What do you think?
Rate this book
Venus i els bàrbars
«Jo, Aureli Margalef, després de viure la vida aspra, violenta, tèrbola i sensual del poble, escriuré un llibre en el qual no hi haurà el més petit resplendor de benestar, la més petita ombra de bondat, un llibre de lectura aspra, tèrbola, violenta i sensual, en el qual dominaran dues tonalitats: el roig i el negre.» Amb aquesta declaració d’intencions, se’ns presenta el protagonista-observador de Venus i els bàrbars, un home civilitzat que durant un temps viurà entre personatges rústecs, primitius i luxuriosos.
Margalef és del parer que, llevat de Prudenci Bertrana i Víctor Català, els autors de la nostra literatura han pintat «una naturalesa i uns pagesos de pessebre». Aquest relat, en canvi, com els lectors comprovareu de seguida, se submergeix sense atenuants en la vida de les ànimes cruels que habiten als pobles.
Margalef és del parer que, llevat de Prudenci Bertrana i Víctor Català, els autors de la nostra literatura han pintat «una naturalesa i uns pagesos de pessebre». Aquest relat, en canvi, com els lectors comprovareu de seguida, se submergeix sense atenuants en la vida de les ànimes cruels que habiten als pobles.
240 pages, Paperback
Published March 30, 2026
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 3 of 3 reviews
April 2, 2026
us en recordeu del tuit de la indicatiu dient que lo pitjor que et podie passar al 2017 és que diguessin que eres "molt coherent"?? deixant de banda que al 2026 lo pitjor que te pot passar és que te diguin que ets "molt autocentrat", lo pitjor que li pot passar a un llibre és que diguin que és "inclassificable", una mica com aquest...ok lluís capdevila era un columnista enfant terrible que va vulguer fer un llibre per a reafirmar-se com a escriptor....i va acabar fent el que encara fan avui dia molts columnistes catalans que és fer un llibre una mica autofictici una mica dropejant referències d'hiperfixacions seues (rousseau, Venus, la topografia castellana lol) i una mica el que els hi surt de la punta de la bussyfiga en general!!!
aquesta metallegida me fa gracieta tenint en compte que el llibre volie ser un "artefacte contracultural" (això és collita meua però lèl crec que se'n dirie així avui dia) i llegir viva la gent de poble. segons l'autor, la literatura de l'època els retratave com a bondadosos pel simple fet de ser rústecs, pagesos i de poble (i aprofite això per ombrejar rousseau...que no és perquè jo l'haja traduït però tossi esvedella't més amb l'aire fi si vos de fet t'haurie encantat body combat de tants cops de puny que fas a l'aire!!) i ell volie escriure sobre com a pagès són borratxos puteros avars i ignorants. ok, vec que la cosa no ha canviat gaire!! perquè als pobles avui dia encara hi ha puteros i caceres de senglars lol.
una altra hiperfixació de l'autor que m'ha eslapejat altíssim ha set el ieisme!!! shshshshhshsh molt inesperat però ok. suposo que tot va en la línia d'acusar la gent de poble de ser el pacient zero de l'analfabetisme d'estocolm però lluis capdevila tindríem notícies per a tu avui dia i és que com diu l'emma zafón....hem educat moltíssima gent i han sortit sucnormals igual.....la cultura no sempre ens fa millors persones les butaques plenes no sempre ens salven....odm
en fi aquest llibre!! si gran hermano una tita en cada mano se va inspirar en 1984 d'orwell (i si he untat miss informació glopeu-me el trussy) si aquest llibre hagués sortit quan li tocave podríem argumentar que el foraster s'hi va inspirar. el narrador, un camaco tibat (o potser l'autor?? que com a bon camaco va escriure això entre bojalona i la cerdanya) serie una barreja perfecta de quim masferrer per lo pesat que és i per com va tocant els collbonis a tothom del poble perquè li vessin la ratassia i l'incloguin als seus plans i de teresa clarís (emma vilarasau a ventdelplà) per com s'esgarrife per lo garrula que és la gent. en aquest llibre també hi ha un Jaume esquerp!!!
