El parador de Sau, un 24 de desembre, és l’improbable escenari de la trobada fortuïta de la Ramona i el Faust, els protagonistes d’aquesta novel·la plena de boira i deserts que discorre amb el teló de fons de la sequera. Ella ha arribat per passar-hi dues nits sola. Ell hi celebra un dinar amb els companys d’una feina que fa amb zel malaltís, malgrat que no la suporta; és el cap de la presa de Sau. La Ramona i el Faust són tan diferents que gairebé s’assemblen, potser per això senten una curiositat, no esperonada per l’amor ni el sexe, que els empenyerà cap a territoris desconeguts.
¿Qui porta de veritat la vida que li agradaria? ¿Com podem escapar de la inèrcia en la nostra relació amb la feina, la parella, l’entorn, la família, nosaltres mateixos? ¿Per què ens és tan fàcil enganyar-nos i alhora tan difícil desempallegar-nos dels pensaments obsessius? I sobretot, ¿com s’inventen les il·lusions?
Amb una barreja alquímica de fúria i tendresa, Carlota Gurt ens regala dos personatges memorables que van prenent cos en un joc de miralls entre vides reals i imaginades. Escrita en una prosa desimbolta, il·luminada per espurnes de crítica i humor, Els erms celebra el poder de la fabulació per impulsar no només un relat, sinó també la nostra alegria salvatge.
Carlota Gurt Daví (Barcelona, 1976) és una traductora i escriptora catalana. És llicenciada en Traducció i Interpretació per la UVIC, en Humanitats, Empresarials i Estudis de l'Àsia Oriental per la UOC i en Comunicació Audiovisual per la UAB. Té un MBA especialitzat en mitjans de comunicació. Ha cursat, també, l'itinerari de narrativa de l'Ateneu Barcelonès.
Entre 1998 i 2010, va treballar en l'àmbit de les arts escèniques, com a cap de producció i ajudant de direcció de La Fura dels Baus, i com a cap de producció al Temporada Alta.
El 2019 va guanyar el Premi Mercè Rodoreda amb el recull "Cavalcarem tota la nit".
L'any 2020 va rebre una de les Beques per a la creació literària de la Institució de les Lletres Catalanes pel projecte "Sola".
Ahir al vespre vaig acabar el darrer llibre de @la_gurt i encara estic intentant assimilar el terrabastall emocional que m’ha deixat. Intentaré explicar-vos què és el que més m’ha impactat. Us parlo d’“Els erms”, publicat per @anagramaeditor. Tot transcorre en un mateix escenari ,la vigília de Nadal al parador de Sau, on coneixem la Ramona, una periodista que hi vol passar dues nits sola (fugint de les convencions nadalenques) i en Faust, responsable de la presa de Sau(atrapat per una feina d’herència familiar), que hi arriba per a un dinar de feina. D’entrada, sembla que no tinguin res en comú: cap afinitat, cap interès compartit, ni tan sols una tensió evident. Però és precisament en aquesta absència de connexió on neix una relació inesperada que es va revelant a poc a poc al llarg de la novel·la. No sóc gaire partidària d’explicar les trames, així que prefereixo que sigueu vosaltres qui la descobriu. Però sí que us puc dir què m’ha fascinat de l’escriptura de la Carlota: D’una banda, la seva capacitat d’atrapar-nos: et sedueix i t’arrossega dinsd’una història que et manté en tensió constant, sense saber ben bé cap a on et porta. De l’altra, la construcció dels personatges. La Ramona i en Faust són immenso, plens de matisos. Els vas coneixent des de dins, compartint el seu patiment i la seva mirada, fins que, sense adonar-te’n, ja hi estàs completament enganxada. I, sobretot, la seva ploma: intensa, fluida, gairebé com si escrivís a raig. Un torrent de paraules precises que enllaça pensaments i reflexions amb una habilitat extraordinària. Em té fascinada com juga amb el llenguatge, com ens guia, ens incomoda i ens remou. I això, per a mi, és el que fan les grans escriptores. “Els erms” parla de la soledat i del desig de trobar sentit a la vida, però també aborda qüestions com el canvi climàtic, els expats que envaeixen la ciutat, les convencions socials que ens condicionen i la necessitat profunda de trobar un propòsit de la nostra existència . Una molt bona proposta per aquest Sant Jordi🌹📚🐉
Fua. Només puc rendir-me als peus de l'autora i aplaudir molt molt molt fort. Dos personatges monumentals que m'han atrapat i han aconseguit allò que aconsegueixen els bons llibres que és posar-te un mirall davant i oferir-te més preguntes que respostes. Tot això, amb una història gens complexa que m'ha fet molta companyia durant uns dies que nye.
