Després del naufragi

by Albert Sánchez Piñol

"Em dic Ismael, Ismael Coficofin, i crec que vaig sobreviure només per explicar-vos aquesta història".

Aquesta novel·la comença on acaba Moby Dick. Després que el vaixell Pequod s'hagi enfonsat per l'envestida de la gran i cruel balena blanca, Ismael és rescatat pel Lònia, una nau sotmesa a la dissort, un rumb erràtic i una capitania temerària.

Si a Moby Dick, Ahab, un individu ambiciós més enllà de tota raó, entabana uns homes assenyats fins a dur-los a l'abisme, al Lònia, una tripulació posseïda per una idea desborda els límits de l'autoritat i porta la nau a un destí fatal. El que no havien calculat era la naturalesa despietada i la força terrible del monstre blanc.

A mig camí entre les obres de Salgari, Stevenson i les novel·les clàssiques d'aventures, "Després del naufragi" és un relat fascinant que també es pot llegir com a faula política i mostra, de forma universal, les passions i els dilemes de l'ànima humana.

"Si una nau no sap on va, cap vent li és favorable".

304 pages, Hardcover

First published February 24, 2026

About the author

Albert Sánchez Piñol was born in Barcelona in 1965 and is an anthropologist and writer. His writing has appeared in several journals, and Cold Skin is his first novel. Already translated into fifteen languages, it won the Ojo Critico Narrativa prize on its original publication in Catalan in 2003.

Reviews

[Berta Sala · Rating 4 out of 5]

Doncs m’ha agradat molt. És un llibre entretingut, divertit, molt ben escrit (m’ha recordat Albert Sánchez Piñol i Victus) i amb unes il·lustracions precioses.

És d’aquells llibres d’aventures que et llegien els pares abans d’anar a dormir.

També m’ha encantat conèixer tots els tripulants del Lonjia i descobrir els seus secrets, així com les relacions i els entresijos que s’estableixen entre ells.

[Arnau Nacher · Rating 4 out of 5]

Historia guay i divertida. M'agrada molt com està escrit, molt bona lectura per al camino.

[Victor Gonzalez · Rating 2 out of 5]

Es un llibre amb il·lustracions molt boniques. I poc més.

[Cristian Agudo · Rating 2 out of 5]

Molt decebedor. Pretén emmascarar una història pròpia, basada en la seva interpretació de fets polítics que han passat a casa nostra els darrers anys, continuant una de les grans obres de literatura universal. Però ho fa d'una forma massa evident i grollera, esdevenint un llibre de part, fet que provoca que perdi tot interès.

[Montserrat Muntada · Rating 4 out of 5]

"Després del naufragi" m'ha semblat un llibre que no s'oblida mai. Segur que és per rellegir perquè hi ha tantes anècdotes per reflexionar, tantes idees concentrades en una nau que de ben segur que amb més re-lectures se'n treu encara més profit.

L'obra és ben sanchezpinyolaire, amb el seu monstre extremament poderós i les reaccions de qui hi ha a prop. Sembla que és una continuació de Moby Dick, però malgrat la tria del monstre, la nau que s'hi enfronta i la seva tripulació, ens toca molt directament, si, als catalans. Perquè des del moment que el Sr. House tria qui l'ha de succeir com a Capità, qui es creia cridat a ostentar aquest càrrec no ho accepta de grat. I així una nau amb aquest comandament bicèfal i antagònic, no pot prendre ni executar les decisions més encertades.

"Si una nau no sap on va, cap vent li és favorable". La darrera frase del llibre resumeix molt bé les aventures d'aquest vaixell tonyinaire.

[Daniel Genís Mas]

Piñol escriu fantàsticament bé. Potser sigui un dels millors escriptors vius explicant històries en la nostra llengua. Les seves obres d'aventures fantàstiques tenen un regust clàssic a Stevenson, Melville, Doyle, Conrad... que m'encanta. Però ara que ja ha saldat uns quants comptes amb el Procés em sembla que ens (i es) faria un favor centrant-se en objectius literàriament més elevats.

[Roser Sebastià · Rating 4 out of 5]

Una trepidant novel•la d’aventures, amb un domini del llenguatge deliciós, sentit de l’humor i alguna crítica al cànon. Però, sí, també hi ha una segona lectura que ens recorda sospitosament a la història política dels catalans dels darrers vint anys. I és que quin goig quan la literatura mos fa de mirall i obligant-mos a pair i posar mirada llarga. Llegiu-la i comentem-la!

