La humanitat viu sota terra sotmesa a unes dures convencions socials per garantir la supervivència. A fora, pols, foc, vent i algunes restes de la societat desapareguda. A dins, el fill de l’Ane fa avui sis anys, l’edat reglamentària de trasllat. Quan es llevin, ella l’acompanyarà a través de les galeries de la gruta fins al Mòdul Base, i allà l’acomiadarà amb una expressió freda i civilitzada. Aquesta serà l’última vegada que estaran junts. Un neguit extraordinari la remou. El dolor al pit i uns pensaments impossibles de foragitar faran que l’Ane prengui una decisió fora de l’ordre establert. I iniciarà un viatge interior que la portarà més enllà dels límits de la Inhibició.
Una distopia claustrofòbica molt ben construïda. Novel·la curta i addictiva, on els personatges es fan estimar malgrat la foscor i la depressió que els envolta. Molt interessant el 'diàleg' amb el passat que s'estableix gràcies als 'incomprensibles' objectes del perillós exterior, gairebé com passava a 'Pícnic a la vora del camí' dels germans Strugatski. El passat és el futur, si és que hi ha futur! Guardo la novel·la al prestatge dels petits clàssics de la ciència-ficció catalana. Llarga vida a les descartades i a les inservibles!
'Escafandre de vidre' de Pat Ubach. Publicat per Spècula en febrer 2026. Coberta d’Àlex Santaló. Correccions d’Edgar Cotes.
Al començament de la novel·la, l’autora mostra una dona morta entremig un passatge bastant desolador. És trobat per un grup de joves nenes i dones qui van fins a un altre lloc. I des d’aquest punt de partida, l’autora es desvela una història sobre una societat qui viu sota la terra per sobreviure en un món hostil que sembla una mena de futur possible nascut de les catàstrofes del canvi climàtic.
Allà, dins una gruta, viu l’Ane, una dona qui segueix tots els regles estrictes de la societat on tota mena d’espontaneïtat, mostres d’amor i actes de passió i afecció són prohibides i reprimides. Quan el seu fill fa sis anys, el separen de la seva mare per convertir-li en un ciutadà ideal d’aquest món dur. I l’Ane ha d'agafar una altra feina, una feina que capgira com viu i veu el món.
És una història colpidora. En la meva lectura de la novel·la, potser és més que res una reflexió sobre l’alienació i la manca de compassió de la societat d’avui dia que a vegades sembla encara pitjor com anant passant els anys. Mostra com pot ser de cruel els regles imposats i com la gent marginada i fora del si de la societat en moltes instàncies entén millor el que és realment important,
Però, malgrat tot, potser com diu l’autora hi ha una escletxa d’esperança.
PD1: Vaig portar aquesta novel·la des dels Estats Units fins a Catcon per ser firmada per l'autora. Em va fer molta il·lusió :)
PD1: Malauradament, la meva còpia falta pàgines 171-178 i crec que vaig perdre algunes coses importants com que la novel·la té 182 pàgines. És una llàstima, però sembla que potser no és un error gaire comú entre els exemplars de la novel·la. He tingut bona sort haha.
Cortita, claustrofóbica, llena de sororidad. Me ha encantado el debut de Pat Ubach. No siempre me resulta fácil leer distopías porque al final bastantes cosas malas pasan ya en la vida real como para encima leer un futuro aún peor, pero claramente aquí Ubach apuesta por el hopepunk: un rayito de esperanza entre un mundo desolado por la Bruma.
Es cierto que el giro final no me ha acabado de encajar en la historia y me sobraba un poco, pero no desmerece todo el viaje de Ane con sus descartadas. Me hubiera gustado que desarrollase más el mundo o la incipiente relación con Zaig pero, como digo, eso no desmerece para nada lo que Pat nos quiere contar.
Gratament sorprès d'aquesta novel.la breu bastant claustrofòbica. M'ha evocat a moltes altres històries, però amb personalitat. https://dreamsofelvex.blogspot.com/20...
Es tracta d'una distopia on hi ha una societat patriarcal vivint sota terra que ha oblidat (o ho pretén) els sentiments i depèn d'una burocràcia absurda digna del mateix Terry Gilliam.
La Pat Ubach ens endinsa immediatament al seu món i ens el descriu des dels ulls de les protagonistes amb un narrador heterodiegètic focalitzat en l'Ane, una dona que, després d'arribar a la seva vida útil (parir fills) comença a fer-se preguntes sobre el seu entorn.
No hi ha violència física repressiva explícita per part del Govern d'aquesta societat, tan sols es tracta de castrar la independència emocional, criar en l'acceptació de les ordres, és a dir, instaurar la caverna de Plató durant generacions fins que la societat oblida com era la llum del sol.
