Us heu preguntat mai què passaria si capgiréssim el globus terraqüi i llegíssim el món “al revés”? I si la cartografia mundial s’hagués construït des de Pequín i no des de Londres o París? Els mapes ens haurien d’explicar el món i ajudar-nos a moure’ns-hi però què és el que no ens expliquen? Són inclusius o excloents? Són neutrals o polítics? Partal ens convida aquí a desxifrar els mapes més enllà del traç visible: com a eina de poder, com a relat històric, com a convenció simbòlica i com a mirall de la nostra manera de pensar el món. I des de Catalunya, com llegim els mapes?
De ben segur que d'ara endavant faré algunes consideracions quan em miri un mapa. Són aspectes en els que si no és una especialitat, no hi penses. M'ha agradat molt veure tantes altres maneres de construir un mapa i els interessos que s'hi reflecteixen.
Molt recomanable. Es llegeix que ni te n'adones i t'aporta un punt de vista ben nou.
L'he puntuat amb 4 estrelles perquè l'he trobat verdaderament interessant.
Dit això, i ja que parlem de cartografia, hi he trobat a faltar un petit capítol, una referència per modesta que fos, als "nostres" mapes. La cartografia dels Cresques de Mallorca, l'Atles de Catalunya amb aportacions de Jaume Ferrer que va viatjar a Àfrica molt abans que comencessin les exploracions organitzades i avui es conserva a França, la comanda del rei de Catalunya que si no vaig errada, algun dels que van crear encara serveixen com a carta de navegació...
Si tots els mapes són tendenciosos, m'hauria agradat saber quina era la visió catalana en el seu temps.