Crispetes de matinada

by Regina Rodríguez Sirvent, Anna Mestre (Narrator)

La nova novel·la de Regina Rodríguez

«Buscaves un lloc on pertànyer, buscaves gent que, potser com tu, també tenia un somni.»

La Rita vol escriure una novel·la. O potser vol deixar de mentir quan diu que ho està fent. Han passat vuit anys des que va descobrir la seva vocació a Atlanta, envoltada d'una família peculiar, i des d'aleshores encadena feines precàries i entrepans de llonganissa, i viu amb la sensació persistent de no acabar d'encaixar enlloc. Tot canvia quan, en una Barcelona vibrant i de nits que no s'acaben mai, coneix altres persones que també empaiten allò que les fa sentir vives, i descobreix amistats indestructibles i amors que arriben desafiant el destí.

Amb humor i lucidesa, Crispetes de matinada explora el coratge de voler ser un mateix i mostra la bellesa dels camins que no havíem previst recórrer. Perquè potser no tots els somnis es compleixen, però algunes persones no deixen de perseguir-los mai amb l'esperança que es facin realitat.

Regina Rodríguez Sirvent, amb una veu fresca, divertida i profundament honesta, obre de nou les portes de l'univers que va convertir Les calces al sol en un gran fenomen de la narrativa catalana i que ara ens descobreix una Rita Racons que ha crescut sense perdre l'humor ni la capacitat de transformar la vida quotidiana en una aventura èpica. En una vida de la qual és impossible no escriure una cançó.

Please This audiobook is in Catalan.

Genres: Cats

Audible Audio

Published March 24, 2026

About the author

Primer fascicle: Un petit poble a les muntanyes. Monges i pregàries matinals. Saltar a goma, pixi i futbol. Amigues eternes. Estratègies fins a la sala de professors. Positius extra. Carrers solitaris i olor de lilars. Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, The Police i sense saber-ho Queen. Esquí i bàsquet. Campionats d’Espanya a Sierra Nevada. Els primers Levi’s i Port Aventura. El primer petó després d’un anunci de Baylies. La Llesca, l’Sbarjo, el Clochard i el 32. Festa incondicional, tots i sempre. Transició vital, flotant, sense nord. La universitat.

Segon fascicle: La Vila, Carlsson i xocolata calenta. Una mitja taronja rossa. Carnaval de Palamós. Diaris nocturns, llargues hores confessant-me en silenci, omplint llibretes Miquelrius. Huddersfield, un any en un mes. Les primeres pràctiques, transcripcions absurdes en una oficina de luxe, una hora del pati a 2,40€ l’hora. La primera bodega. Una cata de copes. New York per primera vegada tatuada a la memòria. Atlanta. Una nova finestra, enorme i multicolor que em tenyiria per sempre. Georgia O’Keefe i Eduard Hopper. American Ink: El primer article. Kilòmetres a ritme dels Strokes. The Newyorker. L’escriptura vulnerable. Hawaii. Catalunya, més sòlida i més efímera. Guions de cine i cazatalentos. Dubtes i més dubtes. Argentina. Un viatge: el vi.

Tercer fascicle: El primer “Fa 20 anys que…” ja tenia consciència. Una decisió amb els ulls tancats i creure-la. El primer fill d’una amiga. Sentir l’inici de la vida adulta, buscar estones per somiar i saber que encara hi ha temps, però no tot. La vida seriosa, sense aconseguir-ho. Gràcia. Mishima, Jorge Drexler, Manel, Formentera i Caravaggio. Ja fa temps que ha començat, però cada dia comença de nou. Paraules lliures i a l’atzar que juntes tenen sentit.

Reviews

[Laia Yañez · Rating 2 out of 5]

El que va funcionar amb les calces no m’ha acabat de funcionar amb les crispetes. Hi ha l’estil però la fórmula ja no sorprèn com la primera vegada.

