Jump to ratings and reviews

Punt d'aranya

L’Ari arriba a Camariñas per treballar al museu de puntes i de guia turística, però en aquest poblet laberíntic res no és el que sembla. Les dones que hi viuen han arribat al límit i, fartes de dur el pes del món sobre les espatlles, decideixen invocar les tres aranyes. El dictat que reben no té precedents i ho capgirarà tot.

Punt d’aranya és una noveŀla marinera i coral. Entre les seves pàgines, s’hi entrellacen la brisa del mar i les puntes de coixí, el tràfic de drogues i les llegendes ancestrals, les moires i els vídeos de TikTok. Nerea Pallares ha escrit un text bellíssim que clama contra la injustícia i l’ordre establert barrejant tradició i modernitat.

224 pages, Paperback

First published June 16, 2025

Loading...
Loading...

About the author

Nerea Pallares

6 books36 followers
Nació en Lugo en 1989. Es escritora, periodista y tiene un máster en Estudios Comparados de Literatura, Arte y Pensamiento por la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha publicado el libro de relatos Sidecar (Ed. Oblicuas, 2015). Fue becada por la Fundación Antonio Gala para Jóvenes Creadores de Córdoba, ha ganado certámenes internacionales como el II Premio de Cuento las Dalias y el XLV Certamen Literario Ciudad de Martos. Sus textos han sido publicados en revistas especializadas como Dorna, La gran belleza o Granta en español.

En la actualidad, vive en Madrid y está al frente de Meteórica, su proyecto personal.

Ratings & Reviews

What do you think?

Friends & Following

Create a free account to discover what your friends think of this book!

Community Reviews

5 stars
592 (19%)
4 stars
1,049 (34%)
3 stars
1,014 (33%)
2 stars
294 (9%)
1 star
49 (1%)
Displaying 1 - 30 of 563 reviews
Profile Image for Irene Mataraunlector.
305 reviews1,117 followers
February 22, 2026
“Nunca se sabía si las Señoras de Costa da Morte descenderían desde arriba o surgirían emanadas desde la tierra. Y mientras el temporal sacudía los cristales y las puertas sin parar, las palilleiras esperaron en el almacén, con las manos anudadas, la respiración atascada en el pecho como el hormigón y la vista puesta en el centro del círculo. Luego, cerraron los ojos. Sabían que primero llegarían, una a una, las tres arañas. Y después lo haría ella.”

Galicia es Terra de meigas, Galicia es mágica, es deslumbrante, es misteriosa, es única. No lo digo porque sea mi tierra (que también), pero es un hecho. Hay algo en Galicia que es distinto. Cada lugar que pisas tiene una historia, tiene algo que contarte. Y así es como empieza este libro.

“Punto de araña” es la historia de Ari, que llega a Camariñas para hacerse cargo del museo del encaje (Camariñas es un pueblo famoso por su extraordinario encaje, buscadlo, es fascinante el arte que implica ese tejido), y al llegar se da cuenta de que las mujeres del pueblo han tomado la decisión de rebelarse contra los hombres invocando a las arañas, tres deidades dotadas de un poder y una sabiduría ancestrales.

Este libro tenía todos los elementos para apasionarme. El imaginario de la magia, os meigallos, el poder de las mujeres y su unión, la sororidad, Galicia… Estaba todo perfectamente listo para que se convirtiera en una gran lectura. Y finalmente, se ha quedado a medias.

Primero quiero decir que creo que es un libro que de haberlo leído en gallego, habría ganado muchísimo más. La traducción hace que se pierda los acentos y las distintas variantes que posee nuestro idioma. Culpa mía, pero no conocía la existencia de este libro hasta el momento que llegó a mi buzón.