no voldrie espentejar exnòvio de la berta aroca ni convergent desubicat però reconec que això de puguer comprar auques en estancs m'ha posat jussà fornós...però després m'he adonat que enyorar coses aixins és com enyorar fumar a la consulta del metge
per acabar....això de l'autor de no parar amb la Venus i contraposar-la als òmens warros però tractar la resta de dones del llibre de putes, porques, bruixes, metzineres, estranyes de la memòria dels caragols.....la lliçó de tot plegat quina havia de ser que només si ets guapa i vas depilada i te poses colònia te mereixes que no te facin violí??? oummmm acabaré dient que és....un llibre molt del seu temps!!!
aquesta metallegida me fa gracieta tenint en compte que el llibre volie ser un "artefacte contracultural" (això és collita meua però lèl crec que se'n dirie així avui dia) i llegir viva la gent de poble. segons l'autor, la literatura de l'època els retratave com a bondadosos pel simple fet de ser rústecs, pagesos i de poble (i aprofite això per ombrejar rousseau...que no és perquè jo l'haja traduït però tossi esvedella't més amb l'aire fi si vos de fet t'haurie encantat body combat de tants cops de puny que fas a l'aire!!) i ell volie escriure sobre com a pagès són borratxos puteros avars i ignorants. ok, vec que la cosa no ha canviat gaire!! perquè als pobles avui dia encara hi ha puteros i caceres de senglars lol.
una altra hiperfixació de l'autor que m'ha eslapejat altíssim ha set el ieisme!!! shshshshhshsh molt inesperat però ok. suposo que tot va en la línia d'acusar la gent de poble de ser el pacient zero de l'analfabetisme d'estocolm però lluis capdevila tindríem notícies per a tu avui dia i és que com diu l'emma zafón....hem educat moltíssima gent i han sortit sucnormals igual.....la cultura no sempre ens fa millors persones les butaques plenes no sempre ens salven....odm
en fi aquest llibre!! si gran hermano una tita en cada mano se va inspirar en 1984 d'orwell (i si he untat miss informació glopeu-me el trussy) si aquest llibre hagués sortit quan li tocave podríem argumentar que el foraster s'hi va inspirar. el narrador, un camaco tibat (o potser l'autor?? que com a bon camaco va escriure això entre bojalona i la cerdanya) serie una barreja perfecta de quim masferrer per lo pesat que és i per com va tocant els collbonis a tothom del poble perquè li vessin la ratassia i l'incloguin als seus plans i de teresa clarís (emma vilarasau a ventdelplà) per com s'esgarrife per lo garrula que és la gent. en aquest llibre també hi ha un Jaume esquerp!!!
no voldrie espentejar exnòvio de la berta aroca ni convergent desubicat però reconec que això de puguer comprar auques en estancs m'ha posat jussà fornós...però després m'he adonat que enyorar coses aixins és com enyorar fumar a la consulta del metge
per acabar....això de l'autor de no parar amb la Venus i contraposar-la als òmens warros però tractar la resta de dones del llibre de putes, porques, bruixes, metzineres, estranyes de la memòria dels caragols.....la lliçó de tot plegat quina havia de ser que només si ets guapa i vas depilada i te poses colònia te mereixes que no te facin violí??? oummmm acabaré dient que és....un llibre molt del seu temps!!!
June 28, 2026
Tot i que a la contraportada ens diuen que és una de les obres més fortes que s'han escrit mai (això l'any 1929), durant tota la lectura m'ha fet la sensació de ser un "vull i no puc". Segons el protagonista, els únics autors que han sabut retratar el món rural són Víctor Català i Prudenci Bertrana, i Capdevila agafa el testimoni per fer, ell també, un retrat d'aquest món.
A cada capítol retrata un personatge, i sento que la majoria dels retrats queden coixos, perquè vol dir moltes coses i n'acaba dient poques, i al final la història li queda plena de clixés: els pagesos són violents, analfabets, porcs, i les dones són (excepte una) la viva imatge de la "femme fatale".
Dins del Modernisme és una novel·la que quedaria fluixa, i a fora també hi acaba quedant.
A cada capítol retrata un personatge, i sento que la majoria dels retrats queden coixos, perquè vol dir moltes coses i n'acaba dient poques, i al final la història li queda plena de clixés: els pagesos són violents, analfabets, porcs, i les dones són (excepte una) la viva imatge de la "femme fatale".
Dins del Modernisme és una novel·la que quedaria fluixa, i a fora també hi acaba quedant.
Displaying 1 - 3 of 3 reviews