Els erms

by Carlota Gurt

El parador de Sau, un 24 de desembre, és l’improbable escenari de la trobada fortuïta de la Ramona i el Faust, els protagonistes d’aquesta novel·la plena de boira i deserts que discorre amb el teló de fons de la sequera. Ella ha arribat per passar-hi dues nits sola. Ell hi celebra un dinar amb els companys d’una feina que fa amb zel malaltís, malgrat que no la suporta; és el cap de la presa de Sau. La Ramona i el Faust són tan diferents que gairebé s’assemblen, potser per això senten una curiositat, no esperonada per l’amor ni el sexe, que els empenyerà cap a territoris desconeguts.

¿Qui porta de veritat la vida que li agradaria? ¿Com podem escapar de la inèrcia en la nostra relació amb la feina, la parella, l’entorn, la família, nosaltres mateixos? ¿Per què ens és tan fàcil enganyar-nos i alhora tan difícil desempallegar-nos dels pensaments obsessius? I sobretot, ¿com s’inventen les il·lusions?

Amb una barreja alquímica de fúria i tendresa, Carlota Gurt ens regala dos personatges memorables que van prenent cos en un joc de miralls entre vides reals i imaginades. Escrita en una prosa desimbolta, il·luminada per espurnes de crítica i humor, Els erms celebra el poder de la fabulació per impulsar no només un relat, sinó també la nostra alegria salvatge.

248 pages, Paperback

Published March 25, 2026

About the author

Carlota Gurt Daví (Barcelona, 1976) és una traductora i escriptora catalana. És llicenciada en Traducció i Interpretació per la UVIC, en Humanitats, Empresarials i Estudis de l'Àsia Oriental per la UOC i en Comunicació Audiovisual per la UAB. Té un MBA especialitzat en mitjans de comunicació. Ha cursat, també, l'itinerari de narrativa de l'Ateneu Barcelonès.

Entre 1998 i 2010, va treballar en l'àmbit de les arts escèniques, com a cap de producció i ajudant de direcció de La Fura dels Baus, i com a cap de producció al Temporada Alta.

El 2019 va guanyar el Premi Mercè Rodoreda amb el recull "Cavalcarem tota la nit".

L'any 2020 va rebre una de les Beques per a la creació literària de la Institució de les Lletres Catalanes pel projecte "Sola".

Reviews

[Marta Clua · Rating 5 out of 5]

Ahir al vespre vaig acabar el darrer llibre de @la_gurt i encara estic intentant assimilar el terrabastall emocional que m’ha deixat. Intentaré explicar-vos què és el que més m’ha impactat.
Us parlo d’“Els erms”, publicat per @anagramaeditor. Tot transcorre en un mateix escenari ,la vigília de Nadal al parador de Sau, on coneixem la Ramona, una periodista que hi vol passar dues nits sola (fugint de les convencions nadalenques) i en Faust, responsable de la presa de Sau(atrapat per una feina d’herència familiar), que hi arriba per a un dinar de feina. D’entrada, sembla que no tinguin res en comú: cap afinitat, cap interès compartit, ni tan sols una tensió evident. Però és precisament en aquesta absència de connexió on neix una relació inesperada que es va revelant a poc a poc al llarg de la novel·la.
No sóc gaire partidària d’explicar les trames, així que prefereixo que sigueu vosaltres qui la descobriu.
Però sí que us puc dir què m’ha fascinat de l’escriptura de la Carlota:
D’una banda, la seva capacitat d’atrapar-nos: et sedueix i t’arrossega dinsd’una història que et manté en tensió constant, sense saber ben bé cap a on et porta.
De l’altra, la construcció dels personatges. La Ramona i en Faust són immenso, plens de matisos. Els vas coneixent des de dins, compartint el seu patiment i la seva mirada, fins que, sense adonar-te’n, ja hi estàs completament enganxada.
I, sobretot, la seva ploma: intensa, fluida, gairebé com si escrivís a raig. Un torrent de paraules precises que enllaça pensaments i reflexions amb una habilitat extraordinària. Em té fascinada com juga amb el llenguatge, com ens guia, ens incomoda i ens remou. I això, per a mi, és el que fan les grans escriptores.
“Els erms” parla de la soledat i del desig de trobar sentit a la vida, però també aborda qüestions com el canvi climàtic, els expats que envaeixen la ciutat, les convencions socials que ens condicionen i la necessitat profunda de trobar un propòsit de la nostra existència .
Una molt bona proposta per aquest Sant Jordi🌹📚🐉

