“Elma i els seus amics” de Martí Melcion arriba com el pas natural d’un autor que ja havia construït tot un univers al seu perfil d’Instagram: vinyetes curtes (“més que vista cansada diria, tipa” és una frase que utilitzo sovint 😂) que aquí prenen forma de còmic amb una certa unitat narrativa.
El llibre funciona sobretot com un retrat generacional bastant afinat: gent al voltant de la trentena, pisos compartits, cites de Tinder que no arriben enlloc, converses absurdes (però molt reals) al teu bar de confiança i aquella sensació constant de no saber ben bé cap a on va la vida. Tot això s’explica sense grans trames, perquè Melcion no busca el drama ni el gir impactant; no obstant, captura moments petits, detalls i dinàmiques humanes que sovint passen desapercebudes.
No és un còmic que vulgui reinventar res, sinó consolidar una veu molt concreta. I ho aconsegueix. Si ja t’agradava Melcion, aquí hi trobaràs exactament el que esperes. Si no el coneixes, també és una bona porta d’entrada cap al seu imaginari de petites misèries quotidianes explicades amb molta gràcia, sarcasme i acidesa.