What do you think?
Rate this book
Els erms
El parador de Sau, un 24 de desembre, és l’improbable escenari de la trobada fortuïta de la Ramona i el Faust, els protagonistes d’aquesta novel·la plena de boira i deserts que discorre amb el teló de fons de la sequera. Ella ha arribat per passar-hi dues nits sola. Ell hi celebra un dinar amb els companys d’una feina que fa amb zel malaltís, malgrat que no la suporta; és el cap de la presa de Sau. La Ramona i el Faust són tan diferents que gairebé s’assemblen, potser per això senten una curiositat, no esperonada per l’amor ni el sexe, que els empenyerà cap a territoris desconeguts.
¿Qui porta de veritat la vida que li agradaria? ¿Com podem escapar de la inèrcia en la nostra relació amb la feina, la parella, l’entorn, la família, nosaltres mateixos? ¿Per què ens és tan fàcil enganyar-nos i alhora tan difícil desempallegar-nos dels pensaments obsessius? I sobretot, ¿com s’inventen les il·lusions?
Amb una barreja alquímica de fúria i tendresa, Carlota Gurt ens regala dos personatges memorables que van prenent cos en un joc de miralls entre vides reals i imaginades. Escrita en una prosa desimbolta, il·luminada per espurnes de crítica i humor, Els erms celebra el poder de la fabulació per impulsar no només un relat, sinó també la nostra alegria salvatge.
¿Qui porta de veritat la vida que li agradaria? ¿Com podem escapar de la inèrcia en la nostra relació amb la feina, la parella, l’entorn, la família, nosaltres mateixos? ¿Per què ens és tan fàcil enganyar-nos i alhora tan difícil desempallegar-nos dels pensaments obsessius? I sobretot, ¿com s’inventen les il·lusions?
Amb una barreja alquímica de fúria i tendresa, Carlota Gurt ens regala dos personatges memorables que van prenent cos en un joc de miralls entre vides reals i imaginades. Escrita en una prosa desimbolta, il·luminada per espurnes de crítica i humor, Els erms celebra el poder de la fabulació per impulsar no només un relat, sinó també la nostra alegria salvatge.
248 pages, Paperback
Published March 25, 2026
About the author
Carlota Gurt Daví
32 books64 followersCarlota Gurt Daví (Barcelona, 1976) és una traductora i escriptora catalana. És llicenciada en Traducció i Interpretació per la UVIC, en Humanitats, Empresarials i Estudis de l'Àsia Oriental per la UOC i en Comunicació Audiovisual per la UAB. Té un MBA especialitzat en mitjans de comunicació. Ha cursat, també, l'itinerari de narrativa de l'Ateneu Barcelonès.
Entre 1998 i 2010, va treballar en l'àmbit de les arts escèniques, com a cap de producció i ajudant de direcció de La Fura dels Baus, i com a cap de producció al Temporada Alta.
El 2019 va guanyar el Premi Mercè Rodoreda amb el recull "Cavalcarem tota la nit".
L'any 2020 va rebre una de les Beques per a la creació literària de la Institució de les Lletres Catalanes pel projecte "Sola".
Entre 1998 i 2010, va treballar en l'àmbit de les arts escèniques, com a cap de producció i ajudant de direcció de La Fura dels Baus, i com a cap de producció al Temporada Alta.
El 2019 va guanyar el Premi Mercè Rodoreda amb el recull "Cavalcarem tota la nit".
L'any 2020 va rebre una de les Beques per a la creació literària de la Institució de les Lletres Catalanes pel projecte "Sola".
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 29 of 29 reviews
April 18, 2026
Ahir al vespre vaig acabar el darrer llibre de @la_gurt i encara estic intentant assimilar el terrabastall emocional que m’ha deixat. Intentaré explicar-vos què és el que més m’ha impactat.
Us parlo d’“Els erms”, publicat per @anagramaeditor. Tot transcorre en un mateix escenari ,la vigília de Nadal al parador de Sau, on coneixem la Ramona, una periodista que hi vol passar dues nits sola (fugint de les convencions nadalenques) i en Faust, responsable de la presa de Sau(atrapat per una feina d’herència familiar), que hi arriba per a un dinar de feina. D’entrada, sembla que no tinguin res en comú: cap afinitat, cap interès compartit, ni tan sols una tensió evident. Però és precisament en aquesta absència de connexió on neix una relació inesperada que es va revelant a poc a poc al llarg de la novel·la.
