What do you think?
Rate this book
Amèlia de les Camèlies
Una novel·la de formació sense formació, d’aprenentatge sense aprenentatge. La paròdia de l’aquí i de l’ara: una novel·la real. L’Amèlia és només una de les moltes noies que zumzegen per l’Eixample de Barcelona. Què hi cerquen? Una oportunitat per a brillar, per a participar de l’escenari tan fabulós com verinós d’una joventut que s’esvaeix precipitadament, ofegada entre l’aparença i l’autenticitat. Aquestes abelles només coneixen el ritme vertiginós de la seva pròpia extinció. La peripècia romantitzada d’aquest ambient ens va descobrint, a poc a poc, el món de l’Amèlia, un context únic on la cultura i l’esnobisme van de bracet; on es confonen, darrere d’una façana ridícula, la pretensió, l’aspiració i l’interès.
304 pages, Paperback
Published February 20, 2026
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 21 of 21 reviews
March 15, 2026
etna miró la dona que tu ets deus tenir la vista ben cansada després de llegir totes les barcelonautes de coberta a coberta😭😭😭🙏🏻🙏🏻🙏🏻el valero sanmartí va il·luminar la catalana terra i tu vas incendiar la camaca vila pfff me fa molta gràcia quan al llibre parlen de clavegueram perquè aquest llibre se sent ben bé com espiar el clavegueram que és la nostra cap i pota (ho sento però eslapeja molt més alt q cap i casal)
aquest llibre és com si josep maria de sagarra i l'autora de gossip girl i la kristen bell haguessin unit forces per portar a un extrem que t'envia a santa hilària sacalm tot el barcelonautam estupendista que s'encarrega de mantenir viva la flama de la gauche divine. no sé si aquesta cosa d'estripar personatges mentre els fas actuar com a caps de titola és proustià però a mi m'ha dixat el trussy flonjo com la p00ta magdalena!!! té moltíssim mèrit escriure tantes pàgines saturaes d'hiperconsciència barcelonauta insuportable amb el vocabulari que li pertoca a cada moment i que tinguis els lectors com les dues rates que s'esbarallaven pel xuixo amb buhos sonant de fons...rostant tot el que la coch de l'etna miró ha cuinat...
si l'hagués d'ubicar diria que és la versió decimonònica de tossis dempeus de l'eduard olesti. també te diré que, ja que entro en la rucada de les comparacions, diré que com a lector aquest llibre m'ha posat dos miralls al davant. el primer: el de que l'homosexualitat no és una malaltia ok però un biaix sí perquè què faig jo amb gairebé 30 anys pensant "odm jo pastat amb 25 anys" llegint diàlegs de nenes de 20 anys escrits per una tia de 25??? el segon: mai agrairé prou haver-me criat a un flopot com lleida i haver arrelat posteriorment a un pelotasso tardofranquista i guingueta dels comuns com és la wap perquè sempre m'ha mantingut en un pla terriblement real de les coses i el món me recorde tant els feiners com el cap de setmana que no sortiré mai de l'asil de la mari pau huguet (khia asylum per les que no sapigueu català)!!! però en fi això només és un apunt personal que per alguna cosa som al meu goodreads.....
en tot cas amb el tema del lector i tal diria que la gent que el llegeixi i que li faci el mètode curly manualment al seu gat podrà jugar a identificar-hi referències i dir "bua jaja q bona l'etna miró mira com ens ha colat una referència o com jussà jugue al joc de l'indicatiu però amb més habilitat literària" però que honestament cal anar molt més enllà d'això!! 1. la tria de les paraules en TOT moment PERFECTA per caracteritzar una tia com l'Amèlia que li diu "la Mercè" a la Rodoreda 2. la tria dels escenaris les situacions i els entorns que en tot moment s'hi picse i repicse a sobre però sense tirar de tòpics ni saturar-los de referències nínxol 3. les emocions i comportaments dels personatges!!!! xarteijants exagerats però realistes....en definitiva una molt molt bona paròdia d'un barcelonautisme que segur que totes natres hem vist, com a mínim, en històries d'instagram i, en alguns casos, en carn i ossos!!!