[Anna · Rating 4 out of 5]

Una al·legoria molt crítica amb els protagonistes del que va ser el Procés a Catalunya fins el tràgic final de l’octubre del 2017. Molt ben escrit, i fa reflexionar sobre el que va passar durant aquell temps i el paper de tothom. Recomanable si el tema us interessa.

[Bernat Juan · Rating 4 out of 5]

Sánchez Piñol escriu un llibre en dos plans, la seva explicació sobre l'esfondrament del somni de 2017 i la continuació del llibre de Melville, Moby Dick.

Sobre el primer, cal agrair la sinceritat i la manca de dificultat en identificar els protagonistes de l'1 d'octubre i resseguir les seves misèries, causants del naufragi.
Sobre el segon, les lectures de Sánchez Piñol li permeten fer un llibre d'aventures amb ecos de Stevenson, Dumas, London o Salgari (o inclús del Hemingway de "The Old Man and the Sea"). Melville jugava en una altra lliga i Sánchez Piñol, per sort, només es fixa en la història del gran cetaci i no pretén comparar-se amb el genial, complex i inabastable autor nord americà. (Una impossible cacera semblant causaria el naufragi de l'altre pla del llibre).

Els dos plans es retroalimenten, tot permetent un seguiment polític i argumental de la història. Els recursos de les novel·les d'aventures t'atrapen i t'impulsen a seguir llegint fins el conegut final. L'òbvia intencionalitat política et fa reconèixer esdeveniments volgudament poc amagats en el decurs del relat. De fet, l'accessibilitat de la novel·la d'aventures facilita que no destorbin les inclusions de conegudes afirmacions dels protagonistes del procés.

A aquesta dualitat ja en fa referència el títol, "Després del naufragi". El lector sap que les aventures de n'Ismael després de la desfeta del Pequod són les reflexions de l'autor sobre les desventures que portaren a la desfeta del Lònia el 2017.

[Victor López · Rating 3 out of 5]

“Hi ha veritats per a les quals encara no estem preparats per fer servir les paraules reals. Per això existeix la literatura.”

Acabo de tancar Després del naufragi d'Albert Sánchez Piñol amb una sensació estranya de buidor i, alhora, de profunda comprensió. M'ha colpit especialment la valentia de l'autor a l'hora de fer un exercici d'absoluta sinceritat que molts de nosaltres encara no som capaços de fer en veu alta, sobretot pel que va significar emocionalment el Procés i per la gestió interna que cadascú ha hagut de fer després de tot plegat.
La novel·la es presenta sota la disfressa d'una faula fantàstica (una història de mariners, monstres i supervivència a la qual Piñol ens té ben acostumats), però la intenció real és una altra de molt més punyent: és una analogia mil·limètrica de la Catalunya de l'última dècada, de les seves esperances i, finalment, del seu col·lapse. Reconec la immensa dificultat de fer aquest exercici de mirall sense caure en el pamflet polític ni en el cinisme destructiu. Ho aconsegueix transformant el nostre dolor col·lectiu en alta literatura.
El que fa d'aquesta lectura una experiència tan potent (i de vegades incòmoda) és com l'autor clava els símils del bot de salvament. El viatge inicial en vaixell funciona com el reflex d'aquella eufòria col·lectiva on tots remàvem convençuts cap a un mateix rumb. El naufragi és el xoc brutal contra la realitat, el moment en què s'acaba la màgia i les promeses s'enfonsen. I el que queda, aquest bot claustrofobic de supervivents, retrata a la perfecció la Catalunya post-2017: un espai on els qui abans eren companys ara es miren amb recel, dividits entre el dol, la recerca de culpables i la necessitat de tirar endavant. Els veritables monstres de la història no venen de fora, sinó de les misèries de la mateixa tripulació.
Com que socialment encara ens crema la llengua i no estem preparats per dir les coses amb les paraules que toquen, l’autor fa servir la ficció com una catarsi. Una novel·la magnífica, necessària i que remou per dins, ideal per a qui vulgui entendre no només què ens va passar, sinó com ens vam sentir en tots els aspectes. Molt recomanable

[David · Rating 3 out of 5]

Llibre d'aventures entretingut, a l'estil Sánchez Piñol, amb un protagonista covard però divertit i uns personatges poderosos però obstinats.

Il·lustracions a primera vista precioses però clarament fetes amb intel·ligència artificial, on no es preserva l'aspecte dels personatges, la mida de Moby Dick o el vaixell, i a vegades l'escena del llibre i la de la il·lustració no coincideixen... Hauria preferit menys il·lustracions però fetes amb una mica més de cura.