No sóc gaire partidària d’explicar les trames, així que prefereixo que sigueu vosaltres qui la descobriu.
Però sí que us puc dir què m’ha fascinat de l’escriptura de la Carlota:
D’una banda, la seva capacitat d’atrapar-nos: et sedueix i t’arrossega dinsd’una història que et manté en tensió constant, sense saber ben bé cap a on et porta.
De l’altra, la construcció dels personatges. La Ramona i en Faust són immenso, plens de matisos. Els vas coneixent des de dins, compartint el seu patiment i la seva mirada, fins que, sense adonar-te’n, ja hi estàs completament enganxada.
I, sobretot, la seva ploma: intensa, fluida, gairebé com si escrivís a raig. Un torrent de paraules precises que enllaça pensaments i reflexions amb una habilitat extraordinària. Em té fascinada com juga amb el llenguatge, com ens guia, ens incomoda i ens remou. I això, per a mi, és el que fan les grans escriptores.
“Els erms” parla de la soledat i del desig de trobar sentit a la vida, però també aborda qüestions com el canvi climàtic, els expats que envaeixen la ciutat, les convencions socials que ens condicionen i la necessitat profunda de trobar un propòsit de la nostra existència .
Una molt bona proposta per aquest Sant Jordi🌹📚🐉
Us parlo d’“Els erms”, publicat per @anagramaeditor. Tot transcorre en un mateix escenari ,la vigília de Nadal al parador de Sau, on coneixem la Ramona, una periodista que hi vol passar dues nits sola (fugint de les convencions nadalenques) i en Faust, responsable de la presa de Sau(atrapat per una feina d’herència familiar), que hi arriba per a un dinar de feina. D’entrada, sembla que no tinguin res en comú: cap afinitat, cap interès compartit, ni tan sols una tensió evident. Però és precisament en aquesta absència de connexió on neix una relació inesperada que es va revelant a poc a poc al llarg de la novel·la.
No sóc gaire partidària d’explicar les trames, així que prefereixo que sigueu vosaltres qui la descobriu.
Però sí que us puc dir què m’ha fascinat de l’escriptura de la Carlota:
D’una banda, la seva capacitat d’atrapar-nos: et sedueix i t’arrossega dinsd’una història que et manté en tensió constant, sense saber ben bé cap a on et porta.
De l’altra, la construcció dels personatges. La Ramona i en Faust són immenso, plens de matisos. Els vas coneixent des de dins, compartint el seu patiment i la seva mirada, fins que, sense adonar-te’n, ja hi estàs completament enganxada.
I, sobretot, la seva ploma: intensa, fluida, gairebé com si escrivís a raig. Un torrent de paraules precises que enllaça pensaments i reflexions amb una habilitat extraordinària. Em té fascinada com juga amb el llenguatge, com ens guia, ens incomoda i ens remou. I això, per a mi, és el que fan les grans escriptores.
“Els erms” parla de la soledat i del desig de trobar sentit a la vida, però també aborda qüestions com el canvi climàtic, els expats que envaeixen la ciutat, les convencions socials que ens condicionen i la necessitat profunda de trobar un propòsit de la nostra existència .
Una molt bona proposta per aquest Sant Jordi🌹📚🐉
May 21, 2026
Necessito uns dies per pair-ho 😵💫
March 16, 2026
és espectacular, molt intel·ligent, pinta unes imatges precioses i fa poesia d’un paisatge que hauria d’ofegar
sempre enamorada del que escriu la gurt
sempre enamorada del que escriu la gurt
May 22, 2026
carlota gurt podries ser una icona pop com mercè rodoreda si t'ho proposessis
April 8, 2026
Fua. Només puc rendir-me als peus de l'autora i aplaudir molt molt molt fort. Dos personatges monumentals que m'han atrapat i han aconseguit allò que aconsegueixen els bons llibres que és posar-te un mirall davant i oferir-te més preguntes que respostes.
Tot això, amb una història gens complexa que m'ha fet molta companyia durant uns dies que nye.