[Oriol Casacuberta · Rating 3 out of 5]

3,5⭐️
M'ha costat ben bé la meitat del llibre entrar i connectar, però després hi ha hagut alguns moments emotius, que inclús m'ha caigut la llagrimeta. Potser per la intensitat de la vida, potser per bona escriptura.
M'agrada com intenta expressar la dificultat que alguns podem tenir per anar trobant el nostre propi camí i la nostra història a escriure a la vida (en el cas de la Rita, literalment).
I no puc acabar sense dir... ¿qué le dice el elefante a la elefanta? Molt fan del personatge de la iaia i la seva filosofia i forma de vida.

[Núria Rabert · Rating 3 out of 5]

M'ha decepcionat una mica. Les calces al sol va deixar el llistó alt i em va divertir molt.

[Carla CM · Rating 3 out of 5]

M’ha costat una mica. Fins la pàgina 250 aprox no m’ha començat a enganxar, tot i que hi havia moments en què tornava a desconnectar. El final no m’ha convençut

[Cristina Casas Bermúdez · Rating 4 out of 5]

M’ha agradat però m’ha costat entrar-hi.
He plorat recordant la meva iaia cada cop que la Rita pensava en la seva, elles sempre seran eternes 🫶

[Julia R. · Rating 2 out of 5]

Només jo sé el greu que em sap posar dues estrelles. Vaig ser i encara soc fan absoluta de “Les calces al sol” i esperava aquest nou llibre amb candeletes. Però la història no m’ha convençut gens. Els primers capítols són un deliri absolut i no sabia ni per on agafar-los :( una llàstima

[Ferran Ballarà · Rating 2 out of 5]

Quedi escrit que "Les calces al sol" em va agradar molt. Tenia una història, un argument autèntic i realment interessant molt ben coronat amb un humor molt fresc i bastant graciós.

Però si al primer llibre l'humor posava la cirereta del pastís en una història molt divertida, en aquest segon no hi ha història enlloc i, per tant, l'humor cau en sac buit.

El problema d'aquest segon volum és que no hi ha argument. Des de la primera pàgina he tingut la sensació que les coses van passant random, sense sentit. Que l'autora va concatenant escenes i personatges histriònics només per tenir una excusa per deixar anar brometes i que tens la sensació constant que no vas enlloc.
Jo em preguntava: sí, d'acord, però què em vols dir? Què busquem, aquí? On anem?

Mantenir només l'essència humorística no és suficient. Ha d'haver-hi un camí, ben construït i amb decorats, que et porti a algun lloc. Si no, et queda un llibre buit.

El llibre té gairebé 500 pàgines i li'n sobren la meitat. És cert que hi ha escenes i bromes divertides però costa molt entrar en la (no) història. Se m'ha fet llarg.
A més, i això segurament sigui personal, no m'he sentit gens identificat amb la protagonista ni amb cap dels altres personatges de la novel·la.

En fí, una decepció...

[Emma Granyer]

per feina

[Txell G · Rating 5 out of 5]

Una novel·la on el més important no és la història que s'hi explica, sinó com s'explica i com et fa sentir. Un llibre on quedar-s'hi a viure, on compartir amb la protagonista -la ja famosa Rita Racons - la seva autèntica passió per la vida i la meravella de conèixer què és el que mou als altres. I on també plorar i patir amb ella pels girs vitals. Un llibre sobre trobar-se quan estàs perduda, sigui quin sigui el teu laberint particular. Sobre com les casualitats impossibles poden canviar-te la vida.Tot amanit amb grans dosis d'humor, amb una literatura propera, desacomplexada i sense filtres, que connecta amb les lectores amb una prosa senzilla i humil amb una gran càrrega emocional que entomes i gaudeixes a cada paràgraf. La Regina sap com fer-te riure explicant-te qualsevol escena quotidiana i sap com emocionar-te amb cada reflexió, ja sigui explícita o amagada en una explicació aparentment i expressament banal. Fa que aquesta història, la seva, la de la Rita, sigui també la teva. I si estàs passant un mal moment, pot ser exactament el que necessites: una finestra oberta a les rialles i l'optimisme vital. Aquesta manera d'escriure tan particular de l'autora és tot un art que espero que comparteixi amb nosaltres durant molts anys amb nous llibres, siguin de la història de la Rita o de qualsevol altre cosa que ens vulgui explicar.

Per cert, qui no voldria ser a la vida una iaia com la de la Rita?

