Quan un diari local de Texas publica un anunci insòlit en què una dona felicita el seu marit i l’amant pel fill que esperen, la periodista en hores baixes Ginebra Vern rep a Barcelona l’encàrrec d’escriure’n un article viral. El que havia de ser una peça de consum ràpid es converteix en el detonant d’una transformació inesperada que l’obligarà a replantejar-se la manera de mirar el món i la pròpia vida.
Amb una prosa intensa i precisa, La segona vida de Ginebra Vern és una novel·la poderosa sobre els límits entre els secrets i la veritat, la necessitat de construir relats per sobreviure i la força dels vincles que anomenem amor.
«Una novel·la que m’ha trasbalsat, que m’ha tocat i que pot arribar a tots els públics». Estel Solé
«Un llibre que es transforma en un artefacte molt potent». Gerard Quintana
Tengo que decir que empecé a leerlo porque me parecía emocionante, pero si es verdad que hay partes que se han ido deshinchado…
La reflexión final y el desenlace me ha gustado, da un giro que no esperas y te hace sentir, parar y reflexionar sobre la realidad de cada persona, sobre el derecho de hablar sin saber de las cosas, las decisiones que tomamos y lo que decimos hablar o callar. El derecho de cada una de vivir la vida como queremos o podemos.
La Ginebra Vern és la protagonista d’aquesta història explicada en 1a persona. Ella, periodista de tota la vida, ha de fer front als canvis que viu el diari on ha treballat sempre: companys de tota la vida acomiadats, el salt del paper al digital, un cap més jove que ella i sense escrúpols…
Tot comença quan el nou director del diari li demana escriure un article pesca clics (sense contrastar la informació, sense testimonis, sense res) amb l’única intenció de que es faci viral.
És aleshores quan la Ginebra queda atrapada per la història de la Lila, el Derek i l’Emma; tres persones d’un poblet de mala mort de Texas. Banyes, embolics i venjança.
Viatja fins al lloc dels fets per mirar d’esclarir tota la història… Però alla s’haurà d’enfrontar, també, a ella mateixa i als fantasmes del seu passat… Que poden haver-la seguit fins on és ara.
M’ha agradat molt com està construïda la història… Us el recomano!
Vaya tostón de libro,lo he terminado porque tenía expectativas de que en el último momento mejorase pero no ha sido así. No he empatizas en ningún momento con la protagonista,me ha caído fatal y tampoco he sido capaz de conectar con su secreto. La segunda historia, la de Emma,ni tan mal,ha sido más entretenida y la ambientación allí en Hemphill,en una comunidad muy cristiana me ha parecido interesante.Pero tampoco me ha terminado de convencer. Ginebra y su cantidad de párrafos hablando de periodismo,me ha aburrido soberanamente y su matrimonio otro rollo. Tampoco hay ninguna evolución de ningún personaje y tampoco profundiza en ninguno especialmente. La portada engaña mucho y el título aún más porque me lo he visto venir desde el minuto dos. Una decepción total,sin ninguna duda el peor libro del año que llevo. Y solo decir que no tiene nada que ver qué sea cortito,hay historias maravillosas con la misma cantidad de páginas incluso menos. Lo he terminado porque se lee rápido y es muy muy cortito,si llega a tener otras 100 páginas lo hubiera abandonado seguro. Menuda decepción 😞😞😞
La prosa de l’Agnès Marquès és sòbria, precisa i sense floritures, exactament el que necessitava una història com aquesta. Res de sentimentalisme fàcil ni de descripcions que retarden l'acció.
M'ha semblat especialment valuós com es posen sobre la taula debats actuals del periodisme: el dret a la intimitat, el compromís amb la veritat i la mecànica dels titulars pesca-clics. No com a decorat, sinó com a motor de la història. La protagonista es veu atrapada entre el que ha de fer com a periodista i el que vol fer com a persona, i aquesta tensió es manté fins al final.
Si tinc un però, és en el tractament de la infidelitat. El llibre l'aborda amb una naturalitat que, en determinats moments, em va fer nossa. Potser és una lectura intencionada, una aposta per no jutjar, però a mi em va deixar amb un cert malestar que no vaig acabar de pair del tot.
Tot i això, m'ha encantat. Es posen sobre la taula debats que el periodisme viu constantment, ha estat un plaer llegir-ho.
Llegué este libro por casualidad, no me llamaba especialmente su portada pero hubo algo en su sinopsis que me atrajo. Ginebra Vern es una periodista que debe escribir un artículo "clickbait" partiendo de una noticia que sucede en Texas, donde una mujer pone un anuncio en el periódico local para felicitar a su marido y la amante de éste por el bebé que van a tener. El artículo se vuelve viral, pero ella decide ir más allá e investigar qué pasó realmente en ese pueblecito americano, un viaje que hará que se replantee algunas decisiones que ha tomado en su vida.