on ja directament crec que hem de coronar l'etna miró com a abella reina és que en una terra com catalunya tan fecunda en recol·lectors d'amonestació de la guarderia sobretot quan els ous te fan pengim penjam i la tita te put a mató que vingui una popudessa de 25 anys i digui que ja fa anys que tenia escrita una novel·la que agafa totes les guinguetes culturals catalanes i les deixi sense perruca i sense rètol. centre d'interès (és com diuen als "challenge" no krissejadament als esplais): intenta no dir "mare" durant 10 segons. etna miró no ho deus saber perquè ets culta però l'addison rae va dir "the world is my oyster and I'm the only girl" i tu hauries de dir "cuntalunya és la meua abadia i jo en soc la popudessa".
amèlia de les camèlies sempre seràs la nostra serena van der woodsen <3 i per cert m'agrade molt que independentment del teu extracte social, lloc d'estudi, capital cultural i hores passades a l'ateneu barcelonès, l'obra abordi un tema barcelonauta i universal alhora: quan tens entre 20 i 30 anys el pitjor que et pot passar és tenir un nòvio que fa puto cringe o tenir un nòvio mala persona. les dues et marcaran de per vida i et condicionaran a nivell social mentre hi surtis!! hi ha una part en la ingenuïtat l'idealisme i l'egoisme de l'amèlia de les camèlies en les seues relacions personals que em pren la popa que flipes perquè és com que manté tant el personatge com el llibre en un diàleg entre el que és ser barcelonauta: ser genuïnament cul de gambals i alhora aconseguir projectar una sofisticació i un refinament que ni sofia valldaura (per parlar en termes rodoredians com fan al mateix llibre jiji).
ps. quan reflexione sobre l'impacte de la taylor swift en la feminitat........vaig anar a objectes perduts i me van dir ves-te'n a càrites perquè tu ho has perdut TOT i jo vaig dir hora greu (periode)...
aquest llibre és com si josep maria de sagarra i l'autora de gossip girl i la kristen bell haguessin unit forces per portar a un extrem que t'envia a santa hilària sacalm tot el barcelonautam estupendista que s'encarrega de mantenir viva la flama de la gauche divine. no sé si aquesta cosa d'estripar personatges mentre els fas actuar com a caps de titola és proustià però a mi m'ha dixat el trussy flonjo com la p00ta magdalena!!! té moltíssim mèrit escriure tantes pàgines saturaes d'hiperconsciència barcelonauta insuportable amb el vocabulari que li pertoca a cada moment i que tinguis els lectors com les dues rates que s'esbarallaven pel xuixo amb buhos sonant de fons...rostant tot el que la coch de l'etna miró ha cuinat...
si l'hagués d'ubicar diria que és la versió decimonònica de tossis dempeus de l'eduard olesti. també te diré que, ja que entro en la rucada de les comparacions, diré que com a lector aquest llibre m'ha posat dos miralls al davant. el primer: el de que l'homosexualitat no és una malaltia ok però un biaix sí perquè què faig jo amb gairebé 30 anys pensant "odm jo pastat amb 25 anys" llegint diàlegs de nenes de 20 anys escrits per una tia de 25??? el segon: mai agrairé prou haver-me criat a un flopot com lleida i haver arrelat posteriorment a un pelotasso tardofranquista i guingueta dels comuns com és la wap perquè sempre m'ha mantingut en un pla terriblement real de les coses i el món me recorde tant els feiners com el cap de setmana que no sortiré mai de l'asil de la mari pau huguet (khia asylum per les que no sapigueu català)!!! però en fi això només és un apunt personal que per alguna cosa som al meu goodreads.....
en tot cas amb el tema del lector i tal diria que la gent que el llegeixi i que li faci el mètode curly manualment al seu gat podrà jugar a identificar-hi referències i dir "bua jaja q bona l'etna miró mira com ens ha colat una referència o com jussà jugue al joc de l'indicatiu però amb més habilitat literària" però que honestament cal anar molt més enllà d'això!! 1. la tria de les paraules en TOT moment PERFECTA per caracteritzar una tia com l'Amèlia que li diu "la Mercè" a la Rodoreda 2. la tria dels escenaris les situacions i els entorns que en tot moment s'hi picse i repicse a sobre però sense tirar de tòpics ni saturar-los de referències nínxol 3. les emocions i comportaments dels personatges!!!! xarteijants exagerats però realistes....en definitiva una molt molt bona paròdia d'un barcelonautisme que segur que totes natres hem vist, com a mínim, en històries d'instagram i, en alguns casos, en carn i ossos!!!