[Natalia · Rating 2 out of 5]

Mi experiencia con este libro ha sido un tanto agridulce. Aunque se trata de una lectura ágil y de ritmo sencillo, me he encontrado con una estructura que me resultó algo caótica y una trama que parecía deambular sin un destino claro. Esa falta de rumbo se trasladó también a los personajes; me costó conectar con ellos al sentirlos carentes de una identidad propia.

A pesar de que el interés remonta a partir de la mitad del libro, seguí echando en falta más acción y una dirección más marcada. La narración se mantuvo en un tono algo plano que no logró engancharme del todo. Además, el humor fue un factor clave en mi desconexión: aunque entiendo el tipo de comedia que busca la autora, no encajó conmigo y muchas de las bromas terminaron resultándome repetitivas en lugar de divertidas.

Aun así, sí que puedo rescatar algunas reflexiones interesantes que aparecen de vez en cuando, especialmente sobre la amistad. Por ejemplo:

“Nosotros somos solo eso, individuos, pero que ahora mismo, caminando juntos, estamos creando una identidad nueva. Que, cuando pertenecemos a un grupo con sueños similares, nuestra motivación y el sentido vital aumentan. Que la armonía se mantiene. Que en este grupo, seas como seas, todos tenemos un sitio.”

En definitiva, ha sido una lectura entretenida por momentos, pero que no ha terminado de convencerme ni por la construcción de sus protagonistas ni por la forma en la que se desarrolla la historia.

[Mariona · Rating 3 out of 5]

Seria un 3,5⭐️

Suposo que sentir-ne tant a parlar tenia unes expectatives que han fet que no fos tant com pensava, s’ha fet una mica llarg! El final està bé!!

[Anna · Rating 3 out of 5]

Ha estat bé. Narració fresca i amb toca còmics, però que amaguen darrere coses molt serioses. M’ha costat ben bé tota la primera part entrar en la història.

[Montserrat Bover · Rating 2 out of 5]

No hi he acabat d'entrar; les aventures al coworking se m'han fet feixugues. I tant com em va agradar Les calces al sol!

[Dolors · Rating 2 out of 5]

He navegat per aquest llibre, literalment, o sigui que tinc la sensació que he passat per sobre de les pàgines sense acabar d'entrar en la historia. M'ha costat, no sé si per les espectatives que tenia o per la lectura anterior. Tot i així, el puc recomanar igualment.

[Carret de Llibres · Rating 4 out of 5]

💨📚 QUICK REVIEW 💨📚
📝 Títol: Crispetes de matinada
👤 Autora: Regina Rodríguez Sirvent
📄 Pàgines: 468
⭐ Puntuació: ⭐️⭐️⭐️⭐️ (4,5/5)
Hi ha llibres que no recordes per la trama, ni pels girs, ni per una gran estructura narrativa. Els recordes per com t’han fet sentir. Perquè, mentre els llegies, has tingut la sensació d’estar vivint una mica més. Aquest és un d’aquests.
Acabo Crispetes de matinada amb aquesta sensació estranya i preciosa d’haver tastat una mica de vida. No és una història hiper enrevessada ni busca ser-ho. És quotidiana, propera, plena de petits moments que, sense adonar-te’n, acaben sent-ho tot.
L’inici és caòtic. Personatges que entren, surten, salts temporals… i tu intentant situar-te. Però hi ha un moment en què tot encaixa. I sobretot, hi ha un retrobament: la Rita Racons. I quina sort tornar-la a llegir. És d’aquells personatges que no només segueixes, sinó que t’acompanyen. Una protagonista que no guia la seva vida, sinó que es deixa portar per ella. Que s’equivoca, que dubta, que estima, que dramatitza i que ho comparteix tot tal com és.
I és aquí on la novel·la creix. Perquè allò que al principi sembla irreverent o dispers, després pren sentit. Cada escena, cada detall, cada salt temporal acaba dient alguna cosa. Hi ha una intenció darrere d’aquest caos aparent. I això és el que m’ha fascinat: aquesta manera d’escriure tan quotidiana que sembla que estiguis parlant amb les teves amigues, com si la vida s’expliqués sola.
També hi ha una cosa molt potent en com tracta les relacions. Les noves amistats, les de sempre, l’amor que arriba i no sempre es queda, la família —i aquesta iaia que és refugi. Tot conviu sense grans discursos, però amb molta veritat.
Si m’he de quedar amb alguna cosa, és amb aquesta necessitat constant d’escoltar-se. De no convertir-se en la pròpia enemiga. De no pensar que només des de la ferida es pot fer literatura. D’obrir-se, de permetre’s viure, d’estimar encara que no sigui perfecte.
“Sovint la inèrcia adorm els detalls bonics que defineixen la veu que estimem.” I potser aquest llibre va d’això: de tornar a despertar-los. De protegir allò que ens fa riure, allò que ens fa bé, sense vergonya. De no viure segons el que toca, sinó segons el que vols. Que el que ens uneixi no sigui la vida, sinó com la volem viure.
Crispetes de matinada no només és una història sobre créixer o equivocar-se, sinó sobre atrevir-se a viure amb tot el que això implica: el caos, l’amor, l’amistat i les ganes —immenses— de no deixar passar la vida sense sentir-la. 💭✨

