lectura exigent sobre la memòria, la identitat i la necessitat de trencar amb tot allò que ens construeix.
Crec que és de les lectures més exigents que he fet en molt de temps. Vaig començar-lo una nit cansat, vaig avançar unes pàgines… i l’endemà vaig haver de tornar a començar perquè tenia la sensació de no haver entès res. I potser és precisament això el que busca Sanglas: un llenguatge molt propi, gairebé hipnòtic, ple d’expressions que es repeteixen i es transformen, amb una estructura fragmentària entre passat i present que reflecteix perfectament la desorientació del protagonista.
No és una lectura per a tothom. Però si entres en el seu joc, hi ha coses molt potents. M’ha fet pensar molt sobre la memòria: és millor oblidar per viure tranquil? O recordar, encara que faci mal, per entendre’t? Evitar el passat pot alleujar, però no resol res. Entendre’t implica mirar enrere, encara que sigui incòmode. També hi ha aquesta obsessió del protagonista amb com el passat i l’entorn marquen la identitat des de petit, però alhora arriba un moment en què es perdona aquesta mirada tan determinista i obre la porta a construir-se des d’un altre lloc.
També m’ha interessat molt la reflexió sobre els vincles. Aquesta idea que no ens enamorem de les relacions, sinó de les persones, però que al final són les relacions —mal construïdes, plenes de tòpics i silencis— les que acaben caient-nos a sobre. Les cartes amb la Melora són, literalment, aire dins del llibre.
És una novel·la molt política i generacional, travessada per aquesta sensació de no encaixar, de viure en una realitat que no has triat i amb la qual, d’alguna manera, acabes col·laborant igualment. Tot és una mica brut, una mica confús, però també molt honest.
No només és una història sobre un protagonista perdut, sinó una reflexió sobre com ens construïm —i ens destruïm— a través del que recordem, del que neguem i dels vincles que no sabem sostenir.
#100000Candeles #JordiSanglas #BookstagramCatalà #LecturesExigents #IdentitatIMemòria
💨📚 QUICK REVIEW 💨📚
📝 Títol: 100.000 candeles
👤 Autor: Jordi Sanglas
📄 Pàgines: 277
🏷️ Editorial: Editorial Males Herbes
⭐ Puntuació: ⭐️⭐️⭐️ (3/5)
Una lectura exigent sobre la memòria, la identitat i la necessitat de trencar amb tot allò que ens construeix.
Crec que és de les lectures més exigents que he fet en molt de temps. Vaig començar-lo una nit cansat, vaig avançar unes pàgines… i l’endemà vaig haver de tornar a començar perquè tenia la sensació de no haver entès res. I potser és precisament això el que busca Sanglas: un llenguatge molt propi, gairebé hipnòtic, ple d’expressions que es repeteixen i es transformen, amb una estructura fragmentària entre passat i present que reflecteix perfectament la desorientació del protagonista.
No és una lectura per a tothom. Però si entres en el seu joc, hi ha coses molt potents. M’ha fet pensar molt sobre la memòria: és millor oblidar per viure tranquil? O recordar, encara que faci mal, per entendre’t? Evitar el passat pot alleujar, però no resol res. Entendre’t implica mirar enrere, encara que sigui incòmode. També hi ha aquesta obsessió del protagonista amb com el passat i l’entorn marquen la identitat des de petit, però alhora arriba un moment en què es perdona aquesta mirada tan determinista i obre la porta a construir-se des d’un altre lloc.
També m’ha interessat molt la reflexió sobre els vincles. Aquesta idea que no ens enamorem de les relacions, sinó de les persones, però que al final són les relacions —mal construïdes, plenes de tòpics i silencis— les que acaben caient-nos a sobre. Les cartes amb la Melora són, literalment, aire dins del llibre.
És una novel·la molt política i generacional, travessada per aquesta sensació de no encaixar, de viure en una realitat que no has triat i amb la qual, d’alguna manera, acabes col·laborant igualment. Tot és una mica brut, una mica confús, però també molt honest.
No només és una història sobre un protagonista perdut, sinó una reflexió sobre com ens construïm —i ens destruïm— a través del que recordem, del que neguem i dels vincles que no sabem sostenir.
#100000Candeles #JordiSanglas #BookstagramCatalà #LecturesExigents #IdentitatIMemòria
November 2, 2013
Un llibre inclassificable. Això sí, destil·la talent i té frases demolidores. Un retrat psicodèlic del nihilisme que presideix la vida de molta gent del món contemporani.
Displaying 1 - 3 of 3 reviews