Pel que fa a l'argument en si, la faula política es fa carregosa. Més que una història d'aventures es llegeix com una interpretació d'uns fets polítics ben tristos, a nivell cronològic. Sospito que m'hauria agradat més una novel·la purament d'aventures, on es valora la continuïtat de l'argument més que la fidelitat cronològica.

Hi ha alguns jocs de paraules per fer la faula política encara més clara, com "Jon Quer" (un segon d'abord amb un ull guenyo...), "Van der Berg" (cognom traduït), "illot dels musclos" (plat nacional d'un cert país), el vaixell "Lònia" (traducció a l'anglès), o la tonyina gegant "Tut" (l'estatut). És divertit intentar endevinar-los.

[Miquel Torras · Rating 3 out of 5]

Una portada bonica, una història insulsa, unes imatges generades per IA. Suposo que intenta fer el joc d’explicar el panorama polític català amb els elements de l’obra, però és tant barruer en fer-ho i tot és tan esperable que no pots empatitzar amb cap protagonista.

[Marc Vidal · Rating 3 out of 5]

Als catalans, com bé es veu al llibre, només ens queda l’humor i potser, algun dia, tenir memòria.

[Toni Duran · Rating 4 out of 5]

Una novel·la d’aventures molt amena que enganxa des de les primeres pàgines. L’he gaudida molt, tant per la història com per les il·lustracions, que complementen perfectament la lectura i ajuden a immergir-se aquest viatge ple de reptes.

Més enllà de l’aventura, que he gaudit molt, destacaria el llibre perquè m’ha fet reflexionar sobre la importància de les decisions i del lideratge. Com tenir un bon capità pot marcar la diferència entre la supervivència i el desastre, sobretot en circumstàncies adverses. Com els interessos individuals, l’ambició o els conflictes personals poden acabar posant en risc el bé comú i portar un grup a actuar en contra del seu propi benefici.

Un dels aspectes que més m’ha agradat és el llenguatge de l’autor i com retrata la naturalesa humana. Com afloren tant les millors com les pitjors qualitats de les persones: solidaritat, valentia i sacrifici, però també l’egoisme, por i lluita pel poder. Està escrit amb molta traça i converteix la novel·la en una lectura que no només entretén, sinó que també convida a reflexionar.

Una gran aventura que combina acció i una mirada molt interessant sobre el comportament humà.

[Ferran · Rating 4 out of 5]

Després del naufragi (2026) és una novel·la d’aventures d’Albert Sánchez Piñol en la que es relata la continuació d'una de les grans novel-les d'aventures occidentals: Moby Dick. El relat comença exactament on acaba l’obra de Melville i imagina què passa després del naufragi del Pequod. El protagonista, Ismael és rescatat per un altre vaixell, el Lònia, i a partir d’aquí la novel·la es transforma en una faula sobre el poder, la responsabilitat i les obsessions col·lectives.
Es tracta d'una novel·la ambiciosa, suggeridora i fidel al segell de Piñol: aventures, idees, un humor agut i irònic i una mirada crítica sobre la condició humana.

[Marc Sabaté Clos · Rating 3 out of 5]

(6/10). Un llibre pretensiós, així ho definiria. Ens trobem amb una continuació de l'obra de Meville, protagonitzada pel mateix Ismael, però aquesta vegada sense guardar ni una ungla del personatge clàssic.
Estem davant d'una sàtira del procès d'independència de Catalunya del 2017, amb els dos líders polítics protagonitzant el conflicte. No obstant, a més de ser una visió totalment partidista (i respectable), l'autor espatlla la seva bona manera d'escriure, la capacitat de crear imatges impactants i el ritme àgil i senzill, amb unes analogies qüasi infantils (blaunois, Lònia, Sinera...), una psicologia dels personatges sense sentit i una reiteració de situacions esgotadora (qüants cops recorda certa traició?).
També es pot llegir com a novel.la d'aventures, on crec que la puntuació seria la mateixa. Però com a sàtira veig cert ridícul en les analogies i una falta de crítica objectiva que tira enrere.

[Antònia Tubau Paloma · Rating 4 out of 5]

Sou d’aquells que, quan acabeu un llibre, voldríeu saber com continua, què va passar amb algun dels personatges o els protagonistes? Jo sí; de joveneta, jugava a imaginar la seva vida uns mesos o anys després del “van ser feliços i van menjar anissos”. Per això, em va fer molta il•lusió quan em van regalar “Després del naufragi” (Gràcies, Núria i Mònica! 😘), on Sánchez Piñol continua la història d’Ismael, un dels personatges de “Moby Dick”, després de l’enfonsament del Pequod i la mort d’Ahab. Una novel.la d’aventures al mar on s’hi pot llegir entre línies sobre la naturalesa humana o, més aviat, sobre la estupidesa humana i també la seva grandesa; complicat, oi? Haureu de llegir-lo, per entendre’m… 😜🐋🪝📚 (Ah, i felicitar en Franc Aleu per les il.lustracions interiors i les cobertes: una meravella!!! 😍).

