Crispetes de matinada

by Regina Rodríguez Sirvent, Anna Mestre (Narrator)

La nova novel·la de Regina Rodríguez

«Buscaves un lloc on pertànyer, buscaves gent que, potser com tu, també tenia un somni.»

La Rita vol escriure una novel·la. O potser vol deixar de mentir quan diu que ho està fent. Han passat vuit anys des que va descobrir la seva vocació a Atlanta, envoltada d'una família peculiar, i des d'aleshores encadena feines precàries i entrepans de llonganissa, i viu amb la sensació persistent de no acabar d'encaixar enlloc. Tot canvia quan, en una Barcelona vibrant i de nits que no s'acaben mai, coneix altres persones que també empaiten allò que les fa sentir vives, i descobreix amistats indestructibles i amors que arriben desafiant el destí.

Amb humor i lucidesa, Crispetes de matinada explora el coratge de voler ser un mateix i mostra la bellesa dels camins que no havíem previst recórrer. Perquè potser no tots els somnis es compleixen, però algunes persones no deixen de perseguir-los mai amb l'esperança que es facin realitat.

Regina Rodríguez Sirvent, amb una veu fresca, divertida i profundament honesta, obre de nou les portes de l'univers que va convertir Les calces al sol en un gran fenomen de la narrativa catalana i que ara ens descobreix una Rita Racons que ha crescut sense perdre l'humor ni la capacitat de transformar la vida quotidiana en una aventura èpica. En una vida de la qual és impossible no escriure una cançó.

Please This audiobook is in Catalan.

Genres: Fiction, Cats

Audible Audio

Published March 24, 2026

About the author

Primer fascicle: Un petit poble a les muntanyes. Monges i pregàries matinals. Saltar a goma, pixi i futbol. Amigues eternes. Estratègies fins a la sala de professors. Positius extra. Carrers solitaris i olor de lilars. Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, The Police i sense saber-ho Queen. Esquí i bàsquet. Campionats d’Espanya a Sierra Nevada. Els primers Levi’s i Port Aventura. El primer petó després d’un anunci de Baylies. La Llesca, l’Sbarjo, el Clochard i el 32. Festa incondicional, tots i sempre. Transició vital, flotant, sense nord. La universitat.

Segon fascicle: La Vila, Carlsson i xocolata calenta. Una mitja taronja rossa. Carnaval de Palamós. Diaris nocturns, llargues hores confessant-me en silenci, omplint llibretes Miquelrius. Huddersfield, un any en un mes. Les primeres pràctiques, transcripcions absurdes en una oficina de luxe, una hora del pati a 2,40€ l’hora. La primera bodega. Una cata de copes. New York per primera vegada tatuada a la memòria. Atlanta. Una nova finestra, enorme i multicolor que em tenyiria per sempre. Georgia O’Keefe i Eduard Hopper. American Ink: El primer article. Kilòmetres a ritme dels Strokes. The Newyorker. L’escriptura vulnerable. Hawaii. Catalunya, més sòlida i més efímera. Guions de cine i cazatalentos. Dubtes i més dubtes. Argentina. Un viatge: el vi.

Tercer fascicle: El primer “Fa 20 anys que…” ja tenia consciència. Una decisió amb els ulls tancats i creure-la. El primer fill d’una amiga. Sentir l’inici de la vida adulta, buscar estones per somiar i saber que encara hi ha temps, però no tot. La vida seriosa, sense aconseguir-ho. Gràcia. Mishima, Jorge Drexler, Manel, Formentera i Caravaggio. Ja fa temps que ha començat, però cada dia comença de nou. Paraules lliures i a l’atzar que juntes tenen sentit.

Reviews

[Laia Yañez · Rating 2 out of 5]

El que va funcionar amb les calces no m’ha acabat de funcionar amb les crispetes. Hi ha l’estil però la fórmula ja no sorprèn com la primera vegada.

[Ferran Ballarà · Rating 2 out of 5]

Quedi escrit que "Les calces al sol" em va agradar molt. Tenia una història, un argument autèntic i realment interessant molt ben coronat amb un humor molt fresc i bastant graciós.

Però si al primer llibre l'humor posava la cirereta del pastís en una història molt divertida, en aquest segon no hi ha història enlloc i, per tant, l'humor cau en sac buit.

El problema d'aquest segon volum és que no hi ha argument. Des de la primera pàgina he tingut la sensació que les coses van passant random, sense sentit. Que l'autora va concatenant escenes i personatges histriònics només per tenir una excusa per deixar anar brometes i que tens la sensació constant que no vas enlloc.
Jo em preguntava: sí, d'acord, però què em vols dir? Què busquem, aquí? On anem?