[Aina Alcubierre · Rating 5 out of 5]

Necessito uns dies per pair-ho 😵‍💫

[Júlia Freitas · Rating 5 out of 5]

és espectacular, molt intel·ligent, pinta unes imatges precioses i fa poesia d’un paisatge que hauria d’ofegar

sempre enamorada del que escriu la gurt

[Nil Puiggròs · Rating 4 out of 5]

carlota gurt podries ser una icona pop com mercè rodoreda si t'ho proposessis

[Jordi Bonilla · Rating 5 out of 5]

Fua. Només puc rendir-me als peus de l'autora i aplaudir molt molt molt fort. Dos personatges monumentals que m'han atrapat i han aconseguit allò que aconsegueixen els bons llibres que és posar-te un mirall davant i oferir-te més preguntes que respostes.
Tot això, amb una història gens complexa que m'ha fet molta companyia durant uns dies que nye.

[Gerard Arrey · Rating 4 out of 5]

Com la càpsula Orion atreta per la gravetat de la Lluna, aquest llibre exerceix una atracció semblant des del primer moment. És una lectura fantàstica, amb una prosa molt aguda que ens guia pels erms interiors de la Ramona i el Faust. Un relat àgil, malgrat les imatges eixutes que ens dibuixa a vegades. Molt recomanable.

[Justais · Rating 2 out of 5]

Tenia una gran expectativa del llibre que no s’ha acabat de complir…. Sincerament em sembla un llibre mal plantejat i executat #dura

M’ha recordat al premi anagrama del 2023 (aquest també ho és). Aquell era de l’Andrea Genovart i es deia ‘Consum preferent’ i era igual d caòtic! Les autores de 40 anys aprox han d parar d fer llibres en que disparen pensaments com si això fos can pixa per transmetre q la vida es dura, caòtica i esbojarrada. Posam un punt i seguit de tant en tant, un canvi de paràgraf…. ALGO!

Estil a banda, la història comença bé, enganxa i et trasllada al solitari Pantà de Sau en ple Nadal (jo vaig anar-hi en unes dates semblants per allà fa anys i m’ha semblat verídic) pro hòstia es q no avança bé…. I els dos protes justets…. I l’autora repeteix mil i una vegades q ella es bollera i ell gordo jajajajal I get it!!

En fi jo volia una novetat de St Jordi i un llibre premiat (gràcies glory) i pensava q seria millor el q em trobaria pro ha estat justet. No el recomano. Li poso un 2 perq te moments enginyosos i està bé la metàfora de la sequedat del pantà VS la sequedat de la vida.

[Cristina Madrid · Rating 4 out of 5]

ai si, llibres que atrapen sedueixen arrosseguen i alliberen amb històries ben filades. gràcies gràcies gràcies carlota gurt!

[Marta Ninou · Rating 3 out of 5]

encara no sé si m'ha agradat o no. al començament em va enganxar, la prosa de gurt és addictiva i molt intel·ligent. la novel·la presenta les vides de dos personatges mirall, turmentats, complexes i plens de contradiccions i matisos; m'ha costat connectar-hi. la metàfora entre el paisatge- personatge és constant. el final se m'ha fet una mica lent però és prou enginyós.

[Clàudia Moyés · Rating 4 out of 5]

"Treu el telèfon per comprovar si els mamuts i els mastodonts són el mateix o no. Fa lliscar el dit per la pantalla de l'oracle que té totes les respostes, encara que no sempre siguin certes. I es veu que no, que no són el mateix. Mamuts, mastodonts, elefants, paquiderms: la taxonomia, un granet més del deliri humà de control."

[helena · Rating 3 out of 5]

3,5
m'ha agradat! primer llibre que llegeixo de la carlota gurt, construeix uns personatges complexes i té un llenguatge bonic amb un toc crític i certa ironía i humor que m'encanta, potser l'únic que podria dir negatiu es que la historia no m'ha atrapat pero m'ha agradat com lligava els personatges i escriu d'una manera que enganxa

[Irene · Rating 4 out of 5]

Sento que tot el llibre era una contraposició de la contraposició de la contraposició, i, per citar la meva amiga Ona durant els nostres viatges d'estiu: m'encanten els contrastos.
També m'ha agradat que els protagonistes estiguin sempre tan incòmodes a l'hora de viure com jo, tot i que els desitjo el millor. Un molt bon llibre, i un estil narratiu particularment interessant.