[Dorydito · Rating 5 out of 5]

Palomitas de madrugada 🍿

📚 Rita quiere escribir una novela. O quizá quiere dejar de mentir cuando dice que lo está haciendo. Han pasado ocho años desde que descubrió su vocación en Atlanta, rodeada de una familia peculiar, y desde entonces encadena trabajos precarios y bocadillos de fuet y vive con la sensación constante de no pertenecer a ninguna parte.
Todo cambia cuando, en una Barcelona vibrante de noches interminables, conoce a personas que, como ella, necesitan encontrar la ilusión y que le harán descubrir el poder inquebrantable de la amistad y del amor que, de forma inesperada, aparece para desafiar al destino.

✍️ Me declaro fan de Rita🤣. Si ya lo era con el otro libro, con este aun más. Es una novela que habla de cosas y momentos que podríamos vivir todos, tu y yo y cualquier persona, hay varios personajes con los que me he sentido muy muy identificada. Y Rita es así,… “de verdad”, humana, ella se enfada, se enamora, llora,… y lo que haga falta. Y es que en el libro, se habla de eso, de los momentos que vivimos dia a dia, muchas veces, sin reparar en ellos, de la gente que nos rodea y nos quiere, sin que seamos conscientes del todo.
No pondría absolutamente ninguna pega a este libro. Es para aquellos a los que nos gustan las historias de andar por casa.

[Meritxell Borras · Rating 2 out of 5]

Crispetes de Matinada es decebent. Costa molt d’arrencar i quan ho fa continua costant. La veritat és que he estat a punt de deixar-lo un parell de vegades.
L’he trobat immadur i autoindulgent. Una cosa és una noia sentint-se perduda acabada de sortir de l’universitat, com és el cas a Les Calces al Sol. Tots més o menys ens hi podem identificar en això. Una altra molt diferent és que la mateixa noia estigui encara més perduda vuit anys després perquè aleshores ja es fa pesat.
Un altre problema és que per un llibre sense gairebé argument és massa llarg. Al final, Crispetes de Matinada són 467 pàgines de com l’autora, o en aquest cas la seva alter ego Rita Racons, es va inspirar a escriure Les Calces al Sol. I ho fa a través d’un fil caòtic que inclou feines fracassades i personatges i fets massa inversemblants que confonen la lectura d’un llibre suposadament de caire autobiogràfic.
I sí que hi té coses bones. El capítol dels terrats és màgic i hi ha trossets que són divertits però no són prou per salvar-lo

[Berta · Rating 5 out of 5]

Una novel·la genial, en la línia de Les Calces al sol, però amb uns anys més, a Barcelona i amb vivències molt reconeixibles.

Les aventures i la vitalitat de la Rita reconforten totes les que estem a la trentena amb la sensació que la joventut s’escola entre els dits; el llibre és un xute d’emocions, riures i energia. És com una llarga abraçada d’una amiga amb qui fa temps que no et veus i amb qui saps que passi el que passi no hi faltarà el seu riure.

