What do you think?
Rate this book
Narranación #11
Narranació #11
El número XI ve carregat de novetats. Una de les més importants és el canvi de format. Una revista més gran, més moderna i amb una maquetació totalment renovada. Això sí, hi trobaràs els relats habituals i les il·lustracions de grans artistes i col·laboradors, i també els anuncis, els passatemps, l’article, el monogràfic, el còmic i el poema.
120 pages, Paperback
First published December 1, 2025
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 2 of 2 reviews
February 14, 2026
Narranació Capítol XI. Editat per Laia Rubio, Teresa Suau, Marc González i Javi Fernández. Corregit per Laia Rubio. Direcció d’art i maquetació de Teresa Suau i Marc González. Coberta fabulosa d’Arnau Vendrell. Editat a Igualada desembre 2025.
He complert el segon part del meu somni estrany i he llegit Narranació #11 tot sincer a Igualada. M’ha fet molt feliç. Hi ha molts canvis en el format de la revista, la qualitat del paper i el nom de la revista, però l’essència ha quedat el mateix: autors ajuntats amb il·lustradors per escriure i il·lustrar relats molt ben fets. En aquest número tots els relats són dels gèneres fantàstics amb major part en català amb un parell en castellà i un en anglès. També hi ha un còmic, un poema, anuncis reals mesclats amb anuncis falsos, un puzle, un assaig i un monogràfic sobre l’il·lustrador de la coberta de la revista, un tal Arnau Vendrell qui agrada molt Spider-Man, tatuatges i sembla que té un ampli bagatge cultural.
M’ha agradat tot la revista fins al cap dels peus. Tots els relats són molt bons. Per major part són bastant seriosos i de ciència-ficció tipus distopia, però també n’hi ha alguns de fantasia i bizarro. Els meus tres relats preferits són “Y Hanky Perkins volivó a saltar” de Bea Aguilar, “Bu” d’Eduard Martí i “The Mouse Ran Down” d’Adrian Tchaikovsky. Però m’han agradat tots els relats.
El poema de Loredana Volpe també em sembla molt bo malgrat que no sé quasi res sobre la poesia i el còmic de Óscar Pérez és superb. I l’article d’Irene Solanich sobre el mesclament dels gèneres populars és força interessant.
En fi, soc molt content d’haver pogut llegir aquesta revista, i espero que tinguin molts més números esperant al futur.
Moltes gràcies!
He complert el segon part del meu somni estrany i he llegit Narranació #11 tot sincer a Igualada. M’ha fet molt feliç. Hi ha molts canvis en el format de la revista, la qualitat del paper i el nom de la revista, però l’essència ha quedat el mateix: autors ajuntats amb il·lustradors per escriure i il·lustrar relats molt ben fets. En aquest número tots els relats són dels gèneres fantàstics amb major part en català amb un parell en castellà i un en anglès. També hi ha un còmic, un poema, anuncis reals mesclats amb anuncis falsos, un puzle, un assaig i un monogràfic sobre l’il·lustrador de la coberta de la revista, un tal Arnau Vendrell qui agrada molt Spider-Man, tatuatges i sembla que té un ampli bagatge cultural.
M’ha agradat tot la revista fins al cap dels peus. Tots els relats són molt bons. Per major part són bastant seriosos i de ciència-ficció tipus distopia, però també n’hi ha alguns de fantasia i bizarro. Els meus tres relats preferits són “Y Hanky Perkins volivó a saltar” de Bea Aguilar, “Bu” d’Eduard Martí i “The Mouse Ran Down” d’Adrian Tchaikovsky. Però m’han agradat tots els relats.
El poema de Loredana Volpe també em sembla molt bo malgrat que no sé quasi res sobre la poesia i el còmic de Óscar Pérez és superb. I l’article d’Irene Solanich sobre el mesclament dels gèneres populars és força interessant.
En fi, soc molt content d’haver pogut llegir aquesta revista, i espero que tinguin molts més números esperant al futur.
Moltes gràcies!
May 15, 2026
Narranació no ens falla i ens aporta un nou recull, del mateix estil eclèctic, però diferent en la seva compaginació. Un recull ben presentat amb relats del fantàstic que fan passar una bona estona lectora, i amb un relat d'Adrian Txaikovsky en versió original, que dissortadament no he pogut gaudir en tota la seva plenitud, ja que el meu anglès lector és paupèrrim, sent benevolent amb mi mateix. Destacaré els relats de la Cristina Xifra i el de l'Eduard Martí, tanmateix, en general no hi cap relat que no tingui els seus punts forts i destacables, fins i tot la poesia de la Loredana Volpe o el còmic terrorífic de l'Òscar Pérez.
Displaying 1 - 2 of 2 reviews