What do you think?
Rate this book
Spina
Any 2059. Barcelona és una ciutat castigada pel canvi climàtic, l'opressió política i la inoperància dels seus governants. Davant les seves costes brilla la recentment fundada «Neo Icària» , una illa flotant, un lloc utòpic reservat a posthumans, un racó de món amb lleis i estructures sociopolítiques pròpies. És una societat en què no cal treballar, però on cal complir unes normes, en concret un contracte amb cinc beneficis i cinc obligacions, com ara la renúncia a la privacitat i l'obligació de disposar del cos propi per fer avançar la tecnologia.
Però els compartiments teòricament estancs —d'utopia a «Neo Icària» i de degradació a Barcelona— tindran vasos comunicants generats pel comportament erràtic de la tecnologia: Spina —un implant per restaurar la visió als invidents—, iCar —cotxes de conducció autònoma— i D3 —una intel·ligència artificial al servei de les persones.
Però els compartiments teòricament estancs —d'utopia a «Neo Icària» i de degradació a Barcelona— tindran vasos comunicants generats pel comportament erràtic de la tecnologia: Spina —un implant per restaurar la visió als invidents—, iCar —cotxes de conducció autònoma— i D3 —una intel·ligència artificial al servei de les persones.
191 pages, Paperback
Published March 30, 2026
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 7 of 7 reviews
Read
July 14, 2026Podeu veure la nostra ressenya en vídeo a Instagram: https://www.instagram.com/reel/DayDGE...
June 26, 2026
Aquesta novel·la m'ha generat sentiments contradictoris. Si ens centrem a la primera part (ben bé fins al 80%), he de dir que és una història excel·lent. La visió que té el Quim respecte a un possible futur de la IA, els dispositius intel·ligents i la seva implantació en humans és molt sòlida (i ho dic tenint en compte que hi he treballat fent recerca acadèmica durant anys). A més ha aconseguit transmetre un munt d'informació sobre aquest tema de forma tan orgànica que resulta quasi transparent. La trama, presentada de forma coral, és molt engrescadora i dosifica la informació de forma magistral. Per acabar, la prosa lliga perfecte amb el to del llibre. Fins aquí tindria entre 4 i 5 estrelles.
El que no m'ha agradat de la novel·la és el final. Conceptualment, no és un mal final, però s'ha presentat de forma precipitada i menys sòlida que la primera part. I el darrer capítol on es parla de política (no dic més per no desvelar massa) dona tant de joc que és una llàstima que es quedi quasi com una reflexió encastada amb pressa a la novel·la.
Resumint, recomanable perquè estic convençut que us farà pensar i que la gaudireu quasi fins al final i, si aneu preparats que el final és una mica precipitat, potser us afecta menys que a mi.
El que no m'ha agradat de la novel·la és el final. Conceptualment, no és un mal final, però s'ha presentat de forma precipitada i menys sòlida que la primera part. I el darrer capítol on es parla de política (no dic més per no desvelar massa) dona tant de joc que és una llàstima que es quedi quasi com una reflexió encastada amb pressa a la novel·la.
Resumint, recomanable perquè estic convençut que us farà pensar i que la gaudireu quasi fins al final i, si aneu preparats que el final és una mica precipitat, potser us afecta menys que a mi.
April 29, 2026
Spina és una novel·la inspirada en l’univers de l’antologia Barcelona 2059. Té una estructura singular, amb diverses històries connectades entre si a través d’un fil conductor sempre present, Spina, que és una tecnologia que tant pot ajudar a veure a una persona invident, com pot crear confusió i conflicte. Dues cares de la mateixa moneda tecnològica: les seves bondats i les seves perversitats, tot i que queda clar que no es tracte de la tecnologia en sí, sinó, com sempre, de l’ús que en fem.
El principi és força reflexiu, però cap el final de la primera història fa un gir trepidant que genera molta intriga tipus thriller. A mi aquests canvis sobtats m’agraden, sobre tot si, com és el cas, estan ben fonamentats en la trama. Puc entendre que a algun lector el desconcerti per haver-se creat expectatives d’una obra amb més contingut filosòfic, però en realitat aquest contingut, encara que lleugerament emmascarat per l’acció, per mi està sempre present.
La novel·la te una estructura coral on no hi ha només un personatge protagonista, sinó que el pes de la historia va canviant de personatges destacats; la majoria femenins, per cert. Una curiositat divertida es que tots els noms de personatges, excepte un, son persones reals i el lector podrà jugar, si vol, a endevinar els dols fils que els uneixen en la vida real. Ah, i la excepció està relacionada amb un personatge d’una altre novel·la.
Al final de la novel·la els personatges femenins protagonistes es retroben, ajudant a donar coherència a tot plegat. Recordo haver pensat, quan estava casi al final de la lectura: el Quim no te temps per tancar-ho tot! Doncs ho fa i ho fa molt bé.
El capítol final, en mode d’epíleg, entra dins de qüestions de model polític (recordem que Nova Icaria és una ciutat estat) molt tractades per sobre, que em fa imaginar que potser el Quim ho ha introduït per deixar oberta la porta a una possible continuació.
Resumint: una lectura molt addictiva que hibrida molt bé el gènere de ciència ficció i el thriller més policíac, i amb un rerefons filosòfic sobre l’ús de la tecnologia avançada que et convida a pensar.
El principi és força reflexiu, però cap el final de la primera història fa un gir trepidant que genera molta intriga tipus thriller. A mi aquests canvis sobtats m’agraden, sobre tot si, com és el cas, estan ben fonamentats en la trama. Puc entendre que a algun lector el desconcerti per haver-se creat expectatives d’una obra amb més contingut filosòfic, però en realitat aquest contingut, encara que lleugerament emmascarat per l’acció, per mi està sempre present.
