El narrador, alter ego de l’autor, recorda un dia de 1974, un 18 de juliol, en què va descobrir el desig sexual amb una noia francesa que estiuejava al poble. Estirant el fil d’aquest record llunyà la gran madeixa de llana de la història va desfent-se. És un llibre ambiciós i ben escrit. Anys setanta, anys trenta, la guerra, el present… històries com la de la mistetiosa desaparició d’una mestra republicana que s’entrellacen. Històries silenciades, moltes vegades. Una recerca del jo per trobar un nosaltres. A mi m’ha agradat molt. Potser sí que li sobren pàgines, però tampoc no hi ha palla. Hi ha una trama en què s’explica la història d’un personatge femení criat a França que no m’ha interessat tant, la veritat, penso que les altres trames són molt superiors. El fet de no saber mai si és història o ficció li aporta un plus, així com la presència d’artistes reals com Enric Crous, Miquel Viladrich i, fins i tot, Lorca! En definitiva, tot i la seva extensió dissuassòria i del tot excessiva, el recomano per entendre millor qui som i d’on venim.