A pesar de esto, que es algo que podría remediarlo releyéndolo en gallego, es un libro que no termina de funcionar, en mi opinión. Es una novela coral: hay muchísimos personajes con voz que cuentan su parte en distintos capítulos. Capítulos cortos que no profundizan. Saltas entre ellos y no terminan de concretar. ¿Qué está pasando? Es lo que me preguntaba muchas veces a lo largo de la lectura. La protagonista es protagonista porque aparece en el primer capítulo y ya. No es el hilo conductor de este libro ni mucho menos. El foco central es esa “supuesta venganza” que las mujeres, hartas del machismo de los hombres, deciden llevar a cabo. Joder, me encanta, que se unan, que luchen, que peleen. También se queda a medias.

En ciertos momentos y en ciertos capítulos, aparecen las arañas, estas deidades invocadas por las mujeres que acuden a su llamada para llevar a cabo esta venganza. Son un elementos super interesante, pero que no terminas de entender, porque no hay explicación. Aparecen, hacen sus cánticos, y adiós muy buenas.

No sé, llamadme exigente, pero creo que es un libro al que le falta madurez. Una idea muy buena, pero un desarrollo pobre. Quizás tantos puntos de vista, quizás su brevedad, quizás el no profundizar en la naturaleza de esa venganza, no dejarnos conocer bien los personajes, no usar el elemento mágico de la historia a su favor…

Hay libros que son un sí rotundo, y otros que no. Este es, simplemente, un libro sin más.
Profile Image for Tamara.
31 reviews8 followers
February 25, 2026
Quan les dones deixen de teixir, el món tremola. I és només quan el fil s’atura que es fa visible la magnitud de tot allò que sosteníem en silenci.

Arrelada a Camariñas, a la Costa da Morte, la novel·la teixeix realisme social, memòria col·lectiva i mitologia per parlar de dolor, però també de rebel·lia i transformació. L’arribada de l’Ari al poble —com a guia turística i encarregada del museu de l’encaix— és el fil que ens permet endinsar-nos en una comunitat travessada pel silenci, la ràbia i les absències.

Tot en aquesta història gira al voltant del gest de teixir. Les palilleiras, el llenguatge, la transmissió oral, les xarxes invisibles que sostenen la vida quotidiana. Teixir com a acte domèstic i com a acte polític. Teixir paraules, memòria, resistència. Davant d’un sistema dominat per les veus masculines —els diners, el poder, les decisions—, són les dones qui sostenen allò invisible. Les que han estat massa temps sense veu.

La mort de la María —una nena atrapada en una violència que no ha triat— sacseja el poble i condensa tota la violència estructural que travessa la novel·la. I és aquí on el relat fa un gir poderós: les dones deixen de teixir. El silenci es converteix en vaga. El fil s’atura. I el món, sense elles, es desfà.

Aquest gest radical és, potser, el moment més colpidor del llibre: quan allò que sempre ha sostingut la comunitat es retira, queda al descobert la magnitud del seu treball i del seu poder. Només en la interrupció s’entén la xarxa.

Amb una atmosfera marinera i gairebé mística, Punto de araña és una oda a les mans que creen, a les amigues que es trenen entre elles, a les dones que, paraula a paraula, han anat sostenint el món en silenci. És una novel·la que parla de genealogies femenines, de sororitat i de la força política de la cura i de ser dona.

Aquesta vegada, el fil no el sostenim soles.
Profile Image for Mrs.Martos .
221 reviews7 followers
April 26, 2026
...tiempo de hacer olvidar (destejer) para hacer recordar...las cosas del mundo hay que palillarlas para que en el mundo existan.
Profile Image for Marta Cava.
721 reviews1,296 followers
Read
March 11, 2026
«Les tres velles van ensenyar-nos les coses importants. Que les paraules, per dir-les, primer s'han de teixir. Si no, es perd el fil i pengen les llengües mortes i esfilagarsades»
Profile Image for Manuel Gil.
354 reviews63 followers
December 23, 2025
O mellor: a oralidade
O resto do libro: exceso de trama, difícil entrar no pacto narrativo. Moito xiro, moita volta para un libro tan breve.
Profile Image for Teresa Sanz.
67 reviews5,759 followers
July 24, 2026
3.5/5 ⭐️

