Jo això ja no ho veuré

by Jordi Masó i Rahola

A "Jo això ja no ho veuré", Masó reuneix nou relats especulatius ambientats en un futur proper, amb societats amorals controlades per estats repressors que promouen lleis malèvoles; un món a les acaballes en què les innovacions tecnològiques no sempre afavoreixen el progrés. Com és habitual en els seus llibres, Masó utilitza cadascuna de les històries per jugar amb les maneres de narrar: des de teixir la peculiar història d’un donant d’òrgans a partir del dramatis personae, fins a convertir els agraïments finals del llibre en un conte sobre una secta apocalíptica, passant pel guió d’un documental sobre apadrinar jubilats o per les ressenyes d’un web dedicat als prostíbuls del futur. Un recull d’artefactes distòpics ple d’humor i sàtira social que farà les delícies dels fans de Black Mirror.

Després de guanyar el Premi Llibreter amb la novel·la "Xacona", Jordi Masó torna al gènere que l’ha convertit en un dels autors més admirats per la crítica i els lectors: el conte.

300 pages, Paperback

Published February 25, 2026

About the author

Jordi Masó i Rahola (Granollers, 1967) és un pianista i escriptor català.

Reviews

[Vicent G. · Rating 3 out of 5]

Un recull de contes cohesionat, amb eix vertebrador, frase amb significat que es repeteix a tots els seus relats, etc., no és necessàriament millor que una compilació d'històries sense cap criteri unificador. Al cap i a la fi, el que cohesiona realment els contes és, més enllà dels embolcalls, l'essència de l'autor.

Cada vegada que Masó publica un llibre, el compre a l'instant. És un escriptor brillant que sempre ens ofereix coses diferents, té un segell propi. Tant en el terreny del microrelat com en el del conte, o fins i tot en el de la novel·la, com va demostrar recentment amb "Xacona". Juga en una altra lliga. En aquesta ocasió, però, la qualitat global del recull és, al meu parer, una mica inferior al nivell a què ens té acostumats.

He gaudit molt amb la lectura d' "Un avi a casa" i de "Filigrana". He rigut moltíssim. Si en el primer relat ens trobem amb una coreografia de veus delirants, paròdiques amb força mala llet i situacions grotesques, en el segon cas veiem com Masó té la capacitat de burlar-se de les convencions literàries, alhora que articula una narració hilarant, amb un personatge irrepetible. I sí: es tracta de la forma, com ja ens anuncia l'autor als epígrafs. Però no sols, perquè aquestes històries també funcionen molt bé a nivell de trama.

Pel que fa a la resta de contes -set; en són nou en total-, alguns m'han semblat plans i llargs ("El dossier"), d'altres els veig com una col·lecció d'idees més o menys divertides, més o menys ocurrents ("Noranta-nou visions de l'apocalipsi", "whorehouse.com"...).

En resum, trobe que és un llibre que cal llegir, com ocorre amb qualsevol cosa que publique Jordi Masó, però no estem davant la seua millor obra. Això sí: el comissari de "Filigrana" és un personatge que mereixeria ser rescatat més endavant!

[Albert Gracia · Rating 3 out of 5]

És un llibre de relats curts, alguns molt originals, que presenten diferents distopies futuristes. Com qualsevol llibre de relats, alguns estan molt bé i d'altres no tant. Anava a posar 4 estrelles però un parell dels relats m'ho han fet passar tan malament que en baixa una.
Masó bastant en la seva línia. Un relat està brillantment entreteixit, amb una premisa aguda i una narrativa dinàmica, i el següent és escatològic i pervertit fora mida. Mai saps què et trobaràs...

[Aran Solé Castillo · Rating 4 out of 5]

Una de les millors lectures de relats de l'any: pel joc en les maneres de narrar, per l'humor i la sàtira social que traspuen aquestes històries distòpiques que m'han fet passar estones molt divertides.

[Judit Rodriguez · Rating 4 out of 5]

Molt divertit!! Els ultims se m'han fet una mica pesats pero en general molt guai la idea i tot