on ja directament crec que hem de coronar l'etna miró com a abella reina és que en una terra com catalunya tan fecunda en recol·lectors d'amonestació de la guarderia sobretot quan els ous te fan pengim penjam i la tita te put a mató que vingui una popudessa de 25 anys i digui que ja fa anys que tenia escrita una novel·la que agafa totes les guinguetes culturals catalanes i les deixi sense perruca i sense rètol. centre d'interès (és com diuen als "challenge" no krissejadament als esplais): intenta no dir "mare" durant 10 segons. etna miró no ho deus saber perquè ets culta però l'addison rae va dir "the world is my oyster and I'm the only girl" i tu hauries de dir "cuntalunya és la meua abadia i jo en soc la popudessa".
amèlia de les camèlies sempre seràs la nostra serena van der woodsen <3 i per cert m'agrade molt que independentment del teu extracte social, lloc d'estudi, capital cultural i hores passades a l'ateneu barcelonès, l'obra abordi un tema barcelonauta i universal alhora: quan tens entre 20 i 30 anys el pitjor que et pot passar és tenir un nòvio que fa puto cringe o tenir un nòvio mala persona. les dues et marcaran de per vida i et condicionaran a nivell social mentre hi surtis!! hi ha una part en la ingenuïtat l'idealisme i l'egoisme de l'amèlia de les camèlies en les seues relacions personals que em pren la popa que flipes perquè és com que manté tant el personatge com el llibre en un diàleg entre el que és ser barcelonauta: ser genuïnament cul de gambals i alhora aconseguir projectar una sofisticació i un refinament que ni sofia valldaura (per parlar en termes rodoredians com fan al mateix llibre jiji).
ps. quan reflexione sobre l'impacte de la taylor swift en la feminitat........vaig anar a objectes perduts i me van dir ves-te'n a càrites perquè tu ho has perdut TOT i jo vaig dir hora greu (periode)...
Read
March 1, 2026Una sàtira divertidíssima de la modernitat joveníssima i intel·lectualíssima de Barcelona. A part de riure, m'ha fet veure que haver-me quedat a viure a Premià i estudiar Biblioteconomia va evitar convertir-me en una abella de l'Eixample que es creu més important que ningú 👌🏻
February 22, 2026
M'agradaria publicar simplement un comentari graciós i original, tipus “Barcelona és un lloc horrorós”, “fugiu de l'Ateneu Barcelonès” o “mort a la cultura catalana™”, però no farien justícia a la novel·la, com tampoc no li faria justícia una ressenya llarga i embafadora. La cosa és que això és boníssim, graciosíssim i, per anar bé, ho hauria de comprar i llegir tothom, que després tot són presses.
February 26, 2026
No em queda cap altra opció que dir: aquest llibre és mel! 🐝🍯
Read
March 8, 2026Ressenya perquè no sigui dit que no participo de la conversa, tot i que només vull dir tres tonteries. He llegit el narrador amb la veu en off de Gossip Girl. Em sembla que diu "amatent" tres vegades, una ràtio d'un "amatent" per cada 96,7 pàgines, que és més que cap altre llibre que recordi. I és incomprensible que, amb tantes cursives que hi ha, el senyor Cap de Brot hagi decidit que "txil", a la pàgina 227, no es mereixi de dur-ne.
April 12, 2026
Si aquesta novel·la hagués caigut a les meves mans quan estava fent el grau d'Estudis Literaris, m'hagués empipat. Bé, de fet, vaig començar a llegir l'obra amb les celles arrufades, tot formulant dins meu possibles ressenyes iròniques que ningú llegirà al meu Goodreads. Ai, quina llàstima vaig sentir quan em vaig adonar que mai podria dir res dolent d'aquest llibret! En el fons, aquest maleït grau i la seva pedanteria innata que ens ha fet aflorar en aquests anys de joventut no ens ha abandonat encara (qui sap si ens abandonarà mai...).
En fi, la "ressenya". Una obra esplèndida quant a estil: escriptura molt polida i treballada, personatges molt ben definits —massa i tot pels qui volíem allunyar-nos d'aquest món—, descripcions molt encertades. Allò que més m'ha captivat, però, és la manera en què l'autora escenifica tots els personatges: sense maldat, amb un deix decimonònic que implica obeir d'alguna manera les lleis internes d'aquestes figures, alhora que, en el cas d'aquesta novel·la, tot passa per no jutjar (massa) cap dels personatges, amb el pressentiment de rerefons que, encara que no ens agradi reconèixer-ho, la seva decadència ha estat, d'alguna manera, també la nostra.