No quiero contar mucho porque es un libro cortito y con letra bastante grande, así que se lee en dos sentadas, pero me ha sorprendido para bien; es cuanto menos una historia original y la pluma de la autora me ha encantado, ojalá traduzcan algun libro más en un futuro (la autora escribe originalmente en catalán).
M'ha encantat la història i la manera com està explicada, amb una prosa impecable. Et transporta a la vida dels personatges d'una manera que no pots deixar de pensar amb ells. M'ha agradat molt el final i sobretot la reflexió que hi ha al darrera, qui som nosaltres per jutjar? Tots tenim la nostra motxilla i ningú te dret a posar-se a la vida dels altres. La Ginebra Bern es fidel al seus principis i a la seva història.
Un llibre facil de llegir, vides quotidianes de gent que et pots trobar a la cua del super o fins i tot fer - hi un cafe. Pero un cop saps la seva història, que fas amb ella. I mes reflexiu encara, un cop saps la teva, que fas tu amb la teva pròpia història?
La novel·la enganxa i és de bon llegir. Fa reflexionar sobre la veritat, la realitat i sobre si sempre s’ha d’explicar la veritat malgrat pugui fer mal a altres persones.
Un diari local de Texas publica un insòlit anunci en què una dona felicita el seu marit i la seva amant pel fill que esperen. En un món globalitzat i en un periodisme ja desgastat, canviant, la redactora Ginebra Vern, a Barcelona, ha de fer una notícia a partir d'aquelles quatre paraules, amb l'únic objectiu de generar clickbaits. Si és cert o no el que diu l'anunci no importa. Tampoc la gent que hi ha al darrere. Només que es faci viral.
La periodista barcelonina Agnès Marquès és l’autora de La segona vida de Ginebra Vern, una novel·la que, sobretot, destapa les misèries del sector periodístic. De quina manera una redacció de paper, d’un diari, veu com acomiaden la meitat de la plantilla i canvien el format de les notícies de sempre per brossa informativa. Quin periodista de paper no ha viscut una experiència similar en els últims vint anys?
Un cop la notícia es fa viral, la Ginebra no pot parar de pensar-hi. Es pregunta si les persones de les quals parla seran reals o no; si les haurà ferit; quina repercussió ha pogut tenir el seu article al poble d’on va sortir tot plegat. Així les coses, demana al diari viatjar fins allà per parlar amb els protagonistes. Un cop als EUA, la Ginebra aclarirà on va començar el punyent anunci i quin era el motiu real.
No obstant això, la història nord-americana convulsionarà la seva pròpia vida, teixida amb secrets i paraules no dites. Un relat on tan mal fan els silencis com les revelacions. Per això, a la tornada, la Ginebra haurà de decidir què fa, tant professionalment com personalment.
Es tracta d'una novel·la senzilla, que parla de les segones oportunitats o, cosa que és el mateix, de fer a la vida allò que volem, tot i que sigui a l’edat madura, molt madura. I que parla d’una professió que, com altres, ha perdut el nord, no sap cap a on vira ni com acabarà, però que mentrestant, ha deixat a grans professionals pel camí.
Títol: La segona vida de Ginebra Vern Autora: Agnès Marquès Editorial: Columna Premi Ramon Llull, 2026
La segona vida de Ginebra Vern, trivial per a un premi.
A la Ginebra, que treballa de periodista en un diari que està en plena reestructuració, li demanen que escrigui un article en base a un anunci que s'ha publicat a un diari dels Estats Units: una dona fa públic que el seu marit té una amant amb qui està esperant una filla, i els hi desitja que siguin feliços. L'article es fa viral, però la Ginebra es queda amb el runrun de saber què hi ha darrera d'aquest anunci.
Viatja als Estats Units, i acaba descobrint que en realitat, aquell anunci el va escriure l'amant, en saber que l'home amb qui esperava una filla estava casat. La noia li diu a la Ginebra si ella mai ha guardat secrets, i és així com descobrim que la filla que té la Ginebra amb el Toni, el seu marit, en realitat és del Pere, un noi amb el que anava i venia abans de decidir-se a tenir una relació estable amb el Toni (ja que el Pere no estava interessat en relacions serioses). A més, el viatge li serveix a la Ginebra per a obrir els ulls, i deixa de treballar en el diari, ja que no li sembla ètic.
This entire review has been hidden because of spoilers.
“Un anunci publicat a un diari de Texas. Així comença la segona vida de Ginebra Vern.”
