Any 1949. Europa encara mira de refer-se de la desfeta física i moral del nazisme i la Segona Guerra Mundial. Un tren de fusta atrotinat travessa el vell continent de Viena a Girona, passant per Portbou. En un dels vagons hi ha la Nora, una nena austríaca de sis anys que viatja com a refugiada a la Girona de postguerra —«aquella nova ciutat sense ruïnes ni enderrocs»— on hi acaba essent adoptada pels Figueras Xifra, una de les famílies més preeminents del règim. Basada en la vida de Nora Pichler Herz, més tard Eleonora Figueras Xifra, la noveŀ la iŀ lustra la difícil relació familiar que s’estableix entre els Figueras Xifra i la Nora; una relació travessada per la incomunicació, la insensibilitat i la dominació, que transcorre al llarg de la joventut i maduresa de la Nora amb la ciutat com a escenari vital. La Girona de l’època dialogarà amb ella, amb totes i cadascuna de les seves vivències, i serà també la dipositària del seu record.
Benet Salellas i Vilar (Girona, 7 d'octubre de 1977) és un advocat i polític català. Fou diputat al Parlament de Catalunya per la CUP en l'onzena legislatura.
Saber que Els jardins de la Nora parteix d’una història real encara el fa més colpidor. Com a gironina, m’ha emocionat reconèixer carrers, ambients i silencis d’una ciutat marcada per la postguerra. Una novel·la delicada i dura alhora, escrita amb molta sensibilitat i que deixa petjada. Us el recomano moltíssim!
La història per si mateixa ja és impactant: una nena austríaca, la Nora, que va venir com a refugiada a Girona durant uns mesos en plena Segona Guerra Mundial però que finalment s'hi va acabar quedant.
El llibre és un magnífic retrat de la Girona grisa i negra, que és més grisa i negra que mai. Amb una família afí al règim i respectable que mai van tractar la Nora com una igual. En aquest context, el llibre es converteix en homenatge a la Nora: li dona la veu per poder explicar la seva història.
La intenció és més que lloable; la cura lingüística i l'intent de crear un relat ben escrit, també ho són. I la història és digna de ser explicada i conservada. Però en massa vegades en un text tan breu les intencions no quallen, i hi ha fils que s'arrosseguen massa (l'aproximació quasi etnogràfica a la Girona del franquisme) i d'altres que només s'esbossen (l'aprofundiment en els personatges, que resten condemnats a arquetips una mica vacus).
A partir d’ara quan passegi per aquests jardins no deixaré de pensar en la Nora. Una història culpidora, explicada amb molta sensibilitat. Si t’agrada la novel.la històrica, aquest és un bon llibre. A més basat en fets reals.