L'antimanual per a mares per sobreviure als moments de desesperació
Ser mare és l'aventura més meravellosa del món, però quan et trobes amb un nadó als braços que brama, caga tot el dia i no et deixa dormir més d'una hora seguida, et com sobreviuré al postpart? Per sort, ara tenim la solució: llegir aquest antimanual per a moments de desesperació!
Amb un humor sense filtres, la periodista Elisenda Carod converteix la bogeria del postpart en un festival d'autohumiliació terapèutica. En aquest llibre no trobaràs frases inspiradores ni nadons angelicals, sinó nits en blanc, pors irracionals, les conseqüències de la calvície postpart i consells per treure els mocs al teu nadó. Explicat amb una tendresa i una honestedat brutals, aquest és el llibre que l'Elisenda Carod hauria necessitat que algú li regalés abans de ser mare.
Un llibre que et farà sentir menys sola i més capaç de riure't de tot plegat… i de tu mateixa! L'humor ens fa humans i parir també!
Muy recomendable para las que hayan sido madres y que como mínimo, ya hayan pasado 4-6 meses de maternidad. Si se lee antes o estando embarazada te puede "asustar", aunque sea la pura realidad, y si te lo estás pensando, te va a dejar muy clara la respuesta.
Además de que te puedes sentir mucho más identificada si ya llevas unos cuantos meses de postparto y disfrutar muchísimo más el libro. En cada línea, vas a pensar "esto también me pasó a mi".
Bravo por libros que explican la crudeza de la maternidad sin edulcordarlo todo.
l'Elisenda Carod m'ha fet riure i aprendre a la vegada. La lectura que necesitava. Gràcies per compartir amb nosaltres la teva manera de mirar el món i la maternitat. Perquè el nostre estil nou de vida sigui protagonitzar, riure i admirar moments humiliants. Perquè la vida ha de ser autèntica i tu la reflexes com poques persones. Gràcies
Hay libros que te informan y libros que te acompañan. Este es de los segundos. Elisenda Carod escribe sobre la maternidad y el postparto sin los filtros de los manuales perfectos ni la solemnidad de quien alecciona. Lo hace con humor y honestidad. Y en ese gesto tan aparentemente sencillo —decir a mí también me ha pasado— está toda la fuerza del libro.
Leerlo me ha provocado ternura, una sensación de fortaleza y, sobre todo, una profunda humanidad. Porque hablar de la maternidad con respeto y cariño no significa idealizarla; significa mirarla de frente, con sus noches sin dormir, sus miedos irracionales y su caos cotidiano, y aun así encontrar en ello algo que merece ser contado y compartido.
Molt divertit! Si t’has de llegir un llibre de postpart, que sigui aquest. Gràcies, Elisenda, per la teva honestedat i per treure ferro a tot. M’has acompanyat en aquest moment tan nou i desconegut per tothom excepte les que ho han patit.