"Em dic Ismael, Ismael Coficofin, i crec que vaig sobreviure només per explicar-vos aquesta història".
Aquesta novel·la comença on acaba Moby Dick. Després que el vaixell Pequod s'hagi enfonsat per l'envestida de la gran i cruel balena blanca, Ismael és rescatat pel Lònia, una nau sotmesa a la dissort, un rumb erràtic i una capitania temerària.
Si a Moby Dick, Ahab, un individu ambiciós més enllà de tota raó, entabana uns homes assenyats fins a dur-los a l'abisme, al Lònia, una tripulació posseïda per una idea desborda els límits de l'autoritat i porta la nau a un destí fatal. El que no havien calculat era la naturalesa despietada i la força terrible del monstre blanc.
A mig camí entre les obres de Salgari, Stevenson i les novel·les clàssiques d'aventures, "Després del naufragi" és un relat fascinant que també es pot llegir com a faula política i mostra, de forma universal, les passions i els dilemes de l'ànima humana.
"Si una nau no sap on va, cap vent li és favorable".
Albert Sánchez Piñol was born in Barcelona in 1965 and is an anthropologist and writer. His writing has appeared in several journals, and Cold Skin is his first novel. Already translated into fifteen languages, it won the Ojo Critico Narrativa prize on its original publication in Catalan in 2003.
Piñol escriu fantàsticament bé. Potser sigui un dels millors escriptors vius explicant històries en la nostra llengua. Les seves obres d'aventures fantàstiques tenen un regust clàssic a Stevenson, Melville, Doyle, Conrad... que m'encanta. Però ara que ja ha saldat uns quants comptes amb el Procés em sembla que ens (i es) faria un favor centrant-se en objectius literàriament més elevats.
Una trepidant novel•la d’aventures, amb un domini del llenguatge deliciós, sentit de l’humor i alguna crítica al cànon. Però, sí, també hi ha una segona lectura que ens recorda sospitosament a la història política dels catalans dels darrers vint anys. I és que quin goig quan la literatura mos fa de mirall i obligant-mos a pair i posar mirada llarga. Llegiu-la i comentem-la!
"Després del naufragi" m'ha semblat un llibre que no s'oblida mai. Segur que és per rellegir perquè hi ha tantes anècdotes per reflexionar, tantes idees concentrades en una nau que de ben segur que amb més re-lectures se'n treu encara més profit.
L'obra és ben sanchezpinyolaire, amb el seu monstre extremament poderós i les reaccions de qui hi ha a prop. Sembla que és una continuació de Moby Dick, però malgrat la tria del monstre, la nau que s'hi enfronta i la seva tripulació, ens toca molt directament, si, als catalans. Perquè des del moment que el Sr. House tria qui l'ha de succeir com a Capità, qui es creia cridat a ostentar aquest càrrec no ho accepta de grat. I així una nau amb aquest comandament bicèfal i antagònic, no pot prendre ni executar les decisions més encertades.
"Si una nau no sap on va, cap vent li és favorable". La darrera frase del llibre resumeix molt bé les aventures d'aquest vaixell tonyinaire.
Sánchez Piñol escriu un llibre en dos plans, la seva explicació sobre l'esfondrament del somni de 2017 i la continuació del llibre de Melville, Moby Dick.
Sobre el primer, cal agrair la sinceritat i la manca de dificultat en identificar els protagonistes de l'1 d'octubre i resseguir les seves misèries, causants del naufragi. Sobre el segon, les lectures de Sánchez Piñol li permeten fer un llibre d'aventures amb ecos de Stevenson, Dumas, London o Salgari (o inclús del Hemingway de "The Old Man and the Sea"). Melville jugava en una altra lliga i Sánchez Piñol, per sort, només es fixa en la història del gran cetaci i no pretén comparar-se amb el genial, complex i inabastable autor nord americà. (Una impossible cacera semblant causaria el naufragi de l'altre pla del llibre).
Els dos plans es retroalimenten, tot permetent un seguiment polític i argumental de la història. Els recursos de les novel·les d'aventures t'atrapen i t'impulsen a seguir llegint fins el conegut final. L'òbvia intencionalitat política et fa reconèixer esdeveniments volgudament poc amagats en el decurs del relat. De fet, l'accessibilitat de la novel·la d'aventures facilita que no destorbin les inclusions de conegudes afirmacions dels protagonistes del procés.
A aquesta dualitat ja en fa referència el títol, "Després del naufragi". El lector sap que les aventures de n'Ismael després de la desfeta del Pequod són les reflexions de l'autor sobre les desventures que portaren a la desfeta del Lònia el 2017.
Molt decebedor. Pretén emmascarar una història pròpia, basada en la seva interpretació de fets polítics que han passat a casa nostra els darrers anys, continuant una de les grans obres de literatura universal. Però ho fa d'una forma massa evident i grollera, esdevenint un llibre de part, fet que provoca que perdi tot interès.
Llibre d'aventures entretingut, a l'estil Sánchez Piñol, amb un protagonista covard però divertit i uns personatges poderosos però obstinats.
Il·lustracions a primera vista precioses però clarament fetes amb intel·ligència artificial, on no es preserva l'aspecte dels personatges, la mida de Moby Dick o el vaixell, i a vegades l'escena del llibre i la de la il·lustració no coincideixen... Hauria preferit menys il·lustracions però fetes amb una mica més de cura.
Pel que fa a l'argument en si, la faula política es fa carregosa. Més que una història d'aventures es llegeix com una interpretació d'uns fets polítics ben tristos, a nivell cronològic. Sospito que m'hauria agradat més una novel·la purament d'aventures, on es valora la continuïtat de l'argument més que la fidelitat cronològica.
Hi ha alguns jocs de paraules per fer la faula política encara més clara, com "Jon Quer" (un segon d'abord amb un ull guenyo...), "Van der Berg" (cognom traduït), "illot dels musclos" (plat nacional d'un cert país), el vaixell "Lònia" (traducció a l'anglès). És divertit intentar endevinar-los.
Després del naufragi (2026) és una novel·la d’aventures d’Albert Sánchez Piñol en la que es relata la continuació d'una de les grans novel-les d'aventures occidentals: Moby Dick. El relat comença exactament on acaba l’obra de Melville i imagina què passa després del naufragi del Pequod. El protagonista, Ismael és rescatat per un altre vaixell, el Lònia, i a partir d’aquí la novel·la es transforma en una faula sobre el poder, la responsabilitat i les obsessions col·lectives. Es tracta d'una novel·la ambiciosa, suggeridora i fidel al segell de Piñol: aventures, idees, un humor agut i irònic i una mirada crítica sobre la condició humana.
Un valent i molt bon homenatge de Sanchez Piñol a la extraordinaria i irrepetible obra de Herman Mwlville. Però com passa amb la figura de Moby Dick i la resta de monstres de la naturalesa, res pot fer-li ombra a la primera. Una novela construïda com un bon llibre d’aventures i guarnida d’unes il.lustravions magnífiques. Sempre he pensat que si Sanchez Piñol hagues nascut als Estats Units, la seva prolífica i sovint delirant imaginació hauria eclipsat - i amb raó - la de Tim Burton.
Sánchez Piñol és possiblement el millor escriptor en català del segle XXI. Aquesta és una novel·la entretinguda en què passa comptes amb els actors del procés independentista, diria que de manera poc subtil en algunes ocasions. Molt ben escrita, compleix el seu propòsit.