Mantenir només l'essència humorística no és suficient. Ha d'haver-hi un camí, ben construït i amb decorats, que et porti a algun lloc. Si no, et queda un llibre buit.

El llibre té gairebé 500 pàgines i li'n sobren la meitat. És cert que hi ha escenes i bromes divertides però costa molt entrar en la (no) història. Se m'ha fet llarg.
A més, i això segurament sigui personal, no m'he sentit gens identificat amb la protagonista ni amb cap dels altres personatges de la novel·la.

En fí, una decepció...

[Carla CM · Rating 3 out of 5]

M’ha costat una mica. Fins la pàgina 250 aprox no m’ha començat a enganxar, tot i que hi havia moments en què tornava a desconnectar. El final no m’ha convençut

[Oriol Casacuberta · Rating 3 out of 5]

3,5⭐️
M'ha costat ben bé la meitat del llibre entrar i connectar, però després hi ha hagut alguns moments emotius, que inclús m'ha caigut la llagrimeta. Potser per la intensitat de la vida, potser per bona escriptura.
M'agrada com intenta expressar la dificultat que alguns podem tenir per anar trobant el nostre propi camí i la nostra història a escriure a la vida (en el cas de la Rita, literalment).
I no puc acabar sense dir... ¿qué le dice el elefante a la elefanta? Molt fan del personatge de la iaia i la seva filosofia i forma de vida.

[Juls · Rating 2 out of 5]

Només jo sé el greu que em sap posar dues estrelles. Vaig ser i encara soc fan absoluta de “Les calces al sol” i esperava aquest nou llibre amb candeletes. Però la història no m’ha convençut gens. Els primers capítols són un deliri absolut i no sabia ni per on agafar-los :( una llàstima

[Núria Rabert · Rating 3 out of 5]

M'ha decepcionat una mica. Les calces al sol va deixar el llistó alt i em va divertir molt.

[Meritxell Borras · Rating 2 out of 5]

Crispetes de Matinada es decebent. Costa molt d’arrencar i quan ho fa continua costant. La veritat és que he estat a punt de deixar-lo un parell de vegades.
L’he trobat immadur i autoindulgent. Una cosa és una noia sentint-se perduda acabada de sortir de l’universitat, com és el cas a Les Calces al Sol. Tots més o menys ens hi podem identificar en això. Una altra molt diferent és que la mateixa noia estigui encara més perduda vuit anys després perquè aleshores ja es fa pesat.
Un altre problema és que per un llibre sense gairebé argument és massa llarg. Al final, Crispetes de Matinada són 467 pàgines de com l’autora, o en aquest cas la seva alter ego Rita Racons, es va inspirar a escriure Les Calces al Sol. I ho fa a través d’un fil caòtic que inclou feines fracassades i personatges i fets massa inversemblants que confonen la lectura d’un llibre suposadament de caire autobiogràfic.
I sí que hi té coses bones. El capítol dels terrats és màgic i hi ha trossets que són divertits però no són prou per salvar-lo

[munsiii · Rating 2 out of 5]

Bastant infumable i decepcionant. Res a veure amb el primer.

[Montserrat Bover · Rating 2 out of 5]

No hi he acabat d'entrar; les aventures al coworking se m'han fet feixugues. I tant com em va agradar Les calces al sol!

[Cristina Casas Bermúdez · Rating 4 out of 5]

M’ha agradat però m’ha costat entrar-hi.
He plorat recordant la meva iaia cada cop que la Rita pensava en la seva, elles sempre seran eternes 🫶

[Natalia · Rating 2 out of 5]

Mi experiencia con este libro ha sido un tanto agridulce. Aunque se trata de una lectura ágil y de ritmo sencillo, me he encontrado con una estructura que me resultó algo caótica y una trama que parecía deambular sin un destino claro. Esa falta de rumbo se trasladó también a los personajes; me costó conectar con ellos al sentirlos carentes de una identidad propia.

A pesar de que el interés remonta a partir de la mitad del libro, seguí echando en falta más acción y una dirección más marcada. La narración se mantuvo en un tono algo plano que no logró engancharme del todo. Además, el humor fue un factor clave en mi desconexión: aunque entiendo el tipo de comedia que busca la autora, no encajó conmigo y muchas de las bromas terminaron resultándome repetitivas en lugar de divertidas.