Com la càpsula Orion atreta per la gravetat de la Lluna, aquest llibre exerceix una atracció semblant des del primer moment. És una lectura fantàstica, amb una prosa molt aguda que ens guia pels erms interiors de la Ramona i el Faust. Un relat àgil, malgrat les imatges eixutes que ens dibuixa a vegades. Molt recomanable.
3,5 m'ha agradat! primer llibre que llegeixo de la carlota gurt, construeix uns personatges complexes i té un llenguatge bonic amb un toc crític i certa ironía i humor que m'encanta, potser l'únic que podria dir negatiu es que la historia no m'ha atrapat pero m'ha agradat com lligava els personatges i escriu d'una manera que enganxa
M'agrada molt la manera d'escriure de Gurt, com qüestiona el sistema, com ambienta les novel·les, etc. Ara bé, l'argument d'aquesta novel·la no m'ha acabat d'atrapar. Els dos protagonistes, la Ramona i en Faust, tenen coses en comú, coincideixen al parador del pantà de Sau, tenen vides més aviat tristes -seques en molts sentits- i volen canviar. I també són molt diferents, tan físicament com a l'hora d'actuar. Al llarg del llibre es van intercalant les vides d'aquests dos protagonistes que, sincerament, no m'han atret gaire.
“No parem de suplicar que ens menteixin i ens diguin el que volem sentir, per això la gent només consumeix ficcions: novel·les, pel·lícules, sèries, imatges retocades, relats sobre la pròpia vida. La mentida és el nostre estupefaent predilecte.”
M’agraden els conceptes sobre els quals s’erigeix el llibre: la sequera, l’ermot, com a paisatge de fons i com a paisatge humà. Els dos personatges protagonistes i com encarnen el concepte d’“erm social”, com la trobada entre els dos és com un xoc entre dos núvols que provoca la pluja. Però el desenvolupament d’aquest marc conceptual fluixeja, com si hagués estat escrit massa de pressa i en la redacció del relat hagués anat perdent la brillantor. L’estil, el llenguatge, és pobre, resulta una mica avorrit, com si li faltés depuració. He tingut la sensació que al text li faltava una volta, que reposés i es tornés a revisar per fer-lo més precís, amb més força, amb més potència literària.
Ho sento, les ideas estan ficades amb calçador i els personatges m'han semblat insuportables. Mira que la idea era bona però el llibre en si és la típica conversa de pijos de Barcelona.
Personatges i paisatges que es confonen. Paral•lelismes entre la insatisfacció vital i fenòmens de la naturalesa. Una dansa entre voler desapareixer i ser invisible, com quan ens envolta la boira. I entre abandonar-se, no cultivar-se i acabar habitant a un cos infèrtil i sec, com un erm.
La idea, m’encanta. Però no he pogut entrar tant com m’hagues agradat.
“En el fons, detestem la veritat. No parem de suplicar que ens menteixin i ens diguin el que volem sentir, per això la gent només consumeix ficcions: novelles, pelilicules, sèries, imatges retocades, relats sobre la propia vida. La mentida és el nostre estupefaent predilecte”
“¿Quant ta que no plora?, es pregunta ara. En un fòrum n'hi havia una de deprimida que demanava: ¿Què passaria si no parés de plorar? ¿Em moriria deshidratada? El desert que tenim a dins també ens pot matar”
“Els adults no existeixen. Els adults només són criatures que han deixat de confiar en la vida”
“La ràbia pesa més que el plom i, quan la deixes anar, fas lloc per a tota la resta”
"potser si que cal passejar-se per l'infern per ressucitar l'alegria salvatge".
Increïble novel·la amb dos personatjassos com una catedral - reflex de la debacle col-lectiva i existencial descrita pel Sr. Haneke i patida pel Sr. Soprano - que no decepcionen en cap moment.
Costa trobar-hi a faltar coses. 4,5/5 ⭐ tranquil-lament.
This entire review has been hidden because of spoilers.
"Els erms" de Carlota Gurt és una novel·la colpidora i alhora profundament humana que no deixa indiferent. Amb una prosa precisa i carregada de sensibilitat, l’autora construeix un relat intens sobre la fragilitat emocional, les relacions familiars i els silencis que sovint marquen les nostres vides.
Un dels grans encerts del llibre és la veu narrativa: íntima, honesta i plena de matisos, que et fa connectar de seguida amb la protagonista i amb els seus conflictes interns. Gurt sap explorar amb subtilesa temes com la solitud, la incomunicació i la recerca de sentit, tot creant una atmosfera densa però alhora captivadora.
És una lectura exigent en el millor sentit, d’aquelles que conviden a reflexionar i que continuen ressonant un cop has tancat el llibre. Sens dubte, una obra molt recomanable per a qui busqui literatura contemporània de qualitat i amb profunditat emocional.