La Regina escriu amb una prosa propera i lleugera que no vols deixar de llegir. Tant de bo continuï escrivint i puguem seguir totes les etapes de la vida de la Rita Racons!

[martina · Rating 4 out of 5]

he llegit els agraïments i el llibre ha passat de tres a quatre estrelles. esq m’encanta la regina.

m’encanta que escrigui de (part) de la seva vida, de la seva terra, del seu poble, de joaquima de vedruna, de la sort que és tenir les amigues de sempre i per sempre, de créixer, de somiar, de fracassar, de celebrar però sobretot d’intentar-ho. de les iaies eternes i dels germans que sempre hi son i dels amors que costen. però sobretot dels somriures dels acudits i de crispetes de matinada.

i que tot és real i tot val la pena. i que ho hem d’intentar!!!!!!! sempre!!!!!!!

(però el primer em va agradar més amics meus)

[Claudia Ferrer · Rating 2 out of 5]

Tenia moltes expectatives ja que les calces del sol em va agradar, pero aquest no m’ha acabat d’enganxar… Massa personatges sense profunditat, amb els quals no he connectat, i no hi ha cap fil el qual fa que el segueixis llegint. M’he quedat a les ultimes 100 pgs :((

[Urgell Ramos · Rating 4 out of 5]

Al principi costa conectar-se però arriba un punt que tot canvia i m’ha agradat molt.

[Carla Muñoz Llos · Rating 4 out of 5]

M’ho passat igual de bé que amb “Les calces al sol”. Divertit, nostàlgic i màgic. La protagonista (la mateixa que a l’anterior llibre) té 8 anys més i es nota amb les coses que es planteja i en la maduresa que es va veient. El millor? Els records de la iaia, les amigues de tota la vida, els nous començaments i l’AMOR!!❤️

Per cert! No cal haver llegit el primer ☺️

[Ines Fernandez · Rating 2 out of 5]

Sincerament no entenc com té tanta tirada, el primer ja em va semblar que vale, entreté, pero a nivell pel•licula romàntica cursi de diumenge a la tarda. El vaig trobar molt per gent que no llegeix massa i aleshores passa fàcil. Em van regalar el segon, i ja que el tinc, me l’he llegit… però mare meva… situacions rocambolesques i forçadíssimes, converses que no s’agafen per enlloc i un seguit de personatges d’allò més estereotipats… en sèrio l’únic que té a aportar un grec a la conversa són referències fotudes amb calçador de pensadors clàssics? O un gay promiscuitat gratuïta? O “mofar-se”de xinesos o japonesos amb el mateix estereotip de sempre, de que no s’enteren de res o de que fan prediccions ancestrals? Cal anomenar-los Samurais? Calia que la charlotte cagues “en companyia” per demostrar que no és cap princesa? No sé… trobo que tira a recursos fàcils per buscar la “risa” fàcil”, però el trobo molt, molt justet. A part d’això, la protagonista va de dona empoderada independent i es passa el llibre desitjant que un tio idealitzat que fa deu anys que no parla amb ella li digui què ha de fer amb al seva vida…L’autora escriu bé, però sincerament no entenc com aquests llibres no estan qualificats com literatura adolescent.

[Marina Camarasa · Rating 5 out of 5]

Brutal Rita Racons!🩵 dubto en si ha superat inclús les meves expectatives despres de llegir les calces! M’ha fet riure, plorar i RIURE MOLT FORT a llocs públics com l’autobús a hora punta❤️ ets immensa Regina🙌🏼 no deixis mai d’escriure, necessitem aquesta al·legría❤️❤️

[Paola · Rating 5 out of 5]

Fer-te sentir bé mentre llegeixes és un do de la Regina!

[Anna · Rating 5 out of 5]

Sabes que le decía el elefante a la elefanta?💛

[Agus · Rating 4 out of 5]

“La vida la vius i l’escrius com la sents, sent fidel al que et fa vibrar, que és allà on pertanys.”