Tot això, amb una història gens complexa que m'ha fet molta companyia durant uns dies que nye.
May 15, 2026
Com la càpsula Orion atreta per la gravetat de la Lluna, aquest llibre exerceix una atracció semblant des del primer moment. És una lectura fantàstica, amb una prosa molt aguda que ens guia pels erms interiors de la Ramona i el Faust. Un relat àgil, malgrat les imatges eixutes que ens dibuixa a vegades. Molt recomanable.
July 14, 2026
"Treu el telèfon per comprovar si els mamuts i els mastodonts són el mateix o no. Fa lliscar el dit per la pantalla de l'oracle que té totes les respostes, encara que no sempre siguin certes. I es veu que no, que no són el mateix. Mamuts, mastodonts, elefants, paquiderms: la taxonomia, un granet més del deliri humà de control."
April 17, 2026
3,5
m'ha agradat! primer llibre que llegeixo de la carlota gurt, construeix uns personatges complexes i té un llenguatge bonic amb un toc crític i certa ironía i humor que m'encanta, potser l'únic que podria dir negatiu es que la historia no m'ha atrapat pero m'ha agradat com lligava els personatges i escriu d'una manera que enganxa
m'ha agradat! primer llibre que llegeixo de la carlota gurt, construeix uns personatges complexes i té un llenguatge bonic amb un toc crític i certa ironía i humor que m'encanta, potser l'únic que podria dir negatiu es que la historia no m'ha atrapat pero m'ha agradat com lligava els personatges i escriu d'una manera que enganxa
April 1, 2026
M'agrada molt la manera d'escriure de Gurt, com qüestiona el sistema, com ambienta les novel·les, etc. Ara bé, l'argument d'aquesta novel·la no m'ha acabat d'atrapar. Els dos protagonistes, la Ramona i en Faust, tenen coses en comú, coincideixen al parador del pantà de Sau, tenen vides més aviat tristes -seques en molts sentits- i volen canviar. I també són molt diferents, tan físicament com a l'hora d'actuar. Al llarg del llibre es van intercalant les vides d'aquests dos protagonistes que, sincerament, no m'han atret gaire.
“No parem de suplicar que ens menteixin i ens diguin el que volem sentir, per això la gent només consumeix ficcions: novel·les, pel·lícules, sèries, imatges retocades, relats sobre la pròpia vida. La mentida és el nostre estupefaent predilecte.”
“No parem de suplicar que ens menteixin i ens diguin el que volem sentir, per això la gent només consumeix ficcions: novel·les, pel·lícules, sèries, imatges retocades, relats sobre la pròpia vida. La mentida és el nostre estupefaent predilecte.”
June 7, 2026
Un llibre que s’ha de pair. Espectacularment escrit.
May 2, 2026
no se ben bé si m'ha agradat (ho he de pensar més i potser torno i pujo l'estrella final), però és brutal
April 21, 2026
M’agraden els conceptes sobre els quals s’erigeix el llibre: la sequera, l’ermot, com a paisatge de fons i com a paisatge humà. Els dos personatges protagonistes i com encarnen el concepte d’“erm social”, com la trobada entre els dos és com un xoc entre dos núvols que provoca la pluja. Però el desenvolupament d’aquest marc conceptual fluixeja, com si hagués estat escrit massa de pressa i en la redacció del relat hagués anat perdent la brillantor. L’estil, el llenguatge, és pobre, resulta una mica avorrit, com si li faltés depuració. He tingut la sensació que al text li faltava una volta, que reposés i es tornés a revisar per fer-lo més precís, amb més força, amb més potència literària.
Did Not Finish
April 25, 2026Ho sento, les ideas estan ficades amb calçador i els personatges m'han semblat insuportables. Mira que la idea era bona però el llibre en si és la típica conversa de pijos de Barcelona.
May 25, 2026
"potser si que cal passejar-se per l'infern per ressucitar l'alegria salvatge".
Increïble novel·la amb dos personatjassos com una catedral - reflex de la debacle col-lectiva i existencial descrita pel Sr. Haneke i patida pel Sr. Soprano - que no decepcionen en cap moment.
Costa trobar-hi a faltar coses. 4,5/5 ⭐ tranquil-lament.
