La novel·la del passeig de Gràcia. Una biografia del poder
Per més llums que hi brillin, per més luxe que concentri, per més postals que el reprodueixin, un carrer el fan les vides que hi passen. En l'aventura de tres nissagues catalanes descobrirem l'essència d'un gran estendard de Barcelona, escenari de tensions històriques entre bellesa, riquesa i desigualtat social. Nobles, burgesos i obrers s'entrellacen en un relat marcat per amors impossibles, ascensos fulgurants i caigudes estrepitoses. Amb ells recorrem els primers anys del passeig de Gràcia, quan acollia un extraordinari parc d'atraccions, i les seves metamorfosis: del camí d'esbarjo als palauets enjardinats de l'aristocràcia i la burgesia enriquida a les Amèriques; de camp de batalla del geni modernista a catifa vermella del bon gust; d'aparador de l'elegància a passarel·la del poder polític i del consumisme més radical. L'esplendor de la ciutat i també les seves ombres.
Roger Bastida (l’Hospitalet de Llobregat, 1990) és llicenciat en Història de l’Art i té un màster en Gestió del Patrimoni Cultural i un altre en Formació del Professorat. Ha treballat com a educador i guia en nombrosos museus i centres culturals de Barcelona i ha comissariat una exposició al Museu de l’Hospitalet. A més, ha realitzat l’assessoria històrica de diverses produccions audiovisuals. És autor de La mirada de la sargantana (2017) i La llarga revetlla (2020).
Aquest llibre ha sigut una grata i excel·lent sorpresa. Primer, perquè un cop l'acabes i veus l'estructura de tot (comença a mitjans de 1700 i acaba al 1990) només pots aplaudir dempeus. Després, perquè trenca tots els estereotips del gènere de novel·la històrica: es permet algunes llicències creatives i sobretot, no es carrinclona. I per acabar, no es limita a fer una història de rics i pijos, també inclou històries sobre la classe obrera. En resum, que està molt bé, llegiu-la (jo ho he fet en una setmana que he anat desbordada de feina i m'ha entrat la mar de bé!).
L'altre dia passàvem pel centre de Barcelona i estava impossible. Quina gentada! La majoria turistes, és clar. Ja no cal que sigui estiu perquè la ciutat s'ompli, però ara que fa bon temps, hi venen com mosques a la mel.
Passeig de Gràcia, amb la Pedrera, la Casa Batlló, les botigues de roba i els restaurants cars de gust dubtós, és un formiguer. Cap barceloní, cap català, pot voler passar-hi gaire estona si no és estrictament necessari, o si no és que et munten un Sant Jordi al bell mig. Però que la majoria no haguem conegut cap altre Passeig de Gràcia, no vol dir que sempre hagi estat així.
Hi va haver un temps que la noblesa i la burgesia barcelonines es delien per anar a viure allà. S'hi construïen palauets, s'hi trobaven passejant o en els cafès. No eres ningú a la ciutat si no tenies casa al Passeig de Gràcia. Els rics, els poderosos, hi tenien l'ull ficat. Però ja se sap que el poder té també cares ocultes i que les fortunes no sempre s'obtenen per via honrada o noble.
Roger Bastida desgrana l'apogeu dels poders fàctics de la ciutat a través de diverses famílies d'orígens diversos, però que van confluir al Passeig de Gràcia. Noblesa, burgesia i servei, amb les seves llums i les seves ombres. Famílies reals els noms de les quals ressonen encara en els records de Barcelona. Safareig i història agafades de la mà. Sagues familiars, ficció, però també divulgació i assaig, tots els registres hi tenen cabuda al seu Passeig de Gràcia.
Lectura sorprenent i interessant, amb voluntat de donar a conèixer la gran avinguda barcelonina que és, de fet, la gran protagonista del llibre. Els personatges són el nostre vehicle a través del temps per admirar els canvis que pateix el Passeig. Però tot i la voluntat enciclopedista i divulgativa, tampoc hi falta marro. Els rics, ja se sap.
Doooncs és un llibre amb bastants personatges però no m'he perdut! M'ha entrat molt bé, crec que està escrit amb gràcia i dona un context històric bastant guai, sense ser un assaig. Crec que pot ser un bon llibre per l'estiu.
M’ha agradat força. A mesura que avança la lectura, vas descobrint la història del passeig com si hi anessis afegint capes. M’ha recordat aquells jocs en què comences amb un terreny buit i el vas fent créixer i evolucionar, en aquest cas des del 1763 fins al 1990.
