What do you think?
Rate this book
La pell de la frontera
Els vells camins del Baix Cinca i del Segrià s’han perdut i se n’han obert de nous que continuen per Europa i Àfrica i arriben fins a Romania i Ucraïna, fins a Mali, el Senegal, el Camerun, la Xina i l’Índia. Durant els darrers quaranta anys els rius han canviat el llit i s’han rebaixat les serres. Els arbres arriben de Califòrnia i els homes, de tot arreu. Les direccions i les distàncies són tan diferents que ja no serveixen ni els mapes de sempre ni els mateixos relats: els homes escriuen el seu final mentre, sense poder evitar-ho, esborren el seu començament. A La pell de la frontera hi cap tothom: de fora i de dins, homes del cap dret, homes del cap cot, homes que arriben per quedar-se i homes que es voldrien quedar però que no acaben d’arribar mai. Els protagonistes conten com ha canviat un món que no saben del cert si és seu, que s’acarona i s’esgarrapa. Un món que és seu i nostre.
315 pages, Paperback
First published January 1, 2014
3 people are currently reading
140 people want to read
About the author
Francesc Serés
26 books25 followersFrancesc Serés Guillén (Saidí, Baix Cinca, 22 de desembre de 1972) és un escriptor franjolí en llengua catalana establert a la Garrotxa. La seva obra literària inclou títols com De fems i de marbres (2003), La força de la gravetat (2006), Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008), Contes russos (2009) La pell de la frontera (2014) o La casa de foc (2020). Els seus textos han estat traduïts a diferents llengües i han estat guardonats amb el Premi Nacional de Literatura i el Premi Ciutat de Barcelona, entre d'altres. Col·labora habitualment al diari Ara i a altres mitjans de premsa escrita. Entre 2016 i 2021 fou director de la Residència Faber, a Olot. El juny del 2021 fou nomenat director de l'Institut Ramon Llull, del qual ja era director de l'Àrea de Creació des del desembre del 2018. Tot i això, mesos més tard renuncià al càrrec per motius personals i el 5 de novembre de 2021 es nomenà Pere Almeda com a director de la institució.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 12 of 12 reviews
February 21, 2021
Déu meu, això és literatura de primer ordre. La pell de la frontera és un conjunt de petites històries, vivències, una introducció de primera mà a un món que se’ns escapa, que no queda escrit, que per molts de nosaltres ni existeix. Francesc Serés ens guia pels pobles de la frontera entre Aragó i Catalunya, on les històries dels immigrants que treballen i malviuen se succeeixen, i totes ens poden semblar iguals, però descobrim que cada relat és un món, una tragèdia, un bri d’esperança.
A ponent el sol de l’estiu crema, les planes i els camps donen una sensació d’infinitud. Serés ens mostra com el nostre món és fràgil com el dels que han hagut d’emigrar cap aquí. Les distàncies entre móns s’escurcen, l’entorn que crèiem immòbil va mutant i als camps s’hi conreen transgènics. Aquest llibre és quasi un manual d’antropologia per aquells que ens ha tocat viure tota la vida en el s. XXI, i que desconeixem.
A ponent el sol de l’estiu crema, les planes i els camps donen una sensació d’infinitud. Serés ens mostra com el nostre món és fràgil com el dels que han hagut d’emigrar cap aquí. Les distàncies entre móns s’escurcen, l’entorn que crèiem immòbil va mutant i als camps s’hi conreen transgènics. Aquest llibre és quasi un manual d’antropologia per aquells que ens ha tocat viure tota la vida en el s. XXI, i que desconeixem.
June 22, 2015
Un conjunt de peces, difícil dir de vegades si son articles, narracions, reflexions o històries, situades, la majoria, al territori d'on prové l'autor.
En moltes d'elles relata la situació dels immigrants de diversos països que han fet cap al Segrià, al Baix Segre, a la Franja, i les seves històries de supervivència. Escrits al llarg de diversos anys, aquests textos reflecteixen la realitat canviant d'aquesta zona, les interaccions entre la gent dels pobles i els nouvinguts, els petits triomfs, les petites i grans heroicitats del dia a dia.