[〰️ Alba 〰️ · Rating 3 out of 5]

M'agrada molt la manera d'escriure de Gurt, com qüestiona el sistema, com ambienta les novel·les, etc. Ara bé, l'argument d'aquesta novel·la no m'ha acabat d'atrapar. Els dos protagonistes, la Ramona i en Faust, tenen coses en comú, coincideixen al parador del pantà de Sau, tenen vides més aviat tristes -seques en molts sentits- i volen canviar. I també són molt diferents, tan físicament com a l'hora d'actuar. Al llarg del llibre es van intercalant les vides d'aquests dos protagonistes que, sincerament, no m'han atret gaire.

“No parem de suplicar que ens menteixin i ens diguin el que volem sentir, per això la gent només consumeix ficcions: novel·les, pel·lícules, sèries, imatges retocades, relats sobre la pròpia vida. La mentida és el nostre estupefaent predilecte.”

[Elisabet Busquet · Rating 5 out of 5]

Un llibre que s’ha de pair. Espectacularment escrit.

[Roger · Rating 3 out of 5]

Indundar el passat i construir un lloc nou on viure. O deixar que una sequera extrema faci aflorar el que s’amaga sota la superfície

[Marina · Rating 4 out of 5]

no se ben bé si m'ha agradat (ho he de pensar més i potser torno i pujo l'estrella final), però és brutal

[Noa Peribáñez · Rating 5 out of 5]

m’ha flipat com escriu la Carlota, les metàfores sumament intel•ligents que utilitza i la profunditat dels personatges. Resulta fàcil endinsar-te en ells i hevi com de bé reflecteix els pensaments intrusius i l’autosabotatge; enfi quin descobriment!!

[Alcedo atthis · Rating 2 out of 5]

M’agraden els conceptes sobre els quals s’erigeix el llibre: la sequera, l’ermot, com a paisatge de fons i com a paisatge humà. Els dos personatges protagonistes i com encarnen el concepte d’“erm social”, com la trobada entre els dos és com un xoc entre dos núvols que provoca la pluja. Però el desenvolupament d’aquest marc conceptual fluixeja, com si hagués estat escrit massa de pressa i en la redacció del relat hagués anat perdent la brillantor. L’estil, el llenguatge, és pobre, resulta una mica avorrit, com si li faltés depuració. He tingut la sensació que al text li faltava una volta, que reposés i es tornés a revisar per fer-lo més precís, amb més força, amb més potència literària.

[Irene]

Ho sento, les ideas estan ficades amb calçador i els personatges m'han semblat insuportables. Mira que la idea era bona però el llibre en si és la típica conversa de pijos de Barcelona.

[Joan G · Rating 5 out of 5]

"potser si que cal passejar-se per l'infern per ressucitar l'alegria salvatge".

Increïble novel·la amb dos personatjassos com una catedral - reflex de la debacle col-lectiva i existencial descrita pel Sr. Haneke i patida pel Sr. Soprano - que no decepcionen en cap moment.

Costa trobar-hi a faltar coses. 4,5/5 ⭐ tranquil-lament.

[Montserrat Muntada · Rating 4 out of 5]

La primera novel.la que llegeixo de la Carlota Gurt m'ha impactat. No és perquè els personatges siguin fascinants ni glamurosos, sinó em sembla, la manera tant encertada d'explicar-nos-els. Aquesta doble via d'anar relatant el que fa l'un i el que fa l'altre, ens permet comprendre que són ben diferents, però al seu jo, tots dos tenen una insatisfacció, alguna cosa que els limita malgrat disposar de bones feines i de no tenir problemes materials.

També he trobat en el seu punt just l'anar i venir en el temps. Tot passa en el relat, en un parell de dies. Però els protagonistes pensen, recorden, desitgen, esperen, fan propostes, prenen decisions i tot són erms malgrat ells.