El que més m’ha agradat són els detalls de la vida quotidiana: els costums i la manera de viure de les diferents classes socials i l’origen de les fortunes. Tot plegat t’ajuda a entendre com es va desenvolupar aquesta part de Barcelona i com la història de la ciutat s’ha anat construint al llarg del temps.
Em va costar entrar.. al principi és lenta. La recomanaria llegir amb temps per a poder assaborir-la pel fet de ser una novel·la històrica. M'ha agradat molt la cronologia de Barcelona, i en especial del Passeig de Gràcia, des de temps colonials fins finals del segle XX a través dels negocis, les nissagues familiars, l'arquitectura, la política... Moolt ben documentada.
Una lectura molt interessant que m’ha fet descobrir una mica més la història de Barcelona. Tot i que al principi costa una mica entrar-hi, un cop t’hi endinses la història t’atrapa i es gaudeix molt. El recomano!
Una gran feina de documentació, he aprés moltes coses, però la història no enganxa gens, els personatges no transmeten emocions la major part del temps.
M’ha agradat sobretot per la solidesa dels personatges i les seves relacions. Es nota que l’autor domina perfectament el període històric que retrata, i això dona molta credibilitat i densitat al relat. Tot i així, en alguns moments he tingut la sensació que la narració s’aturava per donar pas a explicacions històriques o contextuals massa explícites. Hi haurà lectors que ho agrairan, però a mi m’interessa més quan la gran Història (en majúscula) emergeix de manera natural a través de la història dels personatges. Amb tot, és una novel·la ambiciosa, molt ben escrita i clarament documentada… i TV3 ja està tardant a comprar-ne els drets per fer una sèrie.
M'imaginava una novel·la molt diferent de la que m'he trobat. Al principi em va costar força situar-me i entrar en la història a causa dels salts temporals tan bèsties que fa i de la dificultat per seguir qui era qui a cada família; hauria agraït que s'inclogués un arbre genealògic al llibre.
Esperava una trama més centrada en el dia a dia i les quotidianitats d'una sola família, i no m'esperava que tingués una càrrega històrica tan potent. Tot i així, malgrat que el ritme i l'estructura em van costar al començament, valoro molt positivament tot el que he après sobre la història de Barcelona i de Catalunya de l'època.
És una novel·la molt històrica, gairebé un assaig. Excel·lent trencadís de les històries de 3 nissagues ―l’aristòcrata, la burgesa i l’obrera― que caminen pel Passeig de Gràcia, generació rere generació, transformant-lo i adaptant-se a la transformació. Descriu de manera curosa i exhaustiva l’arquitectura, els costums i els canvis polítics i socials, fins i tot el que no diu ajuda a situar-te sense jutjar els temps passats, t’ajuda a entendre que el present es deu al pas del temps.
Un bon llibre que, sense adornar-te'n, et fa viure i conèixer la història del Passeig de Gràcia, de Barcelona i de Catalunya durant més d'un segle. Et documenta cada època sense fer-se pesat i també et fa conèixer l'interior de les cases, la vida més íntima de tres classes socials: noblesa, burgesia i menestrals: sempre diferents i que a cada generació van variant, com la ciutat, convivint, però cadascuna al seu lloc, seguint la història que els hi toca, igual que nosaltres.
Molt bon llibre! Molt original en la seva estructura literària, un gran gust descriptiu i amb una gran feina documental! De veritat es molt amé, tot i que pot despistar algo l’encreuament de les històries, crec que finalment aconsegueix un bon equilibri, a més d’aconseguir un gran desplegament social de la Barcelona del creixement urbà!
No se ben bé que dir del llibre. D’una part m’agradat pel que explica, les històries d’un segles convulsos. D’altre he tingut sensació de perdrem, masses histories de famílies barrejades i descendents que no saps d’on venen. El final, l’he trobat agafat pels pels.
Li fico un 2 per la gran recerca històrica que ha fet Roger Bastida. Però el llibre és com estar llegint documents que s'han unit sense gaire gràcia. Fent-se un llibre difícil d'empassar.
No sabria ben bé en quin gènere enquibir aquesta novel·la. Te pinzellades històriques, te pinzellades costumistes...
El que és cert que al llegir-la te’n fas una bona idea de com ha estat la vida a una zona concreta de Barcelona els darrers 250 anys, i no només de Barcelona i tampoc només d’una sola zona...
És un llibre molt i molt complert, ple d’anècdotes i píndoles culturals que afegeixen atractiu a les històries de les famílies protagonistes, que són el nucli fort de la novel·la.
El vocabulari és ampli i acurat, però sense pompa ni recargolaments innecessaris. (tot i així, d’ alguna paraula n’he hagut de buscar el significat) Un llibre molt agradable de llegir.