Carregada de picades d'ullet i metàfores, "Escafandre de vidre" és una novel·la amb estructura rodona, molt àgil de llegir, que no et deixarà indiferent.
· escafandre · Jo ja tinc l'Ane a dins. I l'Axana, l'Arki... a totes. Llegeixo relativa poca ficció però aquest món distòpic m'ha traslladat a Dune, Mad Max, Binti... Una història on les cures i la sororitat pren un protagonisme brutal enmig d'un món sense humanitat. . Perspectiva de gènere 💟 - 👌🏻 Test de Bechdel - 👌🏻 ✏️ Pat Ubach - @pat_ubach 📚 Spècula Llibres - @speculallibres --- · escafandra · Yo ya tengo a Ane dentro. Y Axana, Arki... a todas. Leo relativa poca ficción pero este mundo distópico me ha trasladado a Dune, Mad Max, Binti... Una historia donde los cuidados y la sororidad toma un brutal protagonismo en medio de un mundo sin humanidad. . Perspectiva de género 💟 - 👌🏻 Test de Bechdel - 👌🏻 ✏️ Pat Ubach - @pat_ubach 📚 Spècula Libros - @speculalibros
"Ho embolicà tot amb els llençols fent un farcell, i s'ho va penjar a l'esquena"
Interessant distopia postapocalíptica en què Pat Ubach ens narra una història senzilla, íntima i molt personal. En el context d'una societat que viu sota terra amb grans limitacions, seguim les passes de la protagonista, que està a punt de separar-se del seu fill. Per a ella és un pas traumàtic, però és el que imposa la societat, que es basteix sobre unes normes molt estrictes per tal de gestionar l'escassetat. De la claustrofòbia de les coves i túnels passarem a l'espai encara més claustrofòbic de l'exterior, on un foc perpetu ha esborrat la civilització prèvia i fa irrespirable l'aire de la superfície.
Sens dubte, el més interessant d'Escafandre de vidre és aquesta construcció del món distòpic. L'autora ho fa amb molt pocs elements, però se'n surt molt bé i crea una novel·la molt visual. M'ha costat, però, empatitzar amb el personatge, ja que no m'he acabat de creure la seva deriva emocional. L'autora també posa èmfasi en la sororitat i en els més necessitats, individus que sovint se'ls aparta de la societat pel fet de ser diferents, no encaixar-hi o, simplement, no resultar productius i esdevenir molestos. Aquesta part de crítica social és un molt bon catalitzador per a la història global.
Es tracta sens dubte d'una novel·la recomanable d'una autora novella, una de tantes noves veus que estan enriquint el panorama català de la ficció especulativa; sens dubte seguiré la seva trajectòria. En aquest aspecte, l'editorial Spècula està fent una tasca majúscula. Demanaria, això sí, posar més cura en les edicions. En aquest cas el text és impecable, però el meu exemplar en particular tenia una manca evident de tinta d'impremta, cosa que dificulta llegir-ne el text. Com a consumidor cada cop em fixo més en aquests temes, i trobo que és una pena que sovint un bon producte no tingui l'embolcall que es mereix.
Té una atmosfera asfixiant, és fàcil sentir el que sent la protagonista, no només la claustrofòbia física dels túnels, sinó també la pressió que exerceix la societat. M'agrada com t'ofereix les idees sense entrar en massa detalls; no em cal saber com funcionen exactament els filtres o tot el procés d'adaptació de la vida subterrània, però, en canvi, s'enfoca més als personatges, la discriminació, la crítica al sistema, i el tema més prevalent: la sororitat. Està molt ben escrit i no es fa gens pesat. De fet, si tingués 100 pàgines més, me les llegiria encantat. Quan vaig començar el llibre ja sabia més o menys què passava per una entrevista amb l'autora, ara bé, no m'ha decebut gens ni mica. No acostumo a llegir ciència-ficció, potser per això no m'ha encantat, tot i que trobo que és una obra bastant recomanable.
El segell Spècula que comanda Jordi Casals continua farcint el seu particular projecte editorial, que consisteix a publicar exclusivament literatura fantàstica original en català. Això vol dir que són únics (no promouen traduccions) i, amb el temps, poden acabar batent rècords de debutants catalans, atès que obren la porta a molts escriptors novells. Escafandre de vidre és el darrer (el volum número 18) i ens ha permès conèixer la primera novel·la de Pat Ubach (Cabrera de Mar, 1980), que va guanyar el Premi Sexe fora de norma amb el conte De prínceps i princeses (Raig Verd, 2024).