Ressuscitar és una merda

by Eduard Martí

Començo aquesta trista narració engolit pels successos que han trasbalsat la meva vida en els darrers temps. L’inexplicable retorn dels morts en forma d’objectes inanimats? I ara! No parlo de minúcies com aquesta. Em refereixo a la tràgica pèrdua de la meva estimada Prudence i com aquest fet devastador em va portar a acabar treballant al Departament DANGER, voltat de culleres cridaneres, telèfons xafarders i tasses categòriques.

L’Eduard Martí abraça el gènere bizarro sense complexes en aquesta crònica on, a través dels ulls d’un trist funcionari del Ministeri dels Retornats, es desgrana el moment en què els difunts van començar a tornar a la vida convertits en tota mena d’estris inorgànics. Un noir de regust clàssic i escenes d’alt voltatge executat de manera gens convencional.

Una historia d’amor, resurrecció i altres merdes.

192 pages, Paperback

Published February 1, 2026

Reviews

[Colton Walworth]

‘Ressuscitar és una merda’ d’Eduard Martí. Publicat per Cetus Editorial en febrer 2026. Coberta de Marta Maldonado i correcció d’Enric Bassegoda.

Un dia, alguna cosa va malament a les portes de les més enllà, i la gent morta comença a tornar com objectes inorgànics, amb l'excepció de dues com objectes orgànics, una caca i un prepuci, la raó per aquestes excepcions notables tenen una explicació bastant divertida. Un home, un funcionari inútil qui fa el narrador de la primera persona que no és anomenat en cap moment del llibre, crec, ha sofert un tràgic fat en relació amb els retornats i és tristíssim. Però el seu cap el trasllada a un nou departament, un que fa investigacions i atén peticions relacionades amb els retornats. I té com un company un tal Pains, un superespia retornant com una cullera de plàstica, i una muntanya d’aventures divertides i tèrboles les esperen al llarg del llibre on tot sembla té en sentit ben pensat per part de l’autor amb un gir que al final és bastant sorprenent i trist.

És un llibre del tipus bizarro, el tipus de bizarro que fa servir situacions xocants i estranyes per crear moments ple d’humor i sàtira per denunciar aspectes del món actual. Al llarg del llibre, entre altres coses, l’autor burlant la manera de ser d’alguns funcionaris i el funcionament del govern, denuncia algunes de les hipocresies de la societat i fa un al·legat contra el feixisme i la intolerància que és en auge al món avui dia.

És un llibre que sembla una mica com una novel·la de misteris amb casos per resoldre en capítols episòdics. M’ha fet riure dins el meu cap moltes vegades i m’ha fet gràcia que té dues mencions de Pokémon, però falta almenys 20 més.

En fi, és un llibre bastant divertit i ràpid de llegir que serveix per mostrar com el bizarro pot ser ple d’humor i serveix com una denúncia política.

Moltes gràcies!

[Beatriz Aguilar Gallo]

Esto es una buena locura hilado de matrícula de honor!!

[David Tourón]

Una premissa imaginativa amb una parella protagonista inusual. Tot i la sensació inicial d'estar davant d'un sense sentit, els casos que han d'anar resolent acaben tancant el cercle de manera satisfactòria. Una llàstima que el tipus d'humor no hagi acabat de connectar del tot amb mi.

[Cortés]

Tot i que no soc gaire aficionat al bizarro, crec que aquesta novel·la és perfecte per introduir-se en el gènere. És esbojarrada, amb molt d'humor, i el més important, no es fa servir la bizarría sense límits per resoldre els conflictes. De fet, aquest darrer punt és el que m'ha costat d'altres novel·les del gènere, on es resolien alguns temes importants amb una mena de "Deus Ex Machina" que es justificava per la bogeria del món. Aquí no. La trama és coherent que succeeix a un món amb una bogeria molt interessant.

També m'ha agradat la crítica social del racisme/classisme que fa l'Eduard. Una crítica molt necessària avui en dia.

Si no heu tastat el bizarro, us la recomano i si ja en sou addictes, estic convençut que us agradarà. Hi ha imatges que dubto que se m'esborrin del cervell mai més :-)

[Dani Serra]

És com si Terry Pratchett i José Luis Cuerda haguessin fet un noir lleugers de ventre. Pulp? No ho sé. Bizarro? Segur. En qualsevol cas, ha estat deliciós.

[Eloi Puig]

Ressenya a can Kraken:

https://tuit.cat/NiGd4

[KrLoS]

Tot i que per xarxes ja havia vist voltar aquest llibre, no m'atreia pas gaire. No soc molt del bizarro i si es amb tocs d'humor potser una mica menys (Soc més donat al bizarro més fosc). Però la meva companya volia llegir-lo i com que ella decideix comprar pocs, no m'ho vaig pensar.
Però reconec que es envejable la imaginació que has de tenir per arribar a escriure una historia com aquesta, sense grans pretensions, només per al gaudí del lector (i segur que de l'escriptor també mentre ho feia).
Tot i ser un "divertimento" amb un humor molt absurd, aquest tipus d'humor moltes vegades es necessari i pot ser la teva merda ==> xist XD

[Enric Pineda]

El bizarro és un gènere literari que si no el domines, pots fer un ridícul majúscul. A 'Ressuscitar és una merda', Eduard Martí no només ens mostra que el domina, sinó que construeix un relat que combina novel·la negra, ciència-ficció, relacions passionals i sobretot, sobretot, molt d'humor. I ho fa amb un munt de peces que totes encaixen a la perfecció. Quin gust tenir obres així en català.