Este libro ha sido un gran sí pero también un gran no, no sé cómo expresarlo pero la temática y la manera de narrarlo, atropellada, me ha encantado pero ha habido cosas que por otro lado no me han encajado como que por ejemplo había muchas cosas escritas en gallego (la obra original es gallega) que yo no entendía y eso “me daba rabia” porque me hacía sentir que no lo entendía al 100% y me dejaba frases hechas o dichos interesantes. Odio tener la sensación de no entender cosas en un libro (más que nada porque me hacen sentir que me sacan de la lectura, esto es algo personal).

Aún así, me ha encantado el símil del encaje de bolillos, de destejer y tejer y las arañas con la mitología gallega y con lo que quería transmitir la autora, me ha parecido súper inteligente. Este libro pone en valor la tradición y el trabajo y la carga que llevan siglos sosteniendo las mujeres de nuestras familias y alrededor. Tendremos la percepción de que los hombres tienen el poder pero quienes sostienen realmente todo, como una red, son las mujeres.

“Aquellas manos entregadas siempre a un arte que nunca podrían sustituir las máquinas; aquellas manos que en sus cuencas sostenían un mundo”.


Profile Image for Júlia Baltasar i Gómez.
113 reviews9 followers
February 14, 2026
Un llibre fantastic que he llegit principalment en trajectes i en llocs que es mouen anant dun lloc a laltre i no estant enlloc relament, que com be sabeu es un dels millors climes per les lectures.

Aquest llibre es literatura de debo, una lectura obligatoria i fantastica i bonissima. I rara, com ens agrada. No se molt be que dir i que no dir perquè no magradaria robar a ningu de descobrir per si mateixa el que jo he descobert en les seves pagines, pero si confieu en el meu petit criteri us animo moltissim a que aneu a descobrir com la nerea plasma el sentiment aquest que tenim totes quan estem amb les nostres amigues, el saber que podem canviar les coses entre totes, el saber que portem dins nostre no nomes tot el nostre saber, sino el de generacions i generacions de dones que porten el pes del mon a les seves espatlles. I que el mon esta fet de mares, i sense mares res existeix, i que la terra ens ho dona tot, es la primera mare, i sense ella res existeix.

I que si don ve tot satura, tot cau. Que si oblidem, tot es repeteix. Que no estem disposades a abandonar la memoria de segles de dones. Que si la mare s’enrabia, si la terra diu prou, si les dones diem prou, tot diu prou. Tot s’atura, tot escolta. I que l’unica solucio es aturar, escoltarnos, i construirho tot de nou plegades, recordant, escoltant, observant.

Pd es nota moltissisiisisisisim q lautora te molta formacio literaria i q es molt guai amb totes les referencies a la literatura classica q hi ha al llibre les tres parques les bruixes de shakespeare etc…….
Profile Image for Mariona.
115 reviews
August 19, 2026
3,25/5. Llibre que va de més a menys amb un desenllaç bastant brusc i que et descol·loca, fet que m’ha defraudat bastant. No obstant, m’ha agradat molt la metàfora del fil amb la parla i, sobretot, que transmet Galicia, feminisme i matriarcat en vena.
Profile Image for Joan Roure.
Author 4 books218 followers
February 22, 2026
4,5⭐️
Doncs la primera gran sorpresa de l'any si parlem d'una escriptora encara molt desconeguda, que fins ara només havia publicat alguns relats. En aquesta seua primera novel·la, ja s'ha emportat el Premi Garcia Barros, però el que ben aviat també s'endurà són elogis a mansalva. Vet aquí els meus:
A Punt d'aranya ens trobem amb una noia que arriba a Camariñas per treballar al museu de puntes i fer també de guia turística. Les dones del poble estan en una situació límit després que hagi succeït un fet tràgic, i decideixen com a últim recurs convocar l'esperit de les tres aranyes per saber què han de fer.