[Josep Reixach i Molet · Rating 4 out of 5]

Poques vegades una novel·la ha despullat amb tanta crueltat les misèries del procés: líders que volien semblar valents però temien les conseqüències, un poble embriagat d’esperança i un enemic que mai no jugava amb les mateixes regles. Després del naufragi és la història d’un país que va confondre mobilització amb poder, simbolisme amb victòria i dignitat amb estratègia. I sobretot és el relat d’aquell instant fatal en què, tenint el monstre ferit davant dels ulls, ningú no va gosar clavar l’arpó final. Quan el monstre és davant teu i no l’ataques… encara és el monstre el que t’ha derrotat?

[Jordi Mateu · Rating 3 out of 5]

Un valent i molt bon homenatge de Sanchez Piñol a la extraordinaria i irrepetible obra de Herman Mwlville. Però com passa amb la figura de Moby Dick i la resta de monstres de la naturalesa, res pot fer-li ombra a la primera. Una novela construïda com un bon llibre d’aventures i guarnida d’unes il.lustravions magnífiques. Sempre he pensat que si Sanchez Piñol hagues nascut als Estats Units, la seva prolífica i sovint delirant imaginació hauria eclipsat - i amb raó - la de Tim Burton.

[Alex · Rating 3 out of 5]

Divertida al·legoria sobre el procés. El més interessant com descriu als dos personatges tripulants del vaixell.

M'ha sorprès l'odi que Piñol té cap a Junqueres. És més amable amb Puigdemont.

Li sobren ben bé 100 pàgines.

La història de la Mel tampoc l'acabo d'entendre massa. Representa el tsunami democràtic? Perquè el component eròtic?

[Manelnavarro · Rating 3 out of 5]

M’ha semblat un joc interessant, el del paral.lelisme entre l’aventura descrita i el post-procés català.

L’aventura com a tal no m’ha enganxat gaire, potser distret per voler buscar a cadascun dels elements de la història, el seu equivalent.

En tot cas, el recomano més com a “divertimento” que com a punt de reflexió.

[Òscar Royo · Rating 4 out of 5]

Sánchez Piñol és possiblement el millor escriptor en català del segle XXI. Aquesta és una novel·la entretinguda en què passa comptes amb els actors del procés independentista, diria que de manera poc subtil en algunes ocasions. Molt ben escrita, compleix el seu propòsit.

[Jenar · Rating 3 out of 5]

L'objecte llibre és una preciositat. La història és ràpida de llegir i entretinguda, Em diuen que és una metàfora del "procés " però a part del Segon del vaixell que és gras i borni, no li veig cap semblança...però hi pensaré 😁

[Marta Ibáñez · Rating 4 out of 5]

Llectura ràpida i amena ben escrita. Fa un paral.lelisme entre els tripulants del vaixell Lònia i el poble català durant el proces titllant-ho a tots dos d’ingenuos. Aquesta visió em sembla una mica simplista del que va succeir a Catalunya durant aquest periode. Tot i aixi ho recomano

[Marina · Rating 5 out of 5]

M’ha encantat. He trobat genial la relació que estableix entre la lluita contra el mal que representa Moby Dick i els fets del Procés del 2017 a Catalunya. Nosaltres, com totes les nacions, tenim els nostres herois, cobards, indecisos o traidors; i amb tots ells hem de navegar.
Un gran llibre.

[Li · Rating 3 out of 5]

Història entretinguda amb un estil i vocabularis exquisits.

[Xavi · Rating 4 out of 5]

Un bon retrat dels darrers dies del procés sobiranista català centrat en els seus dis líders.

[Toni Veres · Rating 5 out of 5]

Novel·la trepidant, de ventis, amb variades lectures (venti, política, enfrontament caràcters, amors efímers. Magnífica.

[Rosa Franquesa · Rating 4 out of 5]

Interessant novel·la, ens pot fer creure que és fantàstica... però potser no ho és tant.

[Marta Buixeda · Rating 3 out of 5]

De les lectures de Sànchez Piñol la que menys m'ha interessat. Es llegeix de manera ràpida però la constant recerca de referències al procés català en fa una lectura poc interessant.