I així va començar també una lectura que no esperava que m’agradés tant. ✨
No és gens el tipus de llibre que acostumo a buscar, però últimament sortir una mica de la meva zona de confort lectora m’està donant sorpreses molt bones… i aquesta n’ha estat una.
La història em va atrapar des de les primeres pàgines. Hi havia misteri, emoció i aquella curiositat constant per saber cap on aniria tot, però el que més em va agradar va ser tot el que hi havia al darrere: les segones oportunitats, reinventar-se, descobrir qui ets i atrevir-te a començar de nou quan semblava que la teva vida ja estava escrita.
Ginebra Vern em va anar guanyant a mesura que avançava la història, i jo només volia saber-ne més.
Una lectura àgil, però d’aquelles que també et deixen pensant una estona després de tancar el llibre.
Definitivament, una altra prova que sortir de les meves lectures habituals de tant en tant em va molt bé. 🤍📖
Quan un diari de Texas publica un anunci peculiar en què una dona felicita el seu marit i l'amant pel fill que esperen, la periodista Ginebra Vern haurà d'improvisar un article viral.
El que comença com un article sense fonament acabarà amb una investigació profunda on acabarà viatjant al lloc dels fets i descobrirà un gir de guió que ho canviarà tot i farà posar en un dilema moral a la nostra protagonista. Quins són els motius reals pels quals es va escriure l'article?
Tot el que fem és confessable? És millor no arribar a ferir algú encara que visqui enganyat?
El llibre explora el marge que existeix entre la realitat i el relat que en fem d'ella, com una mateixa història pot transformar-se segons qui la miri, com la expliqui i amb quina intenció.
"Tots tenim una història, i si algú l'explica, mereixem que ho faci amb honestedat"
Sovint envejo cultures properes que atorguen premis a novel·les que saps que valdrà la pena llegir. No és el cas d'aquesta, agraciada amb el Premi Ramon Llull 2026. Amb un llenguatge planer, l'autora construeix una història que quan parla d'ella mateixa és asèptica i superficial. Diferent és quan construeix una suposada trama a Texas, on exhibeix l'oportunitat de crear una història amb més tremp, però finalment es queda en un intent ben intencionat. Els personatges masculins (el Pere, el Toni i el Dereck) són totalment plans. En els femenins s'intueix alguna ondulació, una petita vibració que no acabes de saber què. En fi, si fos una pel·lícula, seria un telefilm d'aquells dels diumenges a la tarda a antena 3. Que t'enganxa perquè vols saber on va la història, i que quan acaba maleeixes el temps perdut davant la tele d'una magnífica tarda de diumenge.
Ganadora del Premi Ramon Llull, esta novela empieza con un planteamiento muy interesante que despierta la curiosidad desde las primeras páginas y hace que quieras descubrir qué está ocurriendo.
Aunque durante gran parte de la historia he tenido la sensación de que pasan pocas cosas, la autora introduce un giro que cambia la perspectiva del lector y hace replantearse muchas de las ideas que se habían construido hasta ese momento.
A partir de ahí, la novela adquiere un tono mucho más íntimo y personal. La conexión con Ginebra Vern se vuelve más profunda y es fácil empatizar con ella y con su manera de afrontar lo que le sucede. Quizás el hecho de que Agnès Marquès sea periodista contribuye a que la voz de la protagonista en primera persona resulte tan natural, cercana y convincente.
La segona vida de Ginebra Vern ha sigut més que una història sobre secrets, veritats i decisions. És dels llibres que mai no s’acaben del tot, perquè et deixen preguntes a les que continues donant voltes.
La història de Ginebra m’ha fet pensar molt en tot allò que decidim explicar i, sobretot, en allò que decidim callar. En les veritats que poden alliberar-nos, però també fer mal. En els secrets que carreguem durant anys i en les conseqüències que poden tindre les decisions que prenem, fins i tot aquelles que pensem que només ens afecten a nosaltres. I també m’ha fet pensar en una cosa encara més incòmoda: quant de fàcil és construir una història sobre la vida d’una altra persona quan només en coneixem una part. Ginebra ho fa amb els seus personatges, però nosaltres també ho fem, constantment, des de fora, interpretem, jutgem… sense saber mai tota la història.
Potser per això m’ha agradat especialment llegir-lo en un club de lectura, perquè un llibre canvia quan deixa de ser només teu i passes a compartir-lo amb altres lectors: opinions diverses, interpretacions oposades i maneres molt diferents d’entendre Ginebra, les seues decisions, els seus silencis i les seues contradiccions. I d’aquesta lectura compartida em quede amb una frase que va aportar una membre del Club i que, per a mi, resumeix molt bé una part essencial de la novel·la: “U és esclau d’allò que parla i amo d’allò que calla.” Una frase que ens ha fet pensar en el poder del silenci, però també en el preu de les paraules, en allò que decidim guardar-nos i en allò que, una vegada dit, ja no podem recuperar.
