M’ha atrapat d’una manera colpidora. La força de les veus femenines que expliquen la història —tant la fictícia com la real— ressona amb la memòria de la Guerra, aquella que tants hem heretat a través dels relats dels nostres avantpassats.
Els petits relats que es van entrellaçant al llarg de la novel·la acaben teixint una xarxa que sosté tota la narració, com les branques d’un arbre que només s’entenen des del conjunt, igual que una societat construïda a partir de moltes vides.
A més, la vessant investigadora que Pere Pena incorpora al relat, a través de la recerca de la mestra Candelària, aporta una profunditat que captiva i empeny el lector a continuar estirant el fil.
Acabo la lectura amb el llibre ple de marques i subratllats: frases que són autèntics cops de puny i que conviden a continuar pensant molt després d’haver-ne tancat les pàgines. Ja tinc ganes de rellegir-lo.
“Té a veure amb la literatura, amb els fonaments de la literatura, així en minúscules, amb la vida narrada en primera persona i col•lectivament, les dues coses al mateix temps.”
“L’art i l’escola, i no pas les fogueres, han de ser la resposta al feixisme.”
“Heretem la pell, però ens construïm l’ànima, una ànima emmotllada d’una munió de noms.”
El narrador, alter ego de l’autor, recorda un dia de 1974, un 18 de juliol, en què va descobrir el desig sexual amb una noia francesa que estiuejava al poble. Estirant el fil d’aquest record llunyà la gran madeixa de llana de la història va desfent-se. És un llibre ambiciós i ben escrit. Anys setanta, anys trenta, la guerra, el present… històries com la de la mistetiosa desaparició d’una mestra republicana que s’entrellacen. Històries silenciades, moltes vegades. Una recerca del jo per trobar un nosaltres. A mi m’ha agradat molt. Potser sí que li sobren pàgines, però tampoc no hi ha palla. Hi ha una trama en què s’explica la història d’un personatge femení criat a França que no m’ha interessat tant, la veritat, penso que les altres trames són molt superiors. El fet de no saber mai si és història o ficció li aporta un plus, així com la presència d’artistes reals com Enric Crous, Miquel Viladrich i, fins i tot, Lorca! En definitiva, tot i la seva extensió dissuassòria i del tot excessiva, el recomano per entendre millor qui som i d’on venim.
Es una novela que me ha costado valorar. Está muy bien escrita. Esta muy bien documentada. La historia de sus personajes , muy bien construida. Pero como el propio autor la define como "densa y poliédrica ". Me da a conocer la historia de la republica, la contienda bélica y el después de esta, de una manera cercana. Lo que se vivió y como en mi "Lleida" y sus alrededores. Para una lectora siempre interesada, en, esta parte de nuestra historia, y muy reciente (para mí), ha sido una lectura, no amena, pero si muy, muy interesante.La he sentido muy cercana como si me la hubieran estado explicando , mi propia familia. Pero no puedo entender, a quién podría Seducir, una novela tan "densa" y extensa, localizada en una zona ,que si no es la tuya, como en mi caso, pueda llegar a leersela en su totalidad.