Pel que fa al marc, no pot ser més erm, des de l'hotel solitari a la vora del pantà de Sau amb pocs clients nadalencs, fins l'aturada d'un tren que vé de Madrid i el viatge s'eternitza i particularment, m'ha agradat molt entrar a les entranyes del pantà. Nosaltres hi veiem aigua, quan n'hi ha, però no veiem tota la feina que s'hi fa, silenciosa com la sequera que inexorablement s'anava instal.lant aquell any...i si l'hotel tenia vistes, els dos dies és envoltat d'una boira espessa, així que tampoc se'n pot gaudir gaire...

La novel.la no és tant el que hi passa, sinó el que no hi passa i en aquesta boira dels personatges tot pot passar encara, tot és possible.

I una de les seves frases: "Els adults no existeixen. Els adults només són criatures que han deixat de confiar en la vida". (pàgina 194).

[Giulia · Rating 3 out of 5]

Personatges i paisatges que es confonen. Paral•lelismes entre la insatisfacció vital i fenòmens de la naturalesa. Una dansa entre voler desapareixer i ser invisible, com quan ens envolta la boira. I entre abandonar-se, no cultivar-se i acabar habitant a un cos infèrtil i sec, com un erm.

La idea, m’encanta. Però no he pogut entrar tant com m’hagues agradat.

“En el fons, detestem la veritat. No parem de suplicar que ens menteixin i ens diguin el que volem sentir, per això la gent només consumeix ficcions: novelles, pelilicules, sèries, imatges retocades, relats sobre la propia vida. La mentida és el nostre estupefaent predilecte”

“¿Quant ta que no plora?, es pregunta ara. En un fòrum n'hi havia una de deprimida que demanava: ¿Què passaria si no parés de plorar? ¿Em moriria deshidratada? El desert que tenim a dins també ens pot matar”

“Els adults no existeixen. Els
adults només són criatures que han deixat de confiar en la vida”

“La ràbia pesa més que el plom i, quan la
deixes anar, fas lloc per a tota la resta”

[Natàlia · Rating 3 out of 5]

Costa explicar la forma com un personatges i una història tan aliens a la meva vida poden haver-me fet arribar a sentir tan identificada.

La necessitar de saber qui som i què busquem. La incessant urgència d'executar i assaborir cada impuls. La importància de posar nom als problemes i divagar sobre qüestions tan reals i urgents com la llengua, la crisi ferroviària, el canvi climàtic.

Quin goig que este hagi sigut el primer llibre que llegeixo de Carlota Gurt.

[Anna Oliva · Rating 5 out of 5]

La Ramona i el Faust, dues persones totalment aliènes amb una connexió diferent.

Ha sigut molt maco i fàcil de llegir. Que tot passi al voltant del pantà de Sau ha fet que la història sigui molt més propera.

M’ha agradat molt la manera d’escriure de la Carlota Gurt.

[Santispock · Rating 5 out of 5]

Una novel·la prodigiosament escrita, que combina realitat i ficció, les barreja i ens porta per uns camins incerts que, tanmateix, no volem deixar de transitar. M’ha fascinat el llibre i m’ha fascinat la lectura/narració que en fa l’autora a l’Audible.

[Toni Padilla · Rating 4 out of 5]

Com he gaudit amb la Ramona i en Faust. La Carlota Gurt ens regala dos personatges que estimes amb els seus defectes. Secs per dins, solitaris i entranyables. Molts cops els personatges deien coses que un servidor pensa als bars o el tren. Que ben explicats, en Faust i la Ramona

[hector terron · Rating 3 out of 5]

No el vaig acabar. No va connectar amb mi. Tenia una premisa que si que em va cridar l'atenció, però cap a meitats del llibre no aconseguia agafar-lo amb ganes i llegir se'm feia tediós. No es que em sembli un mal llibre, simplement no és adient per a mi en el moment que estic vivint. <3

[Marta · Rating 2.75 out of 5]

Doncs no m'ha acabat de.
La Ramona Ra em cau malament.
No m'agrada el doble punt de vista, tot i que aquí està ben jugat.
I el final que esperava era una mica més espectacular.
Tot i aixoooò, sempre a favor de retratar la misèria humana. I la Gurt, això, ho ha fet molt bé!

[Martha Escribano · Rating 4 out of 5]

Molt ben escrit. Dos personatges interessants, dos estranys en un hotel, que només s'han mirat, i res més. I cadascún ens explica la seva història.

[Ricard Vilalta · Rating 4 out of 5]

L'he disfrutat, però no tant com Sola.