Increïble novel·la amb dos personatjassos com una catedral - reflex de la debacle col-lectiva i existencial descrita pel Sr. Haneke i patida pel Sr. Soprano - que no decepcionen en cap moment.
Costa trobar-hi a faltar coses. 4,5/5 ⭐ tranquil-lament.
This entire review has been hidden because of spoilers.
July 10, 2026
La primera novel.la que llegeixo de la Carlota Gurt m'ha impactat. No és perquè els personatges siguin fascinants ni glamurosos, sinó em sembla, la manera tant encertada d'explicar-nos-els. Aquesta doble via d'anar relatant el que fa l'un i el que fa l'altre, ens permet comprendre que són ben diferents, però al seu jo, tots dos tenen una insatisfacció, alguna cosa que els limita malgrat disposar de bones feines i de no tenir problemes materials.
També he trobat en el seu punt just l'anar i venir en el temps. Tot passa en el relat, en un parell de dies. Però els protagonistes pensen, recorden, desitgen, esperen, fan propostes, prenen decisions i tot són erms malgrat ells.
Pel que fa al marc, no pot ser més erm, des de l'hotel solitari a la vora del pantà de Sau amb pocs clients nadalencs, fins l'aturada d'un tren que vé de Madrid i el viatge s'eternitza i particularment, m'ha agradat molt entrar a les entranyes del pantà. Nosaltres hi veiem aigua, quan n'hi ha, però no veiem tota la feina que s'hi fa, silenciosa com la sequera que inexorablement s'anava instal.lant aquell any...i si l'hotel tenia vistes, els dos dies és envoltat d'una boira espessa, així que tampoc se'n pot gaudir gaire...
La novel.la no és tant el que hi passa, sinó el que no hi passa i en aquesta boira dels personatges tot pot passar encara, tot és possible.
I una de les seves frases: "Els adults no existeixen. Els adults només són criatures que han deixat de confiar en la vida". (pàgina 194).
També he trobat en el seu punt just l'anar i venir en el temps. Tot passa en el relat, en un parell de dies. Però els protagonistes pensen, recorden, desitgen, esperen, fan propostes, prenen decisions i tot són erms malgrat ells.
Pel que fa al marc, no pot ser més erm, des de l'hotel solitari a la vora del pantà de Sau amb pocs clients nadalencs, fins l'aturada d'un tren que vé de Madrid i el viatge s'eternitza i particularment, m'ha agradat molt entrar a les entranyes del pantà. Nosaltres hi veiem aigua, quan n'hi ha, però no veiem tota la feina que s'hi fa, silenciosa com la sequera que inexorablement s'anava instal.lant aquell any...i si l'hotel tenia vistes, els dos dies és envoltat d'una boira espessa, així que tampoc se'n pot gaudir gaire...
La novel.la no és tant el que hi passa, sinó el que no hi passa i en aquesta boira dels personatges tot pot passar encara, tot és possible.
I una de les seves frases: "Els adults no existeixen. Els adults només són criatures que han deixat de confiar en la vida". (pàgina 194).
May 23, 2026
Personatges i paisatges que es confonen. Paral•lelismes entre la insatisfacció vital i fenòmens de la naturalesa. Una dansa entre voler desapareixer i ser invisible, com quan ens envolta la boira. I entre abandonar-se, no cultivar-se i acabar habitant a un cos infèrtil i sec, com un erm.
La idea, m’encanta. Però no he pogut entrar tant com m’hagues agradat.
“En el fons, detestem la veritat. No parem de suplicar que ens menteixin i ens diguin el que volem sentir, per això la gent només consumeix ficcions: novelles, pelilicules, sèries, imatges retocades, relats sobre la propia vida. La mentida és el nostre estupefaent predilecte”
“¿Quant ta que no plora?, es pregunta ara. En un fòrum n'hi havia una de deprimida que demanava: ¿Què passaria si no parés de plorar? ¿Em moriria deshidratada? El desert que tenim a dins també ens pot matar”
“Els adults no existeixen. Els
adults només són criatures que han deixat de confiar en la vida”
“La ràbia pesa més que el plom i, quan la
deixes anar, fas lloc per a tota la resta”
La idea, m’encanta. Però no he pogut entrar tant com m’hagues agradat.