(tw: aula 112 de la ub central...)
Si teniu ganes de delectar-vos amb una lectura irònica i actual, us recomano molt aquesta obra!! A les meves companyes d'Estudis Literaris: lectura obligatòria ;)
En fi, la "ressenya". Una obra esplèndida quant a estil: escriptura molt polida i treballada, personatges molt ben definits —massa i tot pels qui volíem allunyar-nos d'aquest món—, descripcions molt encertades. Allò que més m'ha captivat, però, és la manera en què l'autora escenifica tots els personatges: sense maldat, amb un deix decimonònic que implica obeir d'alguna manera les lleis internes d'aquestes figures, alhora que, en el cas d'aquesta novel·la, tot passa per no jutjar (massa) cap dels personatges, amb el pressentiment de rerefons que, encara que no ens agradi reconèixer-ho, la seva decadència ha estat, d'alguna manera, també la nostra.
(tw: aula 112 de la ub central...)
Si teniu ganes de delectar-vos amb una lectura irònica i actual, us recomano molt aquesta obra!! A les meves companyes d'Estudis Literaris: lectura obligatòria ;)
April 1, 2026
molt bo! quan l'amèlia al final diu: "m'agraden els llibres que em fan pensar en mi! ho heu vist? jo també soc una egoista!" ................ en fi
March 28, 2026
Debut literari potentíssim, una veu pròpia que destaca. Un retrat satíric de la joventut cultural barcelonina. Feia falta que algú qüestionés públicament les dinàmiques de postu i llepaculisme d’aquest món. Encara que hi formis part, et pot resultar tendre.
April 2, 2026
M'ofereixo pel biopic
Read
April 3, 2026És una divertida sàtira del món cultureta-elitista més jove de Barcelona (que no vol dir pas que el dels vells no sigui força igual). Fins i tot la manera com està escrit caricaturitza aquest món, tot i que a vegades tantes voltes i tombarelles iròniques a cada frase poden acabar per saturar una mica.
March 24, 2026
L'Etna Miró té, sens dubte, un do per l'escriptura. Aquesta tia ha guanyat més de 100 premis literaris des dels onze anys, i amb aquesta novel·la entens el perquè. Cada paraula està ben col·locada, no hi sobra ni un punt, ni una coma. És una senyora que acaba de sortir de la millor perruqueria del barri: ni un pèl mal pentinat. L'escriptura és, senzillament, perfecte.
'Amèlia de les Camèlies' és clarament una novel·la de personatges. I aquí és on entra el conflicte. El de l'Amèlia, es clar, però també el que tinc jo personalment amb ella, i amb tot el seu entorn. La pesadesa i el rebuig inicial per uns personatges superficials i egòlatres —el privilegi me la repampimfla, però la falta de consciència també és problemàtica—, s'han convertit en frustració a mig llibre. Frustració perquè a banda de totes les qualitats desafortunades dels personatges, són, a més a més, imbècils, totxos, curts, poc entenimentats. En resum: poc intel·ligents. No veuen més enllà del seu nas, i quan comencen els problemes, no en saben esbrinar l'origen.
El que no m'ha agradat d'aquesta novel·la, i que m'ha fet tremolar l'ull tota la lectura, és el rerafons missògin que s'escola per les escletxes que apareixen entre el que diu l'Amèlia i el que li retreu l'autora. Tota la novel·la és una crítica a un tipus de noia superficial i tonta. Els personatges masculins també reben, però de ximples no tenen un pèl, i se'ls justifica més el comportament d'imbècil que porten a sobre. A la Clara, una tia que ha fet Estudis Literaris i que ha fet pràctiques al CRAI, diu 2/36 al 3/24 i encara un parell d'errors tant surrealistes que semblen fets expressament per menysprear-la. M'ha molestat el menysteniment constant i aquesta poca confiança en els propis personatges —en les noies, en general.
Val a dir que el final és excel·lent. Però si bé l'epíleg podria haver arreglat l'aspecte de la missogínia i haver-la passat per realitat, en aquestes últimes pàgines només realimenta l'imaginari d'abans. No hi ha canvi, no hi ha transformació. És desesperançador i el camí de l'heroi queda estroncat.
