LA PRIMERA NOVEL·LA D'UNA DE LES BOOKSTAGRAMMERS MÉS POPULARS DEL PANORAMA DIGITAL CATALÀ: LA DIADA DE SANT JORDI, AMORS INESPERATS, ROSES I LLBRES
La vida de la Greta és un la seva feina a la immobiliària penja d'un fil i sembla que, cada cop que intenta quedar bé amb la seva cap, la caga. A més, va trencar amb el seu ex el Sant Jordi de fa un any perquè ell li va posar les banyes amb la seva millor amiga. I cada dia ha d'aguantar un company de feina insuportable (i guapíssim) que, a sobre, és el fill de la seva cap.
Una nova diada s'acosta i el que era el dia preferit de la Greta ara és un malson ple de traumes per superar. Però aquest any estarà ple de sorpreses, encara que ella no ho sàpiga. Noves oportunitats, nous amors, velles amistats que reapareixen i llibres nous de trinca.
la Greta és l’Ania, l’Ania és la Greta, però la Greta també ho som una mica totes nosaltres 🧡 que bé m’ha anat llegir aquesta novel·la fresqueta i estupenda i que també m’ha emocionat! no hi havia millors dies que aquests (post sant jordi) per llegir-la enhorabona, Ania, per escriure-la, fer-nos-ho passar bé i fer-nos plorar. totes i tots, els de la terra i els del cel, estem molt orgullosos de tu 💗
L'acabo d'acabar i tinc les llàgrimes encara regalimant per la cara. M'ha encantat. Lectura super fresca, emotiva, amb personatges i situacions molt reals! Felicitats Ania per aquest primer llibre!
Es el primer libro que me leo en catalán y de verdad que no he podido escoger otro mejor. Es el primero de la autora y fue un flechazo de Sant Jordi. Hacía mucho que un libro no me hacía reírme de verdad y llorar. Es liviano, muy fácil de leer y es fabuloso. Mis dieces ✨️
Fer-me riure amb un llibre sempre suma punts i “Això no havia de passar avui” de l’Ania Posada ho aconsegueix en alguns trams. Ara bé, a mesura que avançava i començava a detectar un ús abusiu de cliffhangers, vaig tenir la sensació que se m’intentava enganxar més per mecanisme que per contingut. I allà ja vaig pensar: “ai… potser aquest no és el meu llibre”.
La proposta apunta a una Bridget Jones moderna i a la catalana, però es queda a mig gas. La protagonista funciona a base de desgràcia encadenada (una pupes de manual), però sense un món interior que ho sostingui. Els personatges que l’envolten tampoc ajuden: són plans, intercanviables, i no acaben de deixar empremta. Hi ha molt diàleg, molta situació i poca reflexió capaç de vertebrar el conjunt.
A tot plegat s’hi suma una repetició constant de recursos: bromes que es reciclen massa i una sensació de déjà-vu que acaba desgastant. El ritme deixa de ser trepidant i es va encallant en aquest bucle.
Pel que fa al contingut picant: inexistent. I no es tracta de demanar escenes explícites, sinó de no esquivar segons quins moments que podrien aportar gruix emocional al que s’explica. Entre aquest buit i uns salts temporals que tallen més que no pas sumen, es perd pel camí una part important de la història.
Tot i així, el que més m’ha desconnectat és el fons. La protagonista és duríssima amb ella mateixa, sí, però el problema és que el relat no qüestiona prou les dinàmiques que la porten fins aquí. Al contrari: en molts moments les perpetua. I és right here, right now on grinyola: una autora jove acaba reproduint un model de dona supeditada, atrapada en relacions tòxiques i instal·lada en el mea culpa constant. De debò que encara estem en aquest punt? Encara arrosseguem “A tres metros sobre el cielo”?
I el detall final (ell escrivint la història de tots dos ughhhh) ja és la cirereta del pastís: més que un gir, funciona com una confirmació de tot allò que la novel·la no ha sabut o no ha volgut qüestionar.
No m’agrada escriure crítiques així, perquè hi anava amb ganes i tenia tota la predisposició perquè m’agradés. Però també crec que llegir és, en part, exigir. I a mi “Això no havia de passar avui” no només m’ha deixat fred, sinó que m’ha donat la sensació d’estar davant d’un relat que, en lloc de fer-nos avançar, ens retorna a comportaments que ja hauríem d’haver superat. Potser no havia de passar avui… però el veritable problema és que sembla escrit per a un ahir que ja no ens podem permetre. Jo, per sort, ja visc en un altre dia.