Estem parlant d'una novel·la coral, on les dones són les grans protagonistes. Un text mariner d'estil purament gallec: amb puntaires, moires, tràfic de drogues, llegendes ancestrals i tota la mística i l'imaginari gallec.
L'escriptura de Pallarés és molt bella, de tall poètic, amb silencis eixordadors i lectura entre línies. Una novel·la plena de sororitat, de comunitat i de transmissió intergeneracional.
Vull destacar també l'ús que fa l'autora de la llengua, tot i que he llegit la traducció de l'Eduard Velasco al català, es fa evident en l'original la utilització de l'oralitat de la zona en què succeeix la història. En aquest cas, Velasco la trasllada a la nostra llengua mitjançant un tipus d'oralitat que utilitzem molts catalans, i d'aquesta manera resol força bé aquesta part important de la narració i manté l'essència del text original.

«Perquè l'amor també era això. I alguna cosa de la que jo seria es començava a despertar. Aquell dia vaig dormir amb ell començant a enyorar-lo. Sabent que encara no havia entès del tot el que m'havia vingut a ensenyar, però sabent també que el recordaria per sempre. I no pas en les seves paraules ni en els seus gestos, sinó en els nostres silencis. En la manera com, una vegada, mirant-nos als ulls, havíem callat junts.»
Profile Image for mariacrespo.libros.
234 reviews
April 27, 2026
Teño que dicir que me gustou máis a primeira metade que a segunda, pero en xeral que gusto ter autoras desta xeración que escriban en galego historias que tamén se senten en galego.
Ademais da cantidade de denuncia social feminista tan necesaria que reclama dereitos para as traballadoras da costa, a idea paréceme orixinalísima e, se aínda por riba a metade do libro está escrito reflexando os dialectalismos da zona, mellor imposible.
Non hai nada que me guste máis que unha boa rede sororal que reivindique a importancia das amigas. Como bonus, encantoume tamén atoparme cunha nai e unha filla chamadas, respectivamente, Lita e María.
Profile Image for Nico Tomás.
85 reviews18 followers
February 22, 2026
Tant de bo saber gallec per a llegir ara l'original. La traducció, per ella mateixa, ja és fantàstica 🩵
Profile Image for Clara Vicenç.
91 reviews7 followers
May 6, 2026
M'ha sorprès molt. És un llibre que fa protagonistes les dones sovint oblidades i secundàries. Les dones que estan al darrere dels homes que van a pescar, que s'encarreguen de cosir les xarxes i que són l'essència d'un poble petit de Camariñas (Galícia). He trobat molt interessant com la història fa pinzellades a la importància de la llengua pròpia, la força de la comunitat o la transmissió de les tradicions de mares a filles. Tot barrejat amb el punt màgic i fantàstic que sempre donen les llegendes.

La traducció en català manté una certa oralitat amb paraules com "prò" i "sats" que trobo super interessant i encertada. Si algú sap gallec, val la pena llegir-lo en la versió original per trobar-se amb el dialecte de la zona que va fer l'autora.
Profile Image for Saritadosil.
347 reviews20 followers
January 19, 2026
⭐️⭐️
Punto de araña é unha novela cunha idea interesante e cunha mensaxe clara sobre a forza da unión feminina, algo que considero o máis valioso do libro. As relacións entre as mulleres, o apoio mutuo e esa sensación de tecer rede son, sen dúbida, o seu punto máis forte.

Porén, a historia non terminou de convencerme. O ritmo fíxose lento en varios momentos e botei en falta máis profundidade tanto na trama como nos personaxes. Hai situacións que quedan pouco desenvolvidas e que poderían ter tido moito máis impacto emocional.