També hi tenen cabuda observacions sobre els canvis als conreus, al paisatge físic i humà de la zona, l'evolució de les persones i els pobles, els problemes i anècdotes de l'autor en els seus esforços per sobreviure com a escriptor, les seves experiències com a mestre d'una aula d'acollida.
Molt interessant i recomanable!
En moltes d'elles relata la situació dels immigrants de diversos països que han fet cap al Segrià, al Baix Segre, a la Franja, i les seves històries de supervivència. Escrits al llarg de diversos anys, aquests textos reflecteixen la realitat canviant d'aquesta zona, les interaccions entre la gent dels pobles i els nouvinguts, els petits triomfs, les petites i grans heroicitats del dia a dia.
També hi tenen cabuda observacions sobre els canvis als conreus, al paisatge físic i humà de la zona, l'evolució de les persones i els pobles, els problemes i anècdotes de l'autor en els seus esforços per sobreviure com a escriptor, les seves experiències com a mestre d'una aula d'acollida.
Molt interessant i recomanable!
Read
October 14, 2024En aquest llibre, Francesc Serés recorre la Vall del Cinca, terra que el va veure néixer. Parlant amb els seus habitants d’aquests paratges, captura les històries d’aquest territori, les persones i les veus que els poblen, els canvis, les pèrdues i els guanys, les promeses sense complir, les fatalitats que no s’ha pogut o no s’ha volgut evitar, etc.
Un dels temes que veiem reflectit al llarg del llibre és el de la immigració. Els immigrants són imprescindibles per a les regions de la franja i del Segrià. Temporers, mà d’obra barata per als camps i les granges. Aquestes persones nouvingudes són les veus que formen la majoria d’històries que trobem a la pell de la frontera. Veus que són testimoni de la vulnerabilitat humana, però també de la resistència i la capacitat de mantenir l’esperança. La frondositat moral dels relats de Serés és impressionant, i se’m fa difícil entendre com ha sigut capaç de mantenir la distància narrativa adequada a l’hora de tractar un tema tan complex. La veritat, però, és que Serés aconsegueix un to narratiu prou distant com per no usurpar la veu de les persones amb qui tracta, i alhora proper com per evitar la fredor i no oblidar que, de les persones que poblen les cases i fàbriques abandonades de la franja, ens en separen moltes menys coses de les que pensem.
Serés aprofita els seus viatges per arborar la seva riquíssima exploració de les fronteres, el pas del temps i l'organització de la vida i la supervivència: l’especulació immobiliària (menció especial als relats sobre els projectes impossibles al desert dels Monegros), el canvi en la gestió dels conreus i els efectes econòmics, socials i mediambientals, els canvis generacionals (el narrador se’n va de rave amb una colla de mil·lenials), la crisi del 08’ etc. Les diferents textures temàtiques, morals i narratives d’aquest llibre són quasi infinites.
Un dels temes que veiem reflectit al llarg del llibre és el de la immigració. Els immigrants són imprescindibles per a les regions de la franja i del Segrià. Temporers, mà d’obra barata per als camps i les granges. Aquestes persones nouvingudes són les veus que formen la majoria d’històries que trobem a la pell de la frontera. Veus que són testimoni de la vulnerabilitat humana, però també de la resistència i la capacitat de mantenir l’esperança. La frondositat moral dels relats de Serés és impressionant, i se’m fa difícil entendre com ha sigut capaç de mantenir la distància narrativa adequada a l’hora de tractar un tema tan complex. La veritat, però, és que Serés aconsegueix un to narratiu prou distant com per no usurpar la veu de les persones amb qui tracta, i alhora proper com per evitar la fredor i no oblidar que, de les persones que poblen les cases i fàbriques abandonades de la franja, ens en separen moltes menys coses de les que pensem.
Serés aprofita els seus viatges per arborar la seva riquíssima exploració de les fronteres, el pas del temps i l'organització de la vida i la supervivència: l’especulació immobiliària (menció especial als relats sobre els projectes impossibles al desert dels Monegros), el canvi en la gestió dels conreus i els efectes econòmics, socials i mediambientals, els canvis generacionals (el narrador se’n va de rave amb una colla de mil·lenials), la crisi del 08’ etc. Les diferents textures temàtiques, morals i narratives d’aquest llibre són quasi infinites.