Aun así, sí que puedo rescatar algunas reflexiones interesantes que aparecen de vez en cuando, especialmente sobre la amistad. Por ejemplo:

“Nosotros somos solo eso, individuos, pero que ahora mismo, caminando juntos, estamos creando una identidad nueva. Que, cuando pertenecemos a un grupo con sueños similares, nuestra motivación y el sentido vital aumentan. Que la armonía se mantiene. Que en este grupo, seas como seas, todos tenemos un sitio.”

En definitiva, ha sido una lectura entretenida por momentos, pero que no ha terminado de convencerme ni por la construcción de sus protagonistas ni por la forma en la que se desarrolla la historia.

[Arnau · Rating 2 out of 5]

Bé, ho sento per les dues estrelles perquè és una autora catalana, que hi posa molta il·lusió seguríssim, però... puntuar-lo més alt seria injust. Suposo que el que sorprèn amb el primer llibre, aquí ja no funciona, l'estil és el que és i té pinzellades divertides; però la història, on és la història? què vol explicar? per on s'agafa? l'he acabat perquè m'ho he proposat de totes totes, quasi per orgull, però malauradament ha estat un llibre a punt de caure al pou de la lleixa de DNF.

[Berta]

Amics, m’he rendit amb aquest llibre. He arribat fins la pàgina 220 però ja no podia més. És completament absurd, no hi ha una trama a seguir i tot el que hi passa no és interessant. Hi ha una quantitat descomunal de personatges secundaris que no aporten res a la trama. Les bromes em semblen molt més forçades que a la novel·la anterior.

Sap greu que fos el més vengut aquest Sant Jordi perquè tothom el llegirà, i quedarà amb mal sabor de boca, després de l’èxit anterior. Espero que canvï de personatges i escrigui alguna nova història.

[Irene Navarro Baches · Rating 2 out of 5]

Bffff amb tot el "dolor de mi corazón". Un 4/10. Vaig riure i plorar TANT amb les calces, m'ho vaig passar tan bé i vaig gaudir tant... i ara aquest no m'ha provocat absolutament res, quina merda.

"Que no todo es fiesta y chistorra, hija, que la vida es muy puta y duele".

[Paula Marcé · Rating 3 out of 5]

Sempre ric molt amb la Regina! Ara bé, en alguns moments se m’ha fet llarg i repetitiu. Em va agradar molt més el de “Calces al sol”.

[Júlia Serrano Moreno · Rating 2 out of 5]

Fluixet. M'ha costat 200 pàgines entrar a la història i connectar. Sento que en molts moments costa seguir el fil, perquè passa x la vida de la protagonista i de molts altres personatges d'una manera molt superficial i sense aportar res significatiu a la trama ni aportar reflexió. Àgil de ritme però una mica bastant decebuda.

[Chiara Quella · Rating 4 out of 5]

Espectacular!
Una oda d'amor a l'amistat i a la familia que t'acompanyen pel camí dels somnis...Aquest llibre és un homenatge a la màgia que és "estar vius" <3

[Emma Granyer]

per feina

[Txell G · Rating 5 out of 5]

Una novel·la on el més important no és la història que s'hi explica, sinó com s'explica i com et fa sentir. Un llibre on quedar-s'hi a viure, on compartir amb la protagonista -la ja famosa Rita Racons - la seva autèntica passió per la vida i la meravella de conèixer què és el que mou als altres. I on també plorar i patir amb ella pels girs vitals. Un llibre sobre trobar-se quan estàs perduda, sigui quin sigui el teu laberint particular. Sobre com les casualitats impossibles poden canviar-te la vida.Tot amanit amb grans dosis d'humor, amb una literatura propera, desacomplexada i sense filtres, que connecta amb les lectores amb una prosa senzilla i humil amb una gran càrrega emocional que entomes i gaudeixes a cada paràgraf. La Regina sap com fer-te riure explicant-te qualsevol escena quotidiana i sap com emocionar-te amb cada reflexió, ja sigui explícita o amagada en una explicació aparentment i expressament banal. Fa que aquesta història, la seva, la de la Rita, sigui també la teva. I si estàs passant un mal moment, pot ser exactament el que necessites: una finestra oberta a les rialles i l'optimisme vital. Aquesta manera d'escriure tan particular de l'autora és tot un art que espero que comparteixi amb nosaltres durant molts anys amb nous llibres, siguin de la història de la Rita o de qualsevol altre cosa que ens vulgui explicar.

Per cert, qui no voldria ser a la vida una iaia com la de la Rita?

[AnnaCC · Rating 3 out of 5]

Ha estat bé. Narració fresca i amb toca còmics, però que amaguen darrere coses molt serioses. M’ha costat ben bé tota la primera part entrar en la història.