A pesar diso, a novela deixa unha reflexión importante: xuntas somos máis fortes, e cando as mulleres se acompañan e se sosteñen, poden resistir calquera caída. Unha mensaxe necesaria, aínda que a execución da historia non estivo á altura das miñas expectativas.
Profile Image for leti.
488 reviews722 followers
March 22, 2026
3.8
es una novela coral con tintes góticos que recuerda también a lisístrata - mujeres que hartas de ser ninguneadas y obviadas en la toma de decisiones deciden tomar las riendas de la justicia por su propia cuenta. mezcla folklore gallego con mitología. aunque no todos los puntos de vista me ha parecido que funcionan igual de bien, y me hubiera gustado que fuera más larga para ver más, de maría y de ari específicamente, se lee en nada y es una novela compacta, bien escrita, y con un mundo original.
Profile Image for llibresidones.
193 reviews3 followers
April 28, 2026
Què passaria si un dia les dones ens aturéssim?

Aquest és el gran interrogant que travessa tot el relat. Una novel·la coral, ben ambientada, original, plena de simbolisme, on l'oralitat, la tradició popular i la memòria col·lectiva ho aclaparen tot i ens recorda la importància de saber d'on venim, de tenir presents les dones que ens han precedit i la necessitat de tenir espais femenins on fer xarxa.

Les protagonistes són dones fortes que continuen endavant, passi el que passi. Viuen a Camariñas, un poble costaner on la presència del mar ho modula tot. El mar i la seva força es presenta com el lloc idíl·lic, però també com aquell indret ple de perills que ha vist moltes tragèdies.

Les dones acostumades a feinejar han vist com el mar els dona la feina alhora que els ho treu tot. Unes aigües que presencien el caràcter tossut i egoista dels homes, que només pensen en ells. Unes aigües on la pesca furtiva i el tràfic de drogues hi conviuen.

L'Ari arriba al poble per treballar al museu de puntes i el primer dia es troba amb el funeral d'una adolescent (la María) i uns ulls penetrants i una mirada que no oblida. A poc a poc se sent una més dins de la quotidianitat marinera, però les coses que veu i no sap explicar la tenen més que encuriosida.

Les dones n'estan fartes, de sostenir-ho tot, d'aguantar tot el pes, de què no se les tingui en compte i de suportar violències de tota mena. Decideixen utilitzar el seu poder i pujar a la muntanya amb els seus vestits blancs per invocar les tres velles. Puntaires de tota la comarca s'hi reuneixen.

Un relat que ha passat de generació en generació dins de les dones de cada família i que quan coneixen la informació tenen una gran responsabilitat (aquests fils que teixeixen el món són la millor herència). Les aranyes i les velles apareixen i faran el que elles determinin.

En les trobades al bar de la Cruz, o mentre tenen els boixets a les mans, no poden deixar de pensar en una altra cosa, el dia determinat, el setze del set, el dia de la Mare de Déu del Carme, aniran fins al final, res ho impedirà.

L'Ari és l'elegida per desteixir i començar de nou.

Com van acordar, quan arriba la data assenyalada pengen els boixets a la porta de totes les cases i inicien la vaga. Pluja, tempesta, descontrol, tot udola menys els homes (es queden sense veu). L'Ari presencia el desgavell i busca alguna de les dones, però no les veu enlloc. En lloc de la festa i la celebració dels altres anys, només hi percep cares de preocupació enmig d'un silenci total i torna a veure els ulls de mirada penetrant.

Fer puntes de coixí és una responsabilitat, ja que han de continuar amb el llegat. I ara han de desteixir per adoptar noves formes, noves realitats. Les paraules, per dir-les, primer s'han de teixir. Tot encaixa i pren sentit, tot es posa a lloc. Al poble no tot és perfecte, però les dinàmiques han millorat, han canviat les maneres de dir i de fer.

Quin univers de contrapunts i ancoratges ens ofereix l'autora! Com construeix la història i com ens hi arrossega fins al fons és sublim. Com he gaudit amb la Lita, la Xela, la Catuxa, la Cruz, l'Ari, la Chiruca, la Vera, la Zoe i totes elles.