La novel·la te una estructura coral on no hi ha només un personatge protagonista, sinó que el pes de la historia va canviant de personatges destacats; la majoria femenins, per cert. Una curiositat divertida es que tots els noms de personatges, excepte un, son persones reals i el lector podrà jugar, si vol, a endevinar els dols fils que els uneixen en la vida real. Ah, i la excepció està relacionada amb un personatge d’una altre novel·la.
Al final de la novel·la els personatges femenins protagonistes es retroben, ajudant a donar coherència a tot plegat. Recordo haver pensat, quan estava casi al final de la lectura: el Quim no te temps per tancar-ho tot! Doncs ho fa i ho fa molt bé.
El capítol final, en mode d’epíleg, entra dins de qüestions de model polític (recordem que Nova Icaria és una ciutat estat) molt tractades per sobre, que em fa imaginar que potser el Quim ho ha introduït per deixar oberta la porta a una possible continuació.
Resumint: una lectura molt addictiva que hibrida molt bé el gènere de ciència ficció i el thriller més policíac, i amb un rerefons filosòfic sobre l’ús de la tecnologia avançada que et convida a pensar.
August 7, 2026
Una trepidant història que comença amb calma i que va agafant ritme i velocitat de creuer ben aviat. Una Barcelona futura en què no em faria res viure per observar aquests avenços tecnològics proposats per l'autor.
He llegit algunes crítiques al final del relat, però pel meu gust, i sense voler fer cap espòiler, diria que ho deixa en un punt obert que continuar endavant amb ella ja seria una altra història. I diria que potser no cal explicar aquí, i que no deixaria de ser incoherent amb la narració que ens fa viure el Quim. Si hi ha alguna cosa més per explicar sobre aquest tema, ja ens l'escriurà ell, en un altre llibre, si cal, o ho vol.
Una narració que no fa panxa per enlloc, tot és ritme, i t'empasses les dues-centes pàgines d'un glop. I això és d'agrair, que passin coses m'agrada. Una lectura ideal per a les vacances.
He llegit algunes crítiques al final del relat, però pel meu gust, i sense voler fer cap espòiler, diria que ho deixa en un punt obert que continuar endavant amb ella ja seria una altra història. I diria que potser no cal explicar aquí, i que no deixaria de ser incoherent amb la narració que ens fa viure el Quim. Si hi ha alguna cosa més per explicar sobre aquest tema, ja ens l'escriurà ell, en un altre llibre, si cal, o ho vol.
Una narració que no fa panxa per enlloc, tot és ritme, i t'empasses les dues-centes pàgines d'un glop. I això és d'agrair, que passin coses m'agrada. Una lectura ideal per a les vacances.
April 9, 2026
Per presentar Spina, començarem amb una mica de context: L’any 2021, l’editorial Mai Més va publicar Barcelona 2059. Ciutat de posthumans. És una antologia de contes escrits en plena pandèmia per nou autors diferents que, tot i ser relats independents, comparteixen el mateix univers narratiu. El treball partia de la idea de projectar un escenari de futur proper per reflexionar sobre el posthumanisme, des d’un punt de vista tecnològic, però també filosòfic i social, entenent el concepte «posthumà» com el resultat de l’evolució biològica cap a una ampliació i millora de les capacitats motores i cognitives de les persones. L’any 2059 existeix davant del front marítim de Barcelona un barri flotant anomenat Neo Icària. És un indret aparentment utòpic que garanteix totes les necessitats bàsiques, on els veïns es modifiquen parts del cos amb tota mena d’implants, però renuncien a la seva intimitat i cedeixen el físic a la recerca científica.
Article complet: https://lesradesgrises.com/2026/04/09...
Article complet: https://lesradesgrises.com/2026/04/09...
May 20, 2026
Spina, de Quim Gómez.
Spina, de Quim Gómez, és una novel·la de ciència-ficció ambientada a la Barcelona del 2059. Davant la Ciutat Comtal emergeix Neo Icària, una illa-estat que es converteix en l’escenari ideal per explorar els límits entre poder, identitat i evolució humana. L’obra s’estructura en tres històries independents que acaben encaixant amb habilitat en un tram final molt ben resolt. El concepte de l’Spina, un implant neuronal capaç d’atorgar noves capacitats, funciona com fil conductor i aporta cohesió a tot el relat.
Estem davant d’un llibre àgil, imaginatiu i amb idees interessants sobre el futur tecnològic i social. I els noms triats per als personatges són ben curiosos... no dic més.
El llibre es llegeix amb rapidesa, i l’únic retret que es pot fer a l’autor és que et deixa amb ganes de més.
Spina, de Quim Gómez, és una novel·la de ciència-ficció ambientada a la Barcelona del 2059. Davant la Ciutat Comtal emergeix Neo Icària, una illa-estat que es converteix en l’escenari ideal per explorar els límits entre poder, identitat i evolució humana. L’obra s’estructura en tres històries independents que acaben encaixant amb habilitat en un tram final molt ben resolt. El concepte de l’Spina, un implant neuronal capaç d’atorgar noves capacitats, funciona com fil conductor i aporta cohesió a tot el relat.
Estem davant d’un llibre àgil, imaginatiu i amb idees interessants sobre el futur tecnològic i social. I els noms triats per als personatges són ben curiosos... no dic més.
El llibre es llegeix amb rapidesa, i l’únic retret que es pot fer a l’autor és que et deixa amb ganes de més.
Displaying 1 - 7 of 7 reviews