June 27, 2016
Alta literatura, de no ficció, però literatura al capdavall. A través dels relats-entrevistes-narracions Serés ens fa transitar per aquests territoris de frontera, frontera física però també metafòrica. Més que recomanable s'hauria de ser de lectura obligatòria. Quan tanques el llibre no ets el mateix que quan l'has obert. No és això el que demanem a la literatura?
May 16, 2024
Francesc Serés recorre els camins i carreteres del Baix Cinca i del Segrià, s'endinsa en els Monegros i ens va regalant totes les imatges que no tenim els que no hi passem.
Ho fa en diferents anys, en diferents contextos, en diferents estacions de l'any. I ara que ja l'hem llegit, no podem fer veure que no ho veiem.
Serés ens explica el seu paisatge però també la seva transformació. Antigues granges o magatzems ara plens d'immigrants que sovint no tenen la fortuna d'obtenir els papers, i passen el temps intentant escalfar-se, fent auto-stop per anar d'un poble a l'altre, malvivint del que la gent els dóna entre el que era el seu somni i la realitat que han trobat.
N'hi ha que ja el coneixen, ell també en coneix uns quants. Està content quan sap que se'n surten i pateix pels que desapareixen sense deixar rastre. Sembla un malson, sembla que sigui impossible fer-ho més malament. Estaria bé comparar les lleis d'immigració d'Europa i em jugaria un pèsol a que cap altre estat europeu ho fa tant malament com Espanya. Perquè en teoria la frontera espanyola toca a les Canàries, al sud peninsular. Però en realitat aquesta frontera s'allarga i allarga fins al Segrià, el Baix Cinca i segurament altres camps similars.
Val a dir, que deixant la seva visió del dia a dia dels immigrants, el llibre també té un valor testimonial, d'un lloc, un temps i un context. Podria ser com un "Pels camins de..." de Josep Maria Espinàs, o un "Viaje a la Alcarria". Un llibre molt sencer, molt complert d'una persona observadora i sensible que s'emporta i ens regala tot el que veu i el que hi viu.
Ho fa en diferents anys, en diferents contextos, en diferents estacions de l'any. I ara que ja l'hem llegit, no podem fer veure que no ho veiem.
Serés ens explica el seu paisatge però també la seva transformació. Antigues granges o magatzems ara plens d'immigrants que sovint no tenen la fortuna d'obtenir els papers, i passen el temps intentant escalfar-se, fent auto-stop per anar d'un poble a l'altre, malvivint del que la gent els dóna entre el que era el seu somni i la realitat que han trobat.
N'hi ha que ja el coneixen, ell també en coneix uns quants. Està content quan sap que se'n surten i pateix pels que desapareixen sense deixar rastre. Sembla un malson, sembla que sigui impossible fer-ho més malament. Estaria bé comparar les lleis d'immigració d'Europa i em jugaria un pèsol a que cap altre estat europeu ho fa tant malament com Espanya. Perquè en teoria la frontera espanyola toca a les Canàries, al sud peninsular. Però en realitat aquesta frontera s'allarga i allarga fins al Segrià, el Baix Cinca i segurament altres camps similars.
Val a dir, que deixant la seva visió del dia a dia dels immigrants, el llibre també té un valor testimonial, d'un lloc, un temps i un context. Podria ser com un "Pels camins de..." de Josep Maria Espinàs, o un "Viaje a la Alcarria". Un llibre molt sencer, molt complert d'una persona observadora i sensible que s'emporta i ens regala tot el que veu i el que hi viu.
December 8, 2020
És dur llegir “La pell de la frontera” (Quaderns Crema), que narra la misèria de molts migrants, collidors de fruita a temps parcial al Baix Cinca i al Sagrià. Agraisc Antoni Martí Monterde que em recomanara la prosa de Francesc Serés.