"Però abans de dir van haver d'aprendre a escoltar. I llavors hi va haver un temps de silenci".
Profile Image for Marta.
247 reviews5 followers
May 24, 2026
Tiene un buen mensaje y la manera de narrar es original, pero me ha faltado más profundidad al final de la historia.
Profile Image for tània!.
21 reviews1 follower
April 8, 2026
quin llibre!!!! preciós! quina plorera!! he pensat molt en les meves àvies i en què segur que, si els hi explico, estaran orgulloses del meu grup d'amigues que, com al llibre, ens agafem molt fort les mans per desfer i refer la nostra trinxera. per desteixir i teixir.

"estaban haciendo lo correcto y lo estaban haciendo juntas, como siempre" 🧱🧶
Profile Image for Ana.
286 reviews52 followers
March 17, 2026
Me sabe muy mal hacer esta reseña negativa, pero me he llevado una gran decepción con un libro que cogí con muchas ganas, que comenzó con muy buenas perspectivas, pero que se me ha desinflado por completo hasta llegar a molestarme y acabarlo por cabezotonería y porque lo estaba leyendo en LC (lectura conjunta).
Intentaré explicarme sin destripar la trama.
Mi principal problema con este libro en realidad, son varios:
a) por un lado la polifonía (hay muchos narradores y, por tanto, puntos de vista) no me funciona ni es creíble. El hecho, cuando "habla una adolescente" escribir sin puntos y llenándolo todo de léxico adolescente no convierte un texto en dinámico ni creíble. Al final se hace cansino y, de verdad, trabajo con adolescentes, vale que muchos no saben (por desgracia) expresarse con demasiada corrección o riqueza léxica, pero en este libro siento que la autora se ha pasado de frenada. Las voces narrativas adultas no son mejores: no se diferencian unas de otras, no llegar a conocer del todo a ninguna, la manía que tienen que hacerse las interesantes y no mencionar datos para no "destripar el enigma" es bastante incongruente con capítulos sobreexplicativos (en alguna ocasión hasta dos capítulos dándole vueltas a lo mismo sin avanzar NADA). Y, por último, esos capítulos de las tres Señora de la Costa Da Morte que no aportan más que folklore porque no explican nada, ni aportan... solo hacen intrascendente algo que debería permanecer más oculto o aparecer (desde mi perspectiva) de manera más misteriosa y menos obvia.
b) la SOBREEXPLICACIÓN al lector. Si ya me cuesta tragar con diálogos poco creíbles en los que personajes se explican cosas que ya saben, cuando hay capítulos enteros de darle a la matraca ya... No, señora, no puedes hacer a la vez una novela misteriosa, que gira en torno de descubrir qué está pasando y, al mismo tiempo, llenar páginas de repetición de ideas y sobreexplicación por si somos tontitos y nos hemos perdido.
c) El misterio que no es misterio, que es más obvio que qué. Y es que, por favor... como nos dan tanto la matraca con mismos símbolos e imágenes, es imposible que no pilles a la primera las referencias mitológicas -que es curioso que de Galicia nos vayamos a la Grecia clásica- y que no te huelas a la legua lo que va a ocurrir. Al final todo resulta banal, me da igual cuán míticas sean las Señoras, se queda en una tontería enorme que sabes cómo se va a desarrollar y cómo va a terminar. Tanta repetición, insisto, lo convierte todo en tremendamente obvio.
d) La manera fragmentaria que ha encontrado la autora para intentar ocultar la simplicidad de todo y que el lector se "enganche" a sus páginas. Es muy tramposo que vayas dando tumbos solo porque, si ordenas tu historia, esta da para un relato, no para novela (por muy breve que esta haya sido... y que tampoco, 180 páginas que se me han hecho largas desde la 70).
e) los procesos de los personajes no están nada bien definidos. Primero Ariadna está tonteando con un Artei para, de pronto, ser el hombre de su vida y ser amiga íntima de otra de las mujeres... El duelo está tratado tremendamente mal, muy por encima, el padre de la muerta caricaturizado, no hay policía, ni investigación, ni nada detrás... No me lo creo.
En resumen, un bluf en toda regla.
Como ejercicio literario de fin de estudios, vale, pero no me explico cómo lo ha publicado una editorial tan solvente (habitualmente) como Asteroide. Me da la impresión de que han querido dar otro pelotazo semejante al de "Comerás flores", salvo que aquella, sin ser la novela de mi vida, sí pude creérmela y sí logré empatizar con una protagonista muy humana.
Esta, sin embargo, ha sido mi mayor decepción literaria en lo que va de año.
Profile Image for Noe herbookss.
331 reviews202 followers
August 5, 2026
Este libro tenía todos los ingredientes para que me encantara: una mezcla de mar, memoria, tradición y mitología gallegas, palabras e hilos que se conectan, tres generaciones de mujeres contando y transformando la historia.

