Nou elogis de l'imparell parteix d'una com pot ser que justament ara que tenim milions de músiques a un sol clic, el món sencer escolti les mateixes cinquanta cançons? I com pot ser que totes cinquanta tinguin el mateix ritme, el mateix compàs, una duració semblant i una temàtica previsible? Com ens afecta aquesta uniformitat? Edi Pou, bateria de ZA! i Los Sara Fontan, ho té el ritme imparell és un desafiament al poder i a la normalitat, i en aquest desafiament rau tota esperança.
De fet, llibre que recomanaria sobretot als progrockeros amb foto de twitter amb un 4/4 tatxat... No es tracta d'entendre els ritmes no binaris com a superiors perquè són "complexos" sinó d'entendre per què ens semblen tan complexos i desmuntar la idea de la "naturalitat" associada a la música en 2/4, 4/4... Més enllà d'això en el llibre no només es parla de ritmes: també de sistemes tonals, maneres d'interpretar...
Està molt bé, i sobretot m'he sentit encara més motivada a escoltar més i més música diferent.
Nou elogis de l'imparell de l'Edi Pou. Petit artefacte que ajunta literatura, música i alliberament. Va acompanyat d'una playlist, d'una manera de pensar, i d'una manera de viure i fer música, que no es poden separar les unes de les altres.
Llarga vida a l'Edi i als companys de viatge a Za!, Los Sara Fontán i lo que surja!