[Juan González · Rating 1 out of 5]

El principal atractiu de Les calces al sol eren l'espontaneïtat i una certa innocencia, que feien simpàtic el relat d'aprenentatge de la veu narradora, transplantada a Atlanta per fer d'au-pair mentre es buscava a si mateixa. Aquí tot això s'ha perdut i, embolcallat d'un intent frustrat de transmetre una certa joia de viure sovint impostada, trobem un relat maldestre, superficial, inversemblant i amb un ritme que no acompanya. Sap greu, però és mig lamentable, mig prescindible.

[Cristian Olivé · Rating 5 out of 5]

La Regina ho ha tornat a fer. Han passat vuit anys des que la Rita Racons va descobrir a Atlanta la seva vocació d’escriptora. Des d’aleshores, ha intentat escriure una novel·la de contrabandistes, però no se’n surt perquè no hi ha manera de trobar la seva veu ni el seu camí.

La història, amb tot de personatges secundaris que toquen la fibra mentre deixen anar frases lapidàries, presenta els dos mons de la Rita, el de sempre, amb les amigues del poble, i el del Desastre, el coworking on tothom guarda un somni a la motxilla. Aquest contrast d’amistats, les velles i les noves, aporta un dels punts més interessants de la història. “A la nevera hi ha lloc per a totes les fotografies”? Per què escollir si es pot tenir tot?

Si les calces us van emocionar i us van fer riure, tornareu a vibrar amb les crispetes. L’humor de la Regina s’hauria d’inscriure com a patrimoni cultural immaterial. És tan identificable que llegeixis la pàgina que llegeixis sempre saps que és seva. Encara ric recordant el calendari Pirelli de l’àvia i un dels personatges imitant el so d’un dofí content.

La successió de situacions esbojarrades em mantenen enganxat a cada capítol. Voldria ser amb aquella gent i trobar-me tota l’estona la Rita per fer unes birres. Enmig de tot aquest surrealisme, les capes de la història se superposen i, entre l’humor i l’absurditat, trobem també moments de gran reflexió i profunditat que fan posar la pell de gallina. No hi falta de res: ni el romanticisme fi i basto de la Rita ni els terrats de Barcelona, somiadors i plens d’històries, ni el cop de realitat que arriba quan més es necessita.

“Crispetes de matinada” és un cant a l’amistat i a ser un mateix sense renúncies. Que important és que hi hagi llibres com aquest per desprendre’ns de la tristesa i del trauma, tan habituals en la literatura, i abraçar l’humor i l’alegria de viure. Al cap i a la fi, la Regina, vull dir la Rita, ha trobat la seva viu i ho hem de celebrar.

[Carlos Pardo · Rating 5 out of 5]

En primer lugar, necesito señalar que para mí no es una comedia romántica, es casi más una novela existencialista que un mero romance, me niego a reducir esta novela a un romance.

Es una novela a la que solo le exigía una cosa: que me hiciera reír. Y lo ha conseguido. Considero que hacer reír en la literatura es muy complicado, la comedia escrita es súper difícil y considero que tiene un mérito extraordinario. Además me considero una persona difícil de hacer reír.

También me parece destacable la protagonista: Rita. Tan errática como la propia humanidad. Lo mejor es el realismo de todos los personajes, las amigas, la familia, los@compañeros del trabajo, el paquete de Pepe. Todo.

Adoro cuando los libros, el contexto y los personajes rezuman un realismo que me permite empatizar y sentir reflejado mi mundo en ellos.

No es un mero romance. Es una novela que hace preguntarnos cómo el sistema nos conduce a carreras, trabajos y situaciones que, simplemente, no nos gustan o detestamos. Trata la importancia de la amistad, la red de apoyo, de crear recuerdos, de estar presente en los sitios, de ser fiel a uno mismo, de escuchar a tu instinto, de ponerle freno a la vorágine del capitalismo que te arrastra, estar abierto a las nuevas oportunidades…

Trata muchos temas más allá de un romance. Incluso dentro de la propia trama romántica se plantean diversas cuestiones más allá del amor.

Me han encantado todos los personajes secundarios, la trama principal y especialmente el humor. No solo el de Rita, creo que todos los personajes tienen un humor desbordante a su manera y conforme a su personalidad.

Me ha gustado mucho, y creo que es un libro que puede gustar a mucha gente, sobre todo inconformistas y millenials