La muerte de María es el punto de no retorno para las palilleiras de Camariñas. Ya no pueden más, durante décadas han sido relegadas a guardar silencio, a esperar, a trabajar sin rechistar, a cuidar y reparar, a aguantar con todo. Pero hasta aquí. Ya no. No van a seguir así. Esto tiene que parar.
Deciden entonces acudir a las tres arañas, unas figuras ancestrales, fuerzas de la naturaleza, con poder para crear y destruir. Por medio de ellas las mujeres comienzan a 'destejer' su historia y la del pueblo, el tejido de su realidad, del lenguaje, de su sociedad, la estructura y los patrones, y entonces todo empieza a cambiar.

La idea me parece buenísima, además creo que hay varias capas, con las diferentes voces, el papel de Ari (y lo simbólico de su nombre con el papel que cumple), y todo lo que abarca la historia. Lo que me ha pasado es que en varios momentos desconecté, al ser una narración tan fragmentada, con saltos temporales y las distintas voces me sacaron del relato en ocasiones y no conseguí entrar del todo. Entiendo el objetivo de que sea así, y de hecho creo que tiene mucho sentido, pero no sé si ha sido eso o el conjunto de varias cosas lo que ha hecho que no acabara de conectar y, aunque algunas partes me han encantado, en general esperaba que fuera a gustarme mucho más. Quizá influyeron también las expectativas o que sea algo personal porque, por lo que he visto, es un libro que ha gustado muchísimo.
Profile Image for Abril Camino.
Author 46 books1,903 followers
February 17, 2026
Fermosísimo e orixinal este libro de Nerea Pallares, tanto no contido, con esa presenza do paranormal mesturada de forma maxistral co realista, coma na forma, coa gheada e o seseo integrados na narrativa. Excelente.
Profile Image for Blanca Ajuria.
43 reviews4 followers
August 16, 2026
Que bonito ler este libro cando estou aprendendo a tecer e, ao mesmo tempo, a destecer para poder crear unha nova realidade ao meu redor.
Que bonito ser galega e poder desfrutar desta novela na versión orixinal.
Profile Image for Mar.
43 reviews3 followers
April 28, 2026
L’he devorat i feia temps que no llegia un llibre tan ràpid, de cop vull ser una dona nascuda a un poblet de la costa gallega.

Tot el llibre té una aura de solemnitat que m’ha atrapat, amb la mesura justa de fantasia i llegenda, parla amb profunditat i sense dir-ho directament de la importància de la comunitat, el feminisme, la sororitat, l’amistat i la paraula.