“En el fons, detestem la veritat. No parem de suplicar que ens menteixin i ens diguin el que volem sentir, per això la gent només consumeix ficcions: novelles, pelilicules, sèries, imatges retocades, relats sobre la propia vida. La mentida és el nostre estupefaent predilecte”
“¿Quant ta que no plora?, es pregunta ara. En un fòrum n'hi havia una de deprimida que demanava: ¿Què passaria si no parés de plorar? ¿Em moriria deshidratada? El desert que tenim a dins també ens pot matar”
“Els adults no existeixen. Els
adults només són criatures que han deixat de confiar en la vida”
“La ràbia pesa més que el plom i, quan la
deixes anar, fas lloc per a tota la resta”
June 5, 2026
La Ramona i el Faust, dues persones totalment aliènes amb una connexió diferent.
Ha sigut molt maco i fàcil de llegir. Que tot passi al voltant del pantà de Sau ha fet que la història sigui molt més propera.
M’ha agradat molt la manera d’escriure de la Carlota Gurt.
Ha sigut molt maco i fàcil de llegir. Que tot passi al voltant del pantà de Sau ha fet que la història sigui molt més propera.
M’ha agradat molt la manera d’escriure de la Carlota Gurt.
July 17, 2026
Una novel·la prodigiosament escrita, que combina realitat i ficció, les barreja i ens porta per uns camins incerts que, tanmateix, no volem deixar de transitar. M’ha fascinat el llibre i m’ha fascinat la lectura/narració que en fa l’autora a l’Audible.
July 29, 2026
Com he gaudit amb la Ramona i en Faust. La Carlota Gurt ens regala dos personatges que estimes amb els seus defectes. Secs per dins, solitaris i entranyables. Molts cops els personatges deien coses que un servidor pensa als bars o el tren. Que ben explicats, en Faust i la Ramona
August 4, 2026
m’ha flipat com escriu la Carlota, les metàfores sumament intel•ligents que utilitza i la profunditat dels personatges. Resulta fàcil endinsar-te en ells i hevi com de bé reflecteix els pensaments intrusius i l’autosabotatge; enfi quin descobriment!!
April 30, 2026
Molt ben escrit. Dos personatges interessants, dos estranys en un hotel, que només s'han mirat, i res més. I cadascún ens explica la seva història.
May 6, 2026
L'he disfrutat, però no tant com Sola.
May 8, 2026
Si abans tot eres línies, ara tot són meandres
June 13, 2026
Fa pensar, enganxa, incomoda i remou. No et deixa indiferent.
July 8, 2026
m'encanta com escriu però la trama no m'ha enganxat gens...
July 10, 2026
Jo l'he trobat ple de tòpics i que et diu més del que com a lectora necessites saber. T'ho dona tot massa mastegat. M'ha avorrit i se m'ha fet pesat.
July 20, 2026
Un llibre interessant, sobretot per l'estructura narrativa; la fusió dels personatges, dels seus espais i dels seus temps.
May 12, 2026
"Els erms" de Carlota Gurt és una novel·la colpidora i alhora profundament humana que no deixa indiferent. Amb una prosa precisa i carregada de sensibilitat, l’autora construeix un relat intens sobre la fragilitat emocional, les relacions familiars i els silencis que sovint marquen les nostres vides.
Un dels grans encerts del llibre és la veu narrativa: íntima, honesta i plena de matisos, que et fa connectar de seguida amb la protagonista i amb els seus conflictes interns. Gurt sap explorar amb subtilesa temes com la solitud, la incomunicació i la recerca de sentit, tot creant una atmosfera densa però alhora captivadora.
És una lectura exigent en el millor sentit, d’aquelles que conviden a reflexionar i que continuen ressonant un cop has tancat el llibre. Sens dubte, una obra molt recomanable per a qui busqui literatura contemporània de qualitat i amb profunditat emocional.
Un dels grans encerts del llibre és la veu narrativa: íntima, honesta i plena de matisos, que et fa connectar de seguida amb la protagonista i amb els seus conflictes interns. Gurt sap explorar amb subtilesa temes com la solitud, la incomunicació i la recerca de sentit, tot creant una atmosfera densa però alhora captivadora.
