Nou anys després de la mort d’Isabel Serra, una dona assegura que l’assassí condemnat no la va matar. Lola Desco, detectiva privada, inicia una investigació que la portarà a un laberint de secrets: vides ocultes, rituals foscos i una xarxa de poder capaç d’esborrar proves i persones.
Les síl·labes del teu nom és una novel·la negra ambientada a València, plena d’intriga, tensió i girs inesperats. Quan cada pista pot ser una trampa, fins on estaries disposat a arribar per saber la veritat?
Llegeixo poca novel·la negra perquè acabo prioritzant altres gèneres.
I quan m'endinso en històries com aquesta, que mantenen el ritme i la intriga des d'inici i que ens atrapen a les lectores, només puc felicitar a l'autora per com construeix el relat al llarg de les 212 pàgines i com ens porta d'una cosa a l'altra, com fa els nexes.
Ambientada a la ciutat de València, aquesta obra ens arrossega cap als racons més foscos i ens ofereix la ciutat des d'una altra mirada. També ens porta cap a pobles propers, seguint l'instint per tal de resoldre un dels casos més rellevants i atroços de les darreres dècades.
A la protagonista, la Lola Desco, una criminòloga que treballa de detectiva en una agència, li arriba una nova investigació d'aquelles que fan esgarrifar i posen els pèls de punta. La Daniela acut a ells perquè l'ajudin a descobrir els veritables assassins de la Isabel Serra, nou anys després.
Aquest cas estava tancat, els mitjans en van anar plens i la sentència va dictar presó a Requejo, un carter conegut com el Monstre de la Pea i acusat d'assassinar 31 dones. Però res és el que sembla, molts secrets sortiran a la llum.
Simbologia, rituals, cercles satànics, polítics amb poder, trames de corrupció... Ens mantenen alerta i ens ofereixen un retrat de com les altes esferes mouen tots els fils. També ens plasma com dins de l'entorn familiar se superen tots els límits i les desavinences i les manipulacions ho acaparen tot.
La Lola està dins d'un laberint i necessita trobar l'inici de tot. Haurà de superar molts obstacles i perills per poder resoldre el cas, però la seva determinació i tossuderia fan que arribi fins al final.
Destaco especialment com la Carme aborda tota la història des d'un prisma amb perspectiva de gènere.
Una novel·la conclusiva amb una protagonista que mostra els seus punts forts i les seves vulnerabilitats.
"Tenia el rostre banyat en llàgrimes. No importava, ningú em podia veure, estava perduda en un laberint on en qualsevol moment el minotaure de Creta em descobriria i em devoraria sense pietat".