La seua és no l'aproximació d'un sociòleg o d'un antropòleg sinó la d'un narrador que descriu els racons freds i insalubres on hi malviuen i la tristesa que roman (o l'alegria efímera d'aquells que aconsegueixen “papers”).
Serés ens adverteix: ells no estan segurs però nosaltres tampoc. Tothom podem caure al pou i haver de jugar-nos la vida per sobreviure o alimentar els nostres familiars. En 2003 escrivia que «Encara ens pensem que hi ha una xarxa de seguretats que ho pot suportar tot, que la vida aquí és segura, estable i que mai no haurem de necessitar una barca per creuar cap mar estrany. No n'hi ha, de xarxes». I com que no n'hi ha, Serés ens aproxima al pou i descriu, sense floritures, el que ha vist. Brutal.
Com que Vicent Olmos ha recomanat “La casa de foc”, vaig a continuar llegint Serés, que tinc ganes de més. Tots dos llibres els vaig comprar en la Llibreria Ramon Llull, un espai magnífic de llibres a València.
#elsmeusllibres #llibresenvalencià #llibresencatalà
La seua és no l'aproximació d'un sociòleg o d'un antropòleg sinó la d'un narrador que descriu els racons freds i insalubres on hi malviuen i la tristesa que roman (o l'alegria efímera d'aquells que aconsegueixen “papers”).
Serés ens adverteix: ells no estan segurs però nosaltres tampoc. Tothom podem caure al pou i haver de jugar-nos la vida per sobreviure o alimentar els nostres familiars. En 2003 escrivia que «Encara ens pensem que hi ha una xarxa de seguretats que ho pot suportar tot, que la vida aquí és segura, estable i que mai no haurem de necessitar una barca per creuar cap mar estrany. No n'hi ha, de xarxes». I com que no n'hi ha, Serés ens aproxima al pou i descriu, sense floritures, el que ha vist. Brutal.
Com que Vicent Olmos ha recomanat “La casa de foc”, vaig a continuar llegint Serés, que tinc ganes de més. Tots dos llibres els vaig comprar en la Llibreria Ramon Llull, un espai magnífic de llibres a València.
#elsmeusllibres #llibresenvalencià #llibresencatalà
November 29, 2023
La pell de la frontera explica un tros de món, i de passada el món sencer... camins i fronteres es van creuant indistintament en un paisatge canviant que és el del Baix Cinca i el Segrià, però que podria ser també al desert de Mali, una ciutat oblidada del nord de la Xina o una escrostonada ciutat romanesa. És un llibre majúscul, que no és una novel·la, sinó un recull molt personal (i que fa de molt bon llegir) de narracions, entrevistes, reflexions i quasi-assajos, que m'ha interessat molt. M'ha semblat molt útil per entendre, i enfocar millor, alguns dels reptes que tenim amb la identitat, la diversitat religiosa i cultural, els nous models productius, la gestió del territori... Un llibre que manté vigència i que, sense caure en el tòpic, diria que és de lectura obligada per tots els que vulguin entendre la realitat (o les realitats) del país.
March 2, 2024
Simplement excel·lent.
February 28, 2015
Mitjançant uns textos dignes del millor Pla, Francesc Serés ens fa un retrat polièdric d’una frontera que pot ser física, com la de Saidí el Baix Cinca, terra separada i separadora, però és una frontera on les onades del món han anat arribant ( i sovint s’hi han estavellat), desmuntant el món que va ser i que en posa davant la disjuntiva de les fronteres en general enteses com aquells límits que tots nosaltres ens podem veure abocats quan el nostre món, que volem petit i ordenat, es veu sobreposat pels tsunamis d’un món que havia sigut molt llunyà i que ara tot ho engoleix.
September 4, 2015
Que fina es fa la pell de la frontera fins arribar a palpar a través seu la fragilitat de nostra existència. Gran i valent Serés!
February 7, 2016
Una continuació actualitzada de camí de sirga d'en Jesús Moncada. Gran llibre sobre la realitat de la immigració al nostre país i sobre les fronteres en tots els sentits. Molt recomanable.
October 22, 2016
Magnifiques narracions. Però la temàtica es repeteix.
Displaying 1 - 12 of 12 reviews