És una lectura exigent en el millor sentit, d’aquelles que conviden a reflexionar i que continuen ressonant un cop has tancat el llibre. Sens dubte, una obra molt recomanable per a qui busqui literatura contemporània de qualitat i amb profunditat emocional.
July 14, 2026
“Pengen, però dins el cap de la Ramona les paraules encara reverberen:
Per més simpàtic que siguin són una especie invasora.
Per més simpàtics que.
Per més que.
Una especie invasora.”
Carlota Gurt confegix una novel·la brutal en només dues-centes trenta-set pàgines. No tenim una història, sinó un text que ens posa contra les cordes i ens obliga a reflexionar a nivell individual i col·lectiu.
M’ha fascinat la manera com construeix la novel·la. L’estructura, amb dues línies temporals que avancen en paral·lel fins a acabar encaixant.
La sequera del pantà de Sau és només el punt de partida. Gurt la converteix en una metàfora d’una sequera molt més profunda: emocional, social, lingüística, política i col·lectiva. És una crítica a una societat obsessionada amb l’aparença, el consum, la productivitat i la institucionalització, però cada vegada més invasora, més buida, més erma.
El simbolisme i la intertextualitat són dos dels aspectes que més m’han captivat. Faust viu atrapat en una vida heretada, incapaç d’avançar, envoltat d’un pantà sec i infestat de silurs, un home obès i sec. La Ramona, en canvi, és moviment, però també s’asseca. A la Ramona Ra l’acompanya Mefistòfil. Tot plegat sembla una inversió fascinant del mite. Gurt fa dialogar la figura de Faust, la temptació de Mefistòfil i la llum que evoca Ra per construir una reflexió sobre el desig, el buit, la possibilitat de renaixement i la dificultat de trobar sentit en un món que també s’està assecant.
La prosa de @la_gurt és potent, esmolada, precisa i extraordinària. Utilitza molt bé tots els predicats lingüístics per arribar a tots els models de lector: visual, auditiu i sinestèsic. Cada imatge té pes, cada paraula sembla triada amb bisturí.
Merescut Premi Llibres Anagrama de Novel·la. @anagramaeditor És una obra exigent, que confia en el lector i que creix més enllà de l’última pàgina.
Per més simpàtic que siguin són una especie invasora.
Per més simpàtics que.
Per més que.
Una especie invasora.”
Carlota Gurt confegix una novel·la brutal en només dues-centes trenta-set pàgines. No tenim una història, sinó un text que ens posa contra les cordes i ens obliga a reflexionar a nivell individual i col·lectiu.
M’ha fascinat la manera com construeix la novel·la. L’estructura, amb dues línies temporals que avancen en paral·lel fins a acabar encaixant.
La sequera del pantà de Sau és només el punt de partida. Gurt la converteix en una metàfora d’una sequera molt més profunda: emocional, social, lingüística, política i col·lectiva. És una crítica a una societat obsessionada amb l’aparença, el consum, la productivitat i la institucionalització, però cada vegada més invasora, més buida, més erma.
El simbolisme i la intertextualitat són dos dels aspectes que més m’han captivat. Faust viu atrapat en una vida heretada, incapaç d’avançar, envoltat d’un pantà sec i infestat de silurs, un home obès i sec. La Ramona, en canvi, és moviment, però també s’asseca. A la Ramona Ra l’acompanya Mefistòfil. Tot plegat sembla una inversió fascinant del mite. Gurt fa dialogar la figura de Faust, la temptació de Mefistòfil i la llum que evoca Ra per construir una reflexió sobre el desig, el buit, la possibilitat de renaixement i la dificultat de trobar sentit en un món que també s’està assecant.
La prosa de @la_gurt és potent, esmolada, precisa i extraordinària. Utilitza molt bé tots els predicats lingüístics per arribar a tots els models de lector: visual, auditiu i sinestèsic. Cada imatge té pes, cada paraula sembla triada amb bisturí.
Merescut Premi Llibres Anagrama de Novel·la. @anagramaeditor És una obra exigent, que confia en el lector i que creix més enllà de l’última pàgina.
Displaying 1 - 29 of 29 reviews