'Amèlia de les Camèlies' és clarament una novel·la de personatges. I aquí és on entra el conflicte. El de l'Amèlia, es clar, però també el que tinc jo personalment amb ella, i amb tot el seu entorn. La pesadesa i el rebuig inicial per uns personatges superficials i egòlatres —el privilegi me la repampimfla, però la falta de consciència també és problemàtica—, s'han convertit en frustració a mig llibre. Frustració perquè a banda de totes les qualitats desafortunades dels personatges, són, a més a més, imbècils, totxos, curts, poc entenimentats. En resum: poc intel·ligents. No veuen més enllà del seu nas, i quan comencen els problemes, no en saben esbrinar l'origen.
El que no m'ha agradat d'aquesta novel·la, i que m'ha fet tremolar l'ull tota la lectura, és el rerafons missògin que s'escola per les escletxes que apareixen entre el que diu l'Amèlia i el que li retreu l'autora. Tota la novel·la és una crítica a un tipus de noia superficial i tonta. Els personatges masculins també reben, però de ximples no tenen un pèl, i se'ls justifica més el comportament d'imbècil que porten a sobre. A la Clara, una tia que ha fet Estudis Literaris i que ha fet pràctiques al CRAI, diu 2/36 al 3/24 i encara un parell d'errors tant surrealistes que semblen fets expressament per menysprear-la. M'ha molestat el menysteniment constant i aquesta poca confiança en els propis personatges —en les noies, en general.
Val a dir que el final és excel·lent. Però si bé l'epíleg podria haver arreglat l'aspecte de la missogínia i haver-la passat per realitat, en aquestes últimes pàgines només realimenta l'imaginari d'abans. No hi ha canvi, no hi ha transformació. És desesperançador i el camí de l'heroi queda estroncat.
March 29, 2026
Quina alegria llegir algú que et sap explicar d'aquesta manera tan aguda i intel·ligent la buidor imperant en tantes persones i àmbits d'aquest país i quina tristesa constatar la raó que té. El viatge en Rodalies del final del llibre és la culminació ideal del despropòsit que els personatges van desenvolupant al llarg de la història i de com d'incapacitada està l'Amèlia per canviar-lo. La traça i la lucidesa de l'autora es percep en cada línia del text i només se'n poden dir coses bones, igual que dels editors que han publicat aquesta meravella!
March 31, 2026
m'he caigut morta
April 8, 2026
Ufufufuffff m’ha semblat divertidíssim. Intel·ligentíssim humor, com està escriiiit, les paraules tan ben triades per cada situació…
Era el que necessitava llegir per aquests dies.
La xupipandi de barcelona llegint aquest llibre i ressenyant-lo és tot el que necessito ara mateix. 🐝🐝🐝🐝🐝🐝🐝🐝🐝
Era el que necessitava llegir per aquests dies.
La xupipandi de barcelona llegint aquest llibre i ressenyant-lo és tot el que necessito ara mateix. 🐝🐝🐝🐝🐝🐝🐝🐝🐝
April 12, 2026
Primer de tot, vull ser amiga de l’Etna Miró, segon, felicitar Cap de brot per publicar una novel·la com aquesta.
Es tracta d’una sàtira del món literari barceloní excel·lent, he rigut moltíssim i m’he enganxat de ple. Tot el dia desitjant arribar a casa per posar-me a llegir. Bravíssima!
Es tracta d’una sàtira del món literari barceloní excel·lent, he rigut moltíssim i m’he enganxat de ple. Tot el dia desitjant arribar a casa per posar-me a llegir. Bravíssima!
Read
March 25, 2026em va encantar fer estudis literaris, però buf
March 31, 2026
Un llibre estupendu!! 🫶🏻💛🐝 Jo sabia que m'agradaria i m'ha agradat encara més.
Read
April 8, 2026que bé que m’ho he passat
April 7, 2026
que bonic escriu l'etna!!!!
àcid i divertit
àcid i divertit
Read
April 10, 2026Molt bé, m’ho he passat pipa.
Read
April 10, 2026m'ha enganxat, he rigut, i he flipat amb com escriu. i ara, a risc de ser una mica amèlia jo mateixa: tot i que soni malament, és *aparat* crític (gangues de l'ofici)
Displaying 1 - 21 of 21 reviews