Els estornells mai volen sols

by Eduard Cirera Riu

Una novel·la tendra i irònica que retrata la confusió emocional d'una generació perduda entre les expectatives frustrades

El Genís, de vint-i-quatre anys, comença les pràctiques a una empresa d'energies renovables mentre intenta acabar el màster d'enginyeria industrial a Barcelona. Comparteix pis amb l'Ernest, diligent i treballador, i la Marina, intensa i caòtica. L'Alba, la seva parella, ha marxat a estudiar a l'estranger i tots dos han decidit obrir la relació per sobreviure a la distància.

Quan la mort sobtada del seu pare el colpeja d'imprevist, el Genís es veu obligat a tornar a Reus, on tot li recorda allò que preferiria no desenterrar: la infantesa, les absències i el germà llunyà.

Potser l'única que el pot fer reaccionar és la Sofia, la nova i excèntrica companya de pis, una estudiant de psicologia aficionada al ioga que té com a objectiu ajudar els altres.

Una novel·la tendra i irònica, que retrata una generació perduda entre les expectatives frustrades, les relacions líquides i la falta de propòsit.

232 pages, Kindle Edition

Published March 12, 2026

Reviews

[Alba Josa · Rating 4 out of 5]

Imaginari comú i molt fàcil indentificar-se amb l'espiral en el que viu el Genís. M'ha entretingut molt i el final m'ha encantat!

[Carla Alo · Rating 4 out of 5]

Molt ben escrit, i amb un punt de vista del personatge molt real i ben documentat. Lectura lleugera i entretinguda.

[Albert Martí · Rating 4 out of 5]

M'ha sorprès moltíssim. Vaig començar-lo per casualitat i m'ha entrat com un glop d'aigua fresca al desert. Una prosa molt àgil, un imaginari super reconeixible en una Barcelona d'amics, vincles, bars, precarització, frustracions i esperances que amaguen un tram final frenètic i colpidor. Si passeu per una crisi lectora, aquest llibre us la desbloquejarà. Un molt bon debut.

El millor: El treball de personatges i situacions que fan que hi connectis des del minut 1.

El pitjor: Segurament no hi ha res que no haguem llegit abans (en el què i en el com), i alhora que bé que se segueixin aportant punts de vista tan personals a això de les relacions líquides i la manca de propòsit vital.

[Anna Alba · Rating 4 out of 5]

Històries i situacions que resulten familiars però que m'he cruspit en tres dies.

Com diu la cançó: "Per què collons m'he de fer gran?."
Doncs això, sobre fer-se gran, trobar el teu lloc, les amistats, els amors, les pèrdues i els dols, i tot plegat passa com si res. 

[Raquel Coquard · Rating 3 out of 5]

Manté un bon ritme narratiu i compta, des del meu punt de vista, amb un molt bon tancament. Emocionant i nostàlgica, amb personatges carismàtics.

[Akaelprofe · Rating 4 out of 5]

Ressenya a Instagram: https://www.instagram.com/reel/DZCvGa...

[Ferran Guallar · Rating 5 out of 5]

Potser és per l’orgull d’haver-hi contribuït com a tutor durant la seva construcció, però diria que l’òpera prima de l’ @eduardcirerariu no és només una novel·la que sap parlar com parla una generació; és una novel·la que sap escoltar el que aquesta generació calla. I això ja és més difícil. L’Eduard ha escrit una història sobre un noi que sembla que vagi tirant, que fa broma, que esquiva, que s’espavila, que s’enrotlla, que beu, que estima com pot, que treballa com pot i que també pateix com pot. Però a mesura que avances t’adones que, sota tota aquesta capa, hi ha una cosa més fonda: hi ha el dol, hi ha la intempèrie, hi ha la por de quedar-se sol, hi ha la necessitat de trobar un lloc on tornar. #ElsEstornellsMaiVolenSols t’entra amb una veu jove, ràpida, insolent, molt viva, que et va preparant per a una gran resolució. Inevitable la comparació (salvant distàncies geogràfiques, temporals i generacionals) amb El vigilant en el camp de sègol.

[Francesc Brunés]

Primera novel·la de l’escriptor de Reus on es narra una història tendra i irònica sobre el Genís, un jove de 24 anys, i la seva generació. Retrata amb encert el sentiment de pèrdua, les expectatives frustrades, la precarietat, les relacions líquides i la incertesa. La història es passeja de manera àgil entre les pertinences, els lligams i la supervivència en una societat hostil. Descriu bé les dificultats d’una generació per navegar sense brúixola en un mar embravit. Només la tènue llum d’alguns fars es deixa entreveure, alleugerint la desorientació de viure sense referents o, pel cap baix, amb fites efímeres i incertes.
Més recomanacions de llibres d'interès en el blog "Mirades": https://agorafrancesc.wordpress.com/l...

[Natàlia · Rating 4 out of 5]

Qui perd els seus origens, perd la seva identitat.

Quin orgull reusenc haver pogut gaudir d’aquest llibre (i del bon gust musical).

Hi he connectat fàcilment tant per això com per les escenes quotidianes del protagonista, on sense esperar-m’ho, el final m’ha emocionat!

[Raquel Caballero · Rating 4 out of 5]

Durant molta estona de la lectura m’ha semblat un llibre per passar l’estona, amb tocs d’humor que estaven bé. Però cap al final agafa una dimensió més profunda interessant.

[Jonatan Lima Revelles · Rating 5 out of 5]

No he vist a venir que m'agradés tant. Volia un llibre lleuger per matar les hores i ha estat una càlida sorpresa

[Raquel Gomez · Rating 2 out of 5]

Havia llegit molt sobre el llibre i poder esperava més. Un llibre fàcil de llegir però poder m'ha faltat alguna cosa.

[Júlia NJ · Rating 5 out of 5]

Profundament emotiu. I que bonic que tingui referències de Reus :)
"Ja era hora de tornar a Reus, de tornar a casa"

[Cèlia · Rating 4 out of 5]

És una història que m'enganxa 20 anys tard, però per ser una primera novel·la 👌🏻