This entire review has been hidden because of spoilers.
3,5. La Greta és una noia que va estudiar Història de l’art i treballa en una immobiliària. Té un company de feina estúpid. La Diada de Sant Jordi sempre havia sigut un dia especial per ella, fins que fa un any va ser un desastre. Aquest any la diada serà una sorpresa.
Història lleugera, entretinguda i divertida. És bastant moderna. Està bé, tot i que la segona meitat passa molt de pressa, fa la sensació d’estar acabat a correcuita.
Em va cridar l'atenció la premisa i que es situés en Sant Jordi, per lo que va ser compra del dia!
Llibre entretingut i que es llegeix força ràpid. Es molt fàcil de seguir i m'han agradat les referències actuals com tots els personatges com també les relacions entre ells. Es un llibre autoconclusiu força sòlid, que et dóna el que esperes: lectura lleugera, entretinguda i catalana.
Com a punts més negatius, sí que sento que es desinfla una mica a mida que vas llegint i que he gaudit molt més la primera part que no la segona. Sobretot, que el que es va construïnt més lentament després corre massa a l'igual que també sento que en el tram final succeeix una casualitat massa casualitat. Així i tot, no sento que sigui un inconvenient massa gran, però sí que m'ha restat punts a l'hora de gaudir la lectura i posteriorment puntuar-la.
No crec que me'l torni a llegir (doncs no es el tipus de novel·la que sents que et canvia la vida), la recomano en cas que vulgueu una novela ambientada en Sant Jordi com també si voleu algo lleuger !
El llibre que necessitava per passar un Sant Jordi com cal. No només provoca papallones a l’estómac per la història en sí, l’Ania aconsegueix captar la muntanya russa de sentiments propis del 23 d’abril, el millor dia de l’any. Des de la primera frase vaig saber que seria el llibre que em treuria del meu bloqueig lector. Fresca, lleugera, divertida i plena de situacions que et fan sentir una més del grup✨
Quina sorpresa de llibre. Àgil de llegir, amb bon ritme narratiu, ens explica una d’aquelles històries que ens poden resultar properes. Personatges ben definits que es van afegint al relat, situacions del dia a dia, tot narrat amb un llenguatge entenedor i divertit. Enhorabona per aquest primer llibre!!!!
Àgil, entretinguda, maca i tendra: així és aquesta novel·la. La protagonista és una jove amb qui t'identifiques molt fàcilment i hi pots empatitzar de seguida; les situacions quotidianes que descriu podrien passar-li a qualsevol i t'ajuden a connectar amb els personatges. El llenguatge és clar i fàcil d'entendre. He rigut molt llegint el llibre! No en puc estar més orgullós!
El llibre m'ha agradat molt. Tenint en compte que per mí el dia de Sant Jordí és el més bonic de l'any és un llibre imprescindible. Està molt ben escrit amb acurats detalls del dia de Sant Jordi. Un dia preciós que fa que aquest llibre no m'hagi deixat gens indiferent. El recomano moltíssim per passar una molt bona estona, i reviure instants bonics entre llibres i roses. Enhorabona Ania !!!
M’ha encantat la història de la Greta❤️✨ l’Ània ha creat aquesta història fresca en la qual ens hi podem sentir molt identificades… No saber cap on anar, amors que s’acaben, decisions que s’han de prendre, feines que no ens agraden…
També gent que ens decepciona, persones que sempre hi són i gent nova que apareix: una oda a les noves oportunitats.
Menys de dues hores.... Increïble, en moltes de les escenes les visualitzava com si estigués veient una peli. Molts riures, girs inesperats... necessito una segona part
Una lectura àgil, divertida i alegre. La Greta ens endinsa dins de la seva vida; una feina que no li agrada, les seves amistats, la seva exparella... No ens podem oblidar de Sant Jordi amb un passat, un present i un futur?
No puc estar més orgullosa de tu, ni puc expressar el privilegi que tinc de tenir-te al costadet sempre. Que fort que hagis parit això. Estic super contenta i bocabadada i de tot. Que xula que és la Greta. Ai. TESTIMO MOLT!!!!