Una delícia!
Profile Image for maria.
113 reviews2 followers
April 30, 2026
m'ha canviat bastant la vida.

la importància de teixir plegades, i de desteixir allò que ha de canviar, fer un garbuix d'allò que ha de morir. contenta de saber que teixim xarxa, i que la fem juntes, que és com s'han de fer les coses. i sense oblidar que tenim una història, una llengua, un lloc, una terra. una terra on neix tot, on hem d'estar arrelades.

diria moltes més coses però si voleu ja en parlarem. de moment seguirem construint juntes, perquè si deixem de fer-ho així, el món penjarà d'un fil.
Profile Image for Xfi.
578 reviews93 followers
April 10, 2026
Un libro precioso que se gaña as estrelas pola súa atmosfera e sobre todo pola súa oralidade. Porque parece máis ben unha historia oral transcrita. Os xiros dese galego da Costa da Morte fan que o estea oíndo mentres o leo.
Entroume a curiosidade por ler a versión en castelán, porque realmente non me imaxino como podería transmitir esa forma de falar tan característica.
Curto, apenas 150 páxinas, pero que se le moi amodo, desfrutando de Camariñas e facéndome pequeniño coa historia.
Tampouco é que sexa un libro perfecto, pérdese, e iso que é cortito, pero pérdese en recunchos que non acabo de entender. Aínda non sei que fixo Ari, a protagonista, para ser tan importante. De feito, asumo que é a protagonista porque é a que comeza a trama e parece que lle dá un mínimo de coherencia á historia. Pero realmente é un libro coral, onde as protagonistas son as mulleres. Cales? Todas, ou todas as do pobo, ou todas as da comarca…non sei. A trama está moi esvaecida a prol da poética.
Mestura de realismo máxico con temas reais. Rebelión feminina, pero sen demonizar ao home, que finalmente comprenden, aínda que sexa á forza, pero comprenden. E os que non comprenden vanse. Sin conflito. Sen mais violencia.
Conflito xeracional que se resolve con amor e comprensión. Esas nenas perdidas que finalmente teñen nas súas nais a referencia, porque todas son nais de todas. Encima de todo o que hai é sentimento de comunidade por encima do individual e da familia como lugar pechado.
As tres arañas son fantasía ou son metáfora. O caso é que é un bonito conto con final feliz que debería facernos reflexionar e mellorar.
Autora para seguir, desde logo.
Profile Image for Christian Sánchez.
54 reviews1 follower
September 23, 2026
*3,5/5*.

Me ha resultado muy entretenido. Escrito como si fuera un cuento de los que cuentan abuelas a nietas de generación en generación. Eso sí, la historia, que tenía ingredientes de ser muy potente, supongo que por tratar de que sea corta, se me ha quedado algo coja en algún punto.

Supongo que hasta que las oprimidas no se plantan, actúan, y no sólo con palabras sino con hechos, los opresores no se dan cuenta de lo que menosprecian y oprimen. Da para darle una vuelta.
Profile Image for Clara Mateo.
37 reviews7 followers
April 27, 2026
Galícia, llengua, poble, tradició, folclore, germanor, sororitat… els ingredients són boníssims! He gaudit molt d’aquesta novela com em sol passar quan es barregen elements màgics amb tradicionals, a l’estil Solà Saez però portat a l’altra punta del país. Tot i això m’hi ha faltat alguna cosa, com si no acabés d’eclosionar, de teixir-se (mai millor dit) del tot. Dit això, crec que llegiré tot el que hagi de venir de l’autora perquè aquest debut augura coses brillants en el futur!
Profile Image for María  José .
83 reviews2 followers
June 21, 2026
Fascinante.
Es un 10 de 5 para mí.
Una escritura sencilla e inteligente.
He disfrutado muchísimo de este maravilloso libro.
Profile Image for Cova Blanco.
22 reviews
August 17, 2026
Quizás no para todo el mundo pero sin duda especial. Este libro huele, sabe y suena a Galicia por todas partes, y creo que ni la portada ni el título inspiran lo dentro del mar que te hace sentir.
Profile Image for Cristina Izquierdo.
101 reviews3 followers
July 25, 2026
Mis niñes lectores que gran libro dios mio!!!!
Tiene todo lo que a mi me gusta: folklore un toque de magia y una narración especial. Además de frases en gallego que lo hacen aún mas especial de leer.... hay gente con talento y esta escritora es una de ellas
Displaying 1 - 30 of 563 reviews