Potser aquesta és la millor cosa que m’ha deixat La segona vida de Ginebra Vern: la necessitat de mirar una mica més enllà de les aparences, de preguntar-nos què hi ha darrere de cada decisió i de recordar que tota persona té una història que nosaltres no coneixem sencera, igual que la resta no coneix la nostra.
La segona vida de Ginebra Vern ens fa reflexionar sobre com reelaborem la nostra pròpia història, a mida, per poder tirar endavant, i sobre com, el dia que ens ho permetem, tot se'ns desmunta per deixar-nos anar i recomençar, si som prou valents. Ens trobem davant d'un relat original, pausat i, sobretot, introspectiu. Si bé la narració comença amb un ritme pausat que permet entrar en el relat, al tram final tot es deslloriga amb un pèl de precipitació. Tot i ser una obra molt equilibrada, he trobat a faltar algunes pàgines més per aprofundir en certs passatges de la vida de la Ginebra i en la resta de personatges.
Si "Ningú sap que soc aq-í" apuntava el naixement d'una novel·lista notable, aquesta obra ho confirma. És un llibre que es llegeix amb facilitat perquè té la difícil virtud d'aunar ritme i profunditat, amb uns personatges molt ben construïts, i dues històries que no tenen res a veure aparentment, però que acaben col·lisionant. M'ha encantat l'estil, l'estructura, el tempo narratiu i, sobretot, la veritat que traspuen els personatges, especialment els femenins, que ens plantegen una reflexió que ens interpel·la i ens remou. Magnífica!
Un inici punyent; la publicació d'un anunci difícil d'entrendre... Una dona felicita el seu marit i l'amant del marit perquè esperen un fill. Publicat en un diari local d'un petit poble de Texas, on tothom és coneix i són molt catòlics. Una periodista catalana en hores baixes, un article viral, i després una necessitat de saber la veritat. Remordiments, replantejament de la vida pròpia, motxilles pesades,... Fàcil de llegir, lleuger però a la vegada et fa pensar i qüestionar coses. No tot és el que sembla i tot és qüestionable.
Entretenido y rápido de leer (se puede leer en poco más de 1 hora y media, ya que, a pesar de tener 270 páginas, los capítulos son muy cortos con letra grande y demasiados espacios, por lo que realmente es como si tuviera 150 páginas). Ahora bien, no es la gran novela. Entretiene y ya.
Como punto negativo, se lo doy a la forma de escribir de la autora, que no me ha convencido. Se me hacía confuso y hubiese preferido que en cada capítulo se indicase de forma más clara a qué personaje hacía referencia.
La Ginebra, periodista i protagonista de la novel·la, rep un encàrrec del diari on treballa que l’acaba portant a viatjar a Hemphill. Allà coneix de primera ma el daltabaix d’un triangle amorós en què, d’una manera o altra, acaba veient-se reflectida. Aquesta experiència la porta a valorar la seva manera de gestionar la seva propia vida relacional fet que acaba marcant un abans i un després en la seva vida.
M'ha sorprès i agradat molt. És fàcil i ràpid de llegir, i ho dic com un punt a favor. La història m'ha agradat i atrapat. M'encanta que dues dones de mons tan diferents es trobin i no es jutgin, sobretot això últim. Jo aquesta història me la guardo en secret, i aquesta autora me l'anoto a la llista de descobriments.
No m'ha acabat d'agradar, li he agafat mania a la protagonista, al seu fumar i al la seva manera egoista de tancar-se en si mateixa. Bon relat per explicar q tots tenim secrets, i que alguns no tots som valents per afrontar-los. Interessant tractar el tema del periodisme ètic. M'hagués agradat saber més de la història de la noia americana
M'ha interessat molt més la història de l'Emma que la de la Ginebra. I que ignori la Lila em sembla trampós i mesquí. Pel meu gust abusa massa de floritures al narrar (Amb la notícia vaig sentir com si el ventre se m'esquincés de dalt a baix ...etc) una vida normaleta, privilegiada, que necessita emocions. Ai, els problemes del Primer món... Interessant les pinzellades sobre el Cinturó bíblic dels USA, però hi dedica molt poc
M'ha agradat molt. Dues històries entrellaçades i emocionants. Secrets que van trontollar vides, però m'ha agradat molt el to narratiu, que, malgrat les sacsejades de les protagonistes, m'ha transmès calma.
De la primera página a la última, del tirón. Una historia super entretenida, que aborda la delgada línea roja de la verdad... excelente Agnes! Novela ligera, amena, que te mantiene leyendo sin parar.