[Dolors · Rating 2 out of 5]

He navegat per aquest llibre, literalment, o sigui que tinc la sensació que he passat per sobre de les pàgines sense acabar d'entrar en la historia. M'ha costat, no sé si per les espectatives que tenia o per la lectura anterior. Tot i així, el puc recomanar igualment.

[Marina Puigventos · Rating 1 out of 5]

Literalment el meu pensament durant tot el llibre ha sigut: “He deixat d’entendre el català?” I ha sigut perquè en cap moment he entès què pretenia explicar l’autora. Què buscava amb aquesta història?
El seu llibre anterior (Les calces al sol) em va encantar, el vaig recomanar a mil persones, però amb aquest és com que no ha sabut quina actitud prendre. Ha volgut apartar-se’n i alhora evocar-lo. La Rita em va caure genial a l’altre llibre, és espontània i divertida, com t’imagines que ha de ser una noia de 21-22 anys. El problema és que, 10 anys després, segueix igual. Però amb una persona de 30 anys ja no em fa gràcia que no sàpiga què fer amb la seva vida, perdi el temps i el dels demés, i a més se n’orgulleixi. No hi ha hagut evolució. El primer llibre acabava que, en teoria, descobreix la seva vocació: vol escriure una novel·la. Doncs aquest llibre acaba que, no només encara no l’ha escrit, si no que no sap ni de què tractarà.
També introdueix tants personatges secundaris, entre amics nous i vells, que no té temps a desenvolupar-ne cap, i si no els coneixes, t’importarà quan apareguin i quan no? No.
L’interès romàntic tampoc té cap sentit i comença igual com acaba, amb una intensitat descontrolada, sense sentit i amb molta paraula buida, que més que desitjarla per una mateixa, et fa venir ganes de sortir corrent.
En resum, ha buscat reproduïr la fórmula que li va funcionar amb Les calces, però multiplicada per 10 i sense trama, i ha resultat en un llibre buit, massa llarg, amb un humor que no porta enlloc i que m’ha deixat enfadada i decebuda.

[Mariona · Rating 3 out of 5]

Seria un 3,5⭐️

Suposo que sentir-ne tant a parlar tenia unes expectatives que han fet que no fos tant com pensava, s’ha fet una mica llarg! El final està bé!!

[May]

ai :/

[Monica Manzano Ferrer · Rating 4 out of 5]

M'ha costat una mica més empatitzar amb els personatges i amb la historia en general. Però al final, m'ha agradat molt. La història vital de la Rita (Regina) i els seus amics del Desastre

[Ana Lineo · Rating 2 out of 5]

Les calces al sol me gustó mucho , fue muy divertido y quizá tenía unas expectativas altas con este de Crispetes de matinada pero se me ha hecho pesado y repetitivo.

[martina · Rating 4 out of 5]

he llegit els agraïments i el llibre ha passat de tres a quatre estrelles. esq m’encanta la regina.

m’encanta que escrigui de (part) de la seva vida, de la seva terra, del seu poble, de joaquima de vedruna, de la sort que és tenir les amigues de sempre i per sempre, de créixer, de somiar, de fracassar, de celebrar però sobretot d’intentar-ho. de les iaies eternes i dels germans que sempre hi son i dels amors que costen. però sobretot dels somriures dels acudits i de crispetes de matinada.

i que tot és real i tot val la pena. i que ho hem d’intentar!!!!!!! sempre!!!!!!!

(però el primer em va agradar més amics meus)

[Marta :) · Rating 3 out of 5]

2'5⭐

[gigi · Rating 2 out of 5]

molt molt fluix, us el podeu estalviar

[Helen Lisbonne · Rating 2 out of 5]

Amb tot el dolor del meu cor, Les Crispetes no m’ha arribat.
Se’m ha fet llarg, no he arribat a entrar-hi, esperant tota pàgina rera pàgina que aprofundís en alguna de totes les histories que s’obrien, fins a la meitat del llibre no he entés a on aniria a parar, llavors entra el Noah que semblava que aportaria més sentit a tota aquesta barreja d’amigues, cases encantades, records de l’àvia, procastinació, viatges a Japó, un Desastre amb mil personatges, missatges d’un japonés vident…etc però tampoc aquí hi aprofundim, i acabem realment sense arribar enlloc.

Em sap greu perquè Les Calces al Sol em va semblar brillantíssim i potser va deixar el llistó massa alt, però crec que les Crispetes s’han quedat a mig fer.

Cert que entre tot això hi trobem expressions i la acidesa característica de la Regina i això m’ha fet la lectura suportable però la trama en sí